Fem Via!

Alternatives

En tertúlies recents hem debatut sobre les formes d’exercici del dret a decidir; sobre quines mesures programàtiques s’haurien d’adoptar amb més urgència per combatre l’empobriment de la població, l’ofec de l’economia productiva i la retallada de drets socials i laborals; i sobre quina seria la fórmula de confluència de les forces polítiques i socials que volem aquest canvi.

Per aquest primer dilluns de l’any, ens plantegem un tema de tertúlia no tan immediat però que apareix de forma recurrent cada vegada que entrem a debatre a fons qualsevol dels anteriors: Quines alternatives més eficients, sostenibles i democràtiques hi poden haver al model econòmic i productiu actual?

Perquè la humanitat va consumint els recursos naturals a un ritme molt superior a la capacitat de regeneració que té el nostre planeta, i és evident que el model actual compromet el futur per als nostres fills i no proporciona tampoc una bona qualitat de vida en el moment actual sinó que més aviat estem anant enrere a causa d’una molt mal sistema de distribució de la riquesa i els esforços...

En què consisteixen, per exemple, propostes com la Décroissance (decreixement) o el New Green Deal (nou acord social i verd)?

De tot això en volem parlar a la tertúlia de proper dilluns 7 de gener. Com sempre, oberta a la participació de tothom!

Sobre les alternatives a l'"austericidi"

(imatges de Penedès Televisió de l'acte central d'ICV-EUiA a l'Alt Penedès)

Us deixo també una fotografia de l'acte i l'enllaç a la nota de premsa.

Amb el gruix dels actes de campanya al Penedès realitzats, demà m'agradaria molt assistir a l'acte d'Alexis Tsipras (líder de Syriza i cap de l'oposició al Parlament grec) amb Joan Herrera a Barcelona, a veure si m'ho puc combinar. En tot cas, us deixo el cartell per si us hi voleu passar.

Personalment considero que cal  repensar formules perquè a Catalunya sigui possible regenerar la democràcia, refermar la sobirania del poble i impulsar una alternativa que posi fi a les polítiques de retallada i ofec i permeti avançar cap a un nou model productiu basat en la qualitat de vida de les persones i el respecte al medi natural.

En aquest sentit penso que a tots plegats ens pot ser ben útil conèixer l'experiència de Syriza i el procés de confluència de les diferents forces polítiques que s'hi han anat integrant fins a construir l'alternativa més solida que hi ha actualment a l'austericidi que està minant els fonaments de l'Europa democràtica...

Sobre les ambaixades

L’amenaça del govern del Regne Unit d’assaltar l’ambaixada de l’Equador a Londres és un fet de greu implicacions per les relacions mundials pacífiques entre estats. Qualsevol persona mínimament versada en Dret sap que irrompre en una ambaixada sense el consentiment de l’estat titular seria una vulneració flagrant del dret internacional.

La Carta de les Nacions Unides prohibeix l’amenaça o l’ús de la força contra un altre estat (article 2.4) i obliga a resoldre pacífica ment les controversies (article 33). I de forma més concreta i inequívoca, la Convenció de Viena sobre les Relacions Diplomàtiques (que té un rang superior a qualsevol llei interna del Regne Unit) ho estableix ben clar:

Artículo 22

1. Los locales de la misión [diplomática] son inviolables. Los agentes del Estado receptor no podrán penetrar en ellos sin consentimiento del jefe de la misión.

2. El Estado receptor tiene la obligación especial de adoptar todas las medidas adecuadas para proteger los locales de la misión contra toda intrusión o daño y evitar que se turbe la tranquilidad de la misión o se atente contra su dignidad.

3. Los locales de la misión, su mobiliario y demás bienes situados en ellos, así como los medios de transporte de la misión, no podrán ser objeto de ningún registro, requisa, embargo o medida de ejecución.

Hi ha alguns antecedents d’ambaixades assaltades per grups armats o per tercers països, però ben pocs casos d’atacs per part de l’estat receptor. I quan això ha succeït (assalt de l’ambaixada dels Estats Units a l’Iran el 1979 i de l’ambaixada d’Espanya a Guatemala el 1980) ha estat en situacions excepcionals de dictadura i confusió interna en l’estat receptor i, en tot cas, la condemna internacional ha estat fulminant.

El comportament prudent i correcte d’un Rafael Correa que sempre ha destacat pel seu tarannà pausat i dialogant contrasta amb l’actuació irresponsable d’un David Cameron que crea tensió entre dos continents i dinamita una legalitat diplomàtica de dos cents anys que, al llarg de la història, ha contribuït a evitar o resoldre infinitat de conflictes.

A la vista dels fets no puc més que preguntar-me quina informació tan reveladora té Julian Assange perquè el Regne Unit, Suècia, Austràlia i els Estats Units es confabulin per fer-lo callar a qualsevol preu...