Per fi un momentet per pensar una estona i per escriure! Feia dies que necessitava estar una estona tranquil, amb el mòbil apagat i pensar. Tinc ganes sobre escriure sobre tres coses: Una primera valoració dels resultats per ICV-EUiA a Vilafranca (1); el que molts i moltes m’esteu preguntant aquests dies, és a dir “com van les negociacions?” (2) i, especialment, i el que més em preocupa, una primera reflexió sobre l’abstenció (3). Anem a pams doncs.
1.- Vull agrair la confiança que heu dipositat en nosaltres les 931 persones que ens heu votat, i dir-vos que no us defraudarem. Seguirem treballant dia a dia, amb humiltat i a peu de carrer.
I a nivell personal, vull agrair a tots els companys i totes les companyes que al llarg d’aquests mesos heu donat el vostre suport al projecte: els i les que heu formant part de la llista, els que us heu encarregat de temes avorrits però necessaris com la paperassa judicial o les finances, els i les que us heu passat les nits enganxant cartells i penjant pancartes (i ara retirant-les!), els i les que heu participat en els debats programàtics primer, o en el programa participatiu desprès, els i les que heu passat hores buscant la forma més senzilla i entenedora d’explicar idees complexes i propostes molt treballades en talls de veu de trenta segons, els i les que heu ajudat a comptar vots la nit electoral, o els i les que ens heu aportat la vostra visió i el vostre punt de vista.
També a la meva família, i a la Marta, que m’han fet costat en tot moment. I als amics i amigues que, tot i tenir idees diferents heu respectat la meva decisió.
Confio en que no se’m pujaran els fums al cap (tanmateix, si algun dia em passa això, espero que m’ho digueu a la primera ocasió en que coincidim).
Vull dir-vos que, entre tots i totes, marcarem la diferència (frase que és més que un slogan de campanya).
2.- Aquest dijous ens reunim l’assemblea d’ICV-EUiA de Vilafranca per valorar els resultats, que són molt igualats. He tingut diverses trucades de persones dels altres grups, de tots menys el PP (per cert que m’ha fet molta il·lusió que uns i altres parlessin de reunir-nos per parlar de projecte polític i de programa, i que ningú entrés a mercadejar càrrecs ni quotes de poder). De moment no ens hem reunit amb ningú perquè crec que uns pocs no hem de prendre decisions importants com les que s’han d’adoptar les properes setmanes (si votem algun candidat per a l’alcaldia, si entrem a formar part d’un govern, en cas afirmatiu sobre quines bases programàtiques...): Som un equip, i el primer grup municipal en 24 anys l’hem assolit amb el treball i l’esforç de tots i totes, per tant, les opinions de tothom han de ser escoltades i les decisions com més consensuades millor.
3.- Moltes persones no han anat a votar. Hi havia moltes opcions diverses, sobretot en els municipis més grans. Tanmateix, hi ha hagut molta abstenció, i entre aquesta una part destacable d’abstenció activa. Crec que tots els i les que estem en grups polítics hem de reflexionar al respecte.
Ahir el President de la Generalitat va fer unes interessants declaracions que m’han fet pensar molt. De fet, si avui m’he posat a escriure és sobretot per parlar d’això. En Jose Montilla va apuntar diverses causes, en la meva opinió algunes més encertades que d’altres. D’entre les que va dir, jo em quedo, sobretot amb aquestes: “Hi ha una progressiva dificultat de comunicació entre electors i candidats” i una "excessiva mediatització de missatges i propostes polítiques”.
Crec que no va desencaminat. Jo hi afegiria, com una de les causes principals, el cansament de tanta picabaralla constant. Per setmana santa, escoltant un Saragossa-Barça per Catalunya Ràdio, el José Antonio Labordeta crec que ho va clavar. Es va expressar amb un llenguatge barroer, però que ho resumia força bé, va dir alguna cosa així (cito aproximadament i de memòria) com “la gente está hasta los huevos de la ETA y de que solo se hable de la ETA, que se vayan todos a la mierda y que nos dejen respirar...”
Penso que hem d’explicar propostes i contraposar projectes, valors i idees; més que no pas passar-nos el dia amb crítiques destructives. Hem d’explicar que pensem i que volem a la gent, tractant-la de tu a tu, sense demagògia, sense simplismes, amb pedagogia, amb tracte d’igual a igual, buscant les fórmules perquè tothom pugi comprendre un problema complex i pugi buscar per si mateix formar-se una opinió de com afrontar-lo. Hauríem d’ “apagar” els soroll mediàtics i mirar cap a la proximitat.
Parar la orella. Escoltar. Conversar. Dialogar. Contraposar propostes. Trepitjar el carrer. Que la nostra opinió no la formi en Losantos, en Cuní, en Basses, ni els creadors d’opinió en general. I que no ens faci por la gent!
Observar les coses amb els nostres ulls i actuar amb ètica, honestedat i transparència. Obrir-nos al diàleg i a la participació ciutadana (que com bé deien alguns companys i companyes és més que omplir enquestes –tot i que també pot ser, entre d’altres coses, omplir enquestes-) Foragitar els sectarismes i el tacticisme, evitar els “cops d’efecte” i exposar visions estratègiques. O això, com a mínim és el que jo penso, així, "a bote pronto” desprès donar-li voltes al llarg d’aquest vespre. Hi seguiré donant voltes...
1.- Vull agrair la confiança que heu dipositat en nosaltres les 931 persones que ens heu votat, i dir-vos que no us defraudarem. Seguirem treballant dia a dia, amb humiltat i a peu de carrer.
I a nivell personal, vull agrair a tots els companys i totes les companyes que al llarg d’aquests mesos heu donat el vostre suport al projecte: els i les que heu formant part de la llista, els que us heu encarregat de temes avorrits però necessaris com la paperassa judicial o les finances, els i les que us heu passat les nits enganxant cartells i penjant pancartes (i ara retirant-les!), els i les que heu participat en els debats programàtics primer, o en el programa participatiu desprès, els i les que heu passat hores buscant la forma més senzilla i entenedora d’explicar idees complexes i propostes molt treballades en talls de veu de trenta segons, els i les que heu ajudat a comptar vots la nit electoral, o els i les que ens heu aportat la vostra visió i el vostre punt de vista.
També a la meva família, i a la Marta, que m’han fet costat en tot moment. I als amics i amigues que, tot i tenir idees diferents heu respectat la meva decisió.
Confio en que no se’m pujaran els fums al cap (tanmateix, si algun dia em passa això, espero que m’ho digueu a la primera ocasió en que coincidim).
Vull dir-vos que, entre tots i totes, marcarem la diferència (frase que és més que un slogan de campanya).
2.- Aquest dijous ens reunim l’assemblea d’ICV-EUiA de Vilafranca per valorar els resultats, que són molt igualats. He tingut diverses trucades de persones dels altres grups, de tots menys el PP (per cert que m’ha fet molta il·lusió que uns i altres parlessin de reunir-nos per parlar de projecte polític i de programa, i que ningú entrés a mercadejar càrrecs ni quotes de poder). De moment no ens hem reunit amb ningú perquè crec que uns pocs no hem de prendre decisions importants com les que s’han d’adoptar les properes setmanes (si votem algun candidat per a l’alcaldia, si entrem a formar part d’un govern, en cas afirmatiu sobre quines bases programàtiques...): Som un equip, i el primer grup municipal en 24 anys l’hem assolit amb el treball i l’esforç de tots i totes, per tant, les opinions de tothom han de ser escoltades i les decisions com més consensuades millor.
3.- Moltes persones no han anat a votar. Hi havia moltes opcions diverses, sobretot en els municipis més grans. Tanmateix, hi ha hagut molta abstenció, i entre aquesta una part destacable d’abstenció activa. Crec que tots els i les que estem en grups polítics hem de reflexionar al respecte.
Ahir el President de la Generalitat va fer unes interessants declaracions que m’han fet pensar molt. De fet, si avui m’he posat a escriure és sobretot per parlar d’això. En Jose Montilla va apuntar diverses causes, en la meva opinió algunes més encertades que d’altres. D’entre les que va dir, jo em quedo, sobretot amb aquestes: “Hi ha una progressiva dificultat de comunicació entre electors i candidats” i una "excessiva mediatització de missatges i propostes polítiques”.
Crec que no va desencaminat. Jo hi afegiria, com una de les causes principals, el cansament de tanta picabaralla constant. Per setmana santa, escoltant un Saragossa-Barça per Catalunya Ràdio, el José Antonio Labordeta crec que ho va clavar. Es va expressar amb un llenguatge barroer, però que ho resumia força bé, va dir alguna cosa així (cito aproximadament i de memòria) com “la gente está hasta los huevos de la ETA y de que solo se hable de la ETA, que se vayan todos a la mierda y que nos dejen respirar...”
Penso que hem d’explicar propostes i contraposar projectes, valors i idees; més que no pas passar-nos el dia amb crítiques destructives. Hem d’explicar que pensem i que volem a la gent, tractant-la de tu a tu, sense demagògia, sense simplismes, amb pedagogia, amb tracte d’igual a igual, buscant les fórmules perquè tothom pugi comprendre un problema complex i pugi buscar per si mateix formar-se una opinió de com afrontar-lo. Hauríem d’ “apagar” els soroll mediàtics i mirar cap a la proximitat.
Parar la orella. Escoltar. Conversar. Dialogar. Contraposar propostes. Trepitjar el carrer. Que la nostra opinió no la formi en Losantos, en Cuní, en Basses, ni els creadors d’opinió en general. I que no ens faci por la gent!
Observar les coses amb els nostres ulls i actuar amb ètica, honestedat i transparència. Obrir-nos al diàleg i a la participació ciutadana (que com bé deien alguns companys i companyes és més que omplir enquestes –tot i que també pot ser, entre d’altres coses, omplir enquestes-) Foragitar els sectarismes i el tacticisme, evitar els “cops d’efecte” i exposar visions estratègiques. O això, com a mínim és el que jo penso, així, "a bote pronto” desprès donar-li voltes al llarg d’aquest vespre. Hi seguiré donant voltes...
[FOTO: Diumenge a la nit, celebrant els resultats a la seu alternativa d'ICV-EUiA Vilafranca (és a dir, al Bar Les Clotes) on els companys i companyes em van regalar, ben embolicat, amb paper ben ostentós, i amb una caixa que semblava que hagués de contenir una ploma Montblanc o alguna cosa similar, un cargol ("tornillo") d'una de les nostres banderoles, com a record de la campanya i de l'esforç realitzat, i també com a toc d'atenció, per estar sempre a peu de carrer].