La reforma laboral aprovada buscar baixar el sou a força gent combinant un seguit de mesures orientades a beneficiar les empreses que tenen un nombre elevat de treballadors.
D’entrada s’ha abaratit la destrucció d’ocupació: Fent la mateixa feina, l’acomiadament és ara més barat per l’empresa (i en conseqüència més costós pel treballador). La percepció global d’una persona a canvi del seu treball pel conjunt d’un contracte, des que comença fins que acaba (és a dir sou+indemnitzacions) serà doncs inferior.
D’altra banda les grans empreses, per fer acomiadaments en bloc ja no necessitaran fer Expedients de Regulació d'Ocupació. És a dir, ja no caldrà que la Generalitat ho autoritzi, sinó que serà una decisió de l’empresa, sense massa relació amb la seva situació econòmica (en la majoria de casos l’empresa tornarà a contractar les mateixes hores de treball però a un cost menor: bé sigui amb contractes amb sou més baix, bé sigui allargant les jornades laborals dels treballadors).
Alhora la reforma debilita els convenis col•lectius. Aquests són uns acords entre els representants dels treballadors (escollits en eleccions sindicals) i representants dels empresaris de cada sector per establir un sou i unes condicions laborals mínimes segons cada tipus de feina. És el que se’n diu negociació col•lectiva, un dret fonamental reconegut a la Constitució.
Els convenis poden tenir diferent nivell, des de l’àmbit d’una sola empresa, fins una comarca, una província o tota Catalunya. En línies generals, fins ara l’empresa havia de complir el millor de cada àmbit. Ara però els convenis d’empresa podran legalitzar condicions pitjors que, per exemple, les fixades al conveni d’aquell sector per tota Catalunya.
Després de baixar el sou als treballadors públics, ara aquesta reforma veiem que s’orienta a baixar el sou als treballadors assalariats del sector privat. Una decisió que ràpidament també comportarà una rebaixa dels ingressos de bona part del sector serveis i dels professionals ja que els seus clients disposaran de menys sou, pel que podran comprar menys coses i contractar menys serveis. I això al seu torn afectarà a la petita i mitjana empresa productiva.
Deixant de banda la mala fe, és difícil trobar motius honestos que justifiquin una reforma com aquesta.
Aquesta reforma no té res a veure amb el que l’economia productiva està demanant: accés al crèdit, que les administracions paguin al dia, suport a l’emprenedoria i a la gent que comença, etc. De tot això res. Suport només per als bancs i per les grans empreses que ja tenen molts treballadors. A costa de la resta de la població.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada