divendres, 21 de desembre del 2012
Recollida solidària amb les famílies afectades per la hipoteca
Etiquetes de comentaris:
Alt Penedès,
Drets socials
dijous, 20 de desembre del 2012
Resum del ple municipal de desembre
El primer punt, el pressupost municipal 2013, ha estat retirat de l’ordre del dia per part del govern. ICV-EUiA hem explicat que els vilafranquins i les vilafranquines es mereixen que trobem la manera d’arribar a un acord i que estem oberts al diàleg i a disposició del govern municipal per treballar i acordar el pressupost abans de final d’any.
Si que s’ha aprovat una modificació del pressupost 2012. ICV-EUiA no ens hem oposat a aquest tràmit però hem denunciat que l’Ajuntament de Vilafranca es veu obligat a rebaixar el pressupost en 100.000 € perquè la Generalitat ha retallat el finançament de diferents partides municipals quan ja estaven compromeses. També s’ha aprovat un petit ajust al pressupost del teatre Cal Bolet i l’Auditori.
Hem votat en contra de declarar “no disponible” la paga de desembre dels treballadors municipals. ICV-EUiA ens oposem a que, per Decret, el govern del PP ordeni als ajuntaments ‘segrestar’ la paga dels treballadors i ‘regalar-la’ als bancs privats mitjançant “aportacions a plans de pensions o contractes d’assegurança col•lectius, a exercicis futurs” (sic).
El govern municipal de CiU ha retirat de l’ordre del dia la creació de la Fundació Universitària del Vi i el Cava ja que faltava part de la documentació obligatòria, un signe més de la improvisació amb la que estan portant el projecte que inicialment van anomenar ‘Universitat del Vi’.
Hem votat a favor de fer més transparent el consorci sociosanitari que gestiona els equipaments de cura de la gent gran a Vilafranca obrint-lo a la participació de tots els grups municipals i hem demanat que s’apliqui el mateix criteri a la fundació Amàlia Soler (que gestiona habitatges socials a Vilafranca) en la que, de moment, estem exclosos 4 dels 6 grups municipals.
La fins ara regidora d’Educació i Serveis Socials, Sra. Ramona Suriol, ha anunciat la seva dimissió. Tot i que a nivell polític sovint hem defensat idees diferents, hem fet un reconeixement al seu compromís amb la col•lectivitat.
Pel que fa a l’apartat de mocions hem votat a favor d’adoptar mesures per garantir el dret a l’habitatge; a favor que es creï un registre municipal d’establiments comercials solidaris; en contra de la llei que pretén menystenir el català i separar els infants a les escoles en funció de la llengua (llei Wert) [aquí el text de la intervenció]; a favor de demanar que es mantinguin les beques universitàries erasmus; i a favor de demanar que la Generalitat pagui els diners que deu a les entitats que atenen a les persones amb discapacitat.
En l’apartat de precs i preguntes, hem preguntat per la situació de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès, atès que darrerament els treballadors s’han mobilitzat denunciant greus dificultats; i hem proposat la realització (sense generar cost i amb els mitjans propis: Penedès TV i Ràdio Vilafranca) d’una campanya de conscienciació cívica (Vilafranca Vila Neta) perquè tothom s’impliqui en mantenir neta la Vila, acompanyat d’un compromís de l’Ajuntament en la mateixa direcció.
Si que s’ha aprovat una modificació del pressupost 2012. ICV-EUiA no ens hem oposat a aquest tràmit però hem denunciat que l’Ajuntament de Vilafranca es veu obligat a rebaixar el pressupost en 100.000 € perquè la Generalitat ha retallat el finançament de diferents partides municipals quan ja estaven compromeses. També s’ha aprovat un petit ajust al pressupost del teatre Cal Bolet i l’Auditori.
Hem votat en contra de declarar “no disponible” la paga de desembre dels treballadors municipals. ICV-EUiA ens oposem a que, per Decret, el govern del PP ordeni als ajuntaments ‘segrestar’ la paga dels treballadors i ‘regalar-la’ als bancs privats mitjançant “aportacions a plans de pensions o contractes d’assegurança col•lectius, a exercicis futurs” (sic).
El govern municipal de CiU ha retirat de l’ordre del dia la creació de la Fundació Universitària del Vi i el Cava ja que faltava part de la documentació obligatòria, un signe més de la improvisació amb la que estan portant el projecte que inicialment van anomenar ‘Universitat del Vi’.
Hem votat a favor de fer més transparent el consorci sociosanitari que gestiona els equipaments de cura de la gent gran a Vilafranca obrint-lo a la participació de tots els grups municipals i hem demanat que s’apliqui el mateix criteri a la fundació Amàlia Soler (que gestiona habitatges socials a Vilafranca) en la que, de moment, estem exclosos 4 dels 6 grups municipals.
La fins ara regidora d’Educació i Serveis Socials, Sra. Ramona Suriol, ha anunciat la seva dimissió. Tot i que a nivell polític sovint hem defensat idees diferents, hem fet un reconeixement al seu compromís amb la col•lectivitat.
Pel que fa a l’apartat de mocions hem votat a favor d’adoptar mesures per garantir el dret a l’habitatge; a favor que es creï un registre municipal d’establiments comercials solidaris; en contra de la llei que pretén menystenir el català i separar els infants a les escoles en funció de la llengua (llei Wert) [aquí el text de la intervenció]; a favor de demanar que es mantinguin les beques universitàries erasmus; i a favor de demanar que la Generalitat pagui els diners que deu a les entitats que atenen a les persones amb discapacitat.
En l’apartat de precs i preguntes, hem preguntat per la situació de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès, atès que darrerament els treballadors s’han mobilitzat denunciant greus dificultats; i hem proposat la realització (sense generar cost i amb els mitjans propis: Penedès TV i Ràdio Vilafranca) d’una campanya de conscienciació cívica (Vilafranca Vila Neta) perquè tothom s’impliqui en mantenir neta la Vila, acompanyat d’un compromís de l’Ajuntament en la mateixa direcció.
Etiquetes de comentaris:
Vilafranca del Penedès
dimecres, 19 de desembre del 2012
Als que ens volen dividir
[adjunto la intervenció que he fet com a portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida al ple municipal de desembre en el debat sobre la 'llei Wert']
"L’opció del govern de Mariano Rajoy de dividir els infants a les escoles i de menystenir la llengua catalana no la podem comprendre. No sabem si persegueixen insultar-nos, fer que ens barallem entre nosaltres, intentar que els nostre joves siguin més incultes o totes tres coses alhora.
El poble de Catalunya és plural, amb una realitat social complexa. Hi ha catalans que a casa seva parlen en català, altres que parlen en castellà i encara altres en àrab o altres llengües. Hi ha catalans que pensen que hem de buscar l’entesa amb Europa i n’hi ha d’altres que creuen que encara la podem buscar amb Espanya. Però hi ha una cosa que tots tenim clara. Som un sol poble, estimem, entre d’altres, la cultura catalana i sabem que és català qui viu i treballa a Catalunya sense importar on hagi nascut.
Un concepte el d’un sol poble, que van desenvolupar els treballadors del PSUC [1], molts d’ells vinguts de fora de Catalunya, molts d’ells, com Miguel Nuñez, represaliats a la presó, entre d’altres coses, també per defensar una llengua que gairebé no parlaven, però que entenien que era injust que es perseguís i que volien que els seus fills, ja nascuts a Catalunya, tinguessin la oportunitat de conèixer i fer-la també seva. Aquest concepte d’un sol poble, que després també van fer seu la primera Generalitat de Convergència i Unió, i els primers Ajuntaments del Partit Socialista a les ciutats més poblades del país, aquest concepte, per molt que ho intentin el Sr. Aznar, el Sr. Wert i el Sr. Rajoy, aquest concepte no el faran trontollar. No permetre’m que intentin barallar-nos. Decidirem el nostre camí de forma dialogada, pacífica, cohesionada i sobretot de forma democràtica.
Conèixer una llengua no fa mal a ningú. Si són dues millor, i si són tres o quatre, millor encara. Aporten cultura, proporcionen oportunitats de treball, permeten comunicar-se, i quan és la llengua d’un país, permeten entendre’l i integrar-s’hi. Per tant els catalans i les catalanes no deixarem que separin i enfrontin els nostres fills a les aules, i no deixarem que menystinguin la llengua catalana. Moltes gràcies [sr. alcalde per haver-me cedit la paraula]."
[1] El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser el partit polític català que, a l'inici de la guerra civil (1936), va unificar els partits comunistes i socialistes de Catalunya per fer front al cop d'estat i defensar la República. Perduda la guerra, durant la dictadura feixista de Francisco Franco, el PSUC va liderar des de la clandestinitat l'oposició antifranquista fins que els diferents moviments d'oposició democràtica del país es van aglutinar entorn l'Assemblea de Catalunya, en la creació de la qual el PSUC va tenir un paper molt destacat.
Aconseguit tant el retorn de la democràcia com, en bona part, el programa de l'Assemblea de Catalunya, el PSUC va passar per un període de divisions internes i de mals resultats electorals fins que el 1987 es va ajuntar amb l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerres (ENE) per fundar Iniciativa per Catalunya, organització que va incorporar nous grups els anys següents fins constituir Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) l'any 2002. En paral·lel a aquest procés, altres grups sorgits del PSUC també van anar confluint entorn Esquerra Unida i Alternativa (EUiA). Des de l'any 2003 ICV i EUiA formen una coalició electoral i comparteixen treball polític.
"L’opció del govern de Mariano Rajoy de dividir els infants a les escoles i de menystenir la llengua catalana no la podem comprendre. No sabem si persegueixen insultar-nos, fer que ens barallem entre nosaltres, intentar que els nostre joves siguin més incultes o totes tres coses alhora.
El poble de Catalunya és plural, amb una realitat social complexa. Hi ha catalans que a casa seva parlen en català, altres que parlen en castellà i encara altres en àrab o altres llengües. Hi ha catalans que pensen que hem de buscar l’entesa amb Europa i n’hi ha d’altres que creuen que encara la podem buscar amb Espanya. Però hi ha una cosa que tots tenim clara. Som un sol poble, estimem, entre d’altres, la cultura catalana i sabem que és català qui viu i treballa a Catalunya sense importar on hagi nascut.
Un concepte el d’un sol poble, que van desenvolupar els treballadors del PSUC [1], molts d’ells vinguts de fora de Catalunya, molts d’ells, com Miguel Nuñez, represaliats a la presó, entre d’altres coses, també per defensar una llengua que gairebé no parlaven, però que entenien que era injust que es perseguís i que volien que els seus fills, ja nascuts a Catalunya, tinguessin la oportunitat de conèixer i fer-la també seva. Aquest concepte d’un sol poble, que després també van fer seu la primera Generalitat de Convergència i Unió, i els primers Ajuntaments del Partit Socialista a les ciutats més poblades del país, aquest concepte, per molt que ho intentin el Sr. Aznar, el Sr. Wert i el Sr. Rajoy, aquest concepte no el faran trontollar. No permetre’m que intentin barallar-nos. Decidirem el nostre camí de forma dialogada, pacífica, cohesionada i sobretot de forma democràtica.
Conèixer una llengua no fa mal a ningú. Si són dues millor, i si són tres o quatre, millor encara. Aporten cultura, proporcionen oportunitats de treball, permeten comunicar-se, i quan és la llengua d’un país, permeten entendre’l i integrar-s’hi. Per tant els catalans i les catalanes no deixarem que separin i enfrontin els nostres fills a les aules, i no deixarem que menystinguin la llengua catalana. Moltes gràcies [sr. alcalde per haver-me cedit la paraula]."
[1] El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser el partit polític català que, a l'inici de la guerra civil (1936), va unificar els partits comunistes i socialistes de Catalunya per fer front al cop d'estat i defensar la República. Perduda la guerra, durant la dictadura feixista de Francisco Franco, el PSUC va liderar des de la clandestinitat l'oposició antifranquista fins que els diferents moviments d'oposició democràtica del país es van aglutinar entorn l'Assemblea de Catalunya, en la creació de la qual el PSUC va tenir un paper molt destacat.
Aconseguit tant el retorn de la democràcia com, en bona part, el programa de l'Assemblea de Catalunya, el PSUC va passar per un període de divisions internes i de mals resultats electorals fins que el 1987 es va ajuntar amb l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerres (ENE) per fundar Iniciativa per Catalunya, organització que va incorporar nous grups els anys següents fins constituir Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) l'any 2002. En paral·lel a aquest procés, altres grups sorgits del PSUC també van anar confluint entorn Esquerra Unida i Alternativa (EUiA). Des de l'any 2003 ICV i EUiA formen una coalició electoral i comparteixen treball polític.
diumenge, 9 de desembre del 2012
L'aigua, bé comú
(article escrit de forma conjunta amb en Jordi Guilera que ens han publicat avui a 'La Veu de la Plaça', la revista gratuïta que edita de forma oberta i participativa el moviment 15M de Vilafranca)
L’aigua és un bé escàs. Sense aigua una persona no pot viure més de 3 dies. La fem servir per dutxar-nos, per cuinar, per rentar la roba, per rentar plats i per anar al lavabo. També en diversos processos industrials. L’aigua és un bé comú, i la seva gestió hauria de respondre als interessos col•lectius, no a interessos mercantils de grans grups privats.
No ho entén així Convergència i Unió que acaba de malvendre la gestió d’Aigües Ter – Llobregat (ATLL) durant 50 anys al grup privat ACCIONA. Fins ara de gestió pública, ATLL capta l’aigua dels embassaments i les dessaladores (“aigua en alta”) i la condueix amb grans canonades fins als dipòsits de molts municipis del país, entre ells els de Vilafranca (i de bona part del Penedès).
Veiem doncs com es perd el control democràtic d’un recurs estratègic pel país, eliminant la capacitat pública de gestionar de forma ecològicament sostenible el cicle de l’aigua i dificultant a tothom l’accés a l’aigua potable i al sanejament ja que als costos de gestió s’hi afegeix ara el lucre de l’empresa privada. No sembla aquesta una manera massa coherent de construir “estructures d’estat”.
De fet, tot just abans de procedir a la privatització, la Generalitat ha incrementat les tarifes de l’aigua “en alta” en un 70%, per a satisfacció i benefici dels propietaris d’ACCIONA. A Vilafranca els efectes d’aquesta mesura no s’han fet esperar ja que Aigües de Vilafranca, que és l’empresa pública municipal que subministra l’aigua “en baixa” (és a dir des del dipòsit municipal fins a l’aixeta de les nostres cases) ha vist incrementats els costos de l’aigua que compra a ATLL, pel que l’Ajuntament ha aprovat un increment de tarifes per als vilafranquins i les vilafranquines.
Una altra decisió més que qüestionable de CiU ha estat la forma més o menys lineal en que Aigües de Vilafranca ha traslladat aquest increment de preu, tot rebutjant la proposta alternativa de repercutir la pujada de tarifes sobre els que fan un ús d’aigua més desmesurat, fet que permetria no disparar el preu de la factura dels que fan un esforç d’estalvi (que són el 85% de les famílies). L’alcalde, Pere Regull (CiU) no ha permès ni tan sols sotmetre a votació aquesta possible alternativa.
Finalment aprofitar les pàgines de ‘La Veu de la Plaça’, per denunciar una altra mesura preocupant que ha adoptat recentment el govern municipal de CiU: la reducció del capital d’Aigües de Vilafranca en 750.000 €, cosa que ens temem que sigui un primer pas per afeblir l’empresa pública i tenir després una “excusa” de caire econòmic per procedir a la seva privatització en favor del lucre d’uns pocs i en perjudici de la ciutadania de la Vila.
L’aigua és un bé escàs. Sense aigua una persona no pot viure més de 3 dies. La fem servir per dutxar-nos, per cuinar, per rentar la roba, per rentar plats i per anar al lavabo. També en diversos processos industrials. L’aigua és un bé comú, i la seva gestió hauria de respondre als interessos col•lectius, no a interessos mercantils de grans grups privats.
No ho entén així Convergència i Unió que acaba de malvendre la gestió d’Aigües Ter – Llobregat (ATLL) durant 50 anys al grup privat ACCIONA. Fins ara de gestió pública, ATLL capta l’aigua dels embassaments i les dessaladores (“aigua en alta”) i la condueix amb grans canonades fins als dipòsits de molts municipis del país, entre ells els de Vilafranca (i de bona part del Penedès).
Veiem doncs com es perd el control democràtic d’un recurs estratègic pel país, eliminant la capacitat pública de gestionar de forma ecològicament sostenible el cicle de l’aigua i dificultant a tothom l’accés a l’aigua potable i al sanejament ja que als costos de gestió s’hi afegeix ara el lucre de l’empresa privada. No sembla aquesta una manera massa coherent de construir “estructures d’estat”.
De fet, tot just abans de procedir a la privatització, la Generalitat ha incrementat les tarifes de l’aigua “en alta” en un 70%, per a satisfacció i benefici dels propietaris d’ACCIONA. A Vilafranca els efectes d’aquesta mesura no s’han fet esperar ja que Aigües de Vilafranca, que és l’empresa pública municipal que subministra l’aigua “en baixa” (és a dir des del dipòsit municipal fins a l’aixeta de les nostres cases) ha vist incrementats els costos de l’aigua que compra a ATLL, pel que l’Ajuntament ha aprovat un increment de tarifes per als vilafranquins i les vilafranquines.
Una altra decisió més que qüestionable de CiU ha estat la forma més o menys lineal en que Aigües de Vilafranca ha traslladat aquest increment de preu, tot rebutjant la proposta alternativa de repercutir la pujada de tarifes sobre els que fan un ús d’aigua més desmesurat, fet que permetria no disparar el preu de la factura dels que fan un esforç d’estalvi (que són el 85% de les famílies). L’alcalde, Pere Regull (CiU) no ha permès ni tan sols sotmetre a votació aquesta possible alternativa.
Finalment aprofitar les pàgines de ‘La Veu de la Plaça’, per denunciar una altra mesura preocupant que ha adoptat recentment el govern municipal de CiU: la reducció del capital d’Aigües de Vilafranca en 750.000 €, cosa que ens temem que sigui un primer pas per afeblir l’empresa pública i tenir després una “excusa” de caire econòmic per procedir a la seva privatització en favor del lucre d’uns pocs i en perjudici de la ciutadania de la Vila.
Etiquetes de comentaris:
Catalunya,
Medi Ambient,
Moviments socials,
Vilafranca del Penedès
Subscriure's a:
Missatges (Atom)