9N: veient els resultats, quants vots fan falta per la independència?

Segons els resultats provisionals, un milió vuit-centes seixanta una mil set-centes cinquanta tres persones (1.861.753) varem votar a favor de la independència de Catalunya.

La del 9 de novembre de 2014 ha estat la mobilització més impressionant de la història recent del país, amb la participació de 2.305.290 persones, tot i que el Govern, les institucions i els poders de l’Estat s’han dedicat els últims anys a sabotejar la consulta per múltiples mitjans.

Ara una de les preguntes és que hi ha sobre la taula és: Si l’Estat Espanyol hagués articulat un referèndum internacionalment homologable quin hauria estat el resultat?

Com veurem desprès no és possible una aproximació al 100%, però és inadmissible com la premsa amb seu a Madrid està sembrant la confusió tractant el tema amb nul rigor i menystenint la mobilització.

La participació a Catalunya en l’últim “cicle electoral” (europees, catalanes, espanyoles i municipals) ha oscil·lat entre un mínim de les 2.532.629 persones votants a les europees de 2014 i un màxim de 3.678.867 a les catalanes de 2012. Fins i tot podríem ampliar-ho, buscant un màxim de participació en la darrera dècada, a les eleccions generals espanyoles de 2004, que van tenir lloc en un context de tensió i mobilització excepcional (Guerra d’Iraq, Prestige, Vaga General, atemptats de l’11M, etc) i en les que van participar, a Catalunya, 4.058.565 persones.

Prenent aquests punts de referència, si tothom que alguna vegada s’ha sentit cridat a votar assistís a les urnes, la majoria absoluta es situaria respectivament en 1.266.315 (respecte a la participació a les europees 2014), en 1.839.434 (respecte a les catalanes 2012) o en un màxim històric de 2.029.283 (respecte a les eleccions generals espanyoles de 2004).

Amb totes les reserves que té un exercici com aquest, basat en un concepte tan indeterminat com “tothom que alguna vegada s’ha sentit cridat a votar” que quantificaríem en el màxim històric de participació de 2004; això voldria dir que:

-          La majoria absoluta es situa entorn els  2.029.283 votants.

-          El SÍ ja suma 1.861.753 votants

-          El NO només suma, de moment, 104.772 votants

-          Queden per assignar a l’entorn de 2.092.040 votants hipotètics (això inclou els que van votar Sí-NO, blanc, nul i, sobretot, gent que el 9N no va votar però que si que ha votat quan hi ha hagut molta participació electoral). Segurament la majoria d’aquests hipotètics votants estan més a prop d’un NO que d’un SÍ, d’acord. Però per guanyar, el NO, en una consulta homologable hauria de mobilitzar entorn del 92% d’aquests 2.092.040 votants hipotètics, una xifra no impossible, però si molt elevada.

Val a dir que aquest exercici que he fet és només una aproximació i en cap cas és 100% homologable, però penso que si que és més aproximat que les informacions tendencioses que està publicant la premsa amb seu a Madrid aquests dies.

Salvetats, en els dos sentits, a tenir en compte:

-          El 9N podien votar els joves entre 16 i 18 anys, que d’acord amb la llei electoral espanyola no tindrien dret a vot. Així mateix podien votar tots els estrangers residents legalment a Catalunya, quan habitualment només uns pocs tenen aquest dret.

-          És possible que amb un referèndum internacionalment homologable acceptat per l’Estat Espanyol la participació pogués superar el màxim històric de 2004 que he pres com a base per als càlculs.

-          Les institucions espanyoles, mitjançant una resolució del Tribunal Constitucional, havien dictat la suspensió de la jornada i havien advertit que fer la votació podia ser constitutiu de delicte penal.

-          A diferència de la resta de processos electorals, calia consultar a internet quin era el punt de votació assignat. A més a més, en la majoria de casos, eren diferents dels habituals, n’hi havia molts menys i calia desplaçar-se més lluny i, en ocasions, fer llargues cues per exercir el vot.

-        L’Estat Espanyol ha impedit exercir el vot anticipat per correu, que cada vegada és més important en els processos electorals.

[web con los resultados oficiales]

Les prioritats

Estic convençut que la nostra qualitat de vida els propers anys, m'atreviria a dir que les properes dècades,  la del 99% de nosaltres, depèn en bona mesura del que passi a les eleccions europees del 25 de maig. Per desgràcia, veig amb preocupació que aquesta sensació que tinc no està gaire estesa.

Convido als i les que dubteu a donar un cop d'ulls als anàlisis, als programes i a les propostes. Les d'Iniciativa Verds - Esquerra Unida, estan disponibles aquí.  

Sobre el document per una Catalunya Social

Les polítiques de retallada de drets socials i d’ofec del món del treball i de l’economia que els poderosos han aconseguit que s’apliquin amb l’excusa de la crisi tenen una dimensió tan àmplia i una execució tan ràpida que les respostes de la ciutadania i de les seves organitzacions col·lectives han estat, fins ara, espontànies o fragmentàries.

Per això considero molt positiu el document Prioritats per una Catalunya social:

“Les organitzacions socials de Catalunya, en la seva àmplia majoria, fem públic aquest document, que pretén recollir les bases per a la construcció d’una Catalunya que reconegui els drets socials de tots els ciutadans i ciutadanes del nostre país.

Les polítiques de retallades que han estat imposades fins ara des del Govern de Catalunya i des del Govern central no fan sinó agreujar la situació i responen a la clara voluntat política de desmantellar el nostre estat del benestar. Ni han generat ocupació ni han revitalitzat la nostra economia, ans al contrari: han generat més pobresa i desigualtat.

Les mesures per sortir de la crisi s’han de construir escoltant la veu de la ciutadania i no sota els dictats dels interessos econòmics d’uns quants, i la construcció d’un país requereix ineludiblement el reforçament de l’estat del benestar, garantint uns serveis

públics de qualitat i amb equitat.

És per això que creiem que cal construir el nostre país des d’unes premisses ben diferents a les que ens han dut fins aquí. Per això impulsem aquesta campanya per una Catalunya social:”

A continuació el document recull 12 punts molt bàsics, però que penso que poden ser un molt bon punt de partida per bastir una alternativa social i política a la situació actual. Un resum breu d’aquests dotze punts seria (text complet aquí):

1). Per un Servei Nacional de Salut totalment públic, universal i de qualitat, que garanteixi el dret a la salut.

2). Aposta per l’educació pública, que garanteixi la qualitat de l’educació, el seu accés i el model d’escola catalana. No al tancament de centres. Per una escola inclusiva.

3). Polítiques contra l’atur i la precarietat: recuperació dels drets laborals, retirant la reforma laboral. Defensa de la negociació col·lectiva en un marc català de relacions laborals.

4). Polítiques contra la pobresa i per la cohesió social: Protecció de les persones en atur, els recursos per als serveis socials i suport a la Renda garantida de ciutadania. Garantir l’accés als serveis bàsics essencials (llum, gas, aigua i transport públic), eradicar la pobresa infantil i garantir el poder adquisitiu de les pensions i l’atenció a la dependència.

5). Polítiques d’igualtat entre homes i dones: Incorporar la perspectiva de gènere a les estratègies econòmiques i de sortida de la crisi i oposició a la reforma de la llei d’avortament.

6). Garantir el dret a l’habitatge digne amb habitatges de lloguer social, la dació en pagament i el lloguer forçós dels pisos buits en mans d’entitats financeres.

7). Garantir l’accés universal a la cultura destinant finançament per a l’estímul i el suport a la creació cultural, i revertir la pujada de l’IVA cultural, que ofega encara més aquest sector.

8). Catalunya ha de ser constructora d’un món més just i solidari, i preservar la llarga tradició en el camp de la cooperació.

9). Una fiscalitat justa, redistributiva i mediambiental, que gravi més les rendes del capital que les del treball. És necessari recuperar l’impost de successions de manera suficient i el de patrimoni, perseguir l’evasió fiscal, crear noves figures que gravin la riquesa i posar en marxa una auditoria del deute a Catalunya. Al mateix temps, és necessari exigir responsabilitats als gestors i responsables de les entitats financeres que han rebut fons públics.

10). Per un canvi de model productiu: Cal potenciar una política industrial sectorial i territorial que garanteixi que la riquesa del país es fa sobre una base no especulativa, partint del desenvolupament sostenible i garantint el control democràtic dels recursos naturals. Cal garantir l’accés al crèdit a famílies, autònoms i empreses i una aposta clara per la investigació i la recerca.

11). Per una administració democràtica i propera a la ciutadania. No a la Llei de reforma de l’Administració local. Incentivar la participació de la societat civil i el dret a decidir, també, sobre les polítiques socials i econòmiques. Garantir les llibertats públiques combatent els intents de criminalització. Polítiques d’acompanyament a les persones migrants en situació administrativa irregular.

12). Per una Catalunya lliure de corrupció: amb transparència i participació ciutadana. I amb una nova llei de partits que en reguli el finançament.

Sobre els "experts" de la reforma fiscal

Fixeu-vos qui són els "experts" que inciten a cobrar encara menys impostos als poderosos: Uns senyors (cap dona!) d'edat ben avançada, grisos, tots ells amb americana i corbata.

No dic que a la nostra societat no hi hagi senyors encorbatats d'edat avançada... però només exclusivament hi ha aquest tipus de persones? Si no vesteixes de blau o gris no pots ser "expert"?

¿Aquests personatges representen o tenen coneixement de la realitat actual de les persones aturades, emprenedores, autònomes, comercials, treballadores, universitàries, investigadores? De les responsables de vendes on-line?

Un grup tan uniforme és expert en totes les facetes de la realitat econòmica d'una societat tan variada com la nostra? De la macroeconomia i de la (difícil) economia diària de les famílies?

[origen imatge]

Sobre l’audiència, el ROM i l’alcalde

Com comença a ser massa habitual en ell, l’alcalde de Vilafranca juga a la confusió amb les seves declaracions però, li agradi o no, a aquestes alçades a ningú se li escapa que en un parell de setmanes haurà de convocar l’audiència pública que han tramitat un miler de vilafranquins i vilafranquines per tractar la situació dels serveis de salut a la vila.

El Reglament Orgànic Municipal (ROM) és molt clar i no hi ha marge per a l’opacitat:

« Article 85. Sol·licitud de les sessions

1.  Poden sol·licitar una sessió d'audiència a l'alcalde:

 [...]

c) Un mínim de tres-centes persones veïnes de Vilafranca, per mitjà del plec de signatures corresponent que contingui el nom i cognoms, l’adreça i el D.N.I. o document  equivalent de les persones signants, així com el nom i l’adreça de la persona a la qual s’hagin de fer les notificacions corresponents. El plec de signatures inicial, encara que sigui de nombre inferior a 300, pot quedar a l’Ajuntament durant un màxim de tres mesos per tal que tothom que ho desitgi pugui signar-lo. Transcorregut aquest termini, podrà retornar-se el plec i arxixar-se l’expedient, si bé també pot convocar-se la sessió d’audiència si es considera que hi ha motius d’interès públic per a fer-ho.

2. Cal acompanyar la sol·licitud amb una memòria sobre els assumptes que s’han de tractar, o bé l’expressar clarament la informació que se sol·licita.

3. La celebració de la sessió d’audiència demanada l’acordarà l’alcalde dins del termini d’un mes; entre la convocatòria i la sessió ha de transcórrer un període mínim de quinze dies, i s’ha de difondre àmpliament la celebració de l’audiència a través dels mitjans de comunicació.”

Aquí teniu els enllaços amb la noticia:

SOS Sanitat Vilafranca i comarca

RadioVilafranca - Penedès TV

La Fura

ElCargol

El3 de Vuit

Localia.cat

Fem Via!

Sobre la Sindicatura Municipal de Greuges

Aquesta setmana hem tingut ple municipal amb diversos temes que comentarem en aquest bloc. Començo avui pel primer d'ells: la presentació de l'informe anual de la Síndica Municipal de Greuges, Sra. Glòria Valeri, informe que estarà aviat penjat a la web de la sindicatura. En recomano especialment la lectura, Mentrestant, la meva intervenció en el ple com a portaveu d'ICV-EUiA:

"Bona nit a tothom,

Comencem per les bones noticies: moltes gràcies a la Glòria Valeri per la seva tasca de tot l’exercici i pel seu informe, ben treballat, amb molts detalls i amb les decisions perfectament argumentades. Quan va ser escollida síndica tots els grups municipals hi vam estar d’acord i any a any dóna mostres amb la seva feina ben feta de l’encert d’aquella decisió.

La Sindicatura, com hem comentat alguna vegada, és com un control de qualitat del funcionament del govern de l’Ajuntament: Atén casos complicats perquè són els que no s’ha pogut resoldre per la via normal. I la Glòria Valeri veiem que cada exercici resol molts d’aquests casos, els investiga fins al fons, va a veure els problemes sobre el terreny, és reuneix una i altra vegada amb les parts fins que acosten posicions i aconsegueix que moltes vegades l’Ajuntament rectifiqui quan alguna cosa no s’ha fet del tot bé, en d’altres casos assoleix que els ciutadans entenguin perquè, per exemple, se’ls ha posat una sanció que en un primer moment els semblava injusta, i també resol moltes situacions per mediació, és a dir per acord entre les parts.

En l’informe del 2012 veiem, per desgràcia un reflex dels moments molt difícils que passen moltes famílies de Vilafranca: són diversos els casos de persones en situació d’atur i amb dificultats per poder continuar disposant d’un sostre, d’un habitatge o les problemàtiques que arriben procedents de serveis socials i que com indica la mateixa síndica “també a Vilafranca i cada vegada més hi ha més persones i famílies senceres que es veuen afectades per la greu situació de crisi actual i que s’han vist conduïdes, normalment per la coincidència  de diferents circumstàncies adverses, fins al llindar de la pobresa i la marginalitat social”.

Destaquen incidències que semblen no acabar de resoldre’s com les molèsties veïnals pel soroll d’alguns establiments, o el que sembla una major permissivitat cap a la invasió de les voreres i espais de vianants per part dels conductors d’alguns vehicles.

També algun expedient, com el 31/2012 que, tot i ser un cas puntual i que es va saber resoldre, s’ha de prendre com un toc d’atenció ja que no és acceptable que, per problemes burocràtics, hi hagi infants a Vilafranca que quedin sense escolaritzar.

I fins aquí el que volem destacar com a positiu, és a dir la dura feina de la Síndica en casos tan dramàtics com aquests.

I ara les males noticies: ICV-EUiA considerem molt greu que, un any mes, i no és ni el primer ni el segon any que passa, hi hagi suggeriments que fa la Síndica al govern que no és que no siguin acceptats, sinó que ni tan sols obtenen resposta. En concret hi ha 4 suggeriments sense cap resposta (sobre un total de 7). Pensem que ratlla la manca de respecte a una institució de transparència i qualitat democràtica com és la Sindicatura de Greuges.

I, si el fet que el govern municipal no es molesti ni a contestar els suggeriments, el qualifiquem de manca de respecte a la institució, ja no sabem com qualificar el fet que, com diu l’informe “en el darrer any m’he trobat, en més d’una ocasió, que algun membre de l’Equip de Govern o algun càrrec d’aquesta administració, en ser preguntat per algun tema concret, s’ha mostrat sorprès pel meu interès i m’ha insinuat que m’hauria de mantenir al marge d’aquell tema”.

La Sra. Valeri, com diu en aquest informe, no pot evitar pensar que l’Ajuntament de Vilafranca encara no creu prou en la seva pròpia Sindicatura de Greuges. Ens temem que realment, i ens sap greu dir-ho, és així, que el govern de Vilafranca no creu en una institució de transparència i qualitat democràtica com la Sindicatura.

En tot cas, Glòria, des del grup municipal d’Iniciativa Verds – Esquerra Unida si que creiem en la vostra feina us encoratgem a que la continueu realitzant amb la professionalitat i la independència que amb que l’esteu portant a terme fins ara. I ens consta que aquesta mateixa valoració és compartida pels usuaris de la Sindicatura amb que hem tingut ocasió de parlar. 

Moltes gràcies."

14N: milers de persones als carrers de Vilafranca

La vaga general de 29 de març ja va viure la manifestació més gran a Vilafranca des la recuperació de la democràcia. Tot apunta que aquest dimecres, en la vaga general del 14 de novembre l'èxit ha estat fins i tot superior.

Com al març, el seguiment de la vaga a la indústria ha estat pràcticament total, mentre que a l'administració pública ha estat ampli i en el comerç irregular.

La manifestació del migdia ha estat molt concorreguda, amb prop de dos mil manifestants. I la manifestació de la tarda encara ha estat més concorreguda, amb mes de tres mil cinc cents assistents: quan el cap de la manifestació era a la Rambla Nostra Senyora (a la banda de Caixa Penedès), la manifestació ocupava fins a la Plaça Penedès i allà girava amb la cua al final de la Rambla Sant Francesc, ja a la Font dels Alls.

Només tinc, de moment, fotografies fetes amb el mòbil, però suposo que aviat estaran disponibles a la premsa comarcal més imatges i fotografies que podran fer una idea del volum de la mobilització a la nostra Vila, tan al matí com a la tarda.

Sembla que a la resta del país i en general al sud del continent europeu la mobilització també ha estat molt important. És hora que les forces en el govern canviïn les polítiques antisocials que estan aplicant perquè és evident que les actuals mesures de retallada i ofec estan portant el país i la ciutadania al desastre.

Sobre la vaga general al sud d’Europa

Demà (14N) hi ha convocada una Vaga General a Portugal, Itàlia, Xipre, Malta i a tot l’Estat, també a Catalunya. Alhora hi haurà mobilitzacions sectorials a França, Grècia i Bèlgica. L’objectiu de la convocatòria de la Confederació Europea de Sindicats (CES) és exigir que s’aturin les polítiques antisocials que venen aplicant la majoria de governs d’Europa i les institucions comunes de la Unió (en mans de populars, liberals i socialistes).

Els que diuen que la mobilització i les vagues no serveixen per res s’haurien d’acostar a alguna biblioteca i repassar els llibres d’història. O estar una mica atents a l’entorn. Per exemple, la qüestió dels desnonaments no hauria entrat en l’agenda pública si no hagués estat per la mobilització sostinguda de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH).

El “no hi ha alternativa” és una fal·làcia interessada dels poderosos. La innovació, la ciència i els nivells de producció permeten sostenir la qualitat de vida i millorar-la. Hi ha suficient riquesa, però està mal repartida. Es pot redistribuir la riquesa, el temps i el treball. Es poden utilitzar els recursos naturals de forma més raonable i eficient. Però per fer-ho cal aplicar unes altres polítiques i és hora de demanar-ho als carrers de tot Europa.

A Vilafranca del Penedès demà hi haurà manifestacions al matí (12:00 hores) i a la tarda (17:00 hores) a la Plaça de la Vila. Ens veiem allà.

Sobre les manifestacions

Demà milers de persones ens concentrarem als carrers de Barcelona per demanar que el lema ‘Catalunya, nou estat d’Europa’ es faci realitat.

En la meva opinió, el que més ha contribuït a portar-nos a la situació actual han estat els insults i menyspreus constants llançats contra Catalunya i contra el poble català durant la última dècada i mitja per part, no del gruix del poble espanyol, però si de la pràctica totalitat de les estructures de poder mediàtic, jurídic i polític d’Espanya.

A partir de l’acció del Partido Popular i dels governs de José Maria Aznar (no només en l’àmbit polític, sinó en especial en els àmbits mediàtics i de la cúpula judicial) l’ofensiva anticatalana no ha tingut aturador, amb l’agreujant que ha trobat ben poca resposta pública entre els que, des d’Espanya, haurien d’haver defensat un model d’Estat basat en el respecte cultural i democràtic.

Avui ens trobem de fons amb una crisi ètica i social enorme, amb una 'hegemonia cultural' i unes polítiques acarnissades contra els sistemes de salut, d’educació, de pensions i de distribució equitativa de la riquesa generada.

Aquests dies es parla molt d’independència de Catalunya, però (a diferència d’Escòcia) aquí no s’està parlant de com avançar cap a la independència ni de quin model de país volem. I cal posar fil a l’agulla perquè, mentrestant l’atac salvatge contra el model social continua.

La ‘Marxa sobre Madrid’ convocada pel proper dissabte 15 de setembre pels sindicats i les entitats de la Cimera Social per exigir la fi de les polítiques econòmiques al servei dels poderosos i contra la majoria de la població no està tenint, ni aquí ni a la resta de l’Estat, el ressò mediàtic de la manifestació de la Diada. Però pels que creiem en una Catalunya democràtica, amb un model social i de qualitat de vida per tots els catalans i catalanes, és tan o més important que la manifestació de demà.

Perquè cal fixar (negociant amb la Unió Europea i amb Espanya), un full de ruta per materialitzar la independència o el que es decideixi en referèndum (full de ruta al que per cert gairebé ningú fa referència i que és imprescindible si es vol un procés seriós i viable); però alhora cal lluitar pel canvi de les polítiques econòmiques que estan portant al desastre a mitja Europa. I en això segon hem d’anar de la mà de tots els altres pobles, des dels grecs, italians, irlandesos i espanyols, fins als francesos, belgues i holandesos, als que ben aviat també tocarà el rebre si entre tots no posem fre a aquestes polítiques salvatges de retallada i ofec al servei exclusiu dels més poderosos.

Silencis mediàtics: la ‘Cimera Social’

Tot i l’escletxa que, mica en mica, es va obrint gràcies a internet, els grups econòmics que controlen els grans mitjans comunicació conserven encara una forta ‘potència de foc’ en l’àmbit de la informació que, quan els convé, descarreguen sense miraments.

Es coneguda la capacitat d’aquests grups per reproduir de forma sostinguda informacions més o menys parcials o tendencioses sobre una qüestió fins que aconsegueixen crear una determinada "matriu d’opinió" favorable als seus interessos. Sovint aquesta pràctica es complementa amb tertulians i opinadors professionals que reforcen l’estratègia per condicionar l’opinió pública.

Així mateix, en moments convulsos, una de les armes més destacada en l’ofensiva mediàtica és el que es coneix com "apagada informativa": S’esdevé quan, de forma sistemàtica, un o diversos mitjans no informen de l’activitat d’una persona o d’un grup, o quan, directament, ometen una noticia d’especial rellevància que hi fa referència.

Tot i la llibertat d’impremta i d’informació (que ens permet imprimir tríptics i butlletins, publicar posts i tweets i organitzar reunions, i fins i tot disposar d’alguna revista crítica) és evident que, si tots els grans mitjans callen sobre un tema (o en parlen només amb veu molt baixa) l’efecte de l’apagada informativa acaba sent molt similar al que té un règim de censura i d’absència de llibertats civils: a la pràctica el 95% de la ciutadania no té accés a aquella informació..

Un exemple clar d’apagada informativa el tenim amb el que ha passat els últims dies amb la Cimera Social: ho he anat preguntat al meu entorn i, la gran majoria, no sabia que el 25 de juliol, a proposta de CCOO i UGT, ha tingut lloc a Madrid una Cimera Social (Cumbre Social) per defensar el futur i donar resposta a la greu situació que està patint la població. Sense presència de partits polítics, s’han reunit a Madrid 150 entitats representatives de la societat civil i han acordat una declaració on es denuncia el frau democràtic que suposen les polítiques de retallada i ofec que, contravenint els programes electorals, està aplicant el govern i on es demana un referèndum sobre l’aplicació o no d’aquestes polítiques, advertint que, de no obtenir resposta, seran les entitats de la societat civil les que convocaran una consulta popular i, amb el resultat de la mateixa, actuaran en conseqüència.

Per visualitzar aquestes demandes han organitzat una segona Cimera Social pel 6 de setembre i una gran marxa sobre Madrid pel 15 de setembre. Crec que és una proposta prou important com per ser posada en coneixement del conjunt de la població.

Més informació sobre la Cimera Social
(declaració, entitats signants i calendari de mobilitzacions)

Ordenança de Civisme: la intervenció al ple

Adjunto a continuació la intervenció que he realitzat com a portaveu d'ICV-EUiA al ple municipal d'aquest vespre en relació a l'aprovació de l'Ordenança de Civisme:

"Bona nit a tots i a totes,

Evidentment, també nosaltres, Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida, estem a favor del civisme i creiem que hi ha d’haver unes normes de bon veïnatge i d’ús de l’espai públic.

El mes de març, quan van començar el tràmit d’aquesta Ordenança, vam enumerar una sèrie de problemàtiques i vam demanar a l’alcalde que es fes una revisió general del text des d’una filosofia menys freda i més humana.

Aquesta passada setmana hem constatat, amb tristesa, que no es recull aquest canvi de filosofia en el text final.

La feina de 10 entitats de Vilafranca [1] per acordar i fer-los arribar mig centenar de propostes sobre aquesta Ordenança vostès l’han resolt des de Convergència i Unió (CiU) sense cap reunió ni canvi d’impressions, tot just amb quatre pàgines d’informe... Sembla doncs que la participació cívica no té massa entrada dins del peculiar concepte de civisme d’aquest govern. Com tampoc sembla tenir-hi entrada la solidaritat, ja no han volgut acceptar una referència a aquest valor cívic ni tan sols a l’exposició de motius de l’Ordenança.

De fet només han acceptat un 15% de les propostes que hem fet aquest grup d’entitats de Vilafranca, entre les que, recordem, hi ha els sindicats, associacions de veïns, partits i moviments cívics i socials.

Han rebutjat, per exemple, pràcticament totes les nostres propostes en positiu: instal•lar lavabos públics? No; situar cendrers? No; papereres pels excrements dels gossos? No. Col•locar més cartelleres? No; revisar la normativa de protecció i tinença d’animals? No; demanar als bars amb terrassa que senyalitzin l’horari d’obertura i tancament, el nombre de taules i cadires autoritzades, i la zona que tenen permís per ocupar (com proposaven les associacions de veïns)? No. Que la web municipal incorpori informació de transparència en un termini de tres mesos? No. Per ser justos, si que han acceptat situar més aparcaments per bicicletes. Gràcies... i esperem que ho compleixin.

Si que s’han vist forçats a introduït algunes rectificacions quan els juristes els han indicat, per exemple, que ja hi ha sentències del Tribunal Suprem que no accepten la seva regulació dels actes dels menors; o que sotmetre a llicència prèvia el dret de reunió i prohibir repartir octavetes és clarament contrari a la Constitució.

(De fet, si miren l’expedient, això de les octavetes ho denuncia fins i tot el Partit Popular en al seva al•legació).

I certament han introduint alguna excepció en el tracte que donen a les persones en situació de pobresa ja que la mobilització social els ha fet veure que prohibir que la gent que no té casa es renti a les fonts o prohibir als que passen gana buscar menjar als contenidors posa en evidència la manca de sensibilitat social que desprèn aquesta Ordenança.

Però vaja, la filosofia de fons, com deia al principi, no ha canviat: D’una banda no hi ha un enfoc per detectar l’origen de la pobresa i mirar d’atacar-ne les causes, ni per contribuir a trobar solucions amb les persones afectades, sinó més aviat per fer-les invisibles en l’espai públic. Ja sabem que l’Ajuntament no té ell sol la solució a tot, però pot intervenir amb algunes actuacions de serveis socials. I aquest enfoc no hi és.

D’altra banda, dificulten, amb redactats burocràtics, l’exercici dels drets fonamentals de reunió i manifestació i de llibertat d’informació. I ho fan en un moment en que l’exercici d’aquests drets és més necessari que mai, o com a mínim més necessari del que ho han estat en els últims trenta o trenta cinc anys.

Per tot això doncs, ICV-EUiA votarem en contra d’aquesta Ordenança perquè considerem que el civisme no consisteix en amagar la pobresa i restringir llibertats; sinó que per nosaltres civisme és afavorir la convivència, el respecte als altres, la participació i solidaritat.

Finalment, no volem acabar sense agrair el treball realitzat i l’esforç a totes les persones i entitats que han treballat en la preparació de les al•legacions, amb moltes hores de feina altruista, i volem animar a tots els veïns i veïnes de Vilafranca a implicar-se i participar a les entitats cíviques, sigui una associació de veïns o un club esportiu, cadascú on es trobi més còmode. Perquè estem convençuts que la situació actual es pot canviar si hi ha una participació activa, cívica i democràtica de la ciutadania.

Moltes gràcies."

 [1] Entitats que signàven la proposta conjunta de 48 al·legacions: Moviment 15M, Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Comissions Obreres (CCOO), Unió General de Treballadors (UGT), Associació de Veïns del Centre (AAVV Centre), Associació de Veïns de La Girada (AAVV La Girada), Fòrum 2015, Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

Sobre civismes, ordenances, drets, burocràcies i manca de sensibilitat social

Quan 10 entitats cíviques de la Vila advertim que la ordenança que impulsa el govern municipal vulnera els drets fonamentals de reunió i informació, és insensible amb la pobresa i la criminalitza, i limita de forma arbitrària l’ús de l’espai públic sense resoldre els problemes de fons, val la pena, penso, prestar-hi atenció. Per això convido a tothom a venir el proper dimecres 13 de juny, a les 19:00 h al centre cívic l'Escorxador a l'acte informatiu obert que es realitzarà.

Les entitats cíviques que, de moment, hem presentat conjuntament al·legacions perquè es modifiqui la ordenança som associacions de veïns (AAVV barri de La Girada i AAVV barri del Centre), sindicats (CCOO i UGT), partits (ICV-EUiA, CUP i ERC) i especialment moviments socials com el 15M, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i el Fòrum 2015.

L'origen de les imatges (tan del post d'avui com del d'ahir) és de Penedès Televisió.

Més informació sobre la Ordenança de Civisme [1] [2] [3] [4]

Els fracassos de Felip Puig

La llibertat en qüestió i la Vanguardia com a Font del Dret

Article valent de l'escriptora Emma Riverola a El Periódico sobre la situació surrealista en que es troben els estudiants empresonats arran de la vaga general del 29 de març. Els van detenir al matí per manifestar-se a la Diagonal, pel que lògicament no van participar en els disturbis de la tarda als entorns de la Plaça Catalunya (els que tots hem vist per la tele perquè els mitjans ho han passat mil de vegades amb l'objectiu de crear una matriu d'opinió de desprestigi de la vaga i a favor de la repressió penal).

Aquí teniu l'article: La llibertat en qüestió

Els estudiants de física i matemàtiques són acadèmicament exemplars (en paraules dels seus professors, del Degà de la Facultat i del Rectorat de tota la Universitat de Barcelona), i militants d'un sindicat estudiantil, l'Associació d'Estudiants Progressistes, que al llarg dels seus 20 anys d'història sempre s'ha siginificat per impulsar mobilitzacions pacífiques.

Afegeixo una dada més a la qüestió: Tot sembla indicar que la jutgessa que, sense judici, manté a la presó a estudiants exemplars i sense cap tipus d'antecedent, la Sra. Carmen García Martínez, s'ha basat en un artícle d'Enric Julinana, creador professional d'opinió al diari La Vanguardia per dictar la seva interlocutòria en que ordena mantenir els estudiants a la presó en espera del judici (i ja porten 18 dies allà). Sabiem de la influència d'aquest poderós diari fortament subvencionat pel Govern de la Generalitat, però que les directrius que els opinadors a sou publiquen allà sigui tingudes en compte per dictar resolucions judicials ja passa de taca d'oli...

Més informació del cas: aquí