La Vicepresidenta i les vegueries

Recentment la Vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, ha manifestat que desplegar la Llei de vegueries no és a l’agenda política del Govern.

Penso que és una noticia molt negativa pel conjunt del catalanisme polític i suposa un clar incompliment dels compromisos adquirits per Convergència i Unió respecte aquesta matèria (compromisos, recordem-ho, àmpliament difosos al Penedès, on la qüestió de les vegueries ha estat debatuda a fons).

Dir ara que no volen vegueries ‘perquè seria afegir una nova administració’ sona a excusa perquè es tracta precisament del contrari: Fusionar i passar de dues administracions actuals (Diputacions i Consells Comarcals) a una de sola (Vegueria) que té una dimensió més ajustada per fer d’administració territorial en un país de les característiques de Catalunya.

És important que les vegueries es facin realitat i incorporin la del Penedès pel que estic convençut que, tot i els intents del Govern, manifestacions d’aquest tipus no aconseguiran l’objectiu de desmobilitzar el moviment pro-vegueria.

[origen imatge]

Problemes enquistats: Els problemes de l'AVE, del cobriment i de la llosa

Recentment ICV ha aconseguit que l’Estat destini una primera partida de 250.000 € per millorar el cobriment de l’AVE al seu pas per Vilafranca (nota de premsa). Espero que aquest primer moviment del govern de l'Estat tingui continuïtat.

El problema amb les obres de l'AVE a Vilafranca del Penedès és complex, però això no vol dir que no es pugui treballar per avançar en les solucions. 

Personalment considero (i ho he expressat en nombroses ocasions) que, en primer lloc, cal exigir a l'ADIF i el Ministerio de Fomento de l'Estat que resolguin correctament la obra que van executar: Es va donar solució a part dels problemes de sorolls i vibracions, però encara hi ha diversos veïns afectats. Això penso que no és negociable: L'ADIF i el Ministerio tenien la responsabilitat de fer l'obra i l'han de deixar ben acabada perquè no pot ser que les coses quedin mal fetes.

A partir d'aquí, i a la vista que les ciutats de Catalunya situades més al nord de Vilafranca han rebut aportacions de l'Estat molt superiors percentualment a les que ha rebut l'Ajuntament de Vilafranca, penso és just exigir, d'una banda, que l'Estat faci una nova aportació econòmica per millorar el cobriment i per costejar l'enjardinament i urbanització del mateix; i d'altra banda, per demanar a totes les institucions de Catalunya, que recolzin Vilafranca en aquesta demanda. I, evidentment, també cal que els diputats i diputades que representen Catalunya posin sobre la taula aquesta qüestió quan es tracten els pressupostos generals de l'Estat. En nom d'ICV el Joan Herrera i la Núria Buenaventura ho han fet, però caldria que d'altres partits també ho fessin, especialment aquells a qui l'aritmètica parlamentaria ha situat en més bona situació en aquesta legislatura. Penso jo.

Allò que l’alcalde no va voler sentir i no va deixar explicar

Vilafranca comença el 2011 sense pressupost, i aquest era el motiu de la convocatòria del ple municipal de dilluns. L’alcalde però va preferir centrar el debat en la política econòmica del govern de l’Estat Espanyol i no va voler sentir les intervencions d’altres grups centrades en Vilafranca, retirant-nos l’ús de la paraula i afanyant-se a donar per acabada la sessió.

Quan va passar això jo estava explicant que Iniciativa Verds considerem que el pressupost municipal s’ha d’anar adaptant a les circumstàncies i que, especialment en moments com l’actual, seria més que correcte que reforcés el seu paper com a instrument de redistribució econòmica, i que, en la mesura del possible, recolzés a les persones i famílies que passen per un moment de dificultat, i que per això ICV-EUiA considerem que les partides socials han de ser, d’entre totes, la primera prioritat.

Volia haver afegit que també és prioritari que el pressupost, i els acords que l’envolten, vagin situant Vilafranca i el Penedès en una nova economia que pugui anar generant nova ocupació socialment útil: Per exemple que, si bé la construcció s’ha vist aturada, es pot fomentar la rehabilitació dels edificis antics des d’un punt de vist ambiental i energètic, i que per això cal potenciar el programa municipal de rehabilitació, entre d’altes coses perquè facilita el ‘lloguer just’ i ofereix un treball assumible per petites i mitjanes empreses de la comarca; treball alhora molt útil per la regeneració urbana de la Vila, facilitant la cohesió social i evitant desigualtats entre barris.

D’aquí també la nostra preocupació pel Pla Local de l’Habitatge i pel compliment de la Llei de barris o per l’estat del Pla de Mobilitat, que ha de facilitar l’accessibilitat a tothom, millorar el dinamisme comercial, i fer que Vilafranca vetlli pel transport públic amb la comarca i amb Barcelona i Tarragona, qüestió on l’Ajuntament hauria d’exercir un lideratge territorial clar, ja que un bon funcionament quotidià del tren i els autobusos és imprescindible perquè molts penedesencs puguin anar a treballar o formar-se.

En el mateix sentit de situar Vilafranca en la nova economia i crear ocupació útil s’ha d’emmarcar la nostra demanda perquè no s’aturi el projecte de residència per a gent gran a l’antic INCAVI ja que l’atenció a les persones és necessària i a més crea llocs de treball en l’economia social. I el mateix val per a la nostra insistència amb els plans energètics i ambientals: Afavoreixen la modernització ecològica i, amb l’ecoefiència i l’estalvi energètic, l’Ajuntament, després d’una petita inversió inicial, passaria ràpidament a estalviar diners.

He destacat exemples de prioritats que ICV-EUiA considerem que cal tractar en el pressupost. No són qüestions noves, la majoria s’han vingut treballant ja en els anys precedents. No demanem que el govern les reculli fil per randa, però les posem sobre la taula per debatre. Falta però que el govern de CiU no aprofiti qualsevol excusa per defugir aquest debat.

[origen imatge]