divendres, 23 de desembre del 2011

Ple de contingut

El Ple municipal del desembre ha estat, valgui la redundància, ple de contingut:

S’ha aprovat el Pressupost Municipal 2012 per un import de 47 milions d’euros fruït d’un acord previ entre CiU i PSC.

ICV-EUiA hem votat en contra ja que pensem que cal donar més prioritat a les polítiques socials d’ocupació (que pateixen una important retallada) i no compartim fer una gran despesa (1.200.000 €) en un edifici per l’escola de gestió del vi quan, d’acord amb les pròpies previsions del projecte, aquest es pot posar en funcionament amb instal•lacions que ja tenim. (podeu llegir la nostra intervenció complerta aquí).

Ens hem abstingut en les dues operacions de crèdit per finançar part del pressupost.


Hem votat a favor del Pla d’acció per l’Energia Sostenible que ICV-EUiA fa anys que venim reclamant. Pensem que és un pla positiu des de tres vessants: la sostenibilitat (reduint un 20% les emissions); l’estalvi econòmic (fort estalvi en les factures energètiques); i la creació d’ocupació (els treballs de millora es poden encarregar a petites i mitjanes empreses de la Vila i la comarca) (el document i una valoració més àmplia aquí).

Hem votat a favor de l’Ordenança reguladora de sorolls i vibracions, però hem recordat al govern que cal destinar mitjans a fer-la complir.

Hem votat a favor del pla especial del Vinseum (Museu de les cultures del vi de Catalunya) perquè creiem que ha de ser un espai de referència al sud d’Europa en aquesta matèria i un espai d’impuls cultural, acadèmic i econòmic a la nostra comarca.

Hem votat a favor de suspendre durant un any les tramitacions urbanístiques a diversos àmbits, explicant el nostre punt de vista sobre les previsions urbanístiques: en l’entorn del carrer Comerç, al ser una zona que ja està construïda i integrada a la Vila, defensem que es regeneri en base a unes previsions d’ecobarri, amb habitatge social i amb manteniment de les façanes modernistes i històriques. En el cas de Mas Rabassa, al ser una zona no urbana i que està sense edificar, creiem que no toca fer nous creixements ja que hi ha 3.000 pisos buits a la vila i una mancança de serveis generals.

S’ha informat de diversos nomenaments per al Patronat de Cal Bolet (cultura) i l’escola de música, en representació de diferents entitats de la Vila.

Pel que fa a l’apartat de precs i preguntes: ICV-EUiA hem demanat que el representant de l’Ajuntament voti en contra dels nous estatuts de Caixa Penedès si no contemplen la renovació dels directius actuals.

En relació al transport públic hem tornat a demanar implicació municipal: en relació al mal funcionament dels busos de la hispano, en garantir el nit bus i en revertir la pujada de preus (12%) del tren de rodalies i els busos (integració metropolitana) mentre a Barcelona CiU rebaixa l’impost de circulació de vehicles.

Finalment hem proposat que l’Ajuntament organitzi una recollida de queixes contra l’assetjament telefònic de Jazztel i altres companyies com ja s’ha fet a l’Ajuntament de Capellades.

dimecres, 21 de desembre del 2011

2012

Adjunto la transcripció de la intervenció que he fet com a portaveu d'ICV-EUiA en el debat dels pressupostos municipals per al 2012 en el ple d'aquest dimarts:

"Bona tarda a tothom,

El govern de Vilafranca presenta avui un pressupost de 40,5 milions d’euros per l’entitat pròpiament, que fan 47 milions contant organismes, empreses municipals i patronats.

El primer que volem dir des d’Iniciativa Verds – Esquerra Unida és que aquest no és el nostre pressupost. És un pressupost que ens ha vingut predefinit per un acord previ entre Convergència i Unió i el Partit Socialista.

És cert que en alguns punts conté aspectes que nosaltres hem vingut proposant des de fa anys, però en el seu conjunt no és el nostre pressupost, pels motius que tot seguit exposarem.

I som conscients que el govern de Vilafranca té poc marge a causa de la situació econòmica general i a causa del comportament de la Generalitat.

Una Generalitat que es queixa de l’Estat, amb raó, amb raó... però que, alhora, sense cap vergonya, aplica en major grau el mateix sistema, ofegant financerament els ajuntaments catalans, amb un deute que en el cas de Vilafranca ja supera els 8 milions d’euros.

A aquest retard en el pagament de 8 milions, cal sumar-hi les retallades, és a dir que cada vegada transfereixen menys recursos cap a l’ajuntament.

Iniciativa Verds – Esquerra Unida som conscients que, des de Vilafranca, fer un pressupost des d’aquest context no és fàcil. I valorem positivament que mantinguin algunes accions socials importants i que finalment hagin pressupostat algunes mesures que nosaltres fa temps que venim proposant, com les partides per crear llocs de treball contractant millores d’eficiència energètica en els 80 edificis municipals, per les que preveuen 150.000 € o realitzant actuacions de rehabilitació, amb 80.000 €.

Però hi ha altres maneres de fer aquest pressupost. I sobretot hi ha coses que no veiem clares: del 2010 al 2012 es calcula una retallada de prop d’1 milió d’euros pels plans d’ocupació.

Es veritat, i vostè em dirà que una part important d’aquesta retallada és perquè la Generalitat ens destina menys diners, i que segurament rebrem alguna subvenció i la diferència no serà tanta, crec que ens han assignat fa pocs dies uns 300.000 euros, oi?

I una cosa similar passa amb els cursos de formació ocupacional i els plans de transició al treball (PTT). Però Iniciativa Verds – Esquerra Unida pensem que l’ajuntament hi podria destinar més recursos perquè en aquests moments la política per crear ocupació és prioritària.

Tampoc ens agrada que hagin previst que la societat municipal d’aigües apliqui 750.000 € de beneficis a l’Ajuntament. Pensem que és una empresa que funciona bé, on s’ha fe bona feina, que presta un servei molt important i no compartim anar-la descapitalitzant perquè pot ser un primer pas cap a la privatització.

I sobretot no compartim la inversió més gran que preveu aquest pressupost: 1.200.000 euros per habilitar l’antic Incavi com a centre de coneixement del vi.

Quedi clar que ens agrada i som favorables al projecte d’escola de gestió del vi. Però està clar que no pot ser només cosa del sector públic, hi ha de jugar també el sector privat, no pot ser tot només municipal, i de moment no està clara aquesta implicació.

D’altra banda les previsions són fer el primer curs a les aules del Museu, o sigui que l’edifici de l’Incavi no és necessari per començar, com va confirmar el sr. Xosé Carlos l’expert que impulsa el projecte conctractat per l’Ajuntament en la reunió que vam tenir.

Nosaltres pensem que en aquests moments aquests diners es poden aplicar a altres prioritats. I que si el projecte d’escola de gestió del vi es consolida, tant de bo que sí, tindrem temps d’adequar nous espais si veiem que amb el Vinseum no n’hi ha prou.

Però d’entrada son molts diners d’inversió en un projecte que encara està per veure quina dimensió té...

Bàsicament per aquests motius que he exposat, el nostre grup votarà en contra del pressupost municipal. Moltes gràcies."

dijous, 15 de desembre del 2011

Què s’ha de fer? Quant val? Qui ho paga?

Fa més de 3 anys que molts veïns i veïnes pateixen soroll, esquerdes i vibracions a causa dels mals acabats de les obres de l’AVE i del cobriment de la via. Acabada la obra, va créixer també la demanda de cobrir tots els trams urbans.

Hi ha hagut errors des dels equips de govern (en el seguiment de les obres i en l’estratègia davant els incompliments de Madrid) i demagògia des de les oposicions.

Aquesta setmana s’ha fet una ‘audiència pública’ amb el veinat de la que n’han sortit molts retrets entre partits però poques propostes realitzables, més enllà d’alguna acció reivindicativa original o de la necessitat d’obrir la via judicial com a eines de pressió. Però el problema segueix allà.

Des que aquest es va manifestar ICV sempre hem defensat que calia acotar el problema, fent unes bones medicions, i a partir d’aquestes determinar què s’ha de fer per arreglar-ho i quants diners val (és a dir fer un projecte tècnic); i buscar la manera perquè el Ministerio de Fomento pagui les actuacions que estableixi el projecte per arreglar el que ells mateixos van fer malament.

En aquest sentit pensem, que l’Ajuntament de Vilafranca ha de negociar i fer pressió perquè Madrid s’impliqui en la solució dels problemes i en l’enjardinament i urbanització del cobriment de la via, com s’està fent a altres ciutats.

Doncs bé, per fer unes medicions decents (cosa que podia fer l'Ajuntament), incomprensiblement, s’ha tardat massa temps. El segon pas (disposar d’un projecte tècnic i saber quant costarà la obra) no s’ha posat amb força sobre la taula per part de l’Ajuntament de Vilafranca, tot i que des de començaments d’any l’Estat té uns diners pressupostats per fer-lo (gràcies a una esmena d’ICV als Pressupostos Generals de l’Estat).

Alhora, el 2012, per tercer any, Iniciativa tornarem a presentar esmenes als Pressupostos de l'Estat perquè Madrid consigni els diners necessaris per executar les obres que solucionin el problema. Esperem que, a partir d’ara, altres grups polítics (dels que tenen més diputats) es sumin a aquesta proposta.

Mentrestant fora bo que l’Ajuntament apreti per fer el projecte i sobretot netegi la zona de la cobertura, que per això últim no cal cap gran quantitat de diners ni cap acord amb Madrid.

dijous, 1 de desembre del 2011

Sobre Caixa Penedès

0.- L’alcalde Pere Regull demana que de tot això se’n parli poc per preservar “el bon nom de l’entitat”. Atenció perquè amb declaracions d’aquest tipus (suposo que de forma involuntària) pot confondre a la ciutadania ometent que el que realment ha minvat “el bon nom de l’entitat” no ha estat el fet que es demani transparència, responsabilitat i bona gestió econòmica sinó la pèssima actuació d’uns directius (que els ha portat a ser investigats per la fiscalia i a sortir a la portada de La Vanguardia) i el fet que, durant massa temps, des del mateix territori s’intentés negar la realitat i no es reaccionés davant d’aquesta mala gestió (al ple del juliol em remeto).

Fem un cop d’ull enrere:

1.- Els antecedents i les pràctiques més que qüestionables en la gestió de l’entitat han estat descrits per l’historiador sadurninenc Carles Querol [1] [2] i per l’economista vilafranquí Jordi Guilera [3] i es poden consultar als seus coneguts treballs.

2.- El mes de juliol, davant la situació de l’entitat, ICV-EUiA i CUP vam presentar la 'Moció per un canvi en la gestió de Caixa Penedès': posàvem de relleu que la mala gestió estava obligant a l’entitat a bancaritzar-se, fussionant-se amb entitats no catalanes (reduint oficines i personal), havent de rebre ajudes públiques del FROB (sufragades per tota la ciutadania), posant en perill l’obra social a la comarca i traslladant el centre de decisió cap a Madrid (allunyant-se de l’economia productiva del territori, tributant impostos allà i posant en perill els llocs de treball de la seu de Vilafranca).

La intenció de la moció era posar de manifest els fets, evitar que la situació anés a més i mirar de revertir-la exigint als directius que assumissin responsabilitats, deixant pas a una nova direcció i retornant les retribucions més desmesurades. La moció però no es va poder aprovar pels vots en contra de CiU, PSC i PP. Aquests grups tampoc van liderar cap altra iniciativa.

3.- El mes d’octubre Banco Mare Nostrum (on es va integrar Caixa Penedès arran de la bancarització) es veia obligat a privatitzar el 20% del seu capital (en detriment de les caixes fundadores i les seves obres socials) per tal de recapitalitzar-se.

4.- Davant d’això diverses entitats socials penedesenques impulsen el ‘Manifest en defensa de la vinculació social i territorial de Caixa Penedès’.

En aquest text es demana mantenir la vinculació amb la comarca; mantenir l’obra social; una major transparència en la gestió i les remuneracions dels directius i un canvi en els òrgans de govern per impulsar aquestes línies de treball.

5.- El 25 d’octubre el Manifest és aprovat per unanimitat pel ple de l’Ajuntament de Vilafranca; i l’11 de novembre ja l’aprova el Consell Comarcal de l’Alt Penedès.

6.- Tanmateix el 24 de novembre el diari del Grupo Godó La Vanguardia (mitjà amb importants subvencions del Govern de la Generalitat) publica en portada que quatre directius de Caixa Penedès podrien haver comés irregularitats legals. Això genera un escàndol mediàtic que es reprodueix als altres mitjans i que a hores d’ara encara dura.

La mateixa tarda el president i el director general de l’entitat es veuen forçats a dimitir dels seus càrrecs. La resta d’òrgans de govern però no anuncien cap canvi.

7.- Davant d’això ICV-EUiA, CUP i ERC posem de manifest que, més enllà de dimissions puntuals, cal una plena renovació dels òrgans de govern i demanem que l’Ajuntament de Vilafranca entri a formar part del consell d’administració de Caixa Penedès (òrgan del que fins ara han aconseguit excloure’l durant els 30 anys d’ajuntaments democràtics). La moció proposada en aquest sentit s’aprova el 29 de novembre finalment amb el suport també de CiU, PSC i PP.

I a partir d’ara què?

8.- Aquesta tarda es reuneix el consell d’administració. Penso que seria positiu que avui mateix es comprometi de forma pública i clara (i no per veu de tercers) a renovar tots els òrgans de govern de Caixa Penedès en un procés electoral transparent (on quedi clar quins ajuntaments i quines entitats culturals han de formar aquests òrgans, junt amb els representants dels treballadors).

I a partir d’aquí, treballar en la línia fixada al Manifest per aconseguir una Caixa Penedès renovada, que estableixi una relació justa amb BMN i que tingui com a objectius:

a) Mantenir la vinculació amb la comarca i el país d’acord amb la voluntat fundacional (conservar el centre de decisió proper a l’economia productiva del territori i que no deslocalitzin cap a fora de Catalunya els llocs de treball de l’entitat)

b) Aplicar els beneficis que es continuen obtenint de l’activitat bancària [4] no a incrementar els sous i les pensions dels directius, sinó a mantenir l’obra social, amb participació destacada dels ajuntaments a l’hora de decidir-ne el destí

c) Transparència en la gestió i en les remuneracions dels directius, i màxima col•laboració amb la fiscalia per dirimir les responsabilitats que puguin correspondre

divendres, 18 de novembre del 2011

Des de l'Alt Penedès...

dimecres, 16 de novembre del 2011

Desarmar els mercats financers


Ens intenten enganyar culpant els serveis públics i els sistemes de protecció social de la crisi, però és important que no oblidem que en l'àmbit econòmic la crisi l'ha causada l'especulació financera i immobiliària des del sector privat.

Ens diuen que el que està passant era imprevisible i que ningú ho havia advertit, però això és empíricament fals. Hi ha intel·lectuals i organitzacions que fa més d'una dècada que ho venen advertint. Aquests dies fa 15 anys que Ignacio Ramonet va escriure l'editorial titulat "Desarmar los mercados financieros" a la prestigiosa revista Le Monde Dimplomatique.

En un dia com avui en que el sector públic europeu s'està veient profundament atacat pels mercats especulatius és bó rellegir aquest editorial i les seves propostes que cal implementar sense més demores. No és la primera vegada que reprodueixo aquest text, però com que he vist que en commemoren l'aniversari i que segueix sent més vigent que mai, doncs el torno a posar:
 
Desarmar a los mercados


Ignacio Ramonet, diciembre de 1997

El tifón que han experimentado las bolsas de Asia amenaza al resto del mundo. La mundialización –cuyo principal motor es la optimización a escala planetaria del capital financiero– está poniendo a los pueblos en estado de inseguridad generalizada. Ignora y rebaja a las naciones y a sus Estados en tanto que espacios idóneos para el ejercicio de la democracia y como garantes del bien común.

La mundialización financiera ha creado de esta forma su propio Estado. Un Estado supranacional, que dispone de sus aparatos, de sus redes de influencia y de sus propios medios de acción. Se trata de la constelación formada por el Fondo Monetario Internacional (FMI), el Banco Mundial, la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE) y la Organización Mundial del Comercio (OMC). Estas instituciones hablan con una sola voz –amplificada por la práctica totalidad de los media– para exaltar las "virtudes del mercado".
Este Estado mundial es un poder sin sociedad, ya que este rol es ejercido por los mercados financieros y las empresas gigantes de los que son mandatarios. El resultado es que las sociedades realmente existentes son sociedades sin poder. Y todo esto no deja de agravarse. (Léase en este número el dossier sobre la crisis financiera actual).

Sucesora del GATT, la OMC se ha transformado desde 1995 en una institución dotada de poderes supranacionales y situada fuera de cualquier control por parte de las democracias parlamentarias.

Una vez que se propone intervenir, la OMC puede declarar a las legislaciones nacionales en materia de derecho laboral, de medio ambiente o de salud "contrarias a la libertad de comercio" y pedir su derogación. Por otra parte, desde mayo de 1995, en el seno de la OCDE, al margen de la opinión pública de los diferentes países, se negocia el muy importante Acuerdo Multilateral de Inversiones (AMI), que deberá ser firmado en 1998, y que se orienta a dar plenos poderes a los inversores frente a los gobiernos [1].

El desarme del poder financiero debe convertirse en un objetivo de interés cívico de primera magnitud, si se quiere evitar que el mundo del próximo siglo se transforme en una jungla donde los predadores impongan su ley.

Diariamente unos 1.500 millardos de dólares realizan múltiples idas y venidas, especulando sobre las variaciones en las cotizaciones de las divisas. Esta inestabilidad de los cambios es una de las causas del alza de los intereses reales, que frena el consumo doméstico y las inversiones de las empresas. Incrementa los déficits públicos y por otra parte incita a los fondos de pensiones, que manejan centenares de miles de millones de dólares, a reclamar a las empresas dividendos cada vez más elevados. Las primeras víctimas de esta “caza” del beneficio son los asalariados, cuyos despidos masivos hacen subir las cotizaciones bursátiles de sus ex-empleadores. ¿Pueden las sociedades seguir tolerando lo intolerable por mucho tiempo? Es urgente arrojar algunos granos de arena en el engranaje de estos movimientos de capitales devastadores. De tres formas: supresión de los "paraísos fiscales"; aumento de la fiscalidad en las rentas del capital; aplicación de tasas sobre las transacciones financieras.

Los paraísos fiscales son zonas en las que reina el secreto bancario, que no sirve más que para camuflar malversaciones y otras actividades mafiosas. Miles de millones de dólares son sustraídos de esta forma a toda fiscalidad en beneficio de los poderosos y de los establecimientos financieros. Porque todos los grandes bancos del planeta tienen sucursales en los paraísos fiscales y extraen un gran provecho de ello. ¿Por qué no decretar un boicot financiero, por ejemplo, a Gibraltar, o a las Islas Caimán o a Liechtenstein, mediante una prohibición a los bancos que trabajan con el sector público de operar y abrir filiales en esos lugares?

El impuesto sobre las rentas financieras es una exigencia democrática mínima. Estos beneficios deberían ser sometidos exactamente a la misma fiscalidad a la que se somete a las rentas del trabajo. Esto no sucede en ningún lugar, en particular en la Unión Europea.

La libertad total de circulación de capitales desestabiliza a la democracia. Por ello es importante poner en marcha mecanismos disuasorios. Uno de ellos es la Tasa Tobin, que toma su nombre del Premio Nobel norteamericano de economía, que la propuso en 1972. Se trata de gravar, de forma módica, todas las transacciones sobre los mercados de cambios para estabilizarlos y al mismo tiempo para procurar ingresos a la comunidad internacional. Con un nivel del 0,1%, la tasa Tobin lograría anualmente unos 166 mil millones de dólares, dos veces más que la suma anual necesaria para erradicar la pobreza extremada de aquí al comienzo del próximo siglo.

Numerosos expertos han señalado que la puesta en práctica de esta tasa no presentaría ninguna dificultad técnica. Su aplicación arruinaría el credo liberal de cuantos no cesan de evocar la ausencia de soluciones de recambio al sistema actual.

¿Por qué no crear (a escala planetaria) la Organización no Gubernamental Acción por una tasa Tobin de ayuda a los ciudadanos (ATTAC)? [2] En coordinación con sindicatos y asociaciones con finalidades culturales, sociales o ecológicas, podría funcionar como un formidable grupo de presión cívica ante los gobiernos para impulsarles a reclamar finalmente la puesta en marcha efectiva de este impuesto mundial por la solidaridad.


[1] Les mobilitzacions del moviment antiglobalització van aconseguir impedir la signatura d'aquest tractat.

[2] L'associació ATTAC es va crear efectivament a França el 1998 i actualment està present a 38 estats [enllaç de la delegació catalana].

diumenge, 13 de novembre del 2011

Per les que encara dubteu...

Les persones de la nostra comarca que encara dubteu sobre la necessitat de votar, i sobre a qui votar, podeu assistir a la xerrada que farem amb la diputada i portaveu d'ICV-EUiA, Dolors Camats i amb el candidat de l'Alt Penedès, Andreu Caralt, aquest dimarts 15 a les 19:30 hores a l'Índex de Sant Sadurní d'Anoia.

El moment actual a Catalunya, a l’Estat i a Europa; les propostes per una nova economia verda i social; les mesures per passar de les retallades a la redistribució; i la força que pot tenir el vot i la mobilització ciutadana per recuperar la democràcia sobre els mercats, són alguns dels aspectes que està previst tractar.

L’acte és gratuït i obert a tothom i es preveu una duració aproximada de poc més d’una hora.

dimecres, 9 de novembre del 2011

Most, un festival de cinema diferent

Aquest proper cap de setmana, entre divendres 10 i diumenge 13 es realitzarà a Vilafranca i altres poblacions de la comarca la primera edició del Most Penedès, festival internacional de cinema del vi i el cava.

El Most té una secció per a les millors pel•lícules de l’any relacionades amb la cultura del vi i el cava i inclou també una secció de cinema d’autor de qualsevol gènere.

Alhora incorpora com a part del festival la Mostra de Curtmetratges de Vilafranca que ja compta amb 15 anys d’experiència i el bagatge d’entitats de referència com el Cine Club Vilafranca i el Vinseum, museu de les cultures del vi de Catalunya.

Diverses projeccions s’amenitzaran amb tast de vi o cava; diumenge els cellers faran jornada de portes obertes i alguns també realitzaran projeccions cinematogràfiques.

Més informació, detalls i programació: http://www.mostfestival.cat 

dilluns, 7 de novembre del 2011

Sobre la pista de gel


El tema ve de lluny (antecedents aquí i aquí). Finalment el 2010 haviem aconseguit que no hi hagués pista de gel i s'optés per altres fòrmules de promoció.

Com ja deiem el 2008 des d'Iniciativa per Catalunya Verds valorem els esforços del Centre Vila per tal de promocionar i reforçar el comerç de proximitat perquè aquest és el més sostenible i responsable, ja que en bona mesura evita desplaçaments en cotxe i alhora, per la seva proximitat i coneixement especialitzat, proporciona als consumidors i les consumidores informació contrastada i de qualitat, permetent una compra més responsable.

Seguint aquesta línia de treball, pensem que no és bó tornar a instal·lar la pista de gel i per això aquesta tarda diverses entitats hem fet pública la carta que hem enviat a l'Ajuntament de Vilafranca en relació a la pista de gel. És la següent:


AJUNTAMENT DE VILAFRANCA

A L'ATENCIÓ DEL SR. PERE REGULL


Davant la instal·lació de nou, de la pista de gel per part de l'Associació de Comerciants del Centre-Vila (en aquest cas a la Rambla de Sant Francesc), les entitats sotasignants volem expressar algunes reflexions i alhora fer unes peticions formals a l'Ajuntament, de les que en volem una resposta concreta en un termini breu de temps:

D'una banda, les entitats signants, estem d'acord en la conveniència de realitzar activitats de promoció del teixit comercial de la vila, sigui la pista de gel, o sigui qualsevol altra activitat de promoció.

Ens sembla més encertat el canvi d'ubicació de la pista cap a la Rambla de Sant Francesc, ja que fa dos anys, la majoria de les entitats que avui signem aquest document, ja vàrem proposar aquesta ubicació degut a l'impacte que la pista de gel tenia a la plaça Jaume I per als veïns/es a nivell de sorolls i d'impacte paísatgístic, entre altres qüestions (seguretat, mollader constant dels carrers on s'instal·la la pista, etc.).

Però la nostra reivindicació principal, la de l'impacte ambiental que generava la pista de gel no s'ha tingut en compte novament, i sembla que s'ha refusat de nou la proposta d'instal·lar una pista de gel sintètica.

Instal·lar una pista de gel sintètica representa poder fer compatible la realització d'activitats a la vila i la sostenibilitat. Comportaria un gran estalvi d'aigua i d'energia que ja no hauriem d'estar conservant el gel durant les 24 hores del dia, i evitariem també la contaminació acústica que provoca el generador que realitza aquesta funció.

El fet d’utilitzar una pista de gel sintètica, aportaria una important millora pel que fa als valors ecològics que actualment s’implanten a la nostra societat, ja que la despesa energètica i dels milers de litres d’aigua potable que s’inverteixen a la pista són molt elevats.

Per aquests motius demanem a l'Ajuntament tres qüestions:

1) Autoritzi la pista de gel només en el cas de que sigui sintètica i de que respecti els paràmetres ambientals expressats.

2) Degut als temps de crisi que patim tots/es demanem a l'Ajuntament que en el cas de que s'insta·li una pista de gel NO sintètica, no en pagui les despeses d'energia i d'aigua que provoca el manteniment de la pista de gel.

També demanem que els preus per a l'accés a la pista de gel siguin els més populars possibles, per tal de facilitar al màxim que tots els nens/es de la vila i la comarca, hi puguin accedir, i que no s'exclogui així a cap part de la ciutadania.

3) Demanem a l'Ajuntament que ens faciliti els consums d'electricitat i d'aigua generats per les diferents edicions anteriors de la pista de gel, així com, el seu equivalent en quanties dineràries, pagades per l'Ajuntament.

Si ho considereu oportú, podem realitzar una trobada per a parlar-ne. El contacte per a qualsevol qüestió derivada d'aquest document és: AAVV Centre Vila, plaça Jaume I número 3, veins.centrevila[ ]gmail.com (Àngels Bascuñana).

Signen el document, les següents entitats:


Associació de Veïns del Centre (AAVV Centre Vilafranca)
Col·lectiu Ecologista Bosc Verd – EdC (Ecologistes de Catalunya)
Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
Iniciativa per Catalunya Verds (ICV)
Agrupament Escolta i Guia Pere II i Santa Maria de Foix
Moviment Infantil de Vilafranca (MIV)



dijous, 3 de novembre del 2011

7 accions per canviar-ho tot



diumenge, 30 d’octubre del 2011

Intervenció en el ple municipal sobre Caixa Penedès

Adjunto a continuació la meva intervenció com a portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) al ple municipal de Vilafranca del Penedès (25.10.2011) on es va aprovar l'adhesió de l'Ajuntament al Manifest en defensa de la vinculació social i territorial de Caixa Penedès:

Avui mateix s’ha fet públic que s’ha iniciat la privatització d’un 20% del banc participat per Caixa Penedès [BMN]. Caixa Penedès té un 28% de la propietat. Amb la  privatització aprovada avui aquest percentatge de propietat baixarà, amb tota probabilitat, fins el 22,4%.

La mala gestió de Caixa Penedès i la seva privatització parcial té quatre efectes greus per Vilafranca i pel Penedès:

1.- Part dels impostos ara es paguen a Madrid quan abans es pagaven a Catalunya

2.- El centre de decisió de Vilafranca perd influència, fet negatiu pels ajuntaments i les empreses productives del Penedès

3.- La plena centralització a Madrid podria fer perdre llocs de treball a Vilafranca

4.- Si la Caixa es privatitza sense condicions els beneficis aniran als inversors privats i deixen de destinar-se a l’Obra Social

L’obra social, en la nostra opinió, es pot prioritzar molt millor del que s’ha vingut fent fins ara. Però això no treu que la seva desaparició parcial o total té uns greus efectes, en especial pels nostres municipis: residències d’avis, casals d’avis, entitats culturals i esportives, inversions, entre d’altres.

ICV-EUiA ja hem demanat anteriorment canvis en la direcció de Caixa Penedès i Mare Nostrum i assumpció de responsabilitats. Fins ara no se’ns ha escoltat.

Avui aquest manifest que hem treballat diverses entitats ciutadanes i grups polítics veu la llum. Amb ell volem demanar que es fixin unes condicions en el procés de recapitalització per tal de garantir tres aspectes:

1)     Que es mantingui l’arrelament a la comarca i la destinació de beneficis a l’obra social

2)     Que els Ajuntaments de la comarca pugin participar de forma efectiva en la gestió de l’obra social

3)     I que hi hagi una renovació democràtica en els òrgans i els responsables de l’entitat per garantir els punts anteriors

Finalment hem assolit un acord a l’Ajuntament de Vilafranca per subscriure el Manifest. És un primer pas important i esperem que altres ens segueixin i puguem assolir aquests tres objectius. Moltes gràcies.”

dimecres, 26 d’octubre del 2011

Manifest en defensa de la vinculació social i territorial de Caixa Penedès

La passada nit al ple municipal de Vilafranca del Penedès hem aprovat el següent manifest:

Caixa Penedès ha tingut una gestió que ha portat l’entitat a fusionar-se amb 3 altres caixes. Ara, s’ha iniciat la privatització donant entrada a capital privat no institucional.

Davant d’aquesta situació, les persones, administracions i entitats sotasignants volem posar de manifest que aquesta privatització podria comportar la liquidació definitiva de la voluntat fundacional de l’entitat de servir a l’interès col•lectiu i contribuir al dinamisme econòmic, social i cultural de les comarques penedesenques.

Per tot això demanem que:

1. S’exigeixi a Caixa Penedès que mantingui l’arrelament a la comarca i que destini la totalitat dels beneficis anuals que li corresponguin a l’Obra Social.

2. S’elabori anualment un programa d’Obra Social que atengui les prioritats de la comarca, lluny de clientelismes, i en la redacció del qual s’impliqui als ajuntaments penedesencs.

3. S’estableixi un nou sistema de govern a Caixa Penedès i Banco Mare Nostrum; que sigui plenament transparent; que permeti l’accés a les assemblees generals als mitjans de comunicació; amb uns directius renovats i responsables; amb mecanismes de control transparents, de participació lliure i efectiva del conjunt plural de la societat penedesenca en la gestió de la mateixa i sense exclusions; amb una gestió professional retribuïda segons criteris objectius, no arbitraris ni desproporcionats, i de ple coneixement públic; amb un govern corporatiu exemplar, que prohibeixi expressament que els membres dels òrgans de govern obtinguin beneficis particulars en forma de crèdits o préstecs personals. Aquest procés per establir un nou sistema de govern ha de començar amb la renovació democràtica de tots els càrrecs i amb l’assumpció de responsabilitats, en cas que corresponguin.

dijous, 20 d’octubre del 2011

dijous, 13 d’octubre del 2011

15-O units per un #canviglobal

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Per què la proposta dels 6 punts?

En l’actual context de fort atur i crisi som molts els que considerem que és indispensable i ha de ser possible assolir consensos bàsics, si més no a nivell de gestió municipal. Amb aquest objectiu Iniciativa per Catalunya Verds hem presentat el document 6 punts de consens per Vilafranca.

És un text sintètic, que no pretén abordar totes les problemàtiques. Vol ser un document de treball obert on, per part nostra, reflectim sis punts que considerem importants i entorn dels quals pensem que, a dia d’avui, pot ser fàcil teixir complicitats amb les altres forces polítiques de la Vila, així com amb les entitats i els sectors dinàmics de la societat civil.

Són unes línies de treball adaptables en ritme i envergadura en funció de les disponibilitats pressupostàries, però que marquen una direcció per on avançar: garantir la cohesió, generar treball d’utilitat social i econòmica, i contribuir a preparar Vilafranca i la comarca per la realitat dels propers anys.

El que proposem té un precedent clar: l’acord social de març de 2010 on els sis grups polítics municipals vam coincidir en que feia falta garantir i donar prioritat a totes les actuacions encaminades a garantir la inclusió social.

De fet, actualitzar i posar al dia aquest acord és l’esperit i el primer punt de la nostra proposta. El segon punt és completar el projecte de la Llei de Barris i el tercer afrontar la situació d’envelliment de la població de la Vila, que en els propers anys anirà a més. Així mateix plantegem dos potents plans d’ocupació pels que s’hauria de comptar amb les empreses de la vila i la comarca: un entorn les millores d’estalvi energètic i l’altre entorn la regeneració urbana i la rehabilitació d’habitatges. Finalment el sisè punt fa referència a l’estratègia d’impuls de l’enoturisme com a punta de llança de la indústria del vi i el cava, definint les actuacions que Vilafranca, com a capital del Penedès, hauria de materialitzar.

No se’ns escapa que a la Vila hi ha altres reptes i problemàtiques però pensem que entorn aquests sis punts ja hi ha moltes coincidències i és factible arribar a acords amplis. I estem convençuts que, si hi ha un bon clima de treball, també serà més fàcil avançar en la resta de qüestions.

dimecres, 28 de setembre del 2011

Sobre el finançament de les administracions

La majoria de la població i de les empreses contribueixen amb els impostos al sosteniment de les infraestructures, dels serveis públics i dels sistemes de protecció social.

Ara bé, els últims anys, a les persones que acumulen les quantitats més grans de riqueses, se’ls han baixat els impostos i se’ls permet un molt elevat nivell de frau fiscal.

Això s’ha d’acabar. Aquest sector minoritari ha de pagar la seva part. I l’Estat ha posar els mitjans per cobrar-la. Tothom s’ha de posar a la pinya, i especialment els que tenen les espatlles més amples.

Perquè l’Estat es dota d’un sistema ben eficaç per recaptar a la gran majoria de la població i les empreses. Però renuncia volgudament a tenir un bon sistema de gestió eficient de la contribució que correspon a les més grans riqueses. Aquesta renuncia als ingressos pren forma de llei. I aquests tipus de llei les han vingut aprovant a Madrid el Partit Popular, el Partit Socialista i Convergència i Unió.

Aquest tipus de renuncia es fa més gran quan conflueix amb altres problemàtiques com la insuficiència i l’incompliment de les inversions i les transferències cap a Catalunya o el fet de descarregar responsabilitats sobre els Ajuntaments sense dotar-los de recursos, tàctica que estan aplicant els governs de Madrid i Barcelona.

Com he defensat, penso que cal una reforma financera, una reforma fiscal i una reforma energètica. Evidentment també cal una bona gestió: una bona gestió per no fer despeses supèrflues i una bona gestió eficient perquè les grans fortunes no continuïn defraudant a la col•lectivitat.

dilluns, 19 de setembre del 2011

L’1 d’octubre cal tancar la nuclear d’Ascó

Arran de l’accident de Txernòbil l’any 1986 el món va començar a prendre consciència del perill de les centrals nuclears i, de fet, les dues dècades següents, pràcticament se’n va aturar la construcció.

Però a mitjans de la primera dècada del segle XXI alguns estats han volgut reprendre la construcció de plantes nuclears. L’accident de la central nuclear de Fukushima Dai-ichi el passat mes de març ha refrescat de forma tràgica la memòria dels que volien oblidar Txernòbil.

Així el govern alemany d’Angela Merkel ha recuperat el pla de tancament de les centrals nuclears i Itàlia ha decidit en referèndum abandonar aquesta energia.

Al nostre país dues qüestions venen marcant la polèmica més immediata: la possible construcció d’un cementiri nuclear i el fet que el proper 1 d’octubre caduca el permís de funcionament de la central d’Ascó, situada a només 90 quilòmetres de Vilafranca.

Ascó acumula un llarg llistat d’incidents, com la fuita de partícules radioactives de novembre de 2007 que des l’empresa van intentar amagar, primer a les autoritats i desprès a l’opinió pública.

Aquest 2011 la central ha tingut diversos “incidents” entre els que destaquen la fuga de 25.000 litres d’aigua radioactiva o l’incendi dels panells de control de l’edifici auxiliar.

Sense anar més lluny, el passat 29 de juliol, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va emetre un informe en el que es constata que a Ascó no s’estan aplicant diverses disposicions tècniques de seguretat.

Cada vegada que hi ha un “incident” o una parada programada la central s’atura, a vegades per llargs períodes, i l’energia elèctrica que produeix es substitueix sense problemes per la generada mitjançant altres formes de producció.

Ascó és un perill per la zona sud i centre de Catalunya, capital i àrea metropolitana inclosa, està caducada i amb els últims incidents hem jugat ja massa amb la sort.

L’1 d’octubre s’esgota la duració de funcionament prevista per aquesta central. L’Estat Espanyol ha de tancar immediatament les centrals en més mal estat i amb més incidents, com la d’Ascó, i posar en marxa un Pla per al tancament progressiu de la resta de centrals nuclears durant els propers anys, substituint-les progressivament per altres fonts d’energia com les renovables, que ja són la primera font de generació d’electricitat a l’Estat.



divendres, 16 de setembre del 2011

L’article d’en Carles Querol sobre Caixa Penedès

De mica en mica, a través d’internet i les xarxes socials, es va difonent l’article del que va ser alcalde de Sant Sadurní d’Anoia, Carles Querol, sobre el funcionament de Caixa Penedès.

Des de sectors socials molt diversos, persones que l’han llegit expressen, alguns en públic, d’altres en privat, la seva estupefacció ja que desconeixien el que en Carles ha tret a la llum.

M’ha sorprès que força persones s’han dirigit a mi preguntant-me si tinc el text o on el poden aconseguir, segurament perquè la moció que vam presentar a l’Ajuntament el passat juliol posava de relleu algunes d’aquestes qüestions. El fet és que l’article va despertant cada vegada més interès. Doncs bé podeu llegir el text d’en Carles al seu bloc en aquesta adreça:

http://carlesquerol.wordpress.com/

Allà podeu llegir en pantalla l’article complert o bé descarregar-lo en PDF. Són unes 15 pàgines d’investigació que podeu valorar per vosaltres mateixos una vegada l’hagueu llegit, cosa que us recomano plenament.

Sobre aquesta mateixa temàtica també recomano el bloc de l’economista Jordi Guilera ( http://elcantdelasirena.blogspot.com/ ) i, en concret sobre el debat de la moció del juliol també en vaig escriure personalment aquí.

Com que sembla que els òrgans de control de la caixa tenen una actitud bastant laxa amb els directius de l’entitat és d’aplaudir que persones com en Carles i en Jordi facin l’esforç de recopilar informació i la difonguin entre la ciutadania.

diumenge, 4 de setembre del 2011

Reforma constitucional contra la pluralitat democràtica



PSOE i PP intenten reformar la Constitució forçant que d’ara endavant sigui obligatori governar sempre amb els seus mètodes.

No busquen pas poder governar segons les seves idees (això ja poden fer-ho sense problemes) sinó impedir que, a partir d’ara, altres grups puguin governar [1] aplicant mesures diferents a les del seu pensament únic.

A partir d’ara si algú no està d’acord amb la forma que PSOE i PP tenen de gestionar el deute i vol fer-ho d’una altra manera [2] no n’hi haurà prou que formi govern o que guanyi amb majoria absoluta sinó que haurà de tenir una gran majoria al Congrés i al Senat.

Fins i tot si un d’aquests dos partits volgués rectificar d’aquí 4, 8 o 12 anys no ho podrà fer sense una fortíssima majoria parlamentaria. Visca la democràcia!

Però això no és tot, a més a més sembla que fan trampa: tècnicament la reforma adopta un procediment més que dubtós i molt qüestionat des de l’àmbit jurídic, sense pràcticament debat i evitant el referèndum previst a l’article 168 per a les qüestions importants [3].

Res exemplifica millor la pressa, el corró i l’absència de debat previ que una patètica anècdota viscuda l’altre dia al Congrés dels Diputats: El president de la cambra, José Bono, anava a sotmetre el text a aprovació quan ell mateix va detectar que hi havia una falta d’ortografia al text i el va haver de canviar sobre la marxa amb una esmena no escrita improvisada oralment. Lamentable. (crònica dels fets a El Periódico).

Resulta tristament paradoxal aquest espectacle més quan un moviment que recull les inquietuds d’una part considerable de la ciutadania porta mesos demanant des de les places més canals de participació i de protagonisme democràtic de la població.

Per això vull posar de relleu que, en defensa del pluralisme democràtic, s’han alçat les veus (cadascú amb el seu estil) dels diputats i diputades d’Esquerra Unida (IU), d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), del Partit Nacionalista Basc (EAJ – PNV), d’Unió Progrés i Democràcia (UPD), d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), del Bloc Nacionalista Gallec (BNG), de Coalició Canària (CC) i de Nafarroa Bai (Na-Bai) i també les dels diputats del grup parlamentari socialista Antonio Gutiérrez, Juan Antonio Barrio, José Antonio Pérez Tapias i Manuel de la Rocha (el primer trencant la disciplina de partit i els altres tres absentant-se de la sessió en senyal de disconformitat). [4]

No oblidem tampoc que s’oposen a la reforma constitucional els dos sindicats amb més implantació a l’Estat i a Catalunya, les Comissions Obreres (CCOO) i la Unió General de Treballadors (UGT) i que en termes similars s’expressen també altres centrals sindicals.

En la meva opinió cal que es retiri aquesta proposta o, com a mínim, que és convoqui a la població en referèndum. En cas contrari és evident que estem davant d'un nou cop constitucional de greus conseqüències.


NOTES:
[1] A l’Estat, de moment, sembla difícil però no així als Ajuntament o les Comunitats Autònomes.

[2] Per exemple de la manera que proposa el nobel d’economia Paul Krugman (si el que es va estar anys avisant de la crisi que venia, que per això li van donar el nobel el 2008, tot i desprès que han continuat ignorant-lo).

[3] El Tribunal Constitucional no ho hauria de permetre però hem de recordar que aquests dos partits el tenen “segrestat” des de fa anys, impedint la renovació dels jutges morts o amb el mandat caducat.

[4] El socialista José Manuel Bar Cendrón també ha votat en contra, però en aquest cas perquè s’ha fet un embolic a l’hora de votar, de tan ràpid com es tramitava tot.


diumenge, 28 d’agost del 2011

Pum!


PUM! from LES PRODUCCIONS DEL PUMA on Vimeo.


Aquest és l'spot promocional de la Festa Major de Vilafranca del Penedès 2011 que comença demà. Podeu trobar el programa complert aquí i un programa de butxaca de dues pàgines aquí.

Bona Festa Major a tothom!

dijous, 28 de juliol del 2011

La moció de Caixa Penedès, coses que s’han dit

És evident que la Caixa d’Estalvis del Penedès ha tingut uns mals resultats els darrers exercicis [1]. Això ha tingut greus conseqüències: L’entitat s’ha hagut de bancaritzar fusionant-se amb altres caixes per formar el Banc Mare Nostrum (BMN), S’ha traslladat el centre de decisió de Vilafranca cap a Madrid i a més a més el grup ha hagut de rebre importants ajuts públics del FROB (Fons de Restructuració Ordenada Bancaria) el cost dels quals paguem tota la ciutadania.

D’altra banda es plantegen dubtes raonables sobre què passarà a mig termini amb l’obra social (ara que són un banc i no una caixa) i sobre si l’entitat deixarà de jugar un paper de dinamització de l’economia local (ara que el centre de decisió s’ha traslladat a Madrid).

Tot i els resultats d’aquesta gestió, els màxims dirigents de l’entitat durant aquest període no només no han estat rellevats sinó que es mantenen en càrrecs importants i amb unes retribucions molt considerables.

Davant d’aquesta situació, i com que l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès té representació a l’assemblea general de la Caixa d’Estalvis del Penedès, els grups municipals d’ICV-EUiA i CUP vam considerar que calia que els directius responsables d’aquesta gestió assumissin responsabilitats, presentant la seva dimissió i retornant les retribucions dels darrers anys, i per això vam presentar la Moció per un canvi en la gestió de Caixa Penedès.

La primera reacció de l’alcalde, Pere Regull (CiU), va ser un intent de censurar la moció requerint informes administratius basats en tecnicismes que feia dècades que a Vilafranca no havien estat invocats pel poder.

Aquest intent de censura va venir a acompanyat d’una campanya mediàtica on es va arribar a dir que la moció era “il•legal” (!?) i que el ple no podria votar-la, tot i que era evident que, si subsanàvem dins de termini els tecnicismes [2], l’alcalde no podia sinó sotmetre la moció a votació, com en efecte finalment va haver de fer, resultant la moció rebutjada pels vots de CiU, PSC i PP.

També s’ha qüestionat que només s’ataqui (!?) a Caixa Penedès (en realitat el que es fa precisament és defensar-la davant d’una gestió negativa, com és responsabilitat de l'Ajuntament, que per alguna cosa hi té un representant) quan la mateixa moció proposa donar trasllat del text a altres institucions per tal que s’exigeixin responsabilitats als directius d’altres entitats financeres en situacions similars o pitjors (com passarà, per exemple, amb la Caixa d’Estalvis del Mediterrani –CAM– si prosperen les propostes presentades per ICV al Congrés dels Diputats).

Fins i tot desprès del ple municipal, sorprèn que encara hi hagi algun representant patronal (per sort no tots), com el Sr. Albert Calzada, que defensi la bancarització i el trasllat del centre de decisió de Caixa Penedès a Madrid (cosa que durant el ple no es va atrevir a fer ni el portaveu del PP) i afirmi que la moció volia “encausar” (sic) els directius i que l’Ajuntament no va admetre la “denúncia”; és a dir que interpreti una demanda dimissió com si fos una acusació de delicte.

L’anècdota d’aquesta confusió posa de manifest que, ben entrat el segle XXI, en el sector financer, a diferència d’altres àmbits empresarials, encara no hi ha el costum de demanar que s’assumeixin responsabilitats quan s’obtenen resultats molt negatius.

[1] http://elcantdelasirena.blogspot.com/

[2] Bàsicament canviar 'demanar...' per 'instar al representant municipal a demanar...' i retirar la qüestió simbòlica de declarar ‘non grats’ els directius mentre no es produís la dimissió i el retorn de retribucions.

dilluns, 25 de juliol del 2011

Sobre els sistemes de protecció social

L’Ajuntament de Vilafranca ha debatut recentment dues mocions relatives a l’atac que estan patint els sistemes protecció social, en concret el sistema públic de salut.

Per implementar aquestes mesures s’agafa com a excusa la crisi econòmica. Una crisi causada, recordem-ho, no pas pel sector públic ni pels sistemes de protecció social, sinó per la manca de control i regulació sobre l’especulació financera i immobiliària, i per la disminució d’ingressos públics.

Cal recordar que els darrers anys s’han eliminat impostos a la gent amb més recursos, sobretot a nivell estatal, però recentment també a Catalunya.

Tot i que algunes veus ja ho advertien (com les dels diputats d’Iniciativa per Catalunya Verds, que lamentablement es quedaven sols) aquesta disminució d’ingressos públics va passar desapercebuda fins a l’inici de la crisi. Però ara si que es nota.

Perquè segur que es poden introduir millores en la gestió, ara bé, en línies generals, els efectes de la majoria de retallades adoptades comportaran progressivament una rebaixa de la qualitat de vida de bona part de població.

Potser la ciutadania encara no és conscient de la gravetat d’aquest atac contra els sistemes de protecció social. Però els sanitaris ja veuen que es tanquen llits i quiròfans i que els fan treballar amb menys efectius, i que la població afectada se’n ressenteix. No és gens casual que les mocions de l’altre dia les impulsessin els professionals de l’hospital comarcal i les associacions d’usuaris de la salut.

La crisi no es combat desmantellant els sistemes de protecció social. Això només generarà menys qualitat de vida. La crisi s’hauria de combatre, entre d’altres mesures, reactivant l’economia social (com la del sistema de salut) i sostenint els ingressos públics orientats a la redistribució.

Perquè, com molt bé explica Stéphane Hessel, no és cert que la protecció social no es pugui sostenir: recordem que aquests sistemes es van posar en funcionament quan la producció de riquesa era molt menor a l’actual. Ara bé, cal que els governs democràtics recuperin un sistema tributari redistributiu i sense frau i, sobretot, que restableixin la regulació i el control sobre el sistema financer, combatent el lucre no productiu de base especulativa.

dijous, 14 de juliol del 2011

Hi ha alternatives...

divendres, 1 de juliol del 2011

Amb el poble grec


S'exigeix al poble grec un sacrifíci impossible. Centenars de milers de persones en patiran les gravíssimes conseqüències. Avui queda clar que els líders governants europeus es divideixen entre 1) els i les que no tenen el més mínim escrúpol i 2) els que no tenen valor de plantar cara als mercats i no estan a l'altura de les circumstàncies en un moment tan greu. Avui és un dia tristíssim en la història d'Europa.

Als que s'estan organitzant arreu per fer front a aquesta injústia: la raó està de part vostra, i un altre món és possible. No defalliu!

divendres, 24 de juny del 2011

Comprometeu-vos! nou llibre d’Stéphane Hessel

A Indigneu-vos! (llibre que ja hem comentat) Stéphane Hessel ha posat de manifest que els “arguments” (en realitat excuses) que els poderosos estan utilitzant per desmantellar els sistemes públics de salut, educació i protecció social són una falsedat que no suporta el mínim anàlisi racional; evidenciant que l’únic fonament d’aquests atacs és l’afany de lucre desmesurat d’una minoria egoista en extrem. Com a resposta a aquesta realitat, en el mateix text Hessel fa una crida a la joventut a indignar-se davant la injustícia i a dir prou apel•lant a la no-violència com a forma de mobilització.

Milers de joves l’han secundat arreu del món, en especial en territoris greument afectats per la crisi i les polítiques antisocials com Grècia i l’Estat Espanyol.

Ara Hessel publica un nou text, Comprometeu-vos! amb un missatge clar i ja contingut en el títol: és important saber dir no. Protestar. Indignar-se i resistir. Però a continuació el següent pas és saber dir . Actuar. Reflexionar. Participar. Comprometre’s i desenvolupar alternatives.

Hessel apunta com les dues prioritats més essencials la lluita contra la injustícia social d’arrel econòmica i la reacció front a la degradació del planeta i de medi ambient i es manifesta convençut que hi ha alternatives viables per donar una resposta conjunta a aquestes dues grans problemàtiques acudint al concepte de desenvolupament sostenible (en el seu significat original).

Ni Indigneu-vos! ni Comprometeu-vos! són gran obres d’estudi detallat i articulació teòrica. Tampoc ho pretenen. Ara bé si que són textos molts clars en l’anàlisi essencial de les causes de la situació actual i en l’esbós de les línies i formes d’actuació per fer-hi front i guanyar el futur.

La primera etapa, la de la indignació, la nostra generació l’ha assolit plenament i amb bones mostres de maduresa (cultura organitzativa, un programa amb les mesures més urgents que cal adoptar, evolució cap a un moviment arrelat als barris, assentament de la no-violència, etc).

Estic convençut que properament també s’anirà concretant la segona fase, la de la implicació i el compromís sostingut per portar a la practica aquest programa de mesures justes, raonables i fàctibles que el moviment ha posat sobre la taula. Bona lectura.

dilluns, 13 de juny del 2011

Vilafranca del Penedès 2011-2015: punts de partida

Dissabte s'ha constituit el nou Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Com era de preveure veient els resultats electorals, el convergent Pere Regull ostentarà l'alcaldia. Reprodueixo la meva intervenció com a portaveu d'ICV-EUiA: 

"Bon dia a tothom que hi ha a la sala. Saludar també tots aquells i aquelles que en aquest matí de dissabte esteu seguint la constitució del nou Ajuntament per la televisió o per la ràdio.

Probablement uns quants de vosaltres seguiu aquest acte amb la curiositat que hi sorgeixin línies de treball per fer avançar Vilafranca en uns moments difícils com els que vivim. Per contra, és possible que d’altres veieu la institució del ple municipal amb un punt de llunyania i desconfiança.

A tots, volem dirigir-nos.

Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida som un grup de persones compromeses i amb propostes per Vilafranca, i som aquí gràcies a 978 persones a les que, novament, volem fer un reconeixement pel seu suport i per la seva confiança.

Representem les idees dels verds i de l’esquerra i volem contribuir a fer realitat una nova manera de governar on es posi en valor el fet de saber escoltar, de teixir complicitats, de consensuar a partir del debat ampli i serè i, en definitiva, de treballar en equip i posar projectes en comú.

Perquè entenem que governar o fer una oposició constructiva és buscar solucions i contribuir a trobar-les.

L’Ajuntament electe és plural, com ho és la societat vilafranquina, i per nosaltres això és un valor positiu perquè creiem en una democràcia viva.

A l’alcalde, que acaba de prendre possessió, el felicitem per la important responsabilitat que acaba d’assumir. Com ha estat voluntat de la ciutadania, el grup de Convergència i Unió disposarà d’una correlació prou favorable i li correspon governar.

Aquests dies ha manifestat que vol un 'govern obert'. Ara bé, nosaltres diem que el govern obert s’ha de guanyar, no es dóna per si sol. Esperem que ho tingui en compte.

Per nosaltres l’adversari és la crisi econòmica i social. És un model productiu desequilibrat en el repartiment del treball, de la riquesa, i en la relació amb el medi natural. Un model que deixa molta gent al marge i va negant el futur. Aquest és el nostre adversari.

Per això quan diem que farem una oposició proactiva, una oposició constructiva, vol dir que, buscarem els punts d’acord. Que recolzarem les propostes per fer avançar Vilafranca i el Penedès i les que vagin orientades per fer front a aquesta realitat de la crisi; i evidentment votarem que no a les propostes que considerem que no vagin en aquesta direcció i hi presentarem alternatives en positiu.

Impulsar el canvi d’aquest model productiu en funció de les potencialitats de Vilafranca i de la nostra comarca, que les tenim; orientar la creació d’ocupació útil i de futur; i garantir els drets socials, a l’educació i a la salut, considerem nosaltres que han de ser les prioritats, a nivell local en la mesura de les possibilitats d’un Ajuntament com el de Vilafranca.

I Sr. alcalde, creiem que hi ha punts de partida rellevants: Per exemple l’acord assolit el març de 2010 per reforçar les partides socials d’aquest Ajuntament. El pla d’eficiència energètica per estalviar, ser més sostenibles i crear ocupació, redactat però encara per aplicar. El reforç del comerç de proximitat, també en l’àmbit alimentari. L’orientació de Vilafranca i del Penedès cap a l’enoturisme amb una ocupació de qualitat i un model productiu més vinculat al medi i al nostre entorn, amb les indústries i els serveis associats. L’objectiu d’aconseguir un transport públic ferroviari fiable i competitiu. Per posar alguns exemples.

En resum, si s’avança en aquesta direcció, el govern comptarà amb el nostre treball i amb el nostre suport cap a aquestes propostes. En cas contrari, Iniciativa Verds - Esquerra Unida les anirem desenvolupant com a alternatives.

Moltes gràcies."

dimecres, 8 de juny del 2011

Entrevista al diari 'El Punt'

[text i fotografia: El Punt]

Quina valoració fan dels resultats? Els van faltar un centenar de vots perquè entrés l'Aida Girona.


Per una part hem d'estar contents perquè hem crescut en nombre de vots i també pel fet de ser l'única força d'esquerres de Vilafranca que ha pujat en suports però, per una altra, ens quedem sense aconseguir el nostre objectiu, que era obtenir el segon regidor. Amb el que tenim, treballarem.

Tenim un bon programa i moltes ganes, i treballarem perquè es dugui a terme. Aquests dies parlem i valorem quin ha de ser el nostre paper en una realitat política com la que hi ha. El que s'ha vist en aquestes eleccions a Vilafranca és que, independentment que haguem pujat en nombre de vots, les esquerres han baixat i que hi ha hagut un volum molt alt de gent que no ha anat a votar.

Per què reculen les esquerres a Vilafranca?

Jo crec que estem davant d'una desmobilització de la gent d'esquerres, que s'absté d'anar a votar. Hi ha derivades vilafranquines i penedesenques però també d'àmbit nacional. Crec que hi ha d'haver una redefinició de moltes coses. Crec que on ens hem d'emmirallar és en la feina que estan fent els verds europeus, a Alemanya.


Quin paper tindrà ICV-EUiA en el ple aquest mandat?


Això és el que es veurà aquests dies de debats interns que estem tenint. El que tenim clar i que ja li puc avançar és que continuarem tenint una actitud constructiva a l'hora de fer avançar Vilafranca i que les nostres prioritats aniran encaminades a inculcar un canvi de model productiu. És aviat per dir què farà ICV-EUiA. Hem de veure i analitzar què és el que ens proposa CiU, que és la força que ha guanyat les eleccions i que té una majoria força clara. Nosaltres som un grup sempre obert a arribar a acords però és el govern el que ha de triar si governa amb el PP o si opta per algun altre tipus d'acord.

Quines han de ser les prioritats d'actuació en aquest mandat?

La primera és optar per un canvi de model productiu i fer-ho d'una manera més harmoniosa amb l'entorn ja sigui en el sector del vi i del cava, dels serveis... Això és el primer que creiem que hem de treballar però també treballar des de la ciutat per garantir una adequada prestació de serveis per part de l'Ajuntament i de les administracions superiors i que es garanteixin tots els serveis socials i l'atenció a les persones. Un tercer aspecte no menys important és el tema educatiu. Cal treballar per no quedar enrere en la situació econòmica que hi ha. Volem que Vilafranca estigui a l'altura.