dilluns, 10 de setembre del 2012

Sobre les manifestacions

Demà milers de persones ens concentrarem als carrers de Barcelona per demanar que el lema ‘Catalunya, nou estat d’Europa’ es faci realitat.

En la meva opinió, el que més ha contribuït a portar-nos a la situació actual han estat els insults i menyspreus constants llançats contra Catalunya i contra el poble català durant la última dècada i mitja per part, no del gruix del poble espanyol, però si de la pràctica totalitat de les estructures de poder mediàtic, jurídic i polític d’Espanya.

A partir de l’acció del Partido Popular i dels governs de José Maria Aznar (no només en l’àmbit polític, sinó en especial en els àmbits mediàtics i de la cúpula judicial) l’ofensiva anticatalana no ha tingut aturador, amb l’agreujant que ha trobat ben poca resposta pública entre els que, des d’Espanya, haurien d’haver defensat un model d’Estat basat en el respecte cultural i democràtic.

Avui ens trobem de fons amb una crisi ètica i social enorme, amb una 'hegemonia cultural' i unes polítiques acarnissades contra els sistemes de salut, d’educació, de pensions i de distribució equitativa de la riquesa generada.

Aquests dies es parla molt d’independència de Catalunya, però (a diferència d’Escòcia) aquí no s’està parlant de com avançar cap a la independència ni de quin model de país volem. I cal posar fil a l’agulla perquè, mentrestant l’atac salvatge contra el model social continua.

La ‘Marxa sobre Madrid’ convocada pel proper dissabte 15 de setembre pels sindicats i les entitats de la Cimera Social per exigir la fi de les polítiques econòmiques al servei dels poderosos i contra la majoria de la població no està tenint, ni aquí ni a la resta de l’Estat, el ressò mediàtic de la manifestació de la Diada. Però pels que creiem en una Catalunya democràtica, amb un model social i de qualitat de vida per tots els catalans i catalanes, és tan o més important que la manifestació de demà.

Perquè cal fixar (negociant amb la Unió Europea i amb Espanya), un full de ruta per materialitzar la independència o el que es decideixi en referèndum (full de ruta al que per cert gairebé ningú fa referència i que és imprescindible si es vol un procés seriós i viable); però alhora cal lluitar pel canvi de les polítiques econòmiques que estan portant al desastre a mitja Europa. I en això segon hem d’anar de la mà de tots els altres pobles, des dels grecs, italians, irlandesos i espanyols, fins als francesos, belgues i holandesos, als que ben aviat també tocarà el rebre si entre tots no posem fre a aquestes polítiques salvatges de retallada i ofec al servei exclusiu dels més poderosos.