És evident que la Caixa d’Estalvis del Penedès ha tingut uns mals resultats els darrers exercicis [1]. Això ha tingut greus conseqüències: L’entitat s’ha hagut de bancaritzar fusionant-se amb altres caixes per formar el Banc Mare Nostrum (BMN), S’ha traslladat el centre de decisió de Vilafranca cap a Madrid i a més a més el grup ha hagut de rebre importants ajuts públics del FROB (Fons de Restructuració Ordenada Bancaria) el cost dels quals paguem tota la ciutadania.
D’altra banda es plantegen dubtes raonables sobre què passarà a mig termini amb l’obra social (ara que són un banc i no una caixa) i sobre si l’entitat deixarà de jugar un paper de dinamització de l’economia local (ara que el centre de decisió s’ha traslladat a Madrid).
Tot i els resultats d’aquesta gestió, els màxims dirigents de l’entitat durant aquest període no només no han estat rellevats sinó que es mantenen en càrrecs importants i amb unes retribucions molt considerables.
Davant d’aquesta situació, i com que l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès té representació a l’assemblea general de la Caixa d’Estalvis del Penedès, els grups municipals d’ICV-EUiA i CUP vam considerar que calia que els directius responsables d’aquesta gestió assumissin responsabilitats, presentant la seva dimissió i retornant les retribucions dels darrers anys, i per això vam presentar la Moció per un canvi en la gestió de Caixa Penedès.
La primera reacció de l’alcalde, Pere Regull (CiU), va ser un intent de censurar la moció requerint informes administratius basats en tecnicismes que feia dècades que a Vilafranca no havien estat invocats pel poder.
Aquest intent de censura va venir a acompanyat d’una campanya mediàtica on es va arribar a dir que la moció era “il•legal” (!?) i que el ple no podria votar-la, tot i que era evident que, si subsanàvem dins de termini els tecnicismes [2], l’alcalde no podia sinó sotmetre la moció a votació, com en efecte finalment va haver de fer, resultant la moció rebutjada pels vots de CiU, PSC i PP.
També s’ha qüestionat que només s’ataqui (!?) a Caixa Penedès (en realitat el que es fa precisament és defensar-la davant d’una gestió negativa, com és responsabilitat de l'Ajuntament, que per alguna cosa hi té un representant) quan la mateixa moció proposa donar trasllat del text a altres institucions per tal que s’exigeixin responsabilitats als directius d’altres entitats financeres en situacions similars o pitjors (com passarà, per exemple, amb la Caixa d’Estalvis del Mediterrani –CAM– si prosperen les propostes presentades per ICV al Congrés dels Diputats).
Fins i tot desprès del ple municipal, sorprèn que encara hi hagi algun representant patronal (per sort no tots), com el Sr. Albert Calzada, que defensi la bancarització i el trasllat del centre de decisió de Caixa Penedès a Madrid (cosa que durant el ple no es va atrevir a fer ni el portaveu del PP) i afirmi que la moció volia “encausar” (sic) els directius i que l’Ajuntament no va admetre la “denúncia”; és a dir que interpreti una demanda dimissió com si fos una acusació de delicte.
L’anècdota d’aquesta confusió posa de manifest que, ben entrat el segle XXI, en el sector financer, a diferència d’altres àmbits empresarials, encara no hi ha el costum de demanar que s’assumeixin responsabilitats quan s’obtenen resultats molt negatius.
[1] http://elcantdelasirena.blogspot.com/
[2] Bàsicament canviar 'demanar...' per 'instar al representant municipal a demanar...' i retirar la qüestió simbòlica de declarar ‘non grats’ els directius mentre no es produís la dimissió i el retorn de retribucions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada