Els 177 € a Vilafranca: les propostes d’Iniciativa

Fa unes setmanes han anunciat que l’Estat constitueix un fons de vuit mil milions d’euros a repartir entre els municipis segons la població. Són els famosos 177 € per habitant de que parla la premsa. A l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès li corresponen prop de sis milions i mig d’euros (6.487.682 €).

Ha calgut la pràctica rebel·lió dels Ajuntaments i organitzacions municipalistes [1] [2] [3] de tot l’Estat i, sobretot, una crisi econòmica com un cavall perquè hi hagi hagut una certa reacció per part del Govern central davant l’absència de finançament dels municipis.

És evident que aquest Fons Estatal d’Inversió Local no resol el dèficit històric de les finances municipals sinó que simplement està pensat per injectar diner líquid a l’economia i ‘crear’ treball en forma d’obra pública.

Aquesta darrera frase la dic perquè els vilafranquins i vilafranquines enteguin les limitacions que es tindran a l’hora d’aplicar aquests sis milions i mig d’euros, limitacions que són, entre d’altres, les següents:

- Els diners han de ser per fer obres de construcció, no per prestar serveis (és a dir amb aquests diners no podem contractar assistents socials o policies ni podem subvencionar famílies o entitats).

- Cal presentar les sol·licituds (dir en que s’invertiran els diners) abans del 24 de gener de 2009, i el que és més important, aquestes sol·licituds ja han d’anar acompanyades del projecte tècnic. Aquest termini, així sense previ avís, i amb el Nadal pel mig, és insuficient perquè cap equip d’arquitectes (públic o extern) pugui redactar de zero un projecte complex que comporti càlculs d’estructures.

- A més a més no està permès incloure en aquest fons obres que ja tinguin una part finançada (que és el més normal, ja sigui amb el suport de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona o, més puntualment, de la Unió Europea o del Govern de l’Estat).

- L’Estat obliga a que les obres comencin abans del 13 d’abril de 2009 i a que estiguin acabades el primer trimestre de 2010 negant en cas contrari el finançament.

La combinació d’aquestes condicions fa que, Vilafranca no pugui ‘gastar’ la suma dels 177 € per habitant en obres com:

Acabar la Rambla Sant Francesc, iniciar la Residència d’avis de l’antic Incavi, agilitzar el Parking de la Plaça Pau Casals, urbanitzar el cobriment de la via del tren, agilitzar les obres del Vinseum, fer un edifici per l’Escola d’Idiomes, construir una llar d’infants a Les Clotes o construir la nova caserna de la Policia local. Sembla (cal acabar de confirmar-ho) que tampoc es podrien destinar a agilitzar les obres de l’equipament juvenil de Cal Berger o a acabar d’una vegada per totes el nou Auditori. Lògicament, tampoc podem fer obres que no siguin de competència municipal (Renfe, escoles, CAP...).

Descartat d’entrada tot això, per no permetre-ho el Fons Estatal, aquest divendres s’ha fet una reunió entre els portaveus dels sis grups municipals i el secretari de l’Ajuntament per fer propostes. El termini del 24 de gener apreta. Si volem que els arquitectes preparin algun projecte cal dir-ho ja mateix.

A la reunió l’equip de govern planteja destinar els diners a via pública, és a dir a obres de millora de carrers i voreres, i una única proposta diferent: la d’arreglar la façana medieval de l’antic Hospital al Carrer Sant Pere (proposta que compartim).

És evident que la via pública acabarà sent la màxima destinatària d’aquest peculiar fons estatal. Sempre hi ha voreres per arreglar i carrers per reasfaltar. I sobretot aquest tipus de projectes són menys complexos tècnicament i els arquitectes, si es reparteix la feina entre diversos equips, si que es podran tenir els projectes per al 24 de gener.

Ara bé, hem de fer un esforç per prioritzar, i mirar d'optimitzar les obres que es facin. Així en aquesta reunió de portaveus de divendres Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida (ICV-EUiA) vam entregar a l’Alcalde una llista on proposàvem:

1. Rehabilitació de la façana de l’antic Hospital al C. Sant Pere, partint de l’avantprojecte de que ja disposa l’Ajuntament (foto).

2.- Obres d’instal·lació de la segona mini-deixalleria (que seguirà, esperem, a la primera que s’intal·larà la setmana entrant).

3.- Sol·lució estructural al col·lector de la Riera de Llitrà (al final de la zona esportiva) ja sigui amb xarxa de clavegueram separada o amb un dipòsit per a aigües brutes (obra poc ‘vistosa’, però molt necessària i que difícilment podrem afrontar si no és amb alguna situació excepcional com la d’aquest fons extra).

4.- Intervencions de manteniment i accesibilitat de la via pública (tant amb contractació externa, com amb execució directa amb el nou grup d’intervenció ràpida previst a l’esborrany de pressupost).

5.- Instal·lació de marquesines i plataformes del bus urbà en parades on encara no n’hi ha.

6.- Senyalització adequada de les zones 30 per a bicicletes amb paviment diferenciat.

7.- Petites reparacions d’edificis públics.

8.- Manteniment de camins rurals.

Més enllà d’algunes propostes com les que ja hem anomenat en un paràgraf anterior i que clarament es descarten per no poder ser objecte de finançament amb el fons estatal, de la reunió dels sis grups polítics municipals de l’altre dia no en queda res més sobre la taula que la proposta del govern i la d’ICV-EUiA; més enllà d’intentar veure si es troba una improbable esclexa legal per accelerar Cal Berger o el final de l’Auditori. Si hi ha més idees cal posar-les ja sobre la taula...


[origen imatge]

I mentrestant vosaltres?

El 3 de Vuit publica que l’alcalde Marcel Esteve plega. L’alcalde ho nega. Surrealista i fins i tot kafkià. Coses semblants (mocions de censura fantasma...) van apareixent als mitjans locals des de fa ja sis mesos.

I mentrestant que fem nosaltres, els homes i les dones d’Iniciativa?

La resposta és: estem treballant l’esborrany de pressupost que hi ha sobre la taula.

A mitjans d’ocutubre vam explicar en roda de premsa el nostre punt de vista en relació a com encarar el 2009 des de l’Ajuntament de Vilafranca.

Posteriorment des d’Iniciativa vam anar teixint un acord amb PSC i CUP en relació a les Ordenances Fiscals pel 2009 (és a dir als ingressos de l’Ajuntament sobre els que podem decidir), acord que ja he comentat en aquest bloc aquí i aquí.

Alhora hem fet una llarga i intensa tanda de reunions entre tots els grups que han volgut per tal de fer propostes sobre el pressupost 2009. ICV-EUiA, PSC i CUP hem anat a totes aquestes reunions. El PP i ERC a algunes. CiU a cap d’elles.

El govern del PSC ens ha fet arribar fa pocs dies una proposta escrita on recullen que assumirien del que s’ha dit en aquestes reunions, i ha acompanyat aquesta proposta escrita d’un esborrany de pressupost.

En aquests moments la gent d’Iniciativa per Catalunya Verds de Vilafranca del Penedès estem estudiant i contrastant aquest esborrany. Esvaint dubtes amb alguns serveis i regidories, analitzant alternatives, etc.

Sobre la resta, no vull haver de tornar a dir el que ja hem hagut de repetir en massa ocasions en els darrers mesos. Bon cap de setmana a tothom.

Vivències de la 9ª Assembla Nacional d’ICV

Quina diferència amb anteriors ocasions! La sala gran de la Fira de Sabadell ben plena, en alguns moments amb prop d’un miler de delegats i delegades (i fins a 8 companys i companyes de l’agrupació de Vilafranca, fent un total de 14 si contem tots els i les que, en un moment o altre del cap de setmana, ens hem acostat fins a Sabadell).

En surto content d’aquest assemblea, content per diversos motius. En primer lloc perquè Iniciativa ha crescut molt en els darrers sis anys i això demanava un lògic reajust que ara s’ha fet efectiu. Més veus i de més territoris s’han incorporat a la nova direcció de la mà del Joan Herrera, el nou secretari general. Com a mostra, la companya Marta Otero, de la nostra agrupació, estarà a l’executiva nacional. La Iolanda Sánchez, de Vilanova, també hi serà.

Un partit abans molt localitatzat al Barcelonès, al Baix Llobregat i al Vallès Occidental, i que, tret dels Ajuntaments, sempre havia estat a l’oposició ens trobem que en molt pocs anys s’ha estès pràcticament per tota la geografia catalana, ha doblat la militància i ha entrat a formar part del govern del país, posant-hi els seus dirigents amb més experiència. En algun moment aquest fet ha provocat una certa desconnexió entre els nostres dirigents al govern i la resta de l’organització, però és bo veure que el Joan Saura ha escoltat les veus que posaven de manifest aquest fet, ha fet autocrítica constructiva, reorganitzant el partit i donant més força a nous dirigents com el Joan Herrera, la Laia Ortiz o el Lluís Moreno, per citar-ne alguns.

Surto content perquè, com deia el Joan Herrera al final de l’assemblea “hem pogut debatre i canalitzar les autocrítiques per trobar punts en comú”. I tant que sí. S’havien presentant més de mil esmenes al document estratègic de la ponència. Gairebé totes han estat finalment recollides o s’ha acordat un redactat alternatiu de consens amb les agrupacions territorials que les havien presentat. També ha estat així amb la dotzena d’esmenes que havíem presentat des de Vilafranca, algunes de profunditat com la referent a la política agrària (reclamant transparència i representativitat en tots els processos de negociació de preus així com un aposta més clara no només per l’agricultura ecològica sinó també per la de producció integrada amb estímuls econòmics a les explotacions que canviïn de model productiu); d’altres de més puntuals eren les aportacions en relació a l’apartat de reforma constitucional o a la necessitat d’enfortir la imatge comuna del Partit Verd Europeu, del que ICV forma part.

Des de Vilafranca també vam esmenar a un altre document, el d’organització, on demanàvem que Iniciativa defugi l’ambigüitat i aposti clarament per la Vegueria Penedès. Tot i que l’esmena no va prosperar, com era previsible en un tema que suposa contradir als governs de la Generalitat i que ni Iniciativa ni la societat catalana encara no han debatut a fons (amb l’excepció de les nostres comarques), si que és cert que vam obtenir més suports dels que esperàvem (suports que, si fem números, anaven molt més enllà de l’Alt, el Baix i el Garraf) i sobretot que hi va haver una gran abstenció de gairebé la meitat dels delegats i delegades presents a la sala, fet que posa de manifest que cal parlar més a fons d’aquest tema perquè tothom pugui formar-se una opinió.

Salut i Iniciativa!

Millorar la gestió de les escombraries

Continuant amb el comentari de les ordenances fiscals de l’Ajuntament de Vilafranca pel 2009, val a dir que una part important de les intervencions van fer referència a la taxa de la brossa.

Novament posàvem de manifest que cada cop generem més escombraries i que els costos de recollida i tractament són cada vegada més elevats, especialment si, com és el cas de Vilafranca, moltes restes orgàniques encara van a parar al contenidor ‘tradicional’ que es coneix com “contenidor de rebuig” i que potser hauríem de passar a anomenar com a “contenidor car”.

En aquest context ja l’any passat, tant Iniciativa com la Cup, vam condicionar el nostre suport a les ordenances fiscals al fet que es fes un pla per millorar la gestió dels residus i que en el pressupost pel 2008 es consignés una partida per aplicar-lo. Des del grup d’ICV-EUiA vam presentar una moció que va ser aprovada. El grup de la CUP fins i tot va afegir com a condició que es quantifiqués en un mínim de 400.000 € la partida pressupostaria per aplicar el pla.

Un parell de mesos més tard, el govern del Partit dels Socialistes va incloure aquests compromisos al pressupost del 2008, juntament amb la proposta d’Iniciativa d’emplaçar una mini-deixalleria en un espai cèntric de la Vila (amb aquest punt verd es pretén la recollida en proximitat de diversos residus i, sobretot, l’educació i la conscienciació entorn de la problemàtica dels residus).

També a proposta d’Iniciativa es contemplava al pressupost del 2008 una partida per desenvolupar alternatives a les bosses de plàstic d’un sol ús (un residu important que, a més a més dificulta la transformació de la brossa orgànica en compost), proposta que el mes de febrer era recollida ja de forma més concreta en la moció “Vilafranca lliure de bosses de plàstic”.

Aquests doncs eren els compromisos adquirits pel govern. I el cert és l’estudi sobre la gestió de les escombraries s’ha realitzat (més tard del previst, i sense els mecanismes de seguiment que proposava la nostra moció, però s’ha fet, i amb força rigor). I el que és més important, a partir del mes de setembre, s’han començat a aplicar les mesures més urgents que s’hi proposen, es especial la recollida porta a porta de la matèria orgànica als ‘grans generadors’ (restaurants, alimentació...). Pel que fa a la mini-deixalleria, s'ha obtingut una important subvenció (del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat) i l'Ajuntament ja ha licitat el contracte pel que esperem que, en unes setmanes, pugui començar la seva instal·lació.

Pel que fa a les bosses de plàstic, durant l’any s’han fet mesures puntals de difusió, però la primera mesura de profunditat no ha arribat fins aquestes ordenances pel 2009: les bonificacions fiscals del 10% de la taxa d’escombraries per aquells comerços d’alimentació que no donin bosses de plàstic; i del 5% per aquells que, tot i facilitar bosses, aquestes bé es cobren a la clientela que en demana o bé se’n descompta el cost a la clientela que no en requereix perquè utilitza cistells, carros de la compra o similars.

Aquí trobareu un esquema que explica el funcionament d’aquesta bonificació.

Val a dir que aquest només és un primer pas per assolir l’objectiu d’una Vilafranca lliure de bosses de plàstic fixat per al 2010. Els propers passos, que ja s’estan treballant, són mesures per estendre la campanya als mercats municipals (Pelegrina, Carn i Sant Salvador), als mercats a l’aire lliure (especialment el dels dissabtes, però també el de davant la Pelegrina i el de la verdura); cap a altres tipus de comerços i, posteriorment, cap a altres tipus d’embolcalls, més enllà de les bosses. Així doncs hi ha molta feina per fer!


[origen imatge]

Prioritats i ordenances fiscals: visió general

Mensualment hi ha debats a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Segons les temàtiques dels punts de l’ordre del dia es formen unes o altres coincidències entre els diferents grups polítics. Ara bé, si hi ha un debat on queden clares les prioritats de cada grup aquest és sens dubte el debat entorn les Ordenances Fiscals, que generalment té lloc per aquestes dates.

Així doncs dimarts ens trobàvem, molt a grans trets, per un costat amb un plantejament que propugna que, davant la crisi, cal una rebaixa d’impostos i taxes (tesi defensada per CiU i el PP); mentre que, per l’altre costat, es defensa que, davant la crisi, l’administració més propera a les persones, és a dir l’Ajuntament, ha de mantenir, i a ser possible reforçar, el nivell de serveis, i per tant, cal mantenir el nivell d’impostos i taxes, actualitzant-lo amb l’IPC (tesi defensada pel PSC local, la CUP, ICV-EUiA i, amb alguns dubtes, per la ERC local).

I és que val a dir que, tot i mantenir el nivell d’impostos, els ingressos de l’Ajuntament disminuiran de forma dràstica per diversos motius: la crisi immobiliària (que afecta un sector que, amb llicències urbanístiques, impost de construccions, taxes d’ocupació de via pública i plusvàlues per compravenda d’immobles, aporta molts diners a les arques municipals), la menor activitat econòmica, i també, i cal dir-ho ben alt, la deslleialtat institucional que mostra el govern l’estat central. Perquè d’una banda, Zapatero ha decidit rebaixar els diners que es destinen als municipis; i d’altra banda sembla que continuarà incomplint l’Estatut de Catalunya, pel que la Generalitat (que al seu torn també aporta finançament als municipis) rebrà menys diners dels que li pertoquen.

Mentrestant s’incrementen les necessitats socials que cal encarar: reforçar tots els programes d’ocupació i de formació, muscular els serveis socials i ampliar-ne la incidència i capacitat de resposta així com invertir en una modernització ecològica que ens permeti avançar en l’estalvi i la optimització de recursos.

Així doncs, tot i mantenir el nivell d’impostos, de cara al pressupost caldrà, més que mai, esforçar-se per eliminar despeses supèrflues o no prioritàries i concentrar-nos en la prestació de serveis a les persones.

En els propers dies espero poder comentar alguns detalls novedosos de les ordenances fiscals de 2009. Mentrestant podeu contrastar punts de vista amb l’amic Jordi Guilera que, com a bon economista, estrena bloc abordant aquesta temàtica.

[origen i llicència de la imatge]

Audiència pública: Vilafranca té un problema important amb el mal acabat de l’obra de cobriment de les vies

[Perla fotogràfica: Cartellet ple de promeses que el Ministerio de Fomento encara té penjat a l’estació de Vilafranca i on expliquen la obra de cobriment de les vies]

El passat dijous, utilitzant per primera vegada el mecanisme de participació democràtica que és l’Audiència Pública, nombrosos veïns i veïnes de Vilafranca (més de sis cents) van forçar una reunió amb els responsables polítics municipals, per tal que s’afronti la problemàtica que ha generat la mala execució per part del Ministerio de Fomento de les obres de cobriment de les vies del tren al seu pas pel nucli urbà de la Vila.

Vilafranca té un problema important amb aquesta obra. És un problema tècnic i nosaltres, des d’Iniciativa per Catalunya Verds, el que diem és que a problemes tècnics, solucions tècniques.

El Ministerio de Fomento, que és el responsable de la obra, ha de plantejar aquestes solucions tècniques. És la seva responsabilitat: Un projecte que es fa, entre d’altres motius, per millorar la seguretat i reduir l’impacte sonor, no pot acabar, com està passant, generant vibracions i sorolls majors dels que hi havia abans.

Perquè, com vaig dir l’altre dia, si mirem el cartell informatiu del Ministerio que encara hi ha a l’estació de tren de Vilafranca podem llegir clarament que, entre els objectius de l’obra, entre d’altres, es destacaven com a “beneficis per als ciutadans” l’existència d’una “infraestructura segura” i la reducció de l’”impacte acústic del sistema ferroviari” [1].

El tema no és nou. Els veïns i veïnes de les dues zones més afectades fa temps que es queixen i demanen explicacions. A l’Ajuntament fa mesos que, amb el vot de tots els grups, vàrem aprovar fer estudis fiables sobre la situació, per tal de saber a que ens ateníem.

No seria cert dir que el govern municipal no ha fet res durant aquests mesos, però si que es pot dir que, fins al moment, ha faltat empenta i resolució per afrontar el tema. I també és bastant evident que, donada la envergadura de la obra, l’Ajuntament no es va dotar dels mitjans necessaris per fer un seguiment més acurat de la obra.

Però nosaltres ara volem mirar endavant, mirar de, entre tots i totes, trobar solucions a les greus problemàtiques dels veïns i veïnes. Perquè aquesta obra no està ben acabada i no pot ser que les coses quedin mal fetes.

No és un tema fàcil: com a mostra el fet que, tot i els esforços realitzats les últimes setmanes per l’Alcalde, ningú del Ministerio de Fomento es va dignar a venir a donar explicacions als veïns el dijous passat.

Nosaltres, d’es d’Iniciativa per Catalunya Verds, estarem al costat de l’Alcalde en aquest assumpte sempre que mostri compromís i determinació per remoure els obstacles que, actualment, mantenen aquest assumpte sense solucionar.

Farem costat a l’Alcalde en la determinació de no recepcionar les obres, i per tant de no pagar-ne el cost que pertoca a l’Ajuntament fins que el problema estigui resolt. Si cal emprendre accions judicials contra el Ministerio les recolzarem (tot i que, no ens enganyem, aquesta via segurament no resoldrà per si sola el problema).

Demanarem a totes les instàncies, començant pel Congrés dels Diputats, que és on es fixa el pressupost del Ministerio de Fomento, que es faci un estudi de quines són les alternatives tècniques possibles (cobrir amb un ‘calaix’, canviar les travesses, instal·lar pantalles acústiques...) i que es pressuposti pel 2009 una partida per executar i dur a la pràctica l’alternativa que els tècnics estimin com a més adequada per solucionar el problema. Evidentment aquest estudi, s’haurà de contrastar per tècnics de la confiança municipal i, si fos possible, també del moviment veïnal.

Mentrestant, a un nivell més immediat, hi ha aspectes no tant complexos que l’equip de govern de Vilafranca hauria de resoldre com més aviat millor, com la neteja dels espais propers a les vies a la zona no coberta; o les gestions perquè l’AVE i els trens de mercaderies redueixin la velocitat al seu pas pel nucli urbà, per reduir d’aquesta manera els sorolls i les vibracions, evitant que s’agreugin els problemes d’esquerdes i permetent unes hores descans una mica menys sorolloses. Per emprendre aquestes mesures com més aviat millor, tot el nostre suport!

[1] Per no parlar del “més confort i regularitat ens els desplaçaments” que també promet el famós cartellet... Però això és un altre tema, del que també n’hem parlat recenment.

Crisi: Desarmar els mercats financers

L’impacte de la crisi és profund i els polítics locals ens hem de centrar en trobar respostes pràctiques davant de l’increment de l’atur a les nostres comarques. I de fet des d’Iniciativa la setmana passada ja vam anunciar en roda de premsa les nostres propostes per al pressupost 2009 a Vilafranca on les polítiques actives d’ocupació tenen un paper destacat.

Dit això, no em puc estar de ser dels que recordem que no és cert (com estem llegint arreu aquests últims dies) que ningú hagués advertit dels riscos de tot el conjunt de nefastes polítiques que ens han portat a aquesta crisi econòmica i que, pel camí, han deixat un increment brutal de les desigualtats a nivell mundial i, a casa nostra, a moltes famílies endeutades i ara, a força gent a l’atur. No és cert que ningú no hagués advertit dels riscos.

Reprodueixo a continuació un article que té més de 10 anys: És el famós editorial de Le Monde diplomatique escrit Ignacio Ramonet el desembre de 1997. L’editorial que, posteriorment, donaria lloc a la creació de l’associació Attac, sense la que difícilment es podria explicar l’aparició del moviment antiglobalització o altermundista el 1998. Aquest moviment va néixer precisament per denunciar les polítiques que ens han portat fins on ara estem, i mirar de construir-hi alternatives, a partir del Forum Social Mundial, d’on va sorgir el gener de 2001 un manifest titulat “Un altre món és possible”, també conegut com a Compromís de Porto Alegre.

Personalment no és la primera vegada que parlo d’aquest editorial d’en Ramonet. Vaig ressenyar-lo per a la desapareguda revista Versus l’any 2003. Tampoc és, per tant, casual que una de les primeres mocions que vaig presentar com a regidor de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès anés encaminada a posar el primer gra de sorra per a la utilització de la banca ética en transaccions bancàries de l’Ajuntament.

Però evidentment s’han escrit moltíssim més textos. En alguna ocasió us he parlat de Viviane Forrester i dels seus llibres. Són els que més recomano per a qui vulgui aprofundir.

Bé, no m’allargo més. A continuació, Desarmar els mercats financers, l’editorial escrit ple Ramonet el 1997, del que m’he permès destacar en negreta algunes frases.

I si voleu seguir llegint-lo, un article seu, en aquest cas actual (finals de setembre de 2008), és La crisi del siglo.

El tifó que han experimentat les borses d’Àsia amenaça la resta del món. La mundialització –el principal motor de la qual és l’optimització a escala planetària del capital financer– està posant als pobles en estat d’inseguretat generalitzada. Ignora i rebaixa a les nacions i als seus Estats en tant que espais idonis per a l’exercici de la democràcia i com a garants del bé comú.

La mundialització financera ha creat així el seu propi Estat. Un Estat supranacional, que disposa dels seus aparells, de les seves xarxes d’influència i dels seus propis mitjans d’acció. Es tracta de la constel·lació formada pel Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial (BM), l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i l’Organització Mundial del Comerç (OMC). Aquestes institucions parlen amb una sola veu –amplificada per la pràctica totalitat dels mitjans de comunicació– per a exaltar les “virtuts del mercat”.

Aquest Estat mundial és un poder sense societat ja que, aquest rol, és exercit pels mercats financers i les empreses gegants de què són mandataris. El resultat és que les societats realment existents són societats sense poder. I tot això no deixa d’agreujar-se.

Successora del GATT, l’OMC s’ha transformat des de 1995 en una institució dotada de poders supranacionals i situada fora de qualsevol control per part de les democràcies parlamentàries.

Una vegada que es proposa intervenir, l’OMC pot declarar les legislacions nacionals en matèria de dret laboral, de medi ambient o de salut “contràries a la llibertat de comerç” i demanar la seua derogació. D’altra banda, des de maig de 1995, al sí de l’OCDE, al marge de l’opinió pública dels diferents països, es negocia l’importantíssim Acord Multilateral d’Inversions (AMI), que s’haurà de signar el 1998, i que s’orienta a donar plens poders als inversors enfront dels governs [1].

El desarmament del poder financer ha de convertir-se en un objectiu d’interès cívic de primera magnitud, si es vol evitar que el món del pròxim segle es transformi en una jungla on els predadors imposen la seva llei.

Diàriament uns 1.500 millards de dòlars realitzen múltiples anades i vingudes, especulant sobre les variacions en les cotitzacions de les divises. Aquesta inestabilitat dels canvis és una de les causes de l’alça dels interessos reals, que frena el consum domèstic i les inversions de les empreses. Incrementa els dèficits públics i d’altra banda incita als fons de pensions, que manegen centenars de milers de milions de dòlars, a reclamar a les empreses dividends cada vegada més elevats. Les primeres víctimes d’aquesta “caça” del benefici són els assalariats, els acomiadaments massius dels quals fan pujar les cotitzacions borsàries dels seus ex-empleadors. Poden les societats seguir tolerant l’intolerable per molt de temps? És urgent tirar alguns grans d’arena a l’engranatge d’aquests moviments de capitals devastadors. De tres formes: supressió dels “paradisos fiscals”; augment de la fiscalitat en les rendes del capital; aplicació de taxes sobre les transaccions financeres.

Els paradisos fiscals són zones on regna el secret bancari, que no serveix més que per a camuflar malversacions i altres activitats mafioses. D’aquesta manera, milers de milions de dòlars són sostrets de qualsevol fiscalitat en benefici dels poderosos i dels establiments financers. Perquè tots els grans bancs del planeta tenen sucursals als paradisos fiscals i extreuen un gran profit d’això. Per què no decretar un boicot financer, per exemple, a Gibraltar, o a les Illes Caiman o a Liechtenstein, per mitjà d’una prohibició als bancs que treballen amb el sector públic d’operar i obrir filials en aquests llocs?

L’impost sobre les rendes financeres és una exigència democràtica mínima. Aquests beneficis haurien de ser sotmesos exactament a la mateixa fiscalitat a què se sotmet a les rendes del treball. Açò no succeïx en cap lloc, en particular a la Unió Europea.

La llibertat total de circulació de capitals desestabilitza la democràcia. Per això és important posar en marxa mecanismes dissuasoris. Un d’ells és la Taxa Tobin. Que pren el seu nom del Premi Nobel nord-americà d’economia, que la va proposar el 1972.

Es tracta de gravar, de forma mòdica, totes les transaccions sobre els mercats de canvis per a estabilitzar-los i al mateix temps per a procurar ingressos a la comunitat internacional. Amb un nivell del 0,1%, la taxa Tobin aconseguiria anualment uns 166 mil milions de dòlars, dos vegades més que la summa anual necessària per a eradicar la pobresa extremada d’aquí al començament del pròxim segle.

Nombrosos experts han assenyalat que la posada en pràctica d’aquesta taxa no presentaria cap dificultat tècnica. La seva aplicació arruïnaria el credo liberal d’aquells que no deixen d’evocar l’absència de solucions de recanvi al sistema actual.

Per què no crear (a escala planetària) l’Organització No Governamental Acció per una Taxa Tobin d’ajuda als ciutadans (ATTAC)?. En coordinació amb sindicats i associacions amb finalitats culturals, socials o ecològiques, podria funcionar com un formidable grup de pressió cívica davant dels governs per a impulsar-los a reclamar finalment la posada en marxa efectiva d’aquest impost mundial per la solidaritat.

[1] Aquest tractat ignominiós no es va poder aprovar perquè milers de manifestants antiglobalització van denunciar-lo a la opinió pública mundial amb les manifestacions de Seattle a finals de 1999.