Reforma constitucional contra la pluralitat democràtica

PSOE i PP intenten reformar la Constitució forçant que d’ara endavant sigui obligatori governar sempre amb els seus mètodes.

No busquen pas poder governar segons les seves idees (això ja poden fer-ho sense problemes) sinó impedir que, a partir d’ara, altres grups puguin governar [1] aplicant mesures diferents a les del seu pensament únic.

A partir d’ara si algú no està d’acord amb la forma que PSOE i PP tenen de gestionar el deute i vol fer-ho d’una altra manera [2] no n’hi haurà prou que formi govern o que guanyi amb majoria absoluta sinó que haurà de tenir una gran majoria al Congrés i al Senat.

Fins i tot si un d’aquests dos partits volgués rectificar d’aquí 4, 8 o 12 anys no ho podrà fer sense una fortíssima majoria parlamentaria. Visca la democràcia!

Però això no és tot, a més a més sembla que fan trampa: tècnicament la reforma adopta un procediment més que dubtós i molt qüestionat des de l’àmbit jurídic, sense pràcticament debat i evitant el referèndum previst a l’article 168 per a les qüestions importants [3].

Res exemplifica millor la pressa, el corró i l’absència de debat previ que una patètica anècdota viscuda l’altre dia al Congrés dels Diputats: El president de la cambra, José Bono, anava a sotmetre el text a aprovació quan ell mateix va detectar que hi havia una falta d’ortografia al text i el va haver de canviar sobre la marxa amb una esmena no escrita improvisada oralment. Lamentable. (crònica dels fets a El Periódico).

Resulta tristament paradoxal aquest espectacle més quan un moviment que recull les inquietuds d’una part considerable de la ciutadania porta mesos demanant des de les places més canals de participació i de protagonisme democràtic de la població.

Per això vull posar de relleu que, en defensa del pluralisme democràtic, s’han alçat les veus (cadascú amb el seu estil) dels diputats i diputades d’Esquerra Unida (IU), d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), del Partit Nacionalista Basc (EAJ – PNV), d’Unió Progrés i Democràcia (UPD), d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), del Bloc Nacionalista Gallec (BNG), de Coalició Canària (CC) i de Nafarroa Bai (Na-Bai) i també les dels diputats del grup parlamentari socialista Antonio Gutiérrez, Juan Antonio Barrio, José Antonio Pérez Tapias i Manuel de la Rocha (el primer trencant la disciplina de partit i els altres tres absentant-se de la sessió en senyal de disconformitat). [4]

No oblidem tampoc que s’oposen a la reforma constitucional els dos sindicats amb més implantació a l’Estat i a Catalunya, les Comissions Obreres (CCOO) i la Unió General de Treballadors (UGT) i que en termes similars s’expressen també altres centrals sindicals.

En la meva opinió cal que es retiri aquesta proposta o, com a mínim, que és convoqui a la població en referèndum. En cas contrari és evident que estem davant d'un nou cop constitucional de greus conseqüències.


NOTES:
[1] A l’Estat, de moment, sembla difícil però no així als Ajuntament o les Comunitats Autònomes.

[2] Per exemple de la manera que proposa el nobel d’economia Paul Krugman (si el que es va estar anys avisant de la crisi que venia, que per això li van donar el nobel el 2008, tot i desprès que han continuat ignorant-lo).

[3] El Tribunal Constitucional no ho hauria de permetre però hem de recordar que aquests dos partits el tenen “segrestat” des de fa anys, impedint la renovació dels jutges morts o amb el mandat caducat.

[4] El socialista José Manuel Bar Cendrón també ha votat en contra, però en aquest cas perquè s’ha fet un embolic a l’hora de votar, de tan ràpid com es tramitava tot.