Sobre les ambaixades

L’amenaça del govern del Regne Unit d’assaltar l’ambaixada de l’Equador a Londres és un fet de greu implicacions per les relacions mundials pacífiques entre estats. Qualsevol persona mínimament versada en Dret sap que irrompre en una ambaixada sense el consentiment de l’estat titular seria una vulneració flagrant del dret internacional.

La Carta de les Nacions Unides prohibeix l’amenaça o l’ús de la força contra un altre estat (article 2.4) i obliga a resoldre pacífica ment les controversies (article 33). I de forma més concreta i inequívoca, la Convenció de Viena sobre les Relacions Diplomàtiques (que té un rang superior a qualsevol llei interna del Regne Unit) ho estableix ben clar:

Artículo 22

1. Los locales de la misión [diplomática] son inviolables. Los agentes del Estado receptor no podrán penetrar en ellos sin consentimiento del jefe de la misión.

2. El Estado receptor tiene la obligación especial de adoptar todas las medidas adecuadas para proteger los locales de la misión contra toda intrusión o daño y evitar que se turbe la tranquilidad de la misión o se atente contra su dignidad.

3. Los locales de la misión, su mobiliario y demás bienes situados en ellos, así como los medios de transporte de la misión, no podrán ser objeto de ningún registro, requisa, embargo o medida de ejecución.

Hi ha alguns antecedents d’ambaixades assaltades per grups armats o per tercers països, però ben pocs casos d’atacs per part de l’estat receptor. I quan això ha succeït (assalt de l’ambaixada dels Estats Units a l’Iran el 1979 i de l’ambaixada d’Espanya a Guatemala el 1980) ha estat en situacions excepcionals de dictadura i confusió interna en l’estat receptor i, en tot cas, la condemna internacional ha estat fulminant.

El comportament prudent i correcte d’un Rafael Correa que sempre ha destacat pel seu tarannà pausat i dialogant contrasta amb l’actuació irresponsable d’un David Cameron que crea tensió entre dos continents i dinamita una legalitat diplomàtica de dos cents anys que, al llarg de la història, ha contribuït a evitar o resoldre infinitat de conflictes.

A la vista dels fets no puc més que preguntar-me quina informació tan reveladora té Julian Assange perquè el Regne Unit, Suècia, Austràlia i els Estats Units es confabulin per fer-lo callar a qualsevol preu...