Sobre Caixa Penedès

0.- L’alcalde Pere Regull demana que de tot això se’n parli poc per preservar “el bon nom de l’entitat”. Atenció perquè amb declaracions d’aquest tipus (suposo que de forma involuntària) pot confondre a la ciutadania ometent que el que realment ha minvat “el bon nom de l’entitat” no ha estat el fet que es demani transparència, responsabilitat i bona gestió econòmica sinó la pèssima actuació d’uns directius (que els ha portat a ser investigats per la fiscalia i a sortir a la portada de La Vanguardia) i el fet que, durant massa temps, des del mateix territori s’intentés negar la realitat i no es reaccionés davant d’aquesta mala gestió (al ple del juliol em remeto).

Fem un cop d’ull enrere:

1.- Els antecedents i les pràctiques més que qüestionables en la gestió de l’entitat han estat descrits per l’historiador sadurninenc Carles Querol [1] [2] i per l’economista vilafranquí Jordi Guilera [3] i es poden consultar als seus coneguts treballs.

2.- El mes de juliol, davant la situació de l’entitat, ICV-EUiA i CUP vam presentar la 'Moció per un canvi en la gestió de Caixa Penedès': posàvem de relleu que la mala gestió estava obligant a l’entitat a bancaritzar-se, fussionant-se amb entitats no catalanes (reduint oficines i personal), havent de rebre ajudes públiques del FROB (sufragades per tota la ciutadania), posant en perill l’obra social a la comarca i traslladant el centre de decisió cap a Madrid (allunyant-se de l’economia productiva del territori, tributant impostos allà i posant en perill els llocs de treball de la seu de Vilafranca).

La intenció de la moció era posar de manifest els fets, evitar que la situació anés a més i mirar de revertir-la exigint als directius que assumissin responsabilitats, deixant pas a una nova direcció i retornant les retribucions més desmesurades. La moció però no es va poder aprovar pels vots en contra de CiU, PSC i PP. Aquests grups tampoc van liderar cap altra iniciativa.

3.- El mes d’octubre Banco Mare Nostrum (on es va integrar Caixa Penedès arran de la bancarització) es veia obligat a privatitzar el 20% del seu capital (en detriment de les caixes fundadores i les seves obres socials) per tal de recapitalitzar-se.

4.- Davant d’això diverses entitats socials penedesenques impulsen el ‘Manifest en defensa de la vinculació social i territorial de Caixa Penedès’.

En aquest text es demana mantenir la vinculació amb la comarca; mantenir l’obra social; una major transparència en la gestió i les remuneracions dels directius i un canvi en els òrgans de govern per impulsar aquestes línies de treball.

5.- El 25 d’octubre el Manifest és aprovat per unanimitat pel ple de l’Ajuntament de Vilafranca; i l’11 de novembre ja l’aprova el Consell Comarcal de l’Alt Penedès.

6.- Tanmateix el 24 de novembre el diari del Grupo Godó La Vanguardia (mitjà amb importants subvencions del Govern de la Generalitat) publica en portada que quatre directius de Caixa Penedès podrien haver comés irregularitats legals. Això genera un escàndol mediàtic que es reprodueix als altres mitjans i que a hores d’ara encara dura.

La mateixa tarda el president i el director general de l’entitat es veuen forçats a dimitir dels seus càrrecs. La resta d’òrgans de govern però no anuncien cap canvi.

7.- Davant d’això ICV-EUiA, CUP i ERC posem de manifest que, més enllà de dimissions puntuals, cal una plena renovació dels òrgans de govern i demanem que l’Ajuntament de Vilafranca entri a formar part del consell d’administració de Caixa Penedès (òrgan del que fins ara han aconseguit excloure’l durant els 30 anys d’ajuntaments democràtics). La moció proposada en aquest sentit s’aprova el 29 de novembre finalment amb el suport també de CiU, PSC i PP.

I a partir d’ara què?

8.- Aquesta tarda es reuneix el consell d’administració. Penso que seria positiu que avui mateix es comprometi de forma pública i clara (i no per veu de tercers) a renovar tots els òrgans de govern de Caixa Penedès en un procés electoral transparent (on quedi clar quins ajuntaments i quines entitats culturals han de formar aquests òrgans, junt amb els representants dels treballadors).

I a partir d’aquí, treballar en la línia fixada al Manifest per aconseguir una Caixa Penedès renovada, que estableixi una relació justa amb BMN i que tingui com a objectius:

a) Mantenir la vinculació amb la comarca i el país d’acord amb la voluntat fundacional (conservar el centre de decisió proper a l’economia productiva del territori i que no deslocalitzin cap a fora de Catalunya els llocs de treball de l’entitat)

b) Aplicar els beneficis que es continuen obtenint de l’activitat bancària [4] no a incrementar els sous i les pensions dels directius, sinó a mantenir l’obra social, amb participació destacada dels ajuntaments a l’hora de decidir-ne el destí

c) Transparència en la gestió i en les remuneracions dels directius, i màxima col•laboració amb la fiscalia per dirimir les responsabilitats que puguin correspondre