dijous, 28 de juliol del 2011

La moció de Caixa Penedès, coses que s’han dit

És evident que la Caixa d’Estalvis del Penedès ha tingut uns mals resultats els darrers exercicis [1]. Això ha tingut greus conseqüències: L’entitat s’ha hagut de bancaritzar fusionant-se amb altres caixes per formar el Banc Mare Nostrum (BMN), S’ha traslladat el centre de decisió de Vilafranca cap a Madrid i a més a més el grup ha hagut de rebre importants ajuts públics del FROB (Fons de Restructuració Ordenada Bancaria) el cost dels quals paguem tota la ciutadania.

D’altra banda es plantegen dubtes raonables sobre què passarà a mig termini amb l’obra social (ara que són un banc i no una caixa) i sobre si l’entitat deixarà de jugar un paper de dinamització de l’economia local (ara que el centre de decisió s’ha traslladat a Madrid).

Tot i els resultats d’aquesta gestió, els màxims dirigents de l’entitat durant aquest període no només no han estat rellevats sinó que es mantenen en càrrecs importants i amb unes retribucions molt considerables.

Davant d’aquesta situació, i com que l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès té representació a l’assemblea general de la Caixa d’Estalvis del Penedès, els grups municipals d’ICV-EUiA i CUP vam considerar que calia que els directius responsables d’aquesta gestió assumissin responsabilitats, presentant la seva dimissió i retornant les retribucions dels darrers anys, i per això vam presentar la Moció per un canvi en la gestió de Caixa Penedès.

La primera reacció de l’alcalde, Pere Regull (CiU), va ser un intent de censurar la moció requerint informes administratius basats en tecnicismes que feia dècades que a Vilafranca no havien estat invocats pel poder.

Aquest intent de censura va venir a acompanyat d’una campanya mediàtica on es va arribar a dir que la moció era “il•legal” (!?) i que el ple no podria votar-la, tot i que era evident que, si subsanàvem dins de termini els tecnicismes [2], l’alcalde no podia sinó sotmetre la moció a votació, com en efecte finalment va haver de fer, resultant la moció rebutjada pels vots de CiU, PSC i PP.

També s’ha qüestionat que només s’ataqui (!?) a Caixa Penedès (en realitat el que es fa precisament és defensar-la davant d’una gestió negativa, com és responsabilitat de l'Ajuntament, que per alguna cosa hi té un representant) quan la mateixa moció proposa donar trasllat del text a altres institucions per tal que s’exigeixin responsabilitats als directius d’altres entitats financeres en situacions similars o pitjors (com passarà, per exemple, amb la Caixa d’Estalvis del Mediterrani –CAM– si prosperen les propostes presentades per ICV al Congrés dels Diputats).

Fins i tot desprès del ple municipal, sorprèn que encara hi hagi algun representant patronal (per sort no tots), com el Sr. Albert Calzada, que defensi la bancarització i el trasllat del centre de decisió de Caixa Penedès a Madrid (cosa que durant el ple no es va atrevir a fer ni el portaveu del PP) i afirmi que la moció volia “encausar” (sic) els directius i que l’Ajuntament no va admetre la “denúncia”; és a dir que interpreti una demanda dimissió com si fos una acusació de delicte.

L’anècdota d’aquesta confusió posa de manifest que, ben entrat el segle XXI, en el sector financer, a diferència d’altres àmbits empresarials, encara no hi ha el costum de demanar que s’assumeixin responsabilitats quan s’obtenen resultats molt negatius.

[1] http://elcantdelasirena.blogspot.com/

[2] Bàsicament canviar 'demanar...' per 'instar al representant municipal a demanar...' i retirar la qüestió simbòlica de declarar ‘non grats’ els directius mentre no es produís la dimissió i el retorn de retribucions.

dilluns, 25 de juliol del 2011

Sobre els sistemes de protecció social

L’Ajuntament de Vilafranca ha debatut recentment dues mocions relatives a l’atac que estan patint els sistemes protecció social, en concret el sistema públic de salut.

Per implementar aquestes mesures s’agafa com a excusa la crisi econòmica. Una crisi causada, recordem-ho, no pas pel sector públic ni pels sistemes de protecció social, sinó per la manca de control i regulació sobre l’especulació financera i immobiliària, i per la disminució d’ingressos públics.

Cal recordar que els darrers anys s’han eliminat impostos a la gent amb més recursos, sobretot a nivell estatal, però recentment també a Catalunya.

Tot i que algunes veus ja ho advertien (com les dels diputats d’Iniciativa per Catalunya Verds, que lamentablement es quedaven sols) aquesta disminució d’ingressos públics va passar desapercebuda fins a l’inici de la crisi. Però ara si que es nota.

Perquè segur que es poden introduir millores en la gestió, ara bé, en línies generals, els efectes de la majoria de retallades adoptades comportaran progressivament una rebaixa de la qualitat de vida de bona part de població.

Potser la ciutadania encara no és conscient de la gravetat d’aquest atac contra els sistemes de protecció social. Però els sanitaris ja veuen que es tanquen llits i quiròfans i que els fan treballar amb menys efectius, i que la població afectada se’n ressenteix. No és gens casual que les mocions de l’altre dia les impulsessin els professionals de l’hospital comarcal i les associacions d’usuaris de la salut.

La crisi no es combat desmantellant els sistemes de protecció social. Això només generarà menys qualitat de vida. La crisi s’hauria de combatre, entre d’altres mesures, reactivant l’economia social (com la del sistema de salut) i sostenint els ingressos públics orientats a la redistribució.

Perquè, com molt bé explica Stéphane Hessel, no és cert que la protecció social no es pugui sostenir: recordem que aquests sistemes es van posar en funcionament quan la producció de riquesa era molt menor a l’actual. Ara bé, cal que els governs democràtics recuperin un sistema tributari redistributiu i sense frau i, sobretot, que restableixin la regulació i el control sobre el sistema financer, combatent el lucre no productiu de base especulativa.

dijous, 14 de juliol del 2011

Hi ha alternatives...

divendres, 1 de juliol del 2011

Amb el poble grec


S'exigeix al poble grec un sacrifíci impossible. Centenars de milers de persones en patiran les gravíssimes conseqüències. Avui queda clar que els líders governants europeus es divideixen entre 1) els i les que no tenen el més mínim escrúpol i 2) els que no tenen valor de plantar cara als mercats i no estan a l'altura de les circumstàncies en un moment tan greu. Avui és un dia tristíssim en la història d'Europa.

Als que s'estan organitzant arreu per fer front a aquesta injústia: la raó està de part vostra, i un altre món és possible. No defalliu!