Tot i l’escletxa que, mica en mica, es va obrint gràcies a internet, els grups econòmics que controlen els grans mitjans comunicació conserven encara una forta ‘potència de foc’ en l’àmbit de la informació que, quan els convé, descarreguen sense miraments.
Es coneguda la capacitat d’aquests grups per reproduir de forma sostinguda informacions més o menys parcials o tendencioses sobre una qüestió fins que aconsegueixen crear una determinada "matriu d’opinió" favorable als seus interessos. Sovint aquesta pràctica es complementa amb tertulians i opinadors professionals que reforcen l’estratègia per condicionar l’opinió pública.
Així mateix, en moments convulsos, una de les armes més destacada en l’ofensiva mediàtica és el que es coneix com "apagada informativa": S’esdevé quan, de forma sistemàtica, un o diversos mitjans no informen de l’activitat d’una persona o d’un grup, o quan, directament, ometen una noticia d’especial rellevància que hi fa referència.
Tot i la llibertat d’impremta i d’informació (que ens permet imprimir tríptics i butlletins, publicar posts i tweets i organitzar reunions, i fins i tot disposar d’alguna revista crítica) és evident que, si tots els grans mitjans callen sobre un tema (o en parlen només amb veu molt baixa) l’efecte de l’apagada informativa acaba sent molt similar al que té un règim de censura i d’absència de llibertats civils: a la pràctica el 95% de la ciutadania no té accés a aquella informació..
Un exemple clar d’apagada informativa el tenim amb el que ha passat els últims dies amb la Cimera Social: ho he anat preguntat al meu entorn i, la gran majoria, no sabia que el 25 de juliol, a proposta de CCOO i UGT, ha tingut lloc a Madrid una Cimera Social (Cumbre Social) per defensar el futur i donar resposta a la greu situació que està patint la població. Sense presència de partits polítics, s’han reunit a Madrid 150 entitats representatives de la societat civil i han acordat una declaració on es denuncia el frau democràtic que suposen les polítiques de retallada i ofec que, contravenint els programes electorals, està aplicant el govern i on es demana un referèndum sobre l’aplicació o no d’aquestes polítiques, advertint que, de no obtenir resposta, seran les entitats de la societat civil les que convocaran una consulta popular i, amb el resultat de la mateixa, actuaran en conseqüència.
Per visualitzar aquestes demandes han organitzat una segona Cimera Social pel 6 de setembre i una gran marxa sobre Madrid pel 15 de setembre. Crec que és una proposta prou important com per ser posada en coneixement del conjunt de la població.
Més informació sobre la Cimera Social
(declaració, entitats signants i calendari de mobilitzacions)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada