"Bon dia a tothom que ens veu i ens escolta. Si m’ho permeten torno al seient habitual per poder explicar des d’aquí el vot i l’opinió d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa [ICV-EUiA] al voltant de tot plegat.
Des d’Iniciativa volem dir unes quantes coses. D’entrada veiem que hi podria haver el perill que sortíssim del foc per caure a les brases. Esperem que no sigui així.
I m’explico: nosaltres ja hem dit reiteradament que aquesta moció de censura no la compartim. No la compartim perquè no veiem que hi hagi darrera una majoria alternativa sòlida, ni a nivell social ni a nivell aritmètic.
Perquè avui, aquesta moció la recolzen tres partits [CiU, CUP i ERC] que son molt diferents, i ho fan amb onze vots, just el mínim necessari, però fixeu-vos que, dels tres partits, només un, Convergència entrarà al govern. I encara més greu: Aquests dies, abans de la moció, vostès ja reconeixen que no votaran tots tres junts un pressupost municipal.
En minoria, sense pressupost a la vista... Aquest és un canvi de govern agafat amb pinces!
Insisteixo amb el pressupost perquè és l’eina principal amb la que treballa un Ajuntament. És l’instrument que té aquesta institució per millorar dia a dia Vilafranca. Als vint-i-un i les vint-i-una que estem aquí al ple municipal se’ns vota, sobretot, per fer un pressupost i per escollir un govern que l’executi!
Si bé és cert que han donat a conèixer un document programàtic genèric, encara no han explicat que pensen prioritzar els propers dos anys justos que queden de legislatura.
Des d’Iniciativa ens preguntem: aquesta variació forçada del govern és el que necessita Vilafranca? Per nosaltres la resposta és no i per això votarem que no aquesta moció de censura.
Això no vol dir que ens enroquem davant de les propostes que puguin fer des del nou govern: la nostra oposició fins ara ha estat constructiva i responsable, i així ho seguirà sent.
Que votem que no a la moció de censura perquè no ens agrada com s’ha gestat i perquè no veiem gens clar cap a on s’orientarà l’Ajuntament, no comporta que ens oblidem dels errors del govern sortint: Lamentem molt profundament que, ni amb tot el que ha passat, no hagin mostrat més sensibilitat a l’hora d’escoltar la veu plural de Vilafranca.
Considerem que el Partit Socialista no ha sabut veure que té 8 regidors, però que aquí en som 21. Creiem que, en general, el govern sortint ha actuat de forma unilateral i només ha anat a buscar l’acord quan matemàticament li era imprescindible. Massa sovint s’han fet promeses a entitats i associacions de veïns que desprès no s’han pogut fer realitat...
Ja hem dit en diverses ocasions que al llarg d’aquests dos anys hi ha hagut massa soroll al consistori. Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida hem rebutjat les declaracions poc matisades i l’actitud destructiva; i hem concentrat els nostres esforços a intentar que, en comptes de tot això, hi hagués a l’Ajuntament debat polític, ideològic i pressupostari sobre mesures concretes per fer avançar Vilafranca i, per extensió, el Penedès.
Avui es crea un situació no volguda per nosaltres. Hi ha tres grups que són responsables de les conseqüències de la decisió que han pres. Al nou govern volem dir-li: coneixen la nostra forma de treballar de forma responsable i en positiu.
I creiem que és urgent aprovar un pressupost amb sensibilitat social i estem oberts a parlar-ne com ho hem vingut fent amb el govern sortint. Hi ha mesures interessants que estan en marxa: No hi havia cap previsió de cara a noves residències d’avis. Ara trobaran quatre projectes tècnics per fer-ne una als terrenys de l’antic Incavi al Carrer Amàlia Soler, aquesta línia de treball, encetada a proposta d’Iniciativa, creiem que no s’hauria d’abandonar. A Vilafranca s’han produït canvis per minimitzar els residus: cal anar més enllà. A la Societat Municipal d’Habitatge hem aprovat reforçar el programa de rehabilitació de pisos en desús: cal portar-lo a la pràctica. Hem fet un estudi del Carrer Sant Pere que ha obert vies de finançament i treball. Hem iniciat la implantació de la norma ISO per millorar la qualitat, cal continuar. Les propostes sobre els usos de la muntanya de Sant Pau estan sobre la taula, ara les hem de posar a debat de la ciutadania...
En definitiva, en la mesura de les possibilitats i dels recursos d’un Ajuntament com el nostre, pensem que entre tots sis grups hem de saber trobar acords per afavorir la cohesió social i la integració com un sol poble, garantir igualtat en l’accés a l’educació, la cultura, la salut, l’esport; prestar suport a les persones que més ho necessiten, i posar facilitats a les noves idees emprenedores i a la modernització ecològica de l’economia en el nostre territori.
Si hi ha propostes en aquesta línia, Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida coincidirà en el suport a aquestes mesures. Gràcies."
Bernat Villarroya i Garcia
Portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA
dilluns, 20 d’abril del 2009
divendres, 17 d’abril del 2009
Breu apunt sobre la moció de censura
La moció de censura que signen CiU, CUP i Esquerra a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès es votarà el proper dilluns 20 d’abril a les 12 del migdia (l’hora la fixa la Llei electoral) al saló de plens de l’Ajuntament.
És una sessió que em tocarà copresidir (per una qüestió d’edat) junt amb el regidor Fernando Garcia, una sessió pública i oberta a tothom que també es podrà seguir per Ràdio Vilafranca, Vilafranca Televisió, en directe i per internet a la pàgina web de RTV.
La posició d’ICV-EUiA ja l’hem anunciat: Nosaltres no recolzem aquesta moció de censura (+ info).
Pel que fa als antecedents més recents podeu llegir aquests posts: [1] [2] [3] [4] i [5].
M’agradaria que la sessió de dilluns servís de punt d’inflexió i s’acabessin els rumors i la confusió i es reprengués el debat polític pressupostari de projectes concrets per Vilafranca, un debat que, a desgrat del grup municipal d’ICV-EUiA, en els darrers mesos ha estat molt difícil dur a terme a Vilafranca del Penedès i, incomprensiblement, ha quedat postposat pels altres grups.
És una sessió que em tocarà copresidir (per una qüestió d’edat) junt amb el regidor Fernando Garcia, una sessió pública i oberta a tothom que també es podrà seguir per Ràdio Vilafranca, Vilafranca Televisió, en directe i per internet a la pàgina web de RTV.
La posició d’ICV-EUiA ja l’hem anunciat: Nosaltres no recolzem aquesta moció de censura (+ info).
Pel que fa als antecedents més recents podeu llegir aquests posts: [1] [2] [3] [4] i [5].
M’agradaria que la sessió de dilluns servís de punt d’inflexió i s’acabessin els rumors i la confusió i es reprengués el debat polític pressupostari de projectes concrets per Vilafranca, un debat que, a desgrat del grup municipal d’ICV-EUiA, en els darrers mesos ha estat molt difícil dur a terme a Vilafranca del Penedès i, incomprensiblement, ha quedat postposat pels altres grups.
dimecres, 8 d’abril del 2009
Urbanisme de cohesió social: rehabilitació i regeneració urbana
[Article publicat al número 977 del diari Avant, corresponent al mes d'abril].
Situem-nos a la segona i a la tercera corona metropolitana. O a d’altres ciutats fora d’aquests àmbits però que, en els darrers anys, han viscut un destacat creixement de població, tant de parelles joves que s’han vist forçades a allunyar-se de la capital i de la primera corona a causa de l’increment dels preus de l’habitatge, com de persones migrants que han establert aquí la seva residència.
Aquests importants moviments de població no han tingut un impacte neutre i cal que des de l’economia, la sociologia i la geografia s’hi presti molta atenció per mirar de facilitar l’adopció de mesures adequades des de l’acció política. L’impacte sobre l’economia del país i dels nostres territoris ha estat positiu. Tanmateix, des de les institucions cal estar molt atents per reinvertir adequadament aquests beneficis de forma harmònica, evitant desajustos que repercuteixin negativament sobre la qualitat de vida de totes les persones que vivim en aquests territoris.
Perquè no és pot negar que, en alguns casos, serveis públics bàsics del territori com instituts d’educació o centres sanitaris d’atenció primària (i el seus horaris i personal) no estaven dimensionats per a creixements de població tan brusc. L’esforç de govern de la Generalitat per corregir aquesta situació ha estat i és considerable, però ha de continuar. Posaré un únic exemple de la meva ciutat: fa massa anys que esperem el segon Centre d’Atenció Primària tenint en compte que Vilafranca és la capital d’una comarca, l’Alt Penedès, on la població ha incrementat sobtadament un 33% i on ja abans hi havia aquesta mancança.
Però focalitzant l’anàlisi en el tema que ens ocupa, i sense perdre de vista que és difícil generalitzar, i que a cada municipi hi ha especificitats, si que podem dir que a molts barris d’aquestes ciutats i viles de la segona i la tercera corona la lluita contra la desigualtat passa, entre d’altres mesures, per les actuacions de regeneració i rehabilitació urbana.
A diferència d’etapes anteriors, la Generalitat ha començat a facilitar instruments i finançament perquè aquestes polítiques puguin ser implementades sense tantes dificultats com abans: La Llei de dret a l’habitatge i, sobretot, la Llei de barris. Cal però un compromís dels governs locals per tirar endavant les polítiques públiques de regeneració urbana dels espais de les ciutats en procés de degradació urbanística i de rehabilitació d’habitatges antics en desús o convertits, de facto, en infrahabitatges.
Perquè mitigar les desigualtats entre barris és clau per aconseguir mixtura social i evitar la “guettització” per motius de discriminació econòmica (cost del lloguer) i de procedència geogràfica o cultural (racisme implícit). En un símil bastant emprat pels urbanistes direm que la ciutat està estripada, que té una ferida en el mal estat dels carrers, dels espais públics i dels habitatges, i que cal una política urbanística per re-cosir la ciutat.
Més enllà d’exigir del Govern de la Generalitat que mantingui i reforci les actuacions iniciades, des del món local cal dinamitzar tots els recursos disponibles (com dèiem abans, la Llei de barris, però també el Fons estatal d’inversió local –per moltes mancances que tingui–, i totes les partides disponibles dels pressupostos municipals) per combatre la crisi amb polítiques públiques a nivell local, tot oferint un treball socialment útil, que eviti que la ciutat es degradi, que faciliti la cohesió social i que esborri les desigualtats entre barris.
Altres qüestions sobre les que prestar atenció en aquest procés: més que intervencions en base a grans obres i actuacions a les que a la pràctica (com a conseqüència de la legislació neoliberal existent en matèria de contractació pública) només hi accedeixen grans empreses que tendeixen a subcontractar en males condicions laborals, és necessària una política d’obra pública que prioritzi obres i actuacions de dimensió més modesta però igual de necessàries i a les que si que poden accedir-hi les petites i mitjanes empreses amb seu al territori.
Així doncs són diversos els motius pels que tant insistim en la necessitat d’aquestes polítiques de regeneració urbana: perquè són una bona forma combatre la crisi a nivell local; perquè cal aprofitar que el fet que, per primera vegada, la Generalitat intervingui activament i amb recursos i, sobretot, per mantenir els carrers i els espais públics nets, ordenats i en bon estat de manteniment; al igual que mantenir en parc d’habitatges en condicions d’habitabilitat, és essencial per garantir una ciutat i uns barris amables i igualitaris, que és mantinguin desperts tant des del punt de vista social, com des de la vessant econòmica i comercial; una ciutat on el contacte quotidià entre tots els seus habitants la mantingui desvetllada i activa, on hi hagi canals per a la interrelació i el coneixement mutu entre tots el homes i dones que cada dia hi vivim i hi treballem i que conformem un sol poble.
Bernat Villarroya i Garcia
Regidor d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Vilafrancadel Penedès
Situem-nos a la segona i a la tercera corona metropolitana. O a d’altres ciutats fora d’aquests àmbits però que, en els darrers anys, han viscut un destacat creixement de població, tant de parelles joves que s’han vist forçades a allunyar-se de la capital i de la primera corona a causa de l’increment dels preus de l’habitatge, com de persones migrants que han establert aquí la seva residència.
Aquests importants moviments de població no han tingut un impacte neutre i cal que des de l’economia, la sociologia i la geografia s’hi presti molta atenció per mirar de facilitar l’adopció de mesures adequades des de l’acció política. L’impacte sobre l’economia del país i dels nostres territoris ha estat positiu. Tanmateix, des de les institucions cal estar molt atents per reinvertir adequadament aquests beneficis de forma harmònica, evitant desajustos que repercuteixin negativament sobre la qualitat de vida de totes les persones que vivim en aquests territoris.
Perquè no és pot negar que, en alguns casos, serveis públics bàsics del territori com instituts d’educació o centres sanitaris d’atenció primària (i el seus horaris i personal) no estaven dimensionats per a creixements de població tan brusc. L’esforç de govern de la Generalitat per corregir aquesta situació ha estat i és considerable, però ha de continuar. Posaré un únic exemple de la meva ciutat: fa massa anys que esperem el segon Centre d’Atenció Primària tenint en compte que Vilafranca és la capital d’una comarca, l’Alt Penedès, on la població ha incrementat sobtadament un 33% i on ja abans hi havia aquesta mancança.
Però focalitzant l’anàlisi en el tema que ens ocupa, i sense perdre de vista que és difícil generalitzar, i que a cada municipi hi ha especificitats, si que podem dir que a molts barris d’aquestes ciutats i viles de la segona i la tercera corona la lluita contra la desigualtat passa, entre d’altres mesures, per les actuacions de regeneració i rehabilitació urbana.
A diferència d’etapes anteriors, la Generalitat ha començat a facilitar instruments i finançament perquè aquestes polítiques puguin ser implementades sense tantes dificultats com abans: La Llei de dret a l’habitatge i, sobretot, la Llei de barris. Cal però un compromís dels governs locals per tirar endavant les polítiques públiques de regeneració urbana dels espais de les ciutats en procés de degradació urbanística i de rehabilitació d’habitatges antics en desús o convertits, de facto, en infrahabitatges.
Perquè mitigar les desigualtats entre barris és clau per aconseguir mixtura social i evitar la “guettització” per motius de discriminació econòmica (cost del lloguer) i de procedència geogràfica o cultural (racisme implícit). En un símil bastant emprat pels urbanistes direm que la ciutat està estripada, que té una ferida en el mal estat dels carrers, dels espais públics i dels habitatges, i que cal una política urbanística per re-cosir la ciutat.
Més enllà d’exigir del Govern de la Generalitat que mantingui i reforci les actuacions iniciades, des del món local cal dinamitzar tots els recursos disponibles (com dèiem abans, la Llei de barris, però també el Fons estatal d’inversió local –per moltes mancances que tingui–, i totes les partides disponibles dels pressupostos municipals) per combatre la crisi amb polítiques públiques a nivell local, tot oferint un treball socialment útil, que eviti que la ciutat es degradi, que faciliti la cohesió social i que esborri les desigualtats entre barris.
Altres qüestions sobre les que prestar atenció en aquest procés: més que intervencions en base a grans obres i actuacions a les que a la pràctica (com a conseqüència de la legislació neoliberal existent en matèria de contractació pública) només hi accedeixen grans empreses que tendeixen a subcontractar en males condicions laborals, és necessària una política d’obra pública que prioritzi obres i actuacions de dimensió més modesta però igual de necessàries i a les que si que poden accedir-hi les petites i mitjanes empreses amb seu al territori.
Així doncs són diversos els motius pels que tant insistim en la necessitat d’aquestes polítiques de regeneració urbana: perquè són una bona forma combatre la crisi a nivell local; perquè cal aprofitar que el fet que, per primera vegada, la Generalitat intervingui activament i amb recursos i, sobretot, per mantenir els carrers i els espais públics nets, ordenats i en bon estat de manteniment; al igual que mantenir en parc d’habitatges en condicions d’habitabilitat, és essencial per garantir una ciutat i uns barris amables i igualitaris, que és mantinguin desperts tant des del punt de vista social, com des de la vessant econòmica i comercial; una ciutat on el contacte quotidià entre tots els seus habitants la mantingui desvetllada i activa, on hi hagi canals per a la interrelació i el coneixement mutu entre tots el homes i dones que cada dia hi vivim i hi treballem i que conformem un sol poble.
Bernat Villarroya i Garcia
Regidor d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Vilafrancadel Penedès
dijous, 2 d’abril del 2009
El dia de la marmota
L’assumpte de la moció de censura vilafranquina em recorda la pel·lícula 'El dia de la Marmota' en que el protagonista queda atrapat en el temps i reviu una i altra vegada la mateixa història sense acabar de sortir-se’n. I és que fa mesos que des de Convergència i Unió en parlen d’aquesta moció de censura. Finalment avui han anat a signar davant del secretari municipal. Bé, avui hi han anat uns quants, amb el Pere Regull i Xavier Navarro al capdavant, sembla que dilluns hi aniran la resta...
Quedi dit que ha estat una raresa i una irresponsabilitat arrossegar durant més de sis mesos el tema. Una moció de censura no és una cosa de broma ni que es pugui fer 'a mitges' o 'per fases'. Ja tindrem ocasió de parlar-ne els propers dies. Però ara no ens perdrem en debats secundaris: La posició d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) al respecte és clara i ja la hem expressat: aquesta moció de censura nosaltres no la recolzem.
No es veu una majoria alternativa clara, al contrari es veu un hipotètic nou govern més dèbil que l’actual, cosa bastant preocupant a la vista dels reptes que s’haurien d’encarar amb urgència pel bé de Vilafranca.
Entre aquests reptes el més urgent és aprovar un pressupost municipal per a l’any 2009. Perquè estem al mes d’abril i, entre sorolls i picabaralles, aquesta tasca encara no s’ha fet [antecedents del per què aquí].
És evident que l’Ajuntament no és una vareta màgica per resoldre una crisi econòmica que està impactant amb força a la nostra comarca. Però no és menys cert que sí que es poden emprendre mesures per mitigar-ne els efectes, mirar de dinamitzar l’activitat econòmica, recolzar aquelles persones que passen més dificultats, afavorir l’estalvi energètic i la modernització ecològica, interlocutar amb sindicats, empreses i entitats financeres, estudiar quina és l’estratègia territorial a seguir per tenir unes bases més segures la propera vegada...
Penso que aquests són els debats que hauríem d’estar fent a la Casa de la Vila. Això i mirar d’aprovar un pressupost municipal amb un clar accent social, i d’impulsar un compromís sobre quines són les tres o quatre prioritats d’aquí al 2011. I treballar fort per tirar-les endavant. Cadascú, inclosa Iniciativa, des de la seva responsabilitat, però en especial des dels dos grups que tenen vuit regidories, PSC i CiU, i que són aquells a qui la majoria dels vilafranquins i les vilafranquines va confiar la seva representació.
Antecedents immediats:
Intervenció ICV-EUiA al ple d’investidura de Franciso Romero
Intervenció ICV-EUiA al ple de dimissió de Marcel Esteve
Quedi dit que ha estat una raresa i una irresponsabilitat arrossegar durant més de sis mesos el tema. Una moció de censura no és una cosa de broma ni que es pugui fer 'a mitges' o 'per fases'. Ja tindrem ocasió de parlar-ne els propers dies. Però ara no ens perdrem en debats secundaris: La posició d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) al respecte és clara i ja la hem expressat: aquesta moció de censura nosaltres no la recolzem.
No es veu una majoria alternativa clara, al contrari es veu un hipotètic nou govern més dèbil que l’actual, cosa bastant preocupant a la vista dels reptes que s’haurien d’encarar amb urgència pel bé de Vilafranca.
Entre aquests reptes el més urgent és aprovar un pressupost municipal per a l’any 2009. Perquè estem al mes d’abril i, entre sorolls i picabaralles, aquesta tasca encara no s’ha fet [antecedents del per què aquí].
És evident que l’Ajuntament no és una vareta màgica per resoldre una crisi econòmica que està impactant amb força a la nostra comarca. Però no és menys cert que sí que es poden emprendre mesures per mitigar-ne els efectes, mirar de dinamitzar l’activitat econòmica, recolzar aquelles persones que passen més dificultats, afavorir l’estalvi energètic i la modernització ecològica, interlocutar amb sindicats, empreses i entitats financeres, estudiar quina és l’estratègia territorial a seguir per tenir unes bases més segures la propera vegada...
Penso que aquests són els debats que hauríem d’estar fent a la Casa de la Vila. Això i mirar d’aprovar un pressupost municipal amb un clar accent social, i d’impulsar un compromís sobre quines són les tres o quatre prioritats d’aquí al 2011. I treballar fort per tirar-les endavant. Cadascú, inclosa Iniciativa, des de la seva responsabilitat, però en especial des dels dos grups que tenen vuit regidories, PSC i CiU, i que són aquells a qui la majoria dels vilafranquins i les vilafranquines va confiar la seva representació.
Antecedents immediats:
Intervenció ICV-EUiA al ple d’investidura de Franciso Romero
Intervenció ICV-EUiA al ple de dimissió de Marcel Esteve
Subscriure's a:
Missatges (Atom)