divendres, 21 de desembre del 2012
dijous, 20 de desembre del 2012
Resum del ple municipal de desembre
El primer punt, el pressupost municipal 2013, ha estat retirat de l’ordre del dia per part del govern. ICV-EUiA hem explicat que els vilafranquins i les vilafranquines es mereixen que trobem la manera d’arribar a un acord i que estem oberts al diàleg i a disposició del govern municipal per treballar i acordar el pressupost abans de final d’any.
Si que s’ha aprovat una modificació del pressupost 2012. ICV-EUiA no ens hem oposat a aquest tràmit però hem denunciat que l’Ajuntament de Vilafranca es veu obligat a rebaixar el pressupost en 100.000 € perquè la Generalitat ha retallat el finançament de diferents partides municipals quan ja estaven compromeses. També s’ha aprovat un petit ajust al pressupost del teatre Cal Bolet i l’Auditori.
Hem votat en contra de declarar “no disponible” la paga de desembre dels treballadors municipals. ICV-EUiA ens oposem a que, per Decret, el govern del PP ordeni als ajuntaments ‘segrestar’ la paga dels treballadors i ‘regalar-la’ als bancs privats mitjançant “aportacions a plans de pensions o contractes d’assegurança col•lectius, a exercicis futurs” (sic).
El govern municipal de CiU ha retirat de l’ordre del dia la creació de la Fundació Universitària del Vi i el Cava ja que faltava part de la documentació obligatòria, un signe més de la improvisació amb la que estan portant el projecte que inicialment van anomenar ‘Universitat del Vi’.
Hem votat a favor de fer més transparent el consorci sociosanitari que gestiona els equipaments de cura de la gent gran a Vilafranca obrint-lo a la participació de tots els grups municipals i hem demanat que s’apliqui el mateix criteri a la fundació Amàlia Soler (que gestiona habitatges socials a Vilafranca) en la que, de moment, estem exclosos 4 dels 6 grups municipals.
La fins ara regidora d’Educació i Serveis Socials, Sra. Ramona Suriol, ha anunciat la seva dimissió. Tot i que a nivell polític sovint hem defensat idees diferents, hem fet un reconeixement al seu compromís amb la col•lectivitat.
Pel que fa a l’apartat de mocions hem votat a favor d’adoptar mesures per garantir el dret a l’habitatge; a favor que es creï un registre municipal d’establiments comercials solidaris; en contra de la llei que pretén menystenir el català i separar els infants a les escoles en funció de la llengua (llei Wert) [aquí el text de la intervenció]; a favor de demanar que es mantinguin les beques universitàries erasmus; i a favor de demanar que la Generalitat pagui els diners que deu a les entitats que atenen a les persones amb discapacitat.
En l’apartat de precs i preguntes, hem preguntat per la situació de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès, atès que darrerament els treballadors s’han mobilitzat denunciant greus dificultats; i hem proposat la realització (sense generar cost i amb els mitjans propis: Penedès TV i Ràdio Vilafranca) d’una campanya de conscienciació cívica (Vilafranca Vila Neta) perquè tothom s’impliqui en mantenir neta la Vila, acompanyat d’un compromís de l’Ajuntament en la mateixa direcció.
Si que s’ha aprovat una modificació del pressupost 2012. ICV-EUiA no ens hem oposat a aquest tràmit però hem denunciat que l’Ajuntament de Vilafranca es veu obligat a rebaixar el pressupost en 100.000 € perquè la Generalitat ha retallat el finançament de diferents partides municipals quan ja estaven compromeses. També s’ha aprovat un petit ajust al pressupost del teatre Cal Bolet i l’Auditori.
Hem votat en contra de declarar “no disponible” la paga de desembre dels treballadors municipals. ICV-EUiA ens oposem a que, per Decret, el govern del PP ordeni als ajuntaments ‘segrestar’ la paga dels treballadors i ‘regalar-la’ als bancs privats mitjançant “aportacions a plans de pensions o contractes d’assegurança col•lectius, a exercicis futurs” (sic).
El govern municipal de CiU ha retirat de l’ordre del dia la creació de la Fundació Universitària del Vi i el Cava ja que faltava part de la documentació obligatòria, un signe més de la improvisació amb la que estan portant el projecte que inicialment van anomenar ‘Universitat del Vi’.
Hem votat a favor de fer més transparent el consorci sociosanitari que gestiona els equipaments de cura de la gent gran a Vilafranca obrint-lo a la participació de tots els grups municipals i hem demanat que s’apliqui el mateix criteri a la fundació Amàlia Soler (que gestiona habitatges socials a Vilafranca) en la que, de moment, estem exclosos 4 dels 6 grups municipals.
La fins ara regidora d’Educació i Serveis Socials, Sra. Ramona Suriol, ha anunciat la seva dimissió. Tot i que a nivell polític sovint hem defensat idees diferents, hem fet un reconeixement al seu compromís amb la col•lectivitat.
Pel que fa a l’apartat de mocions hem votat a favor d’adoptar mesures per garantir el dret a l’habitatge; a favor que es creï un registre municipal d’establiments comercials solidaris; en contra de la llei que pretén menystenir el català i separar els infants a les escoles en funció de la llengua (llei Wert) [aquí el text de la intervenció]; a favor de demanar que es mantinguin les beques universitàries erasmus; i a favor de demanar que la Generalitat pagui els diners que deu a les entitats que atenen a les persones amb discapacitat.
En l’apartat de precs i preguntes, hem preguntat per la situació de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès, atès que darrerament els treballadors s’han mobilitzat denunciant greus dificultats; i hem proposat la realització (sense generar cost i amb els mitjans propis: Penedès TV i Ràdio Vilafranca) d’una campanya de conscienciació cívica (Vilafranca Vila Neta) perquè tothom s’impliqui en mantenir neta la Vila, acompanyat d’un compromís de l’Ajuntament en la mateixa direcció.
dimecres, 19 de desembre del 2012
Als que ens volen dividir
[adjunto la intervenció que he fet com a portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida al ple municipal de desembre en el debat sobre la 'llei Wert']
"L’opció del govern de Mariano Rajoy de dividir els infants a les escoles i de menystenir la llengua catalana no la podem comprendre. No sabem si persegueixen insultar-nos, fer que ens barallem entre nosaltres, intentar que els nostre joves siguin més incultes o totes tres coses alhora.
El poble de Catalunya és plural, amb una realitat social complexa. Hi ha catalans que a casa seva parlen en català, altres que parlen en castellà i encara altres en àrab o altres llengües. Hi ha catalans que pensen que hem de buscar l’entesa amb Europa i n’hi ha d’altres que creuen que encara la podem buscar amb Espanya. Però hi ha una cosa que tots tenim clara. Som un sol poble, estimem, entre d’altres, la cultura catalana i sabem que és català qui viu i treballa a Catalunya sense importar on hagi nascut.
Un concepte el d’un sol poble, que van desenvolupar els treballadors del PSUC [1], molts d’ells vinguts de fora de Catalunya, molts d’ells, com Miguel Nuñez, represaliats a la presó, entre d’altres coses, també per defensar una llengua que gairebé no parlaven, però que entenien que era injust que es perseguís i que volien que els seus fills, ja nascuts a Catalunya, tinguessin la oportunitat de conèixer i fer-la també seva. Aquest concepte d’un sol poble, que després també van fer seu la primera Generalitat de Convergència i Unió, i els primers Ajuntaments del Partit Socialista a les ciutats més poblades del país, aquest concepte, per molt que ho intentin el Sr. Aznar, el Sr. Wert i el Sr. Rajoy, aquest concepte no el faran trontollar. No permetre’m que intentin barallar-nos. Decidirem el nostre camí de forma dialogada, pacífica, cohesionada i sobretot de forma democràtica.
Conèixer una llengua no fa mal a ningú. Si són dues millor, i si són tres o quatre, millor encara. Aporten cultura, proporcionen oportunitats de treball, permeten comunicar-se, i quan és la llengua d’un país, permeten entendre’l i integrar-s’hi. Per tant els catalans i les catalanes no deixarem que separin i enfrontin els nostres fills a les aules, i no deixarem que menystinguin la llengua catalana. Moltes gràcies [sr. alcalde per haver-me cedit la paraula]."
[1] El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser el partit polític català que, a l'inici de la guerra civil (1936), va unificar els partits comunistes i socialistes de Catalunya per fer front al cop d'estat i defensar la República. Perduda la guerra, durant la dictadura feixista de Francisco Franco, el PSUC va liderar des de la clandestinitat l'oposició antifranquista fins que els diferents moviments d'oposició democràtica del país es van aglutinar entorn l'Assemblea de Catalunya, en la creació de la qual el PSUC va tenir un paper molt destacat.
Aconseguit tant el retorn de la democràcia com, en bona part, el programa de l'Assemblea de Catalunya, el PSUC va passar per un període de divisions internes i de mals resultats electorals fins que el 1987 es va ajuntar amb l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerres (ENE) per fundar Iniciativa per Catalunya, organització que va incorporar nous grups els anys següents fins constituir Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) l'any 2002. En paral·lel a aquest procés, altres grups sorgits del PSUC també van anar confluint entorn Esquerra Unida i Alternativa (EUiA). Des de l'any 2003 ICV i EUiA formen una coalició electoral i comparteixen treball polític.
"L’opció del govern de Mariano Rajoy de dividir els infants a les escoles i de menystenir la llengua catalana no la podem comprendre. No sabem si persegueixen insultar-nos, fer que ens barallem entre nosaltres, intentar que els nostre joves siguin més incultes o totes tres coses alhora.
El poble de Catalunya és plural, amb una realitat social complexa. Hi ha catalans que a casa seva parlen en català, altres que parlen en castellà i encara altres en àrab o altres llengües. Hi ha catalans que pensen que hem de buscar l’entesa amb Europa i n’hi ha d’altres que creuen que encara la podem buscar amb Espanya. Però hi ha una cosa que tots tenim clara. Som un sol poble, estimem, entre d’altres, la cultura catalana i sabem que és català qui viu i treballa a Catalunya sense importar on hagi nascut.
Un concepte el d’un sol poble, que van desenvolupar els treballadors del PSUC [1], molts d’ells vinguts de fora de Catalunya, molts d’ells, com Miguel Nuñez, represaliats a la presó, entre d’altres coses, també per defensar una llengua que gairebé no parlaven, però que entenien que era injust que es perseguís i que volien que els seus fills, ja nascuts a Catalunya, tinguessin la oportunitat de conèixer i fer-la també seva. Aquest concepte d’un sol poble, que després també van fer seu la primera Generalitat de Convergència i Unió, i els primers Ajuntaments del Partit Socialista a les ciutats més poblades del país, aquest concepte, per molt que ho intentin el Sr. Aznar, el Sr. Wert i el Sr. Rajoy, aquest concepte no el faran trontollar. No permetre’m que intentin barallar-nos. Decidirem el nostre camí de forma dialogada, pacífica, cohesionada i sobretot de forma democràtica.
Conèixer una llengua no fa mal a ningú. Si són dues millor, i si són tres o quatre, millor encara. Aporten cultura, proporcionen oportunitats de treball, permeten comunicar-se, i quan és la llengua d’un país, permeten entendre’l i integrar-s’hi. Per tant els catalans i les catalanes no deixarem que separin i enfrontin els nostres fills a les aules, i no deixarem que menystinguin la llengua catalana. Moltes gràcies [sr. alcalde per haver-me cedit la paraula]."
[1] El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser el partit polític català que, a l'inici de la guerra civil (1936), va unificar els partits comunistes i socialistes de Catalunya per fer front al cop d'estat i defensar la República. Perduda la guerra, durant la dictadura feixista de Francisco Franco, el PSUC va liderar des de la clandestinitat l'oposició antifranquista fins que els diferents moviments d'oposició democràtica del país es van aglutinar entorn l'Assemblea de Catalunya, en la creació de la qual el PSUC va tenir un paper molt destacat.
Aconseguit tant el retorn de la democràcia com, en bona part, el programa de l'Assemblea de Catalunya, el PSUC va passar per un període de divisions internes i de mals resultats electorals fins que el 1987 es va ajuntar amb l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerres (ENE) per fundar Iniciativa per Catalunya, organització que va incorporar nous grups els anys següents fins constituir Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) l'any 2002. En paral·lel a aquest procés, altres grups sorgits del PSUC també van anar confluint entorn Esquerra Unida i Alternativa (EUiA). Des de l'any 2003 ICV i EUiA formen una coalició electoral i comparteixen treball polític.
diumenge, 9 de desembre del 2012
L'aigua, bé comú
(article escrit de forma conjunta amb en Jordi Guilera que ens han publicat avui a 'La Veu de la Plaça', la revista gratuïta que edita de forma oberta i participativa el moviment 15M de Vilafranca)
L’aigua és un bé escàs. Sense aigua una persona no pot viure més de 3 dies. La fem servir per dutxar-nos, per cuinar, per rentar la roba, per rentar plats i per anar al lavabo. També en diversos processos industrials. L’aigua és un bé comú, i la seva gestió hauria de respondre als interessos col•lectius, no a interessos mercantils de grans grups privats.
No ho entén així Convergència i Unió que acaba de malvendre la gestió d’Aigües Ter – Llobregat (ATLL) durant 50 anys al grup privat ACCIONA. Fins ara de gestió pública, ATLL capta l’aigua dels embassaments i les dessaladores (“aigua en alta”) i la condueix amb grans canonades fins als dipòsits de molts municipis del país, entre ells els de Vilafranca (i de bona part del Penedès).
Veiem doncs com es perd el control democràtic d’un recurs estratègic pel país, eliminant la capacitat pública de gestionar de forma ecològicament sostenible el cicle de l’aigua i dificultant a tothom l’accés a l’aigua potable i al sanejament ja que als costos de gestió s’hi afegeix ara el lucre de l’empresa privada. No sembla aquesta una manera massa coherent de construir “estructures d’estat”.
De fet, tot just abans de procedir a la privatització, la Generalitat ha incrementat les tarifes de l’aigua “en alta” en un 70%, per a satisfacció i benefici dels propietaris d’ACCIONA. A Vilafranca els efectes d’aquesta mesura no s’han fet esperar ja que Aigües de Vilafranca, que és l’empresa pública municipal que subministra l’aigua “en baixa” (és a dir des del dipòsit municipal fins a l’aixeta de les nostres cases) ha vist incrementats els costos de l’aigua que compra a ATLL, pel que l’Ajuntament ha aprovat un increment de tarifes per als vilafranquins i les vilafranquines.
Una altra decisió més que qüestionable de CiU ha estat la forma més o menys lineal en que Aigües de Vilafranca ha traslladat aquest increment de preu, tot rebutjant la proposta alternativa de repercutir la pujada de tarifes sobre els que fan un ús d’aigua més desmesurat, fet que permetria no disparar el preu de la factura dels que fan un esforç d’estalvi (que són el 85% de les famílies). L’alcalde, Pere Regull (CiU) no ha permès ni tan sols sotmetre a votació aquesta possible alternativa.
Finalment aprofitar les pàgines de ‘La Veu de la Plaça’, per denunciar una altra mesura preocupant que ha adoptat recentment el govern municipal de CiU: la reducció del capital d’Aigües de Vilafranca en 750.000 €, cosa que ens temem que sigui un primer pas per afeblir l’empresa pública i tenir després una “excusa” de caire econòmic per procedir a la seva privatització en favor del lucre d’uns pocs i en perjudici de la ciutadania de la Vila.
L’aigua és un bé escàs. Sense aigua una persona no pot viure més de 3 dies. La fem servir per dutxar-nos, per cuinar, per rentar la roba, per rentar plats i per anar al lavabo. També en diversos processos industrials. L’aigua és un bé comú, i la seva gestió hauria de respondre als interessos col•lectius, no a interessos mercantils de grans grups privats.
No ho entén així Convergència i Unió que acaba de malvendre la gestió d’Aigües Ter – Llobregat (ATLL) durant 50 anys al grup privat ACCIONA. Fins ara de gestió pública, ATLL capta l’aigua dels embassaments i les dessaladores (“aigua en alta”) i la condueix amb grans canonades fins als dipòsits de molts municipis del país, entre ells els de Vilafranca (i de bona part del Penedès).
Veiem doncs com es perd el control democràtic d’un recurs estratègic pel país, eliminant la capacitat pública de gestionar de forma ecològicament sostenible el cicle de l’aigua i dificultant a tothom l’accés a l’aigua potable i al sanejament ja que als costos de gestió s’hi afegeix ara el lucre de l’empresa privada. No sembla aquesta una manera massa coherent de construir “estructures d’estat”.
De fet, tot just abans de procedir a la privatització, la Generalitat ha incrementat les tarifes de l’aigua “en alta” en un 70%, per a satisfacció i benefici dels propietaris d’ACCIONA. A Vilafranca els efectes d’aquesta mesura no s’han fet esperar ja que Aigües de Vilafranca, que és l’empresa pública municipal que subministra l’aigua “en baixa” (és a dir des del dipòsit municipal fins a l’aixeta de les nostres cases) ha vist incrementats els costos de l’aigua que compra a ATLL, pel que l’Ajuntament ha aprovat un increment de tarifes per als vilafranquins i les vilafranquines.
Una altra decisió més que qüestionable de CiU ha estat la forma més o menys lineal en que Aigües de Vilafranca ha traslladat aquest increment de preu, tot rebutjant la proposta alternativa de repercutir la pujada de tarifes sobre els que fan un ús d’aigua més desmesurat, fet que permetria no disparar el preu de la factura dels que fan un esforç d’estalvi (que són el 85% de les famílies). L’alcalde, Pere Regull (CiU) no ha permès ni tan sols sotmetre a votació aquesta possible alternativa.
Finalment aprofitar les pàgines de ‘La Veu de la Plaça’, per denunciar una altra mesura preocupant que ha adoptat recentment el govern municipal de CiU: la reducció del capital d’Aigües de Vilafranca en 750.000 €, cosa que ens temem que sigui un primer pas per afeblir l’empresa pública i tenir després una “excusa” de caire econòmic per procedir a la seva privatització en favor del lucre d’uns pocs i en perjudici de la ciutadania de la Vila.
dijous, 29 de novembre del 2012
Una Syriza catalana?
És possible una confluència de l'esquerra nacional per bastir una alternativa que permeti acabar amb la retallada dels drets socials i amb les polítiques d'ofec del món del treball i de l'economia?
Com cada primer dilluns de mes, al nou espai d'Iniciativa Vilafranca organitzem una tertúlia política oberta a tothom sobre alguna qüestió d'actualitat.
Després d'haver conegut, a partir de la visita d'Alexis Tsirpas a Barcelona, més detalls de l'experiència de Syriza (confluència dels partits grecs que defensen les polítiques d'esquerres i contra l'austericidi), ens preguntem si seria possible a Catalunya algun tipus d'experiència similar...
Dilluns, a les 20:00 hores al nou espai d'Iniciativa #tpdvila
divendres, 23 de novembre del 2012
Treball, educació, salut, cultura, país: hi ha alternativa!
(article que m'han publicat avui al setmanari penedesenc El 3 de Vuit)
La profunditat de la crisi i l’excés d’informació que rebem cadascú de nosaltres sense temps de digerir-la creen una gran confusió que, en ocasions, ens pot fer perdre perspectiva. En aquest marc de confusió les coses més evidents poden quedar emmascarades o passar desapercebudes. Fem doncs una ullada de conjunt.
La crisi no l’hem causada els que l’estem pagant, no l’hem causada els treballadors, ni els del sector públic, ni els del sector privat, ni els autònoms. No l’hem causada els comerciants, ni les empreses de serveis, ni la petita i mitjana empresa productiva. La crisi, recordem-ho, té l’origen en l’especulació financera i immobiliària, és a dir en l’afany de lucre desmesurat d’uns pocs que volen acumular riquesa sense treballar.
Les forces que recolzen la política econòmica dels últims anys (populars, socialistes i convergents) han rescatat els bancs, amb els diners de tots, sense demanar-los res a canvi. Han rebaixat els impostos als mes poderosos, reduint la progressivitat del sistema i no han combatut el frau, sinó que fins hi tot els han donat amnisties.
El model productiu del país (molt basat en la construcció i en la importació de petroli de l’estranger) està esgotat i les reformes laborals adoptades no només no impulsen el repartiment del treball sinó que fan tot el contrari. Això causa un atur enorme, agreujat per unes retallades en els serveis públics (salut, educació, acció social, investigació universitària...) que no aporten cap solució i només serveixen per empitjorar la qualitat de vida de la gent, destruir les possibilitats de futur i crear més atur.
Davant d’això què proposa Iniciativa? Doncs una política que redistribueixi la riquesa, unes lleis laborals que facilitin el repartiment del treball existent, un impuls de la modernització ecològica de la indústria (en especial en el sector energètic); revertir les retallades; repensar la política d’infraestructures, mesures per aturar el frau i l’especulació. En definitiva, veure què estan fent els països que més bé resisteixen la crisi en el marc d’Europa i arribar a acords polítics i socials amplis per avançar cap a aquest model.
Cal també una profunda regeneració democràtica, reinventant la política i recuperant la implicació de la ciutadania en allò que és col•lectiu. I hi ha qüestions sobre les que a aquestes alçades ja no caldria ni discutir: El poble de Catalunya ha de poder decidir quin tipus de relació vol tenir amb l’Estat i amb Europa. Perquè en una democràcia les coses s’han de decidir recollint l’opinió del conjunt de la ciutadania. Això és el dret a decidir, i ha de valdre per l’estructura de país i, en general, per totes les decisions importants.
La profunditat de la crisi i l’excés d’informació que rebem cadascú de nosaltres sense temps de digerir-la creen una gran confusió que, en ocasions, ens pot fer perdre perspectiva. En aquest marc de confusió les coses més evidents poden quedar emmascarades o passar desapercebudes. Fem doncs una ullada de conjunt.
La crisi no l’hem causada els que l’estem pagant, no l’hem causada els treballadors, ni els del sector públic, ni els del sector privat, ni els autònoms. No l’hem causada els comerciants, ni les empreses de serveis, ni la petita i mitjana empresa productiva. La crisi, recordem-ho, té l’origen en l’especulació financera i immobiliària, és a dir en l’afany de lucre desmesurat d’uns pocs que volen acumular riquesa sense treballar.
Les forces que recolzen la política econòmica dels últims anys (populars, socialistes i convergents) han rescatat els bancs, amb els diners de tots, sense demanar-los res a canvi. Han rebaixat els impostos als mes poderosos, reduint la progressivitat del sistema i no han combatut el frau, sinó que fins hi tot els han donat amnisties.
El model productiu del país (molt basat en la construcció i en la importació de petroli de l’estranger) està esgotat i les reformes laborals adoptades no només no impulsen el repartiment del treball sinó que fan tot el contrari. Això causa un atur enorme, agreujat per unes retallades en els serveis públics (salut, educació, acció social, investigació universitària...) que no aporten cap solució i només serveixen per empitjorar la qualitat de vida de la gent, destruir les possibilitats de futur i crear més atur.
Davant d’això què proposa Iniciativa? Doncs una política que redistribueixi la riquesa, unes lleis laborals que facilitin el repartiment del treball existent, un impuls de la modernització ecològica de la indústria (en especial en el sector energètic); revertir les retallades; repensar la política d’infraestructures, mesures per aturar el frau i l’especulació. En definitiva, veure què estan fent els països que més bé resisteixen la crisi en el marc d’Europa i arribar a acords polítics i socials amplis per avançar cap a aquest model.
Cal també una profunda regeneració democràtica, reinventant la política i recuperant la implicació de la ciutadania en allò que és col•lectiu. I hi ha qüestions sobre les que a aquestes alçades ja no caldria ni discutir: El poble de Catalunya ha de poder decidir quin tipus de relació vol tenir amb l’Estat i amb Europa. Perquè en una democràcia les coses s’han de decidir recollint l’opinió del conjunt de la ciutadania. Això és el dret a decidir, i ha de valdre per l’estructura de país i, en general, per totes les decisions importants.
dimecres, 21 de novembre del 2012
Sobre les alternatives a l'"austericidi"
(imatges de Penedès Televisió de l'acte central d'ICV-EUiA a l'Alt Penedès)
Us deixo també una fotografia de l'acte i l'enllaç a la nota de premsa.
Amb el gruix dels actes de campanya al Penedès realitzats, demà m'agradaria molt assistir a l'acte d'Alexis Tsipras (líder de Syriza i cap de l'oposició al Parlament grec) amb Joan Herrera a Barcelona, a veure si m'ho puc combinar. En tot cas, us deixo el cartell per si us hi voleu passar.
Personalment considero que cal repensar formules perquè a Catalunya sigui possible regenerar la democràcia, refermar la sobirania del poble i impulsar una alternativa que posi fi a les polítiques de retallada i ofec i permeti avançar cap a un nou model productiu basat en la qualitat de vida de les persones i el respecte al medi natural.
En aquest sentit penso que a tots plegats ens pot ser ben útil conèixer l'experiència de Syriza i el procés de confluència de les diferents forces polítiques que s'hi han anat integrant fins a construir l'alternativa més solida que hi ha actualment a l'austericidi que està minant els fonaments de l'Europa democràtica...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)