Les prioritats

Estic convençut que la nostra qualitat de vida els propers anys, m'atreviria a dir que les properes dècades,  la del 99% de nosaltres, depèn en bona mesura del que passi a les eleccions europees del 25 de maig. Per desgràcia, veig amb preocupació que aquesta sensació que tinc no està gaire estesa.

Convido als i les que dubteu a donar un cop d'ulls als anàlisis, als programes i a les propostes. Les d'Iniciativa Verds - Esquerra Unida, estan disponibles aquí.  

'Ara és demà': algunes accions

L'assemblea 'Ara és demà' d'aquest dissabte ha estat tot un èxit de participació i entusiasme. Avui en parlarem a la tertúlia oberta que cada primer dilluns de mes fem a les vuit del vespre al carrer Sant Pau 25 baixos de Vilafranca.

Aquest dissabte s'ha parlat de moltes coses, i a la web de l'esdeveniment hi ha els resums de cada grup de treball. Algunes idees que han sorgit són:

Ens cal una Europa diferent

Cada dia que passa es fa més evident que per aturar l’austericidi i deixar enrere l’enorme crisi actual i les polítiques de retallada de drets socials i d’ofec del món del treball i de l’economia ens cal una Europa diferent.

Tanmateix l’actitud encara imperant a la majoria de la nostra societat és la de "passar" d’Europa (o no entendre com funciona): L’entramat institucional europeu és complex i de baixa qualitat democràtica i tan els partits que fins ara han estat majoritaris (PP, PSOE i CiU) com els mitjans de comunicació massiva, juguen a la confusió: acaba semblant que hi ha uns governants “allà a Europa” que ens imposen coses.

Si que ho fan, però només perquè aquí s’ha votat durant dècades a uns governants que estan d’acord amb la ideologia imperant (aquella que Ignacio Ramonet va descriure com a pensament únic).

Simplificant molt molt i a risc de ser inexactes [1] podríem dir que hi ha tres grans institucions a nivell d’Unió Europea:

En primer lloc el Parlament Europeu, que s’escull en eleccions europees que, fins ara han guanyat els del pensament únic: PP, PSOE i CiU (i en altres països també han guanyat gairebé sempre partits amb idees semblants a les d'aquests).

En segon lloc els Consells on, en línies generals, hi ha un representant de cada govern dels estats membres; en el nostre cas –de moment– del Gobierno de España (i tots sabem qui ha guanyat les eleccions generals espanyoles les últimes dècades: els del pensament únic).

Finalment la Comissió: que és una institució escollida, en essència, per les dues anteriors.

Vaja que, si a diversos països la gent comença a votar opcions alternatives al pensament únic, es podria canviar el govern europeu. Això semblava impossible fa pocs anys, però veient l’evolució electoral més recent a molts països d’Europa ja res no es pot descartar...

I per on podria anar aquesta Europa diferent? Com s’exercirà la sobirania? És l’actual Europa de l’euro la única opció o n’hi poden haver d’altres? Quant de temps tardarien aquests canvis a recuperar el treball i els drets socials?

Aquest dilluns a Iniciativa Vilafranca, dins el cicle “les tertúlies del primer dilluns” debatrem entorn algunes d’aquestes qüestions, amb la presència de l’Oriol Costa, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en relacions internacionals, que ens farà una breu introducció per obrir el debat. 

Recordeu que aquest cicle de tertúlies el fem el primer dilluns de cada mes entorn una temàtica específica, i que són tertúlies obertes a tota la ciutadania de la Vila i la comarca.

[1] Els procediments d'elecció de les institucions europees són complexos i plens de matisos. Consulteu els manuals de dret comunitari per a una definició vàlida a nivell científic.

Una Syriza catalana?

És possible una confluència de l'esquerra nacional per bastir una alternativa que permeti acabar amb la retallada dels drets socials i amb les polítiques d'ofec del món del treball i de l'economia?

Com cada primer dilluns de mes, al nou espai d'Iniciativa Vilafranca organitzem una tertúlia política oberta a tothom sobre alguna qüestió d'actualitat. 

Després d'haver conegut, a partir de la visita d'Alexis Tsirpas a Barcelona, més detalls de l'experiència de Syriza (confluència dels partits grecs que defensen les polítiques d'esquerres i contra l'austericidi), ens preguntem si seria possible a Catalunya algun tipus d'experiència similar...

Dilluns, a les 20:00 hores al nou espai d'Iniciativa #tpdvila

Sobre les alternatives a l'"austericidi"

(imatges de Penedès Televisió de l'acte central d'ICV-EUiA a l'Alt Penedès)

Us deixo també una fotografia de l'acte i l'enllaç a la nota de premsa.

Amb el gruix dels actes de campanya al Penedès realitzats, demà m'agradaria molt assistir a l'acte d'Alexis Tsipras (líder de Syriza i cap de l'oposició al Parlament grec) amb Joan Herrera a Barcelona, a veure si m'ho puc combinar. En tot cas, us deixo el cartell per si us hi voleu passar.

Personalment considero que cal  repensar formules perquè a Catalunya sigui possible regenerar la democràcia, refermar la sobirania del poble i impulsar una alternativa que posi fi a les polítiques de retallada i ofec i permeti avançar cap a un nou model productiu basat en la qualitat de vida de les persones i el respecte al medi natural.

En aquest sentit penso que a tots plegats ens pot ser ben útil conèixer l'experiència de Syriza i el procés de confluència de les diferents forces polítiques que s'hi han anat integrant fins a construir l'alternativa més solida que hi ha actualment a l'austericidi que està minant els fonaments de l'Europa democràtica...

14N: milers de persones als carrers de Vilafranca

La vaga general de 29 de març ja va viure la manifestació més gran a Vilafranca des la recuperació de la democràcia. Tot apunta que aquest dimecres, en la vaga general del 14 de novembre l'èxit ha estat fins i tot superior.

Com al març, el seguiment de la vaga a la indústria ha estat pràcticament total, mentre que a l'administració pública ha estat ampli i en el comerç irregular.

La manifestació del migdia ha estat molt concorreguda, amb prop de dos mil manifestants. I la manifestació de la tarda encara ha estat més concorreguda, amb mes de tres mil cinc cents assistents: quan el cap de la manifestació era a la Rambla Nostra Senyora (a la banda de Caixa Penedès), la manifestació ocupava fins a la Plaça Penedès i allà girava amb la cua al final de la Rambla Sant Francesc, ja a la Font dels Alls.

Només tinc, de moment, fotografies fetes amb el mòbil, però suposo que aviat estaran disponibles a la premsa comarcal més imatges i fotografies que podran fer una idea del volum de la mobilització a la nostra Vila, tan al matí com a la tarda.

Sembla que a la resta del país i en general al sud del continent europeu la mobilització també ha estat molt important. És hora que les forces en el govern canviïn les polítiques antisocials que estan aplicant perquè és evident que les actuals mesures de retallada i ofec estan portant el país i la ciutadania al desastre.

Sobre la vaga general al sud d’Europa

Demà (14N) hi ha convocada una Vaga General a Portugal, Itàlia, Xipre, Malta i a tot l’Estat, també a Catalunya. Alhora hi haurà mobilitzacions sectorials a França, Grècia i Bèlgica. L’objectiu de la convocatòria de la Confederació Europea de Sindicats (CES) és exigir que s’aturin les polítiques antisocials que venen aplicant la majoria de governs d’Europa i les institucions comunes de la Unió (en mans de populars, liberals i socialistes).

Els que diuen que la mobilització i les vagues no serveixen per res s’haurien d’acostar a alguna biblioteca i repassar els llibres d’història. O estar una mica atents a l’entorn. Per exemple, la qüestió dels desnonaments no hauria entrat en l’agenda pública si no hagués estat per la mobilització sostinguda de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH).

El “no hi ha alternativa” és una fal·làcia interessada dels poderosos. La innovació, la ciència i els nivells de producció permeten sostenir la qualitat de vida i millorar-la. Hi ha suficient riquesa, però està mal repartida. Es pot redistribuir la riquesa, el temps i el treball. Es poden utilitzar els recursos naturals de forma més raonable i eficient. Però per fer-ho cal aplicar unes altres polítiques i és hora de demanar-ho als carrers de tot Europa.

A Vilafranca del Penedès demà hi haurà manifestacions al matí (12:00 hores) i a la tarda (17:00 hores) a la Plaça de la Vila. Ens veiem allà.