dimecres, 19 de desembre de 2012

Als que ens volen dividir

[adjunto la intervenció que he fet com a portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida al ple municipal de desembre en el debat sobre la 'llei Wert']

"L’opció del govern de Mariano Rajoy de dividir els infants a les escoles i de menystenir la llengua catalana no la podem comprendre. No sabem si persegueixen insultar-nos, fer que ens barallem entre nosaltres, intentar que els nostre joves siguin més incultes o totes tres coses alhora.

El poble de Catalunya és plural, amb una realitat social complexa. Hi ha catalans que a casa seva parlen en català, altres que parlen en castellà i encara altres en àrab o altres llengües. Hi ha catalans que pensen que hem de buscar l’entesa amb Europa i n’hi ha d’altres que creuen que encara la podem buscar amb Espanya. Però hi ha una cosa que tots tenim clara. Som un sol poble, estimem, entre d’altres, la cultura catalana i sabem que és català qui viu i treballa a Catalunya sense importar on hagi nascut.

Un concepte el d’un sol poble, que van desenvolupar els treballadors del PSUC [1], molts d’ells vinguts de fora de Catalunya, molts d’ells, com Miguel Nuñez, represaliats a la presó, entre d’altres coses, també per defensar una llengua que gairebé no parlaven, però que entenien que era injust que es perseguís i que volien que els seus fills, ja nascuts a Catalunya, tinguessin la oportunitat de conèixer i fer-la també seva. Aquest concepte d’un sol poble, que després també van fer seu la primera Generalitat de Convergència i Unió, i els primers Ajuntaments del Partit Socialista a les ciutats més poblades del país, aquest concepte, per molt que ho intentin el Sr. Aznar, el Sr. Wert i el Sr. Rajoy, aquest concepte no el faran trontollar. No permetre’m que intentin barallar-nos. Decidirem el nostre camí de forma dialogada, pacífica, cohesionada i sobretot de forma democràtica.

Conèixer una llengua no fa mal a ningú. Si són dues millor, i si són tres o quatre, millor encara. Aporten cultura, proporcionen oportunitats de treball, permeten comunicar-se, i quan és la llengua d’un país, permeten entendre’l i integrar-s’hi. Per tant els catalans i les catalanes no deixarem que separin i enfrontin els nostres fills a les aules, i no deixarem que menystinguin la llengua catalana. Moltes gràcies [sr. alcalde per haver-me cedit la paraula]."

[1] El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser el partit polític català que, a l'inici de la guerra civil (1936), va unificar els partits comunistes i socialistes de Catalunya per fer front al cop d'estat i defensar la República. Perduda la guerra, durant la dictadura feixista de Francisco Franco, el PSUC va liderar des de la clandestinitat l'oposició antifranquista fins que els diferents moviments d'oposició democràtica del país es van aglutinar entorn l'Assemblea de Catalunya, en la creació de la qual el PSUC va tenir un paper molt destacat.

Aconseguit tant el retorn de la democràcia com, en bona part, el programa de l'Assemblea de Catalunya, el PSUC va passar per un període de divisions internes i de mals resultats electorals fins que el 1987 es va ajuntar amb l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerres (ENE) per fundar Iniciativa per Catalunya, organització que va incorporar nous grups els anys següents fins constituir Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) l'any 2002. En paral·lel a aquest procés, altres grups sorgits del PSUC també van anar confluint entorn Esquerra Unida i Alternativa (EUiA). Des de l'any 2003 ICV i EUiA formen una coalició electoral i comparteixen treball polític.