dimecres, 24 de desembre del 2008

Text íntegre del prec i les preguntes al ple


Al ple municipal d'ahir es van aprovar definitivament les ordenaces fiscals pel 2009 en els termes que ja hem comentat en aquest bloc aquí i aquí. També es va prendre l'acord d'adherir-nos de ple dret a l'Observatori de les dones en els mitjans de comunicació per afegir el nostre gra de sorra en favor d'un canvi cultural ben necessari com, malauradament, s'ha posat de manifest a Vilafranca en els darrers dies amb més cruesa que mai. També es van nomenar les representats escollides per les entitats per al Patronat de Cal Bolet.
En l'apartat de precs i preguntes des del grup d'Iniciativa vam fer tres preguntes i un prec que us transcric a continuació:

1) Amb bastants mesos de retard respecte a la proposta que vam fer des d’ICV-EUiA, finalment avui s’ha posat en funcionament a la Plaça Penedès la minideixalleria que ha de donar servei de proximitat a Vilafranca. Veiem a la web municipal que els horaris seran de 10 a 13 i de 16 a 19, però no queda clar si l’horari serà de dilluns a divendres o de dilluns a dissabte, com havíem proposat des d’Iniciativa, ja que els dissabtes podria ser el dia de més afluència d’usuaris. Ens poden aclarir quin serà l’horari definitiu?

2) Properament està previst que l’Ajuntament contacti individualment amb els comerços per tal d’explicar el funcionament de la campanya “Vilafranca lliure de bosses de plàstic”. Com es va posar de manifest a la darrera reunió del Consell de Medi Ambient, per tal de garantir el màxim nombre d’adhesions és important que, quan s’informi als comerços, ja estiguin concretades les facilitats que podran obtenir més enllà de la bonificació fiscal que ja s’ha aprovat. Per part d’Iniciativa s’ha posat sobre la taula en varies ocasions al llarg d’aquest any, una proposta per a la compra centralitzada de bosses compostables i amb un preu parcialment subvencionat. S’ha estudiat aquesta proposta de compra centralitzada de bosses compostables?

3) La Generalitat ha rebut un fons extraordinari de l’estat de 62 milions d’euros per construir residències per a persones grans. ¿S’ha demanat des de l’Ajuntament de Vilafranca informació al respecte per tal de finançar la construcció de la nova residència d’avis a ubicar als terrenys de l’antic INCAVI al Carrer Amàlia Soler, tenint en compte que a mitjans 2009 estarà finalitzat el projecte arquitectònic d’aquesta residència?

4) En els darrers anys, entre el Vinseum i la Basílica de Santa Maria, s’hi instal·la una controvertida pista de gel. Si bé és cert que el Centre Vila ha fet esforços importants per modernitzar any rere any la instal·lació, no és pot negar que la pista no és el millor exemple per als infants des del punt de vista de la sostenibilitat ja que comporta un important consum d’aigua i d’electricitat per evitar que el gel es desfaci. Alhora, on està ubicada, genera impacte visual en un espai patrimonial i històric de referència per a la Vila. Finalment tampoc podem obviar que, en l’emplaçament actual, es manté un cert risc per als i les vianants a causa de l’aigua que goteja.

Des d’Iniciativa valorem els esforços del Centre Vila per tal de promocionar i reforçar el comerç de proximitat perquè aquest és el més sostenible i responsable, ja que en bona mesura evita desplaçaments en cotxe i alhora, per la seva proximitat i coneixement especialitzat, proporciona als consumidors i les consumidores informació contrastada i de qualitat, permetent una compra més responsable.

Per aquest motiu fem un prec a l’Ajuntament en el sentit que, de cara a l’any vinent, s’estudiï junt amb el Centre Vila un emplaçament alternatiu, per exemple a la nova Rambla Sant Francesc, que ja haurà d’estar acabada, així com una activitat lúdica alternativa més sostenible, per exemple una pista sintètica com les que instal·len en altres localitats.

diumenge, 14 de desembre del 2008

Els 177 € a Vilafranca: les propostes d’Iniciativa



Fa unes setmanes han anunciat que l’Estat constitueix un fons de vuit mil milions d’euros a repartir entre els municipis segons la població. Són els famosos 177 € per habitant de que parla la premsa. A l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès li corresponen prop de sis milions i mig d’euros (6.487.682 €).

Ha calgut la pràctica rebel·lió dels Ajuntaments i organitzacions municipalistes [1] [2] [3] de tot l’Estat i, sobretot, una crisi econòmica com un cavall perquè hi hagi hagut una certa reacció per part del Govern central davant l’absència de finançament dels municipis.

És evident que aquest Fons Estatal d’Inversió Local no resol el dèficit històric de les finances municipals sinó que simplement està pensat per injectar diner líquid a l’economia i ‘crear’ treball en forma d’obra pública.

Aquesta darrera frase la dic perquè els vilafranquins i vilafranquines enteguin les limitacions que es tindran a l’hora d’aplicar aquests sis milions i mig d’euros, limitacions que són, entre d’altres, les següents:

- Els diners han de ser per fer obres de construcció, no per prestar serveis (és a dir amb aquests diners no podem contractar assistents socials o policies ni podem subvencionar famílies o entitats).

- Cal presentar les sol·licituds (dir en que s’invertiran els diners) abans del 24 de gener de 2009, i el que és més important, aquestes sol·licituds ja han d’anar acompanyades del projecte tècnic. Aquest termini, així sense previ avís, i amb el Nadal pel mig, és insuficient perquè cap equip d’arquitectes (públic o extern) pugui redactar de zero un projecte complex que comporti càlculs d’estructures.

- A més a més no està permès incloure en aquest fons obres que ja tinguin una part finançada (que és el més normal, ja sigui amb el suport de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona o, més puntualment, de la Unió Europea o del Govern de l’Estat).

- L’Estat obliga a que les obres comencin abans del 13 d’abril de 2009 i a que estiguin acabades el primer trimestre de 2010 negant en cas contrari el finançament.

La combinació d’aquestes condicions fa que, Vilafranca no pugui ‘gastar’ la suma dels 177 € per habitant en obres com:

Acabar la Rambla Sant Francesc, iniciar la Residència d’avis de l’antic Incavi, agilitzar el Parking de la Plaça Pau Casals, urbanitzar el cobriment de la via del tren, agilitzar les obres del Vinseum, fer un edifici per l’Escola d’Idiomes, construir una llar d’infants a Les Clotes o construir la nova caserna de la Policia local. Sembla (cal acabar de confirmar-ho) que tampoc es podrien destinar a agilitzar les obres de l’equipament juvenil de Cal Berger o a acabar d’una vegada per totes el nou Auditori. Lògicament, tampoc podem fer obres que no siguin de competència municipal (Renfe, escoles, CAP...).

Descartat d’entrada tot això, per no permetre-ho el Fons Estatal, aquest divendres s’ha fet una reunió entre els portaveus dels sis grups municipals i el secretari de l’Ajuntament per fer propostes. El termini del 24 de gener apreta. Si volem que els arquitectes preparin algun projecte cal dir-ho ja mateix.

A la reunió l’equip de govern planteja destinar els diners a via pública, és a dir a obres de millora de carrers i voreres, i una única proposta diferent: la d’arreglar la façana medieval de l’antic Hospital al Carrer Sant Pere (proposta que compartim).

És evident que la via pública acabarà sent la màxima destinatària d’aquest peculiar fons estatal. Sempre hi ha voreres per arreglar i carrers per reasfaltar. I sobretot aquest tipus de projectes són menys complexos tècnicament i els arquitectes, si es reparteix la feina entre diversos equips, si que es podran tenir els projectes per al 24 de gener.

Ara bé, hem de fer un esforç per prioritzar, i mirar d'optimitzar les obres que es facin. Així en aquesta reunió de portaveus de divendres Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida (ICV-EUiA) vam entregar a l’Alcalde una llista on proposàvem:

1. Rehabilitació de la façana de l’antic Hospital al C. Sant Pere, partint de l’avantprojecte de que ja disposa l’Ajuntament (foto).

2.- Obres d’instal·lació de la segona mini-deixalleria (que seguirà, esperem, a la primera que s’intal·larà la setmana entrant).

3.- Sol·lució estructural al col·lector de la Riera de Llitrà (al final de la zona esportiva) ja sigui amb xarxa de clavegueram separada o amb un dipòsit per a aigües brutes (obra poc ‘vistosa’, però molt necessària i que difícilment podrem afrontar si no és amb alguna situació excepcional com la d’aquest fons extra).

4.- Intervencions de manteniment i accesibilitat de la via pública (tant amb contractació externa, com amb execució directa amb el nou grup d’intervenció ràpida previst a l’esborrany de pressupost).

5.- Instal·lació de marquesines i plataformes del bus urbà en parades on encara no n’hi ha.

6.- Senyalització adequada de les zones 30 per a bicicletes amb paviment diferenciat.

7.- Petites reparacions d’edificis públics.

8.- Manteniment de camins rurals.

Més enllà d’algunes propostes com les que ja hem anomenat en un paràgraf anterior i que clarament es descarten per no poder ser objecte de finançament amb el fons estatal, de la reunió dels sis grups polítics municipals de l’altre dia no en queda res més sobre la taula que la proposta del govern i la d’ICV-EUiA; més enllà d’intentar veure si es troba una improbable esclexa legal per accelerar Cal Berger o el final de l’Auditori. Si hi ha més idees cal posar-les ja sobre la taula...


[origen imatge]

divendres, 5 de desembre del 2008

I mentrestant vosaltres?

El 3 de Vuit publica que l’alcalde Marcel Esteve plega. L’alcalde ho nega. Surrealista i fins i tot kafkià. Coses semblants (mocions de censura fantasma...) van apareixent als mitjans locals des de fa ja sis mesos.

I mentrestant que fem nosaltres, els homes i les dones d’Iniciativa?

La resposta és: estem treballant l’esborrany de pressupost que hi ha sobre la taula.

A mitjans d’ocutubre vam explicar en roda de premsa el nostre punt de vista en relació a com encarar el 2009 des de l’Ajuntament de Vilafranca.

Posteriorment des d’Iniciativa vam anar teixint un acord amb PSC i CUP en relació a les Ordenances Fiscals pel 2009 (és a dir als ingressos de l’Ajuntament sobre els que podem decidir), acord que ja he comentat en aquest bloc aquí i aquí.

Alhora hem fet una llarga i intensa tanda de reunions entre tots els grups que han volgut per tal de fer propostes sobre el pressupost 2009. ICV-EUiA, PSC i CUP hem anat a totes aquestes reunions. El PP i ERC a algunes. CiU a cap d’elles.

El govern del PSC ens ha fet arribar fa pocs dies una proposta escrita on recullen que assumirien del que s’ha dit en aquestes reunions, i ha acompanyat aquesta proposta escrita d’un esborrany de pressupost.

En aquests moments la gent d’Iniciativa per Catalunya Verds de Vilafranca del Penedès estem estudiant i contrastant aquest esborrany. Esvaint dubtes amb alguns serveis i regidories, analitzant alternatives, etc.

Sobre la resta, no vull haver de tornar a dir el que ja hem hagut de repetir en massa ocasions en els darrers mesos. Bon cap de setmana a tothom.

dilluns, 24 de novembre del 2008

Vivències de la 9ª Assembla Nacional d’ICV

Quina diferència amb anteriors ocasions! La sala gran de la Fira de Sabadell ben plena, en alguns moments amb prop d’un miler de delegats i delegades (i fins a 8 companys i companyes de l’agrupació de Vilafranca, fent un total de 14 si contem tots els i les que, en un moment o altre del cap de setmana, ens hem acostat fins a Sabadell).

En surto content d’aquest assemblea, content per diversos motius. En primer lloc perquè Iniciativa ha crescut molt en els darrers sis anys i això demanava un lògic reajust que ara s’ha fet efectiu. Més veus i de més territoris s’han incorporat a la nova direcció de la mà del Joan Herrera, el nou secretari general. Com a mostra, la companya Marta Otero, de la nostra agrupació, estarà a l’executiva nacional. La Iolanda Sánchez, de Vilanova, també hi serà.

Un partit abans molt localitatzat al Barcelonès, al Baix Llobregat i al Vallès Occidental, i que, tret dels Ajuntaments, sempre havia estat a l’oposició ens trobem que en molt pocs anys s’ha estès pràcticament per tota la geografia catalana, ha doblat la militància i ha entrat a formar part del govern del país, posant-hi els seus dirigents amb més experiència. En algun moment aquest fet ha provocat una certa desconnexió entre els nostres dirigents al govern i la resta de l’organització, però és bo veure que el Joan Saura ha escoltat les veus que posaven de manifest aquest fet, ha fet autocrítica constructiva, reorganitzant el partit i donant més força a nous dirigents com el Joan Herrera, la Laia Ortiz o el Lluís Moreno, per citar-ne alguns.

Surto content perquè, com deia el Joan Herrera al final de l’assemblea “hem pogut debatre i canalitzar les autocrítiques per trobar punts en comú”. I tant que sí. S’havien presentant més de mil esmenes al document estratègic de la ponència. Gairebé totes han estat finalment recollides o s’ha acordat un redactat alternatiu de consens amb les agrupacions territorials que les havien presentat. També ha estat així amb la dotzena d’esmenes que havíem presentat des de Vilafranca, algunes de profunditat com la referent a la política agrària (reclamant transparència i representativitat en tots els processos de negociació de preus així com un aposta més clara no només per l’agricultura ecològica sinó també per la de producció integrada amb estímuls econòmics a les explotacions que canviïn de model productiu); d’altres de més puntuals eren les aportacions en relació a l’apartat de reforma constitucional o a la necessitat d’enfortir la imatge comuna del Partit Verd Europeu, del que ICV forma part.

Des de Vilafranca també vam esmenar a un altre document, el d’organització, on demanàvem que Iniciativa defugi l’ambigüitat i aposti clarament per la Vegueria Penedès. Tot i que l’esmena no va prosperar, com era previsible en un tema que suposa contradir als governs de la Generalitat i que ni Iniciativa ni la societat catalana encara no han debatut a fons (amb l’excepció de les nostres comarques), si que és cert que vam obtenir més suports dels que esperàvem (suports que, si fem números, anaven molt més enllà de l’Alt, el Baix i el Garraf) i sobretot que hi va haver una gran abstenció de gairebé la meitat dels delegats i delegades presents a la sala, fet que posa de manifest que cal parlar més a fons d’aquest tema perquè tothom pugui formar-se una opinió.

Salut i Iniciativa!

dilluns, 10 de novembre del 2008

Millorar la gestió de les escombraries

Continuant amb el comentari de les ordenances fiscals de l’Ajuntament de Vilafranca pel 2009, val a dir que una part important de les intervencions van fer referència a la taxa de la brossa.

Novament posàvem de manifest que cada cop generem més escombraries i que els costos de recollida i tractament són cada vegada més elevats, especialment si, com és el cas de Vilafranca, moltes restes orgàniques encara van a parar al contenidor ‘tradicional’ que es coneix com “contenidor de rebuig” i que potser hauríem de passar a anomenar com a “contenidor car”.

En aquest context ja l’any passat, tant Iniciativa com la Cup, vam condicionar el nostre suport a les ordenances fiscals al fet que es fes un pla per millorar la gestió dels residus i que en el pressupost pel 2008 es consignés una partida per aplicar-lo. Des del grup d’ICV-EUiA vam presentar una moció que va ser aprovada. El grup de la CUP fins i tot va afegir com a condició que es quantifiqués en un mínim de 400.000 € la partida pressupostaria per aplicar el pla.

Un parell de mesos més tard, el govern del Partit dels Socialistes va incloure aquests compromisos al pressupost del 2008, juntament amb la proposta d’Iniciativa d’emplaçar una mini-deixalleria en un espai cèntric de la Vila (amb aquest punt verd es pretén la recollida en proximitat de diversos residus i, sobretot, l’educació i la conscienciació entorn de la problemàtica dels residus).

També a proposta d’Iniciativa es contemplava al pressupost del 2008 una partida per desenvolupar alternatives a les bosses de plàstic d’un sol ús (un residu important que, a més a més dificulta la transformació de la brossa orgànica en compost), proposta que el mes de febrer era recollida ja de forma més concreta en la moció “Vilafranca lliure de bosses de plàstic”.

Aquests doncs eren els compromisos adquirits pel govern. I el cert és l’estudi sobre la gestió de les escombraries s’ha realitzat (més tard del previst, i sense els mecanismes de seguiment que proposava la nostra moció, però s’ha fet, i amb força rigor). I el que és més important, a partir del mes de setembre, s’han començat a aplicar les mesures més urgents que s’hi proposen, es especial la recollida porta a porta de la matèria orgànica als ‘grans generadors’ (restaurants, alimentació...). Pel que fa a la mini-deixalleria, s'ha obtingut una important subvenció (del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat) i l'Ajuntament ja ha licitat el contracte pel que esperem que, en unes setmanes, pugui començar la seva instal·lació.

Pel que fa a les bosses de plàstic, durant l’any s’han fet mesures puntals de difusió, però la primera mesura de profunditat no ha arribat fins aquestes ordenances pel 2009: les bonificacions fiscals del 10% de la taxa d’escombraries per aquells comerços d’alimentació que no donin bosses de plàstic; i del 5% per aquells que, tot i facilitar bosses, aquestes bé es cobren a la clientela que en demana o bé se’n descompta el cost a la clientela que no en requereix perquè utilitza cistells, carros de la compra o similars.

Aquí trobareu un esquema que explica el funcionament d’aquesta bonificació.

Val a dir que aquest només és un primer pas per assolir l’objectiu d’una Vilafranca lliure de bosses de plàstic fixat per al 2010. Els propers passos, que ja s’estan treballant, són mesures per estendre la campanya als mercats municipals (Pelegrina, Carn i Sant Salvador), als mercats a l’aire lliure (especialment el dels dissabtes, però també el de davant la Pelegrina i el de la verdura); cap a altres tipus de comerços i, posteriorment, cap a altres tipus d’embolcalls, més enllà de les bosses. Així doncs hi ha molta feina per fer!


[origen imatge]

dijous, 30 d’octubre del 2008

Prioritats i ordenances fiscals: visió general


Mensualment hi ha debats a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Segons les temàtiques dels punts de l’ordre del dia es formen unes o altres coincidències entre els diferents grups polítics. Ara bé, si hi ha un debat on queden clares les prioritats de cada grup aquest és sens dubte el debat entorn les Ordenances Fiscals, que generalment té lloc per aquestes dates.

Així doncs dimarts ens trobàvem, molt a grans trets, per un costat amb un plantejament que propugna que, davant la crisi, cal una rebaixa d’impostos i taxes (tesi defensada per CiU i el PP); mentre que, per l’altre costat, es defensa que, davant la crisi, l’administració més propera a les persones, és a dir l’Ajuntament, ha de mantenir, i a ser possible reforçar, el nivell de serveis, i per tant, cal mantenir el nivell d’impostos i taxes, actualitzant-lo amb l’IPC (tesi defensada pel PSC local, la CUP, ICV-EUiA i, amb alguns dubtes, per la ERC local).

I és que val a dir que, tot i mantenir el nivell d’impostos, els ingressos de l’Ajuntament disminuiran de forma dràstica per diversos motius: la crisi immobiliària (que afecta un sector que, amb llicències urbanístiques, impost de construccions, taxes d’ocupació de via pública i plusvàlues per compravenda d’immobles, aporta molts diners a les arques municipals), la menor activitat econòmica, i també, i cal dir-ho ben alt, la deslleialtat institucional que mostra el govern l’estat central. Perquè d’una banda, Zapatero ha decidit rebaixar els diners que es destinen als municipis; i d’altra banda sembla que continuarà incomplint l’Estatut de Catalunya, pel que la Generalitat (que al seu torn també aporta finançament als municipis) rebrà menys diners dels que li pertoquen.

Mentrestant s’incrementen les necessitats socials que cal encarar: reforçar tots els programes d’ocupació i de formació, muscular els serveis socials i ampliar-ne la incidència i capacitat de resposta així com invertir en una modernització ecològica que ens permeti avançar en l’estalvi i la optimització de recursos.

Així doncs, tot i mantenir el nivell d’impostos, de cara al pressupost caldrà, més que mai, esforçar-se per eliminar despeses supèrflues o no prioritàries i concentrar-nos en la prestació de serveis a les persones.

En els propers dies espero poder comentar alguns detalls novedosos de les ordenances fiscals de 2009. Mentrestant podeu contrastar punts de vista amb l’amic Jordi Guilera que, com a bon economista, estrena bloc abordant aquesta temàtica.

dimarts, 21 d’octubre del 2008

Audiència pública: Vilafranca té un problema important amb el mal acabat de l’obra de cobriment de les vies

[Perla fotogràfica: Cartellet ple de promeses que el Ministerio de Fomento encara té penjat a l’estació de Vilafranca i on expliquen la obra de cobriment de les vies]

El passat dijous, utilitzant per primera vegada el mecanisme de participació democràtica que és l’Audiència Pública, nombrosos veïns i veïnes de Vilafranca (més de sis cents) van forçar una reunió amb els responsables polítics municipals, per tal que s’afronti la problemàtica que ha generat la mala execució per part del Ministerio de Fomento de les obres de cobriment de les vies del tren al seu pas pel nucli urbà de la Vila.

Vilafranca té un problema important amb aquesta obra. És un problema tècnic i nosaltres, des d’Iniciativa per Catalunya Verds, el que diem és que a problemes tècnics, solucions tècniques.

El Ministerio de Fomento, que és el responsable de la obra, ha de plantejar aquestes solucions tècniques. És la seva responsabilitat: Un projecte que es fa, entre d’altres motius, per millorar la seguretat i reduir l’impacte sonor, no pot acabar, com està passant, generant vibracions i sorolls majors dels que hi havia abans.

Perquè, com vaig dir l’altre dia, si mirem el cartell informatiu del Ministerio que encara hi ha a l’estació de tren de Vilafranca podem llegir clarament que, entre els objectius de l’obra, entre d’altres, es destacaven com a “beneficis per als ciutadans” l’existència d’una “infraestructura segura” i la reducció de l’”impacte acústic del sistema ferroviari” [1].

El tema no és nou. Els veïns i veïnes de les dues zones més afectades fa temps que es queixen i demanen explicacions. A l’Ajuntament fa mesos que, amb el vot de tots els grups, vàrem aprovar fer estudis fiables sobre la situació, per tal de saber a que ens ateníem.

No seria cert dir que el govern municipal no ha fet res durant aquests mesos, però si que es pot dir que, fins al moment, ha faltat empenta i resolució per afrontar el tema. I també és bastant evident que, donada la envergadura de la obra, l’Ajuntament no es va dotar dels mitjans necessaris per fer un seguiment més acurat de la obra.

Però nosaltres ara volem mirar endavant, mirar de, entre tots i totes, trobar solucions a les greus problemàtiques dels veïns i veïnes. Perquè aquesta obra no està ben acabada i no pot ser que les coses quedin mal fetes.

No és un tema fàcil: com a mostra el fet que, tot i els esforços realitzats les últimes setmanes per l’Alcalde, ningú del Ministerio de Fomento es va dignar a venir a donar explicacions als veïns el dijous passat.

Nosaltres, d’es d’Iniciativa per Catalunya Verds, estarem al costat de l’Alcalde en aquest assumpte sempre que mostri compromís i determinació per remoure els obstacles que, actualment, mantenen aquest assumpte sense solucionar.

Farem costat a l’Alcalde en la determinació de no recepcionar les obres, i per tant de no pagar-ne el cost que pertoca a l’Ajuntament fins que el problema estigui resolt. Si cal emprendre accions judicials contra el Ministerio les recolzarem (tot i que, no ens enganyem, aquesta via segurament no resoldrà per si sola el problema).

Demanarem a totes les instàncies, començant pel Congrés dels Diputats, que és on es fixa el pressupost del Ministerio de Fomento, que es faci un estudi de quines són les alternatives tècniques possibles (cobrir amb un ‘calaix’, canviar les travesses, instal·lar pantalles acústiques...) i que es pressuposti pel 2009 una partida per executar i dur a la pràctica l’alternativa que els tècnics estimin com a més adequada per solucionar el problema. Evidentment aquest estudi, s’haurà de contrastar per tècnics de la confiança municipal i, si fos possible, també del moviment veïnal.

Mentrestant, a un nivell més immediat, hi ha aspectes no tant complexos que l’equip de govern de Vilafranca hauria de resoldre com més aviat millor, com la neteja dels espais propers a les vies a la zona no coberta; o les gestions perquè l’AVE i els trens de mercaderies redueixin la velocitat al seu pas pel nucli urbà, per reduir d’aquesta manera els sorolls i les vibracions, evitant que s’agreugin els problemes d’esquerdes i permetent unes hores descans una mica menys sorolloses. Per emprendre aquestes mesures com més aviat millor, tot el nostre suport!

[1] Per no parlar del “més confort i regularitat ens els desplaçaments” que també promet el famós cartellet... Però això és un altre tema, del que també n’hem parlat recenment.

dimecres, 15 d’octubre del 2008

Crisi: Desarmar els mercats financers


L’impacte de la crisi és profund i els polítics locals ens hem de centrar en trobar respostes pràctiques davant de l’increment de l’atur a les nostres comarques. I de fet des d’Iniciativa la setmana passada ja vam anunciar en roda de premsa les nostres propostes per al pressupost 2009 a Vilafranca on les polítiques actives d’ocupació tenen un paper destacat.

Dit això, no em puc estar de ser dels que recordem que no és cert (com estem llegint arreu aquests últims dies) que ningú hagués advertit dels riscos de tot el conjunt de nefastes polítiques que ens han portat a aquesta crisi econòmica i que, pel camí, han deixat un increment brutal de les desigualtats a nivell mundial i, a casa nostra, a moltes famílies endeutades i ara, a força gent a l’atur. No és cert que ningú no hagués advertit dels riscos.

Reprodueixo a continuació un article que té més de 10 anys: És el famós editorial de Le Monde diplomatique escrit Ignacio Ramonet el desembre de 1997. L’editorial que, posteriorment, donaria lloc a la creació de l’associació Attac, sense la que difícilment es podria explicar l’aparició del moviment antiglobalització o altermundista el 1998. Aquest moviment va néixer precisament per denunciar les polítiques que ens han portat fins on ara estem, i mirar de construir-hi alternatives, a partir del Forum Social Mundial, d’on va sorgir el gener de 2001 un manifest titulat “Un altre món és possible”, també conegut com a Compromís de Porto Alegre.

Personalment no és la primera vegada que parlo d’aquest editorial d’en Ramonet. Vaig ressenyar-lo per a la desapareguda revista Versus l’any 2003. Tampoc és, per tant, casual que una de les primeres mocions que vaig presentar com a regidor de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès anés encaminada a posar el primer gra de sorra per a la utilització de la banca ética en transaccions bancàries de l’Ajuntament.

Però evidentment s’han escrit moltíssim més textos. En alguna ocasió us he parlat de Viviane Forrester i dels seus llibres. Són els que més recomano per a qui vulgui aprofundir.

Bé, no m’allargo més. A continuació, Desarmar els mercats financers, l’editorial escrit ple Ramonet el 1997, del que m’he permès destacar en negreta algunes frases.

I si voleu seguir llegint-lo, un article seu, en aquest cas actual (finals de setembre de 2008), és La crisi del siglo.
El tifó que han experimentat les borses d’Àsia amenaça la resta del món. La mundialització –el principal motor de la qual és l’optimització a escala planetària del capital financer– està posant als pobles en estat d’inseguretat generalitzada. Ignora i rebaixa a les nacions i als seus Estats en tant que espais idonis per a l’exercici de la democràcia i com a garants del bé comú.

La mundialització financera ha creat així el seu propi Estat. Un Estat supranacional, que disposa dels seus aparells, de les seves xarxes d’influència i dels seus propis mitjans d’acció. Es tracta de la constel·lació formada pel Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial (BM), l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i l’Organització Mundial del Comerç (OMC). Aquestes institucions parlen amb una sola veu –amplificada per la pràctica totalitat dels mitjans de comunicació– per a exaltar les “virtuts del mercat”.

Aquest Estat mundial és un poder sense societat ja que, aquest rol, és exercit pels mercats financers i les empreses gegants de què són mandataris. El resultat és que les societats realment existents són societats sense poder. I tot això no deixa d’agreujar-se.

Successora del GATT, l’OMC s’ha transformat des de 1995 en una institució dotada de poders supranacionals i situada fora de qualsevol control per part de les democràcies parlamentàries.

Una vegada que es proposa intervenir, l’OMC pot declarar les legislacions nacionals en matèria de dret laboral, de medi ambient o de salut “contràries a la llibertat de comerç” i demanar la seua derogació. D’altra banda, des de maig de 1995, al sí de l’OCDE, al marge de l’opinió pública dels diferents països, es negocia l’importantíssim Acord Multilateral d’Inversions (AMI), que s’haurà de signar el 1998, i que s’orienta a donar plens poders als inversors enfront dels governs [1].

El desarmament del poder financer ha de convertir-se en un objectiu d’interès cívic de primera magnitud, si es vol evitar que el món del pròxim segle es transformi en una jungla on els predadors imposen la seva llei.

Diàriament uns 1.500 millards de dòlars realitzen múltiples anades i vingudes, especulant sobre les variacions en les cotitzacions de les divises. Aquesta inestabilitat dels canvis és una de les causes de l’alça dels interessos reals, que frena el consum domèstic i les inversions de les empreses. Incrementa els dèficits públics i d’altra banda incita als fons de pensions, que manegen centenars de milers de milions de dòlars, a reclamar a les empreses dividends cada vegada més elevats. Les primeres víctimes d’aquesta “caça” del benefici són els assalariats, els acomiadaments massius dels quals fan pujar les cotitzacions borsàries dels seus ex-empleadors. Poden les societats seguir tolerant l’intolerable per molt de temps? És urgent tirar alguns grans d’arena a l’engranatge d’aquests moviments de capitals devastadors. De tres formes: supressió dels “paradisos fiscals”; augment de la fiscalitat en les rendes del capital; aplicació de taxes sobre les transaccions financeres.

Els paradisos fiscals són zones on regna el secret bancari, que no serveix més que per a camuflar malversacions i altres activitats mafioses. D’aquesta manera, milers de milions de dòlars són sostrets de qualsevol fiscalitat en benefici dels poderosos i dels establiments financers. Perquè tots els grans bancs del planeta tenen sucursals als paradisos fiscals i extreuen un gran profit d’això. Per què no decretar un boicot financer, per exemple, a Gibraltar, o a les Illes Caiman o a Liechtenstein, per mitjà d’una prohibició als bancs que treballen amb el sector públic d’operar i obrir filials en aquests llocs?

L’impost sobre les rendes financeres és una exigència democràtica mínima. Aquests beneficis haurien de ser sotmesos exactament a la mateixa fiscalitat a què se sotmet a les rendes del treball. Açò no succeïx en cap lloc, en particular a la Unió Europea.

La llibertat total de circulació de capitals desestabilitza la democràcia. Per això és important posar en marxa mecanismes dissuasoris. Un d’ells és la Taxa Tobin. Que pren el seu nom del Premi Nobel nord-americà d’economia, que la va proposar el 1972.

Es tracta de gravar, de forma mòdica, totes les transaccions sobre els mercats de canvis per a estabilitzar-los i al mateix temps per a procurar ingressos a la comunitat internacional. Amb un nivell del 0,1%, la taxa Tobin aconseguiria anualment uns 166 mil milions de dòlars, dos vegades més que la summa anual necessària per a eradicar la pobresa extremada d’aquí al començament del pròxim segle.

Nombrosos experts han assenyalat que la posada en pràctica d’aquesta taxa no presentaria cap dificultat tècnica. La seva aplicació arruïnaria el credo liberal d’aquells que no deixen d’evocar l’absència de solucions de recanvi al sistema actual.

Per què no crear (a escala planetària) l’Organització No Governamental Acció per una Taxa Tobin d’ajuda als ciutadans (ATTAC)?. En coordinació amb sindicats i associacions amb finalitats culturals, socials o ecològiques, podria funcionar com un formidable grup de pressió cívica davant dels governs per a impulsar-los a reclamar finalment la posada en marxa efectiva d’aquest impost mundial per la solidaritat.
[1] Aquest tractat ignominiós no es va poder aprovar perquè milers de manifestants antiglobalització van denunciar-lo a la opinió pública mundial amb les manifestacions de Seattle a finals de 1999.

dijous, 11 de setembre del 2008

La Diada nacional: Inici del curs polític

1.- Aquest any la Diada torna a venir marcada pel tema del finançament, que encara no està resolt. Com comentàvem recentment això és greu incompliment de la legalitat vigent per part de l’Estat central. El sistema actual de finançament és injust perquè no té en compte coses tant evidents com que la població catalana ha passat de 6 milions de persones a 7 milions i mig.

Per això la importància de les previsions de l’Estatut ja que suposen un avanç en sentit federalitzant en l’estructura de l’Estat Espanyol. I aquest és un dels motius pels que tot aquest procés està provocant enormes reticències a l’estat, entre les cúpules funcionarials dels ministeris, bona part de la magistratura i del poder mediàtic i judicial. L’Estatut i el procés que ha desencadenat, si es compleix, suposa una nova redistribució del poder.

2.- Tornant a la Diada, ahir a l’Ajuntament de Vilafranca es van fer dos actes institucionals. En aquest sentit, necessita millorar, i molt, la ofrena floral al monument al President Companys. Resulta incomprensible que tres grups municipals (PP, ERC i CUP) no hi assisteixin; no sé si per voluntat pròpia o perquè l’equip de govern (PSC), va sortir a correcuita de l’Ajuntament, sense esperar a ningú...

3.- D’altra banda, encara no entenc perquè el PSC no va penjar la bandera estelada al balcó de l’Ajuntament. Sobre la conveniència o no de penjar-la recordareu que des d’ICV-EUiA ens vam abstenir quan això es va debatre i votar (ja vaig explicar-ne els motius, al final d’aquest post). Ara bé, si hi ha una votació, l’Alcalde ha de respectar el resultat, encara que no li agradi o que no hi estigui d’acord.

4.- La Diada marca “oficiosament” l’inici del curs polític. Com a mostra: el portaveu de Convergència i Unió, Pere Regull, va fer abans d’ahir una roda de premsa on anuncia que vol fer una moció de censura. De moment però sembla que la qüestió és més una voluntat del grup de CiU que una realitat ja que d’acord amb l’article 30 del Reglament orgànic municipal, per presentar aquesta moció fa falta la signatura d’onze regidors. Per tant, el que demanem a l’equip de govern del PSC, és que no es despistin com els va passar fa uns mesos, quan altres grups van fer comunicats, i que es dediqui a executar el pressupost aprovat, que passen els mesos i hi ha moltes coses pendents de portar a la pràctica...

diumenge, 7 de setembre del 2008

Observant sobre qui volen descarregar la crisi, recordant Niemöller...

A Itàlia el govern presidit per Silvio Berlusconi està tirant endavant mesures per ‘controlar’ els gitanos. L’agenda de l’executiu italià la marca un partit “expostfeixista” de la coalició de govern; és a dir, un partit que, ‘oficialment’, no és feixista, però gairebé... el partit on milita, fent-ne gala, la neta de Benito Mussolini.

Aquesta mesura d’identificació policial específica del poble romaní es fa amb el suport velat del govern executiu de la Unió Europea, tot i el rebuig, lloable però simbòlic, del Parlament europeu.

Mentrestant a l’Estat espanyol els i les ministres s’embranquen en una discussió sobre la contractació o no de la immigració en origen. Com en el cas italià, l’assumpte té tota la pinta de ser un xou mediàtic muntat, de forma irresponsable, per marejar la perdiu.

És evident que hi ha d’haver una política de gestió legal de les migracions però aquest debat no es pot fer des del populisme, com a espantall perquè la gent no pensi en altres coses o descarregui la seva inquietud sobre els més febles, en comptes de qüestionar les decisions dels més poderosos.

El ministre Celestino Corbacho (que quan toca no fa servir el seu vot per oposar-se a l’ampliació de la jornada laboral fins a 65 hores setmanals) ara vol erigir-se en el gran defensor dels treballadors ‘autòctons’ generant titulars del tipus “No tiene sentido buscar albañiles fuera si los de aquí están en paro”.

Sr. Ministre, a què ve això ara? Es que hi ha algú que estigui proposant el contrari? Això tan evident i que ningú discuteix és la única cosa que té a dir? Què vol donar a entendre?

No, si encara resultarà que la crisi del sistema (basat en fer-nos creure que els pisos ja no són llocs on viure-hi persones sinó accions bursàtils que es poden ‘fabricar’ sense parar) serà culpa dels immigrants...

Serietat senyor ministre! Sr. Corbacho s’esperà de vostès, els dirigents europeus que, contra la crisi, apliquin mesures racionals [1]. No pas que provin d’escabullir-se del debat amb subterfugis populistes per mantenir-se a la cadira.

Cal debatre sobre model productiu, sobre model energètic, sobre model territorial. Però això que està fent vostè aquests dies és populisme. És fugir d’aquests debats que cal fer si volem sortir algun dia de la crisi i construir futur per la nostra societat. Hem de triar el camí, i vostè s’equivoca a l’hora d’escollir-lo. Vostè escull el camí de les “respostes” fàcils a les preguntes complexes, què és el camí equivocat, el camí del populisme.

Aquest camí, que comença amb titulars com el seu que es publica avui, és el que a mi em fa recordar aquelles famoses paraules que el pastor protestant alemany Martin Niemöller (a la imatge), va dir des del púlpit de l’església, desprès de reflexionar sobre la seva experiència vital (que el va portar de ser partidari de Hitler a ser reclòs als camps d’extermini nazis per no voler integrar la seva església protestant a l’església alemanya unificada)

Primer van venir a buscar els comunistes,
i no vaig dir res perquè jo no era cap comunista,

Desprès van venir a buscar els jueus,
però tampoc vaig dir res perquè jo no era jueu,

Mes tard van venir a buscar els sindicalistes,
però no vaig dir res perquè jo no era sindicalista,

Desprès van venir a buscar els catòlics,
però no vaig dir res perquè jo era protestant.

Finalment van venir a buscar-me a mi,
però llavors ja no quedava ningú que digués res.

***

[1] Mesures com poden ser, per exemple...

...invertir en formació (en comptes de privatitzar parcialment l’ensenyament universitari amb el subtil mètode d’escurçar la duració de les carreres, que bàsicament és el que fa el procés de Bolonya que impulsa la Unió Europea, per tal que calgui completar la formació amb ‘masters’ de pagament),

....evitar la competència deslleial en matèria social (és a dir combatre, amb mesures aranzelàries, el fet que algunes empreses transnacionals tinguin a la xina persones treballant 15 hores al dia sense cap prestació social; en comptes de fer tot el contrari: ‘legalitzar’ [*] aquestes mesures antisocials també dins la Unió Europea, com estan fent amb la jornada laboral de 65 hores setmanals);

...evitar la competència deslleial en matèria ambiental (prohibir o gravar amb un aranzel que la Unió Europea es venguin productes fabricats en països on no hi ha lleis ambiental –i per tant es més barat produïr–);

...evitar la competència deslleial en matèria fiscal, començant per harmonitzar la política fiscal dins de la Unió Europea (evitant que les empreses s’instal·lin on no es paguen impostos –per cert, això val també per certes autonomies d’aquestes tant solidàries amb Catalunya);

...apostar per investigar, desenvolupar i implantar les energies renovables (com la eòlica o la solar) en comptes de subvencionar unes nuclears que són perilloses i que no són rentables sense subvencions públiques;

...invertir en ferrocarrils de rodalies, en comptes de mantenir l’aposta carretera-gasolina;

...i un llarguíssim etc.


[Origen de la imatge]

Més informació sobre Martin Niemöller: [1], [2], [3], [4].

Sobre el paper de Celestino Corbacho, us recomano especialment aquest article d’un conciutadà seu.

diumenge, 24 d’agost del 2008

Ara VANDELLÓS II


Fa unes setmanes compartia amb vosaltres les meves inquietuds en relació al greu accident de la central nuclear d’Ascó II. El cas va posar de manifest la nefasta gestió que fa empresa propietària (darrera de la qual hi ha Endesa i Iberdrola) d’una cosa tant poc aconsellable de gestionar de forma negligent com és una central nuclear.

Amb espant, em llevava avui amb la notícia que una altra de les centrals que gestiona aquesta associació empresarial, en aquest cas Vandellós II, s’havia incendiat.

Es veu que durant més d’una hora la sala de turbines ha estat en flames. No ens podem permetre continuar corrent aquest tipus de riscos. Cal tancar com més aviat millor les centrals nuclears. Perquè aquests “incidents” recents no són qualsevol cosa: per un incendi semblant es va clausurar Vandellós I. Pel que fa a Ascó, se’m posa la pell de gallina només de pensar en els “procediments” que va utilitzar l’empresa per neutralitzar la fuga radioactiva del novembre passat (al més pur estil Hommer Simpson, vegeu les fotos dels informes del CSN).

Actualment les nuclears suposen el 18% de l’energia elèctrica que es consumeix a l’estat. Les hem de tancar i hem d’accelerar la implantació d’alternatives. Seguir jugant amb foc com sembla que s’està fent amb les instal·lacions nuclears és massa perillós.

Seguiment de la noticia: [1] [2] [3] [4] i [5].

dissabte, 9 d’agost del 2008

Cal que el govern espanyol compleixi la llei sense excuses

Em limito a posar de manifest el que passa en termes del sistema legal vigent actualment.

Avui el govern de José Luís Rodríguez Zapatero ha vulnerat de forma flagrant l’ordenament jurídic de l’Estat Espanyol. No ho ha fet incomplint una llei ordinària, sinó una que forma part d’allò que la doctrina jurídica ha definit com a ‘bloc de constitucionalitat’.

Aquesta llei que el govern de l’Estat Espanyol està vulnerant és la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol; és a dir l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Un Estatut aprovat, ni més ni menys, que pel Parlament de Catalunya i per les Corts Espanyoles, i validat pel poble democràticament en referèndum.

Un Estatut que avui fa dos anys que va entrar en vigor. I dos anys és el termini que la Disposició Final Primera fixava perquè es concretés la qüestió finançament d’acord amb uns principis força clars establerts als articles 201 i següents del text.

Incomplir d’una forma tant clara una norma del ‘bloc de constitucionalitat’ no és un problema de mera legalitat sinó una actuació que qüestiona l’imperi de la llei com a expressió de la voluntat popular.

Perquè no es tracta d’una qüestió de calendari: el finançament suficient d’una administració pública per poder prestar, en les degudes condicions, les competències que té atorgades no és un assumpte residual. Cal recordar que la Generalitat presta a la ciutadania serveis públics tant importants com la salut o l’educació, per posar només dos exemples. Com se suposa que ha de prestar aquests serveis si no disposa del finançament adequat per fer-ho?

Cal se solidaris amb altres territoris, d’acord. Això també ho diu l’Estatut, i el govern de Catalunya no ho està negant pas. Ara bé, el que no és acceptable és que des les institucions de l’Estat, ens faltin al respecte incomplint les normes bàsiques de funcionament que s’han acordat democràticament.

També és una ignomínia que, com a mínim des dels mitjans públics estatals, no es contrarestin totes les infàmies que des dels grups mediàtics privats, i fins i tot des d’institucions públiques, es llencen sobre nosaltres, els catalans i les catalanes, titllant-nos d’insolidaris quan les mateixes ‘balances fiscals’ que ha publicat l’Estat central posen de manifest tot el contrari.

El poble de Catalunya ve pagant, en els darrers anys, un preu injust i altíssim derivat de tot aquest procés. Un procés que el Govern i el Parlament de Catalunya van començar i han desenvolupat de forma pedagògica i democràtica. Justificant amb responsabilitat tot el que es plantejava.

No hi ha cap excusa raonable perquè el govern del Sr. Rodríguez Zapatero no compleixi la llei. Mantenir gaire temps aquesta situació incomprensible, a part de contribuir a l’erosió de l’estat de Dret i de la legitimitat de les institucions estatals, és un error de conseqüències gravíssimes en el funcionament ordinari de la nostra administració i dels nostres serveis públics. Un error que cap governant s’hauria de poder permetre. Un error que Catalunya, i els homes i les dones que hi vivim, no ens podem permetre el luxe de suportar.

dimecres, 23 de juliol del 2008

Això d'ASCÓ I...

Ahir llegíem als diaris que tornen a posar en funcionament la central nuclear d’Ascó I que dista uns noranta quilòmetres de Vilafranca, és a dir, molt a prop si parlem de seguretat nuclear.

Em sembla un fet preocupant la celeritat amb que la planta s’ha tornat a posar en funcionament. Cal recordar que, el novembre passat, la central nuclear d’Ascó I va patir un accident què és un dels més greus que han tingut lloc a l’Estat Espanyol.

Per fer-vos-en una idea, en una escala on el “0” és una irregularitat sense conseqüències, el “5” és un accident com el de Three Mile Island (Harrisburg) , i el “7” és un accident com el de Chernovyl), el d’Ascó I està classificat, de moment, en el nivell “2”.

Fins ara, a l’Estat Espanyol només hi havia hagut dos accidents de nivell “2”: el de la central de Trillo el 1992, i el de Vandellós II el 2004; i un únic de nivell “3”: el de Vandellós I el 1989 que va precipitar el tancament d’aquesta central.

El més greu de tot això és que els responsables de la central van ocultar l’accident durant mesos, i que, “sorprenentment” el Centre de Seguretat Nuclear tampoc no ho va detectar fins que va ser alertat per l’organització ecologista Greenpeace el mes d’abril.

Ni l’ocultisme dels propietaris de la central, ni la incompetència manifesta del Centre de Seguretat Nuclear són admissibles en una qüestió tant greu que, tal com ha denunciat, Iniciativa per Catalunya Verds, pot ser, presumptament, constitutiva de delicte (art 341 del Codi Penal).

Ara que alguns grups industrials vinculats a la industria nuclear sembla que intenten revifar un mercat, el de les centrals nuclears, que va de capa caiguda arreu del món des de fa més d’una dècada fora bo que no ens deixem entabanar i que, entre tots i totes, fem força perquè s’estableixi un calendari de tancament de les centrals nuclears i es desenvolupin esforços encaminats, d’una banda, a l’estalvi i l’eficiència energètica, i d’altra banda, a implementar energies renovables que supleixin aquest 18% d’energia elèctrica que encara prové de les nuclears.


[Origen i llicència de la imatge]

divendres, 18 de juliol del 2008

El Ple de juliol: La cara, la creu i el cantell de la moneda

[Prèvia: Sobre la manifestació convocada per avui El Penedès diu No als peatges, el Penedès diu Sí al transport públic podeu llegir la meva opinió aquí. A la web local d’Iniciativa trobareu també les nostres valoracions al respecte.]

(1) La cara de la moneda: gestió democràtica dels serveis essencials

El Ple municipal de juliol ha pres decisions importants com la de reforçar el Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC) i la seva nova societat en el que és l’aposta d’alguns Ajuntaments del nostre país per garantir a mig i a llarg termini que un servei tan essencial com és el subministrament d’aigua potable es pugui continuar prestant des del sector públic, és a dir sota control democràtic de la ciutadania.

Aquesta reacció en defensa de la gestió democràtica té lloc en una Unió Europea que, lamentablement, en matèria econòmica té una orientació marcadament neoliberal que prioritza, per sobre de tot, l’afany de lucre, i gairebé força les administracions a privatitzar tots els serveis essencials. La fórmula d’aquesta societat pública ens permet, en el nostre cas, seguir prestant el servei sense dificultats de contractació a diversos municipis de la comarca, millorant l’economia d’escala.

Altres decisions que han estat encertades en opinió del grup municipal d’Iniciativa són: L’aprovació de la gratuïtat del bus urbà per a escolars (i acompanyant) i per a persones grans, junt amb el compromís d’ampliar aquesta gratuïtat properament a les persones amb discapacitat; l’aprovació de les mocions relatives al rebuig a la directiva europea de temps de treball (
la de les 65 hores de jornada);
i a l’habilitació d’un aparcament provisional de camions mentre es construeix el definitiu.

(2) La creu de la moneda: L’assumpte de Caixa Penedès

Una altra decisió important, aquesta, en la nostra opinió, força desencertada, és la forma de tramitació de la modificació urbanística en uns terrenys propietat de Caixa Penedès [1]. Ja us n’havia parlat aquí però vull reproduir el que vaig exposar en el ple:

“Recuperem els antecedents d’aquest assumpte: En essència, l’Ajuntament modifica el pla urbanístic de Vilafranca incrementant l’aprofitament urbanístic d’uns terrenys propietat de Caixa Penedès.

Normalment una actuació d’aquest tipus necessitaria una justificació clara, el que se’n diu jurídicament una motivació, una explicació del per què s’actua d’aquesta manera; més tractant-se d’una modificació urbanística d’iniciativa privada, és a dir impulsada per la pròpia entitat financera.

Entre d’altres coses a les que faré referència posteriorment, cal fer notar que el primer informe jurídic i tècnic fet pels mateixos tècnics municipals ja ens deia ben clar a tots els regidors i regidores que hi ha dues interpretacions possibles de la normativa: una, basada en l’Estatut i la Llei catalana, en que Caixa Penedès ha de cedir a l’Ajuntament el 10% de l’increment d’aprofitament urbanístic, i una altra interpretació, basada en la llei espanyola, en que no s’ha de fer aquesta cessió.

Caixa Penedès defensa la interpretació que més li convé. Evidentment. El que és incomprensible per a nosaltres és que socialistes i convergents es posessin d’acord tant de pressa per beneir la interpretació més desfavorable als interessos municipals, una interpretació que suposa clarament una pèrdua d’ingressos per a Vilafranca.

Des del grup d’Iniciativa
, que en el seu moment, com no podia ser d’altra manera, ja vam votar en contra de tot això, i hem presentat, durant el termini d’informació pública, un escrit que, bàsicament conté tres al·legacions formals i un suggeriment.

La nostra primera al·legació fa referència al que acabo d’explicar sobre la necessitat d’exigir a Caixa Penedès la cessió del 10% de l’increment de l’aprofitament urbanístic. Lamentem constatar que el text que ens sotmeten a votació es manté en la interpretació més desfavorable a l’Ajuntament.

La nostra segona al·legació, sembla que si que estan disposats a acceptar-la. És l’al·legació on demanàvem que, si hi ha un compromís de construir un equipament per part de Caixa Penedès, com a mínim aquest compromís es reculli per escrit en un conveni urbanístic. De fet l’informe tècnic i jurídic ja advertia que sense conveni aquest compromís no tindria cap força jurídica. Celebrem doncs que, com a mínim en aquest punt, es rectifiqui per part de l’equip de govern.

Aquesta al·legació però anava plenament lligada amb un suggeriment més polític, que no pas jurídic: el fet que l’Ajuntament es replantegi si el projecte vinculat a la modificació urbanística ha de ser un auditori.

Ja en tenim un d’auditori a Vilafranca, un de nou que ja està gairebé acabat i que ha costat un gran esforç econòmic. A la comarca hi ha diverses instal·lacions similars. És aquest, un segon nou auditori, l’equipament més necessari?

Finalment, la tercera i última al·legació fa referència a [l'absència de] l’estudi de mobilitat. Per què, com hi aniran més de mil treballadors i treballadores a aquestes noves oficines?

Es fa una interpretació formalista de la legislació de mobilitat i es diu que encara no cal fer l’estudi, que sí que és obligatori, però que ja es farà en el moment de construir l’edifici d’oficines...

El moment lògic de fer l’estudi de mobilitat és ara, quan s’està planificant, no pas a última hora, quan ja no se’n puguin aplicar les conclusions!

En resum: No hi ha cessió d’aprofitament mig per part de Caixa Penedès, no es reconsidera quin és el millor equipament per anar vinculat a la operació urbanística i es deixa la redacció de l’estudi de mobilitat generada per quan ja serveixi de ben poca cosa. És evident que, en aquestes condicions, des d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida no podem més que votar en contra d’aquest dictamen.

(3) El cantell de la moneda: que fem amb els pressupostos?

De més difícil valoració és la no aprovació d’una modificació de pressupost per un import d’uns 320.000 €, que a grans trets es dividia, bàsicament, en tres parts:

* Uns 86.000 € corresponien a l’aplicació d’ingressos de subvencions externes, destacant la subvenció rebuda del Departament de Medi Ambient de la Generalitat [1] per la instal·lació del primer punt verd (mini deixalleria). Lògicament ningú discutia aquesta aplicació.

* La segona part, uns 108.000 €, era despesa clarament ordinària: manteniment d’edificis municipals (60.000 €) i l’ampliació a nous carrers del servei de manteniment de zones verdes de la vila [entorn aparcament i zona final Avinguda Pelegrina, Ciutat Jardí Sant Julià, marge Avinguda Mare Ràfols, entorn parking Vial de Les Clotes, Plaça de les Avantguardes, zones verdes polígon industrial Domenys I, Rotonda Avinguda Vilanova i interior Espirall 58] (48.000 €).

* Tret d’un parell de coses (conveni de turisme cultural amb Casa Miró 3000 €, i la part econòmica corresponent a l’acord del congiac que ja hem comentat (uns 10.700 €) la resta, fins arribar als 320.000 € es destinava a despesa social: formació ocupacional, plans d’ocupació, contractació d’un agent d’integració social, previsió per a lloguers d’habitatge social i recursos per facilitar la conciliació de la vida personal i familiar amb el programa “minuts menuts”.

Nosaltres vam anunciar el nostre vot a favor d’aquesta modificació ja que estàvem i estem d’acord amb aquestes partides.

Ara bé, també és cert que la regidora d’hisenda i el govern municipals estan endarrerint el debat polític sobre l’aplicació dels recursos provinents de la liquidació del pressupost del 2007. Esperem que la reunió fixada per les properes setmanes serveixi per començar a afrontar aquest debat que ja fa massa mesos que està sobre la taula.

Finalment, com que veig que alguns fan interpretacions ‘sui generis’ de la nostra abstenció en la votació de la moció per penjar l’estelada blava “en un lloc destacat i preferent de la façana d’aquest Ajuntament” [2] opto per reproduir la meva intervenció i així que tothom pugui valorar sense intermediaris:

"Al balcó de l’Ajuntament de Vilafranca, en els dies festius [29, 30 i 31 d’agost], oneja una única bandera: la senyera de les quatre barres. Ens sembla que tots els vilafranquins i vilafranquines, siguin quines siguin les nostres idees, sigui quin sigui el nostre lloc de naixement, ens sentim còmodes amb ella.

Nosaltres, els homes i les dones d’Iniciativa, ens sentim còmodes amb la senyera i amb una manera d’actuar d’aquest Ajuntament que, fins al moment, no ha generat conflicte entre els i les habitants de Vilafranca.

Quan algú, com en el alguna ocasió ha fet el Partido Popular, ha intentat generar enrenou amb les banderes nosaltres ens hi hem oposat.

Des d’Iniciativa estem a favor de que tothom pugui conèixer la història i de que les administracions impulsin fórmules per donar-la a conèixer.

Si aquesta es la voluntat de la moció, donar a conèixer els orígens d’un símbol com l’estelada blava, que a nosaltres ens mereix tot el respecte, doncs en aquest cas proposem que s’instal·lin a la porta de l’Ajuntament uns màstils mòbils per aquest tipus d’ocasions, junt amb un plafó informatiu amb l’explicació històrica del símbol o bandera que s’hi exposi.

Fem aquesta proposta i, si es recull, votarem a favor de la moció, i properament proposarem altres símbols històrics per a altres dies de l’any. En cas contrari ens abstindrem ja que ens sembla que, com està plantejada actualment, la moció pot generar uns efectes que no tenen res a veure a la difusió de la història que sembla que es pregonin"
.

***

[1] El text complert de les al·legacions el trobareu a la web local d’ICV Vilafranca, secció ‘activitat municipal’ data 15.7.2008. En la mateixa web, també hi ha referències als antecedents d’aquest assumpte a la secció ‘noticies’ dates 25.4.2008 i 26.5.2008.

[2] Curiosament una terminologia molt similar a la que fa servir la Ley 39/1981, de 28 de octubre, por la que se regula el uso de la bandera de España y el de otras banderas y enseñas.

divendres, 11 de juliol del 2008

SÍ al transport públic!

Personalment, penso que la manifestació convocada des dels ajuntaments i des de les institucions comarcals per divendres de la setmana vinent sota el lema 'El Penedès diu NO als peatges, el Penedès diu SÍ al transport públic' és un repte territorial que haurem de veure en què acaba.

La qüestió de la mobilitat de la comarca cap a Barcelona fa temps que no està gens ben resolta. Als països del centre i el nord d’Europa, en condicions similars, aquest tipus de mobilitat s’ha resolt o s’està resolent amb una clara aposta pel transport col·lectiu, especialment el ferrocarril, sigui amb trens pesats com els de la RENFE i amb serveis similars als dels nostre Rodalies i Regionals; sigui amb trens lleugers del tipus Metro o Ferrocarrils de la Generalitat (soterrats o en superfície); sigui amb tramvies moderns com el de la Diagonal o el Besos.

Al nostre país, Catalunya, no hi ha hagut planificació de futur en matèria de transport públic, potser amb l’excepció dels governs locals de Barcelona ciutat i la seva àrea més immediata. Durant anys pràcticament els únics plans de la Generalitat que van veure la llum van ser els de carreteres. I ja sabem cap a on ha anat la inversió de l’estat central...

Tot això, amanit amb l’escàs servei i la manca de manteniment de la xarxa ferroviària de Renfe, agreujat per l’execució a trompicons de les obres de l’AVE, ha creat un problema greu: Només es pot anar a Barcelona amb certa celeritat amb el vehicle privat, passant per l’autopista, pagant un peatge elevat, consumint petroli i contaminant.

Per això, per a l’Alt Penedès, des d’Iniciativa per Catalunya Verds, en les condicions actuals, estem a favor de la gratuïtat del peatge de Martorell per a la mobilitat obligada des de la comarca cap a Barcelona; més si tenim en compte que, amb el temps que fa, les concessionàries han amortitzat la inversió de l’obra diverses vegades.

Tanmateix, en la nostra opinió, cal no perdre de vista que la primera prioritat en matèria de mobilitat ha de ser la millora i posterior manteniment en bon estat de la xarxa de transport públic i en especial del servei de Renfe, així com la seva ampliació en línies i freqüències de pas, com defensa el ‘Pla Tren 2014’.

Es per aquests motius que des d’Iniciativa hem valorat positivament que finalment s’hagi recollit la proposta d’incloure la reivindicació del ferrocarril de rodalies i del transport públic en la manifestació del proper divendres.

Espero que aquesta manifestació, que per cert simbòlicament té com a destinació final la Plaça de l’Estació, serveixi per avançar cap a un sistema de mobilitat racional i assequible.

Per adherir-vos personalment o com a entitat a la convocatòria de la manifestació podeu fer-ho aquí.

dimecres, 2 de juliol del 2008

MÉS VIJAZZ!

Fa un any ja vaig donar la referència d’una iniciativa molt innovadora que apuntava maneres i, com recordareu aquells i aquelles que us vau acostar a Vilafranca, el Vijazz Penedès va ser un èxit absolut.

Aquest cap de setmana (ja des de demà – passat divendres) arrenca la segona edició, espero que aquest any també ens hi trobem!

dilluns, 30 de juny del 2008

SAHARA OCCIDENTAL?


El proper 10 de juliol es farà a Vilafranca una xerrada informativa sobre la situació al Sahara Occidental. També en els propers dies, i durant unes setmanes molts nens i nenes saharuís estaran a acollits per famílies vilafranquines i de molts altres llocs de Catalunya.

Algunes persones potser es pregunten perquè aquest país, el Sahara Occidental, mobilitza tanta gent a Catalunya, havent-hi, com hi ha, tantes situacions d’opressió arreu del món, tants països on es vulneren els Drets Humans i tantes persones amb problemes molt més a prop de casa.

Aquest escrit que faig avui no respon amb profunditat a la qüestió, ja que segurament hi ha més d’una resposta a la mateixa. El que si que és un fet, i que potser molta gent, especialment els i les més joves, no coneixeu, és que fins al novembre de 1975 el Sahara Occidental va ser una colònia de l’Estat Espanyol.

La majoria de situacions colonials s’havien resolt en les dècades anteriors. Aquí però s’arrastrava la dictadura feixista i tot anava més tard.

Fixeu-vos en les dates: la “descolonització” del Sahara estava en curs durant les mateixes setmanes que Franco agonitzava al llit. L’Estat Espanyol era un caos organitzatiu i el Marroc, amb el suport dels Estats Units de l’America del Nord, va aprofitar la situació per envair i ocupar el Sahara Occidental, impedint la formació d’aquest com a Estat independent

L’oposició democràtica de l’Estat Espanyol, i especialment la de Catalunya va sentir que havia arribat tard per aquesta qüestió. Aquí hi va haver una transició cap a una democràcia formal, i es van produir moltíssims avanços (alguns potser creuran que insuficients, però en tot cas avanços molt destacats). Al Sahara però es van trobar amb la substitució de la dictadura de Franco per la dictadura de Hassan, i amb una guerra i un exili que encara perduren.

En certa manera l’Estat Espanyol va “deixar tirats” als saharauís. Mentre aquí es progressava, allà es van quedar amb més dictadura, amb més repressió i amb més exili. Això s’ha compensat, en part, amb un important moviment de solidaritat de gent la península i de Catalunya cap al Sahara durant tots aquesta anys.

Ara bé, el govern espanyol (i el català, encara que no tingui competències directes, també, com a mínim des de l’àmbit moral) hauria de tenir present tot això i no fer declaracions absurdes ni moviments diplomàtics que entorpeixin el compliment dels acords de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) perquè es realizi un referèndum d’autodeterminació al Sahara Occidental.

Més info:

Xerrada "Els Drets Humans al Sàhara Occidental"
amb la participació de



  • Mah Yahdid, de la Delegació del Front Polisario a Catalunya

  • Toni Guirao, de l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí (ACAPS)

  • Cristina Navarro, de la Missió d'Observació dels judicis contra polítics sahrauís

    10 de juliol

    19'30h a
    l'Escorxador

    Organitzat per l'
    ACAPS Wilaya Alt Penedès
    conjuntament amb els grups locals d’ICV, CUP, ERC, PSC i CiU.

dimecres, 25 de juny del 2008

SOBRE LA DIRECTIVA ESCLAVA DE LES 65 HORES LABORALS

Concepte previ a mode general:

Directiva.- Norma de la Unió Europea que, en un període de temps, cada Estat membre (Regne d’Espanya, República Francesa, etc) ha de convertir en Llei interna (operació coneguda com transposició).

Les institucions europees amb els seus mecanismes de “democràcia de baixa intensitat”, amb un funcionament desconegut i gairebé incomprensible per la gran majoria de la població, continuen avançant, de forma semi-soterrada a la opinió pública, en la retallada i el progressiu desmantellament tant de l’estat de dret com de l’estat del benestar.

A la Directiva de la vergonya [1] que suposa un retrocés de sis dècades i que, com diu el President de Bolívia en una carta oberta als dirigents europeus [2], en relació a les persones migrants, viola clarament els articles 2, 3, 5, 6, 7, 8 i 9 de la Declaració Universal dels Drets Humans (són articles breus i clars, llegiu-los aquí); cal afegir-hi ara la Directiva que possibilita l’ampliació de la jornada laboral fins a 65 hores setmanals.

Ras i curt, aquesta Directiva redueix les possibilitats de negociació col·lectiva dels treballadors i les treballadores. Les empreses podran “negociar” individualment amb cada treballodor o treballadora si aquest “està disposat” a ampliar la seva jornada fins a 60 hores setmanals, i en algun tipus de treball fins a les 65 hores.

No m’estenc en els detalls, tant el Joan Herrera (El fred que ve d’Europa) com el Raül Romeva (Front a la crisi de l’Europa social: europeisme crític) han escrit al respecte, a ells em remeto.

També ha escrit el dirigent del partit dels socialistes Miquel Iceta [enllaç], que recull els editorials de El País i El Periódico al respecte.

Imagineu-vos com n’és de greu el contingut de la Directiva que fins i tot un diari com el El País, que en l’última dècada ha evolucionat cap a posicions de centre-dreta mal dissimulades (especialment en les seccions d’economia i internacional) titula l’editorial com a “Deriva antisocial”!

Evidentment aquests dos diaris, tot i criticar la Directiva articulen tot un circumloqui per acabar de justificar el que és injustificable: Que el representant del govern espanyol en l’òrgan on es prenia la decisió, el ministre català Celestino Corbacho, no votés contra la mesura.

El Partit dels Socialistes sembla que està dient a tort i a dret que s’oposa a la Directiva esclava de les 65 hores. Davant d’això només una cosa a dir, volem fets i no paraules: Esperem que els socialistes catalans desqualifiquin al seu ministre i que al Parlament Europeu, on es pot tirar enrere aquesta barbaritat els eurodiputats i les eurodiputades socialistes rectifiquin la posició injustificable del Govern de Rodríguez Zapatero.

[1] Valoració d'Amnistia Internacional en relació a la Directiva de la vergonya (Directiva de Retorn).

[2] Carta oberta del president de Bolívia, Evo Morales a les institucions europees.