1.- Tot just acaba el ple municipal de l’Ajuntament de Vilafranca, el govern convoca als periodistes i, en presència de setmanaris, ràdios i televisió, llança greus acusacions no fonamentades contra la majoria de regidors i regidores.
La partida més important que es sotmetia a votació l’altre dia feia referència a l’aplicació a nivell municipal del Decret de “mesures extraordinàries” del Sr. Rodríguez Zapatero. Un Decret que molts no compartim perquè carrega el cost de la crisi sobre els que no l’han causat, mentre eludeix en canvi adoptar mesures fermes contra l’economia de base especulativa.
Els dos conceptes (el de més volum pressupostari –retallada de drets– i el de menys volum –dependència–) eren perfectament separables, i així ho vam proposar en el ple sense que el govern ho recollís. Proposta que, evidentment, mantenim sobre la taula (+ informació aquí).
Alhora esperem que el govern eviti fer més rodes de premsa d’aquest tipus i concentri els seus esforços en aprovar el pressupost municipal pel 2011 que hauria de ser la seva prioritat.
En aquest sentit trobareu aquí les propostes que des d’Iniciativa Verds – Esquerra Unida hem posat sobre la taula. En el cas de les mesures que han de suposar un estalvi trobareu informació ampliada aquí.
2.- En un altre ordre de coses, el flamant govern del president Artur Mas anuncia que deixarà d’instal•lar càmeres a les comissaries dels Mossos d’Esquadra i que anul•larà el codi ètic de la policia catalana.
Sincerament, no ho puc entendre. Per què aturar unes mesures reconegudes internacionalment i que han fet que al nostre país ja no hi hagi denúncies per tortures policials? Per que deixa d’aplicar uns procediments que donen seguretat a les persones detingudes, alhora que eviten que cap bon agent hagi de fer front a acusacions infundades?
[origen imatge]
dimarts, 28 de desembre del 2010
dimarts, 7 de desembre del 2010
Sobre la compra de la muntanya de Sant Jaume
Situat com a horitzó paisatgístic dels barris de Les Clotes i l’Espirall, el de la muntanya de Sant Pau i Sant Jaume, i la seva plana agrícola, és l’espai natural més emblemàtic de Vilafranca.
Des de fa temps [1] [2] venim plantejant al Ple municipal i en diversos fòrums d’opinió la necessitat d’arranjar aquest espai rural i de regular-ne els usos ja que no és només un bon mirador paisatgístic i un espai de lleure (que també ho és) sinó que, vinculat al Museu de les Cultures del Vi, considerem que el parc de Sant Pau i Sant Jaume podria ser una de les portes d’entrada al Penedès enoturístic.
L’Ajuntament ja n’és propietari d’una part, però hi ha altres propietaris. Ara s’han posat a la venda els terrenys del Casal 2000 i l’empresa minera que explota l’altre vessant de la muntanya ràpidament s’ha interessat en comprar-los. No m’estendré sobre l’impacte que té una pedrera a cel obert: només cal mirar la muntanya des del perfil de banda de Pacs. Algunes veus apunten que l’empresa no es podria posar a excavar de bones a primera, però el cert és que ja en seria propietària, que és el primer pas.
Certament aquest no és un bon moment per adquirir perquè hi ha pocs recursos i moltes necessitats, però pensem que l’Ajuntament ha de fer l’esforç, i per això hem votat a favor de fer possible la compra i municipalització d’aquest espai.
Això no treu que pensem que el govern hauria d’haver portat la qüestió d’una altra manera, buscant fonts de finançament alternatives, com ja vam plantejar quan es va començar a parlar d’aquest tema (per exemple a través de la Xarxa de Custòdia del Territori, donant entrada a altres institucions, com la Diputació o les caixes d’Estalvi, perquè compartissin la propietat i hi posessin també part dels diners).
Era urgent dotar el pressupost i evitar que els terrenys fossin venuts a l’empresa minera i així ho hem fet possible amb el nostre vot. Ara seria bo que, d’una banda, el govern, busqui la implicació d’altres institucions en la compra dels terrenys; i, d’altra banda, avanci en la regulació dels usos del parc de Sant Pau i Sant Jaume, aprovant el corresponent Pla Especial de protecció.
[origen imatge]
Des de fa temps [1] [2] venim plantejant al Ple municipal i en diversos fòrums d’opinió la necessitat d’arranjar aquest espai rural i de regular-ne els usos ja que no és només un bon mirador paisatgístic i un espai de lleure (que també ho és) sinó que, vinculat al Museu de les Cultures del Vi, considerem que el parc de Sant Pau i Sant Jaume podria ser una de les portes d’entrada al Penedès enoturístic.
L’Ajuntament ja n’és propietari d’una part, però hi ha altres propietaris. Ara s’han posat a la venda els terrenys del Casal 2000 i l’empresa minera que explota l’altre vessant de la muntanya ràpidament s’ha interessat en comprar-los. No m’estendré sobre l’impacte que té una pedrera a cel obert: només cal mirar la muntanya des del perfil de banda de Pacs. Algunes veus apunten que l’empresa no es podria posar a excavar de bones a primera, però el cert és que ja en seria propietària, que és el primer pas.
Certament aquest no és un bon moment per adquirir perquè hi ha pocs recursos i moltes necessitats, però pensem que l’Ajuntament ha de fer l’esforç, i per això hem votat a favor de fer possible la compra i municipalització d’aquest espai.
Això no treu que pensem que el govern hauria d’haver portat la qüestió d’una altra manera, buscant fonts de finançament alternatives, com ja vam plantejar quan es va començar a parlar d’aquest tema (per exemple a través de la Xarxa de Custòdia del Territori, donant entrada a altres institucions, com la Diputació o les caixes d’Estalvi, perquè compartissin la propietat i hi posessin també part dels diners).
Era urgent dotar el pressupost i evitar que els terrenys fossin venuts a l’empresa minera i així ho hem fet possible amb el nostre vot. Ara seria bo que, d’una banda, el govern, busqui la implicació d’altres institucions en la compra dels terrenys; i, d’altra banda, avanci en la regulació dels usos del parc de Sant Pau i Sant Jaume, aprovant el corresponent Pla Especial de protecció.
[origen imatge]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)