dimecres, 28 de març del 2012
dimarts, 20 de març del 2012
La lúcida veu d'en Joan Coscubiela
En les primeres sessions al Congrés dels Diputats després de les eleccions del 20 de novembre (on va aconsegir que la llista que lidera tripliqués resultats), el debutant Joan Coscubiela ja ha estat protagonista en diverses ocasions: des de la tribuna parlamentària ha denunciat el salvament dels bancs amb diners públics, ha impulsat una Moció a favor de la dació en pagament (bloquejada pels grups majoritaris) i ha posat en evidència l'orientació contrària als interessos de la majoria de la reforma laboral impulsada pel govern de l'Estat.
Aquest divendres 23 de març, a les 19:00 hores, tenim l'ocasió d'escoltar la lúcida veu de Joan Coscubiela en l'acte públic organitzat per Iniciativa per Catalunya Verds a la casa de cultura Mas Catarro de Santa Margarida i els Monjos.
Aquest divendres 23 de març, a les 19:00 hores, tenim l'ocasió d'escoltar la lúcida veu de Joan Coscubiela en l'acte públic organitzat per Iniciativa per Catalunya Verds a la casa de cultura Mas Catarro de Santa Margarida i els Monjos.
dimecres, 14 de març del 2012
Per la millora de l'autobús Vilafranca - Barcelona
Aquest dies expliquem l’acord al que s’ha arribat al Parlament de Catalunya per millorar la qualitat del servei dels autobusos Vilafranca – Barcelona davant la greu problemàtica existent.
ICV-EUiA hem treballat aquest tema a l’Ajuntament de Vilafranca i a començament de curs, quan els problemes van sorgir, també el vam portar al Parlament de Catalunya. Després d’una llarga tramitació finalment hem arribat a un acord de tots els partits, incloent CiU i s’ha aprovat el següent text:
"Proposta de resolució sobre la prestació del servei d’autobusos entre Vilafranca del Penedès i Barcelona
Proposta de Resolució: ICV-EUiA
Esmena: CiU
Vots a favor: ICV-EUiA, CiU, PSC, PP, ERC.
Registre: 22744 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 25.10.2011
A la Mesa del Parlament
Dolors Camats Luis, portaveu, Salvador Milà Solsona, diputat del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la següent proposta de resolució perquè es garanteixi del bon funcionament del servei de transport col•lectiu de passatgers per carretera entre Vilafranca del Penedès i Barcelona, per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Territori i Sostenibilitat.
Exposició de motius
El transport públic entre Vilafranca del Penedès i la capital del país és essencial per garantir la qualitat de vida i la competitivitat no només d’aquesta vila sinó també de bona part de l’Alt Penedès.
La connexió ferroviària de l’Alt Penedès està mancada de serveis Regionals i el servei de Rodalies arrossega problemes d’incidències i fiabilitat des de fa anys, en especial des de que, de forma irracional, es va prioritzar l’AVE que utilitza una minoria en detriment de les Rodalies utilitzades per milers de persones a diari, i dels col•lapses de 2007 i 2008. Fruit de la cessió d’espai a l’AVE, les Rodalies disposen ara de dues vies menys de connexió amb el túnel ferroviari de Barcelona en la seva entrada sud. Tot i que des que la Generalitat ha assumit el servei s’han reduït les incidències més escandaloses, el temps de trajecte Vilafranca - Barcelona en alguns casos continua sent un 25% superior a fa dues dècades.
L’altra alternativa de transport públic amb la capital del país és el transport en autobús, que Transports Públics de Catalunya presta a través de la concessionària Monbús - Hispano Igualadina. És un servei força utilitzat, en especial per estudiants dels campus Diagonal de la UB i la UPC, i també per molts treballadors que s’han de desplaçar a la zona sud de Barcelona.
En el últims anys l’empresa concessionària ha variat successivament els horaris amb l’objectiu de concentrar el passatge i d’eliminar uns pocs serveis, en contra de les previsions del Pla de Transports de Viatgers de Catalunya que estableixen que cal millorar la freqüència de pas. Al ser un servei molt utilitzat en especial a les hores punta, això provoca que molt sovint, i en especial els primers mesos de curs, desenes d’usuaris no puguin agafar l’autocar i hagin de quedar a terra perquè aquest està ple. Aquesta manca de places en les expedicions a partir de les 7:10 i 7:20 s’arrossega amb efecte dominó a les expedicions següents (7:40 i 8:10).
Segons diverses persones usuàries aquest inici de curs l’estació d’autobusos de Vilafranca del Penedès en alguns moments ha arribat a esgotar els fulls de reclamacions. Així mateix s’han produït pica-baralles entre el personal de l’empresa i les persones usuàries que, repetidament, veuen alterat el seu dia a dia.
Per aquests motius, el Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa presenta la següent:
Proposta de resolució
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:
Primer: Intensificar la inspecció i seguiment del servei de transport per carretera entre Vilafranca del Penedès i Barcelona i a adoptar les mesures adients per a garantir la seva correcta prestació a fi que es cobreixi de forma adequada la demanda de mobilitat existent amb la disposició d’un nombre de places suficient especialment en hora punta.
Segon: Analitzar en els instruments de planificació dels serveis de transport públic les necessitats de desplaçament entre la comarca del Penedès i les ciutats de Barcelona i Tarragona al llarg de l’any 2012.
Palau del Parlament, 29 de febrer de 2011"
ICV-EUiA hem treballat aquest tema a l’Ajuntament de Vilafranca i a començament de curs, quan els problemes van sorgir, també el vam portar al Parlament de Catalunya. Després d’una llarga tramitació finalment hem arribat a un acord de tots els partits, incloent CiU i s’ha aprovat el següent text:
"Proposta de resolució sobre la prestació del servei d’autobusos entre Vilafranca del Penedès i Barcelona
Proposta de Resolució: ICV-EUiA
Esmena: CiU
Vots a favor: ICV-EUiA, CiU, PSC, PP, ERC.
Registre: 22744 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 25.10.2011
A la Mesa del Parlament
Dolors Camats Luis, portaveu, Salvador Milà Solsona, diputat del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la següent proposta de resolució perquè es garanteixi del bon funcionament del servei de transport col•lectiu de passatgers per carretera entre Vilafranca del Penedès i Barcelona, per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Territori i Sostenibilitat.
Exposició de motius
El transport públic entre Vilafranca del Penedès i la capital del país és essencial per garantir la qualitat de vida i la competitivitat no només d’aquesta vila sinó també de bona part de l’Alt Penedès.
La connexió ferroviària de l’Alt Penedès està mancada de serveis Regionals i el servei de Rodalies arrossega problemes d’incidències i fiabilitat des de fa anys, en especial des de que, de forma irracional, es va prioritzar l’AVE que utilitza una minoria en detriment de les Rodalies utilitzades per milers de persones a diari, i dels col•lapses de 2007 i 2008. Fruit de la cessió d’espai a l’AVE, les Rodalies disposen ara de dues vies menys de connexió amb el túnel ferroviari de Barcelona en la seva entrada sud. Tot i que des que la Generalitat ha assumit el servei s’han reduït les incidències més escandaloses, el temps de trajecte Vilafranca - Barcelona en alguns casos continua sent un 25% superior a fa dues dècades.
L’altra alternativa de transport públic amb la capital del país és el transport en autobús, que Transports Públics de Catalunya presta a través de la concessionària Monbús - Hispano Igualadina. És un servei força utilitzat, en especial per estudiants dels campus Diagonal de la UB i la UPC, i també per molts treballadors que s’han de desplaçar a la zona sud de Barcelona.
En el últims anys l’empresa concessionària ha variat successivament els horaris amb l’objectiu de concentrar el passatge i d’eliminar uns pocs serveis, en contra de les previsions del Pla de Transports de Viatgers de Catalunya que estableixen que cal millorar la freqüència de pas. Al ser un servei molt utilitzat en especial a les hores punta, això provoca que molt sovint, i en especial els primers mesos de curs, desenes d’usuaris no puguin agafar l’autocar i hagin de quedar a terra perquè aquest està ple. Aquesta manca de places en les expedicions a partir de les 7:10 i 7:20 s’arrossega amb efecte dominó a les expedicions següents (7:40 i 8:10).
Segons diverses persones usuàries aquest inici de curs l’estació d’autobusos de Vilafranca del Penedès en alguns moments ha arribat a esgotar els fulls de reclamacions. Així mateix s’han produït pica-baralles entre el personal de l’empresa i les persones usuàries que, repetidament, veuen alterat el seu dia a dia.
Per aquests motius, el Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa presenta la següent:
Proposta de resolució
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:
Primer: Intensificar la inspecció i seguiment del servei de transport per carretera entre Vilafranca del Penedès i Barcelona i a adoptar les mesures adients per a garantir la seva correcta prestació a fi que es cobreixi de forma adequada la demanda de mobilitat existent amb la disposició d’un nombre de places suficient especialment en hora punta.
Segon: Analitzar en els instruments de planificació dels serveis de transport públic les necessitats de desplaçament entre la comarca del Penedès i les ciutats de Barcelona i Tarragona al llarg de l’any 2012.
Palau del Parlament, 29 de febrer de 2011"
dilluns, 5 de març del 2012
Ple municipal: tres “errors” sobre tres possibles
Els punts que s’han tractat en l’últim ple són els següents:
S’ha començat el tràmit urbanístic per ajustar el sistema d’equipaments de la Vila (educatius, esportius, etc) i d’espais lliures (places, parcs, jardins privats, etc). ICV-EUiA hem demanat que l’edifici de la Rambla on hi ha el Col•legi St. Josep–Sta. Anna conservi l’actual qualificació com a equipament públic i no es canvi a equipament privat com proposa el govern de CiU, ja que, tot i que està llogat a una entitat privada, la propietat de l’edifici és pública. Hem anunciat que, si en el tràmit definitiu no és recull aquesta qüestió, haurem de votar-hi en contra.
Hem votat a favor del nou Reglament del Consell de la Festa Major una vegada s’ha garantit que l’alcalde no assumirà funcions que no li pertoquen segons el Protocol.
Ens hem oposat a atorgar més poder al Consorci Sociosanitari de Vilafranca sense control democràtic de part dels grups municipals. Lamentablement CiU, PSC i PP han aprovat la proposta contra el criteri dels altres tres grups.
Pel que fa a l’apartat de mocions: hem votat a favor que s’estudiï si, de forma legal, l’Ajuntament pot pagar els impostos a la Generalitat de Catalunya en comptes de pagar-los a l’Estat; a favor de la creació d’un servei per reciclar i reutilitzar els mobles vells que es recullen a la Vila en col•laboració amb les entitats socials; a favor de demanar la revisió de les tarifes de transport públic; a favor de les mocions per la retirada de la reforma laboral impulsades pels sindicats CCOO, UGT i CGT; i a favor de la moció de solidaritat amb els estudiants del País Valencià.
Finalment en l’apartat de precs i preguntes ICV-EUiA hem demanat al govern de l'Ajuntament de Vilafranca que suspengui el pagament de la quota anual (5846€) a l'Associació Catalana de Municipis fins que l'entitat aclareixi quines mesures pensa adoptar per garantir la bona gestió d’aquests recursos; hem denunciat que la línia R4 de tren de Rodalies Renfe, la de Vilafranca, no només no millora sinó que està tornant a tenir moltes incidències i en aquest sentit hem demanat a l’alcalde que s’impliqui i faci un front comú amb altres alcaldes de poblacions afectades que s’estan començant a organitzar per exigir solucions a la Generalitat; hem preguntat si hi ha alguna previsió de finançament alternativa per la “Universitat del Vi” ja que s’han iniciat obres a l’edifici de l’antic INCAVI però de moment cap dels ingressos del Pla Financer d’aquesta inversió estan confirmats ni acreditats, i hem proposat com a alternativa que es poden aturar les obres i fer els cursos a les aules ja existents del Museu del Vi. També hem demanat el protocol (horaris, etc) que es segueix per tancar els patis públics interiors d’algunes illes de cases; dades actualitzades sobre el servei de recollida de plàstics i cartró; hem preguntat si s’ha fet alguna gestió amb l’Estat per tal de rehabilitar o donar algun ús als pisos de l’antiga Caserna de la Guardia Civil; hem demanat dades actualitzades sobre accidents amb peatons afectats des del canvi en la política de semàfors; i hem proposat que es porti a aprovació d’una vegada el Pla de Mobilitat pendent.
Fins aquí el ple. Com podeu veure, a part de les mocions, els precs i les preguntes, hi havia tres punts de fons a l’ordre del dia, els que impulsa, com li correspon, el govern municipal. En tots tres ICV-EUiA els vam enxampar en un “error” o altre. Veiem-ho:
En el primer, en el tràmit urbanístic, es van “equivocar” (segons el regidor d’urbanisme) qualificant com a privat un equipament públic: no un edifici qualsevol sinó un que l’Església havia reivindicat com a propi en altres èpoques històriques.
En el segon tema, el de la Festa Major, vulneraven el protocol aprovat. També va ser un “error”, segons l’alcalde.
Finalment en el tercer tema: posen a votació un text per traspassar funcions des de l’Ajuntament cap a un consorci del que n’exclouen als grups municipals d’ICV-EUiA i ERC; mentre van dient que no volen excloure ningú i que ja ho arreglaran. No seria millor fer-ho bé des del principi?
Tres temes impulsats pel govern municipal: en el primer una “equivocació”, en el segon un “error” i en el tercer “una cosa per arreglar”. Algú s’ho hauria de fer mirar.
S’ha començat el tràmit urbanístic per ajustar el sistema d’equipaments de la Vila (educatius, esportius, etc) i d’espais lliures (places, parcs, jardins privats, etc). ICV-EUiA hem demanat que l’edifici de la Rambla on hi ha el Col•legi St. Josep–Sta. Anna conservi l’actual qualificació com a equipament públic i no es canvi a equipament privat com proposa el govern de CiU, ja que, tot i que està llogat a una entitat privada, la propietat de l’edifici és pública. Hem anunciat que, si en el tràmit definitiu no és recull aquesta qüestió, haurem de votar-hi en contra.
Hem votat a favor del nou Reglament del Consell de la Festa Major una vegada s’ha garantit que l’alcalde no assumirà funcions que no li pertoquen segons el Protocol.
Ens hem oposat a atorgar més poder al Consorci Sociosanitari de Vilafranca sense control democràtic de part dels grups municipals. Lamentablement CiU, PSC i PP han aprovat la proposta contra el criteri dels altres tres grups.
Pel que fa a l’apartat de mocions: hem votat a favor que s’estudiï si, de forma legal, l’Ajuntament pot pagar els impostos a la Generalitat de Catalunya en comptes de pagar-los a l’Estat; a favor de la creació d’un servei per reciclar i reutilitzar els mobles vells que es recullen a la Vila en col•laboració amb les entitats socials; a favor de demanar la revisió de les tarifes de transport públic; a favor de les mocions per la retirada de la reforma laboral impulsades pels sindicats CCOO, UGT i CGT; i a favor de la moció de solidaritat amb els estudiants del País Valencià.
Finalment en l’apartat de precs i preguntes ICV-EUiA hem demanat al govern de l'Ajuntament de Vilafranca que suspengui el pagament de la quota anual (5846€) a l'Associació Catalana de Municipis fins que l'entitat aclareixi quines mesures pensa adoptar per garantir la bona gestió d’aquests recursos; hem denunciat que la línia R4 de tren de Rodalies Renfe, la de Vilafranca, no només no millora sinó que està tornant a tenir moltes incidències i en aquest sentit hem demanat a l’alcalde que s’impliqui i faci un front comú amb altres alcaldes de poblacions afectades que s’estan començant a organitzar per exigir solucions a la Generalitat; hem preguntat si hi ha alguna previsió de finançament alternativa per la “Universitat del Vi” ja que s’han iniciat obres a l’edifici de l’antic INCAVI però de moment cap dels ingressos del Pla Financer d’aquesta inversió estan confirmats ni acreditats, i hem proposat com a alternativa que es poden aturar les obres i fer els cursos a les aules ja existents del Museu del Vi. També hem demanat el protocol (horaris, etc) que es segueix per tancar els patis públics interiors d’algunes illes de cases; dades actualitzades sobre el servei de recollida de plàstics i cartró; hem preguntat si s’ha fet alguna gestió amb l’Estat per tal de rehabilitar o donar algun ús als pisos de l’antiga Caserna de la Guardia Civil; hem demanat dades actualitzades sobre accidents amb peatons afectats des del canvi en la política de semàfors; i hem proposat que es porti a aprovació d’una vegada el Pla de Mobilitat pendent.
Fins aquí el ple. Com podeu veure, a part de les mocions, els precs i les preguntes, hi havia tres punts de fons a l’ordre del dia, els que impulsa, com li correspon, el govern municipal. En tots tres ICV-EUiA els vam enxampar en un “error” o altre. Veiem-ho:
En el primer, en el tràmit urbanístic, es van “equivocar” (segons el regidor d’urbanisme) qualificant com a privat un equipament públic: no un edifici qualsevol sinó un que l’Església havia reivindicat com a propi en altres èpoques històriques.
En el segon tema, el de la Festa Major, vulneraven el protocol aprovat. També va ser un “error”, segons l’alcalde.
Finalment en el tercer tema: posen a votació un text per traspassar funcions des de l’Ajuntament cap a un consorci del que n’exclouen als grups municipals d’ICV-EUiA i ERC; mentre van dient que no volen excloure ningú i que ja ho arreglaran. No seria millor fer-ho bé des del principi?
Tres temes impulsats pel govern municipal: en el primer una “equivocació”, en el segon un “error” i en el tercer “una cosa per arreglar”. Algú s’ho hauria de fer mirar.
divendres, 2 de març del 2012
Sobre les mobilitzacions estudiantils
70.000 estudiants manifestant-se a Barcelona i alguns milers més en altres ciutats del país (400 a Vilafranca) són molta gent. Segurament és la tercera manifestació estudiantil més important de la història de Catalunya, només superada per les mobilitzacions del període 2001 a 2003 contra la Llei orgànica d’universitats (LOU) primer i contra la guerra de l’Iraq després.
Tanmateix gairebé no hem vist als mitjans de comunicació imatges representatives sobre aquesta multitudinària protesta en defensa de la l’educació i la universitat pública, un fet que evidencia en quin estat es troba la professió periodística.
El Govern de Catalunya ha de reflexionar en relació al retrocés social que està provocant amb la seva política de dràstiques retallades en diversos àmbits: Que les imatges de la gran manifestació gairebé no hagin sortit per la tele (en haver quedat en segon terme a causa dels incidents i les càrregues) no vol dir que la manifestació no es fes i no expressés un profund malestar de les generacions més joves del país.
Els actes de violència impulsats per una minúscula minoria no són una cosa nova. Sovint, quan hi ha algun moviment multitudinari que vol invocar als governs i a la societat a reflexionar sobre coses que s’estan fent malament apareixen. No se sap ben bé d’on venen, o qui els envia, però apareixen i, els seus caps, no solen ser detinguts (solen detenir als despistats que, en un moment de confussió, irreflexió i adrenalina, els secunden). N’hi ha prou amb una vintena de provocadors (un 0,03% dels manifestants) per iniciar l’espiral de destroces, càrregues i corredisses. I s’acaba parlant d’això. És evident a quina beneficien aquests incidents... "Qui prodest, cui bono" que deien els clàssics llatins.
Però la noticia sobre la que desenes de milers de persones volien cridar l’atenció no era aquesta. S’ha fet fora el professorat associat de les universitats i s’està entorpint la carrera investigadora. S’han pujat el transport públic i les taxes, impulsant una selectivitat econòmica per accedir a l’ensenyament superior (un àmbit en el que, a causa dels canvis acadèmics de la darrera dècada cada vegada és més difícil compaginar treball i estudis). A València hi ha instituts sense calefacció. Milers de joves en els que el país ha invertit molts diners per formar, es veuen forçats a emigrar a altres països en una “fuga de cervells” sense precedents.
La política econòmica salvatge de salvar els bancs amb els diners de tots a costa d’enfonsar tota la resta està deixant sense perspectives als més joves. Aquest malestar, aquesta negació del futur, és el que està portant a la gent al carrer, en l’àmbit educatiu i en altres àmbits. Això és el que hauria de ser objecte de reflexió, d’anàlisi i, sobretot, de rectificació urgent de les polítiques aplicades.
Tanmateix gairebé no hem vist als mitjans de comunicació imatges representatives sobre aquesta multitudinària protesta en defensa de la l’educació i la universitat pública, un fet que evidencia en quin estat es troba la professió periodística.
El Govern de Catalunya ha de reflexionar en relació al retrocés social que està provocant amb la seva política de dràstiques retallades en diversos àmbits: Que les imatges de la gran manifestació gairebé no hagin sortit per la tele (en haver quedat en segon terme a causa dels incidents i les càrregues) no vol dir que la manifestació no es fes i no expressés un profund malestar de les generacions més joves del país.
Els actes de violència impulsats per una minúscula minoria no són una cosa nova. Sovint, quan hi ha algun moviment multitudinari que vol invocar als governs i a la societat a reflexionar sobre coses que s’estan fent malament apareixen. No se sap ben bé d’on venen, o qui els envia, però apareixen i, els seus caps, no solen ser detinguts (solen detenir als despistats que, en un moment de confussió, irreflexió i adrenalina, els secunden). N’hi ha prou amb una vintena de provocadors (un 0,03% dels manifestants) per iniciar l’espiral de destroces, càrregues i corredisses. I s’acaba parlant d’això. És evident a quina beneficien aquests incidents... "Qui prodest, cui bono" que deien els clàssics llatins.
Però la noticia sobre la que desenes de milers de persones volien cridar l’atenció no era aquesta. S’ha fet fora el professorat associat de les universitats i s’està entorpint la carrera investigadora. S’han pujat el transport públic i les taxes, impulsant una selectivitat econòmica per accedir a l’ensenyament superior (un àmbit en el que, a causa dels canvis acadèmics de la darrera dècada cada vegada és més difícil compaginar treball i estudis). A València hi ha instituts sense calefacció. Milers de joves en els que el país ha invertit molts diners per formar, es veuen forçats a emigrar a altres països en una “fuga de cervells” sense precedents.
La política econòmica salvatge de salvar els bancs amb els diners de tots a costa d’enfonsar tota la resta està deixant sense perspectives als més joves. Aquest malestar, aquesta negació del futur, és el que està portant a la gent al carrer, en l’àmbit educatiu i en altres àmbits. Això és el que hauria de ser objecte de reflexió, d’anàlisi i, sobretot, de rectificació urgent de les polítiques aplicades.
dimecres, 22 de febrer del 2012
Una reforma per baixar el sou de la gent
La reforma laboral aprovada buscar baixar el sou a força gent combinant un seguit de mesures orientades a beneficiar les empreses que tenen un nombre elevat de treballadors.
D’entrada s’ha abaratit la destrucció d’ocupació: Fent la mateixa feina, l’acomiadament és ara més barat per l’empresa (i en conseqüència més costós pel treballador). La percepció global d’una persona a canvi del seu treball pel conjunt d’un contracte, des que comença fins que acaba (és a dir sou+indemnitzacions) serà doncs inferior.
D’altra banda les grans empreses, per fer acomiadaments en bloc ja no necessitaran fer Expedients de Regulació d'Ocupació. És a dir, ja no caldrà que la Generalitat ho autoritzi, sinó que serà una decisió de l’empresa, sense massa relació amb la seva situació econòmica (en la majoria de casos l’empresa tornarà a contractar les mateixes hores de treball però a un cost menor: bé sigui amb contractes amb sou més baix, bé sigui allargant les jornades laborals dels treballadors).
Alhora la reforma debilita els convenis col•lectius. Aquests són uns acords entre els representants dels treballadors (escollits en eleccions sindicals) i representants dels empresaris de cada sector per establir un sou i unes condicions laborals mínimes segons cada tipus de feina. És el que se’n diu negociació col•lectiva, un dret fonamental reconegut a la Constitució.
Els convenis poden tenir diferent nivell, des de l’àmbit d’una sola empresa, fins una comarca, una província o tota Catalunya. En línies generals, fins ara l’empresa havia de complir el millor de cada àmbit. Ara però els convenis d’empresa podran legalitzar condicions pitjors que, per exemple, les fixades al conveni d’aquell sector per tota Catalunya.
Després de baixar el sou als treballadors públics, ara aquesta reforma veiem que s’orienta a baixar el sou als treballadors assalariats del sector privat. Una decisió que ràpidament també comportarà una rebaixa dels ingressos de bona part del sector serveis i dels professionals ja que els seus clients disposaran de menys sou, pel que podran comprar menys coses i contractar menys serveis. I això al seu torn afectarà a la petita i mitjana empresa productiva.
Deixant de banda la mala fe, és difícil trobar motius honestos que justifiquin una reforma com aquesta.
Aquesta reforma no té res a veure amb el que l’economia productiva està demanant: accés al crèdit, que les administracions paguin al dia, suport a l’emprenedoria i a la gent que comença, etc. De tot això res. Suport només per als bancs i per les grans empreses que ja tenen molts treballadors. A costa de la resta de la població.
D’entrada s’ha abaratit la destrucció d’ocupació: Fent la mateixa feina, l’acomiadament és ara més barat per l’empresa (i en conseqüència més costós pel treballador). La percepció global d’una persona a canvi del seu treball pel conjunt d’un contracte, des que comença fins que acaba (és a dir sou+indemnitzacions) serà doncs inferior.
D’altra banda les grans empreses, per fer acomiadaments en bloc ja no necessitaran fer Expedients de Regulació d'Ocupació. És a dir, ja no caldrà que la Generalitat ho autoritzi, sinó que serà una decisió de l’empresa, sense massa relació amb la seva situació econòmica (en la majoria de casos l’empresa tornarà a contractar les mateixes hores de treball però a un cost menor: bé sigui amb contractes amb sou més baix, bé sigui allargant les jornades laborals dels treballadors).
Alhora la reforma debilita els convenis col•lectius. Aquests són uns acords entre els representants dels treballadors (escollits en eleccions sindicals) i representants dels empresaris de cada sector per establir un sou i unes condicions laborals mínimes segons cada tipus de feina. És el que se’n diu negociació col•lectiva, un dret fonamental reconegut a la Constitució.
Els convenis poden tenir diferent nivell, des de l’àmbit d’una sola empresa, fins una comarca, una província o tota Catalunya. En línies generals, fins ara l’empresa havia de complir el millor de cada àmbit. Ara però els convenis d’empresa podran legalitzar condicions pitjors que, per exemple, les fixades al conveni d’aquell sector per tota Catalunya.
Després de baixar el sou als treballadors públics, ara aquesta reforma veiem que s’orienta a baixar el sou als treballadors assalariats del sector privat. Una decisió que ràpidament també comportarà una rebaixa dels ingressos de bona part del sector serveis i dels professionals ja que els seus clients disposaran de menys sou, pel que podran comprar menys coses i contractar menys serveis. I això al seu torn afectarà a la petita i mitjana empresa productiva.
Deixant de banda la mala fe, és difícil trobar motius honestos que justifiquin una reforma com aquesta.
Aquesta reforma no té res a veure amb el que l’economia productiva està demanant: accés al crèdit, que les administracions paguin al dia, suport a l’emprenedoria i a la gent que comença, etc. De tot això res. Suport només per als bancs i per les grans empreses que ja tenen molts treballadors. A costa de la resta de la població.
dijous, 2 de febrer del 2012
La perspectiva verda
Davant la situació actual que està vivint el país amb una forta crisi social i econòmica, amb polítiques que qüestionen els sistemes de protecció social i els drets de la ciutadania, alhora que amb una crisi nacional per l’actitud de bona part de les institucions i els poders estatals respecte Catalunya, l’objectiu de la trobada és fer una síntesi de les línies polítiques que proposa Iniciativa per Catalunya Verds per fer front a aquesta situació sobre la base de la nova economia verda i del catalanisme popular; i debatre plegats a partir d'aquestes propostes de partida. Hi sou tots i totes convidats!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)