dimecres, 25 d’abril del 2007

25 D'ABRIL


1.- Avui fa trenta tres anys d'un d'aquells aconteixements que serveixen per recordar-nos que un altre món és possible: La Revolució dels Clavells a Portugal. Hi ha coses que sembla que mai podrien passar... Per exemple que el propi exèrcit es revolti contra una dictadura militar feixista i l'enderroqui en poques hores. Sembla mentida que pogués passar, però va ser així. La radio va emetre una preciosa cançó i amb aquest senyal els soldats van sortir al carrer amb clavells als canons de les seves armes perquè no volien pas obrir foc sinó les portes de la llibertat per al poble portugués. Res és impossible: Les transformacions més impensables es poden fer realitat d'un dia per l'altre!
2.- I parlant de flors, em va fer molta il·lusió que, trencant els tòpics, em regalessin també a mi una rosa per Sant Jordi (Així com dos llibres que espero poder comentar ben aviat, que tenen molt bona pinta...). Salut, i que gaudiu de la primavera!

dimecres, 18 d’abril del 2007

ECONOMIA, SUCCESSOS... O DRAMA HUMÀ DIARI?

Avui han mort dos treballadors en accident laboral en aquest país, un a Figueres i l’altre a Ulldecona. Els mitjans de comunicació, amb poques excepcions, no han donat massa importància a aquesta informació, com sol ser, desgraciadament, habitual.

Amb un criteri més que discutible (en la meva modesta opinió), les informacions referents al món laboral solen aparèixer a les seccions d’economia, encara que moltes d’aquestes informacions estarien potser millor ubicades a les seccions de societat o política. Ara bé, quan hi ha un accident laboral, gairebé mai apareix en aquesta secció.

Ja se sap, (la majoria de) les seccions d’economia són un estudi de molts factors, d'OPAs, causes, efectes, estadístiques, evolucions, índex... En canvi, semblaria que, els accidents laborals o són “successos” (és a dir s’esdevenen com espontàniament, sense cap causa) o, el que encara és pitjor, directament són noticies “menors” que no mereixen un espai gaire destacat en l’actualitat informativa.

Crec que no es presta l’atenció adequada a aquest drama gairebé diari de les morts a la feina, i també crec que tots i totes hem de ser molt més estrictes a l’hora d’exigir la implementació de les mesures de seguretat laboral.

I és que, encara que a l’ “economia” sembla que no li interessi gaire aquest tema, estem parlant de persones. De persones que moren. I per causes que, sovint, es poden evitar. I passa gairebé a diari. Aquí.

Potser si en comencem a parlar s’emprendran, en tots els àmbits, les mesures necessàries per fer front a aquest drama humà...

dilluns, 9 d’abril del 2007

VIVIANE FORRESTER

“La direcció de Seat i els sindicats han arribat a un acord per retallar la plantilla en 1.600 treballadors els pròxims tres anys a través de prejubilacions i baixes voluntàries”

Noticies com aquesta, que sentia l’altre dia per la ràdio, venent sent habituals des de ja fa uns anys. En aquest cas, com a mínim, sembla que la mesura no deixarà sense recursos als treballadors afectats. Tanmateix, em segueixen inquietant força aquests tipus de noticies que els mitjans d’informació solen relegar a algun apartat secundari de les seves seccions d’ “economia”.

Cada vegada que les sento em passa pel cap un nom: Viviane Forrester (foto): Una crítica d’art francesa que, des de fa uns quants anys s’ha dedicat a escriure assaigs sobre els efectes perversos que estan tenint el neoliberalisme i la globalització econòmica sobre les persones.

Admeto que, quan vaig llegir la seva obra més divulgada, L’horror econòmic, vaig tenir una espècie de revelació. Fins ara, no m’ha caigut cap altre llibre a les mans que expliqui amb tanta claredat en què consisteix la globalització econòmica i quins són els seus principals efectes, especialment sobre allò que encara anomenem “treball”...

I la Forrester ho explica aportant no només un anàlisi entenedor però elaborat, sinó també les dades que corroboren les seves afirmacions. Noticies com la que comentava a l’inici del post se’m van fer més comprensibles desprès d’aquesta lectura, així com les seves causes i els seus responsables...

Poc desprès de llegir L’Horror econòmic, vaig fer-me amb una altra obra seva: Una estranya dictadura, on l’autora descriu detalladament l’entrallat de forces que actualment governen el planeta en benefici propi i passant per sobre del que faci falta.

Són dues obres imprescindibles, científiques però entenedores, que expliquen moltes coses, i que us recomano especialment ara que som a les portes de Sant Jordi. Bona lectura!

[Foto: http://www.effigie.com/]

dimarts, 3 d’abril del 2007

I TU QUÈ OPINES?

El passat divendres vam presentar els eixos programàtics de la nostra candidatura per a les properes eleccions municipals, en un acte que va ser presentat pel diputat al Congrés i vicepresident d’ICV Joan Herrera (foto).

Com a cap de llista i candidat a l’alcaldia de Vilafranca, em va tocar a mi encarregar-me de fer-ne la presentació pública d’aquests eixos. A la pàgina web www.iniciativa.cat/vilafranca (secció “documents”, pestanya a l’esquerra de la pantalla) podeu trobar el guió de la meva intervenció.

També vam presentar el procés programàtic participatiu, en el que sotmetem a la valoració dels electors i les electores 30 propostes concretes per millorar Vilafranca.

Evidentment, aquestes 30 propostes no són el gruix del nostre programa, però si que suposen una síntesi significativa del mateix. Els vilafranquins i les vilafranquines podran, a través d’una enquesta que hem titulat “De quin peu calces?”, avaluar quin grau de proximitat tenen amb els nostres principis i perspectives.

A partir d’aquí, els proposem que emplenin el butlletí participatiu “I tu què opines?” en el que podran valorar aquestes 30 propostes; així com esmenar-les, completar-les, comentar-les i proposar-hi alternatives.

Aquests materials també els podeu trobar a la secció “documents” de la pàgina web indicada més amunt. Us hi animeu?