divendres, 8 d’octubre del 2010

Portant la ‘banca ètica’ a la Casa de la Vila

En el marc del solidaritats 2010 (programa d’actes), que aquest any porta per lema ‘Per una altra globalització!’ el proper dimecres 13 d’octubre és realitzarà la conferència ‘El paper de la banca ètica en la construcció de la pau’ a càrrec de Joan Antoni Melé, sotsdirector de Triodos Bank a l’Estat Espanyol (19:30 hores al Saló de Sessions de la Casa de la Vila). En materia de banca ètica l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès ha fet alguns primers passos, com s’explica en aquest recent article publicat al butlletí ‘Iniciativa per Vilafranca’ i que adjunto a continuació:

"A hores d’ara s’ha fet evident que els bancs (i en molts casos les caixes) posen l’afany de lucre dels seus gerents per sobre de qualsevol altra consideració: d’aquest fet n’és una mostra clara la crisi econòmica que encara estem patint i que, recordem-ho, va tenir el seu origen en l’especulació financera i immobiliària i en el consegüent allunyament de l’economia productiva real.

Alhora el sector bancari fa tot tipus de negoci amb la indústria militar i amb les grans corporacions que no respecten els Drets Humans i, per dir-ho finament, fa la vista grossa davant el frau i l’evasió fiscal de les grans fortunes.

Però, podem actuar localment davant d’aquesta realitat? Com a mínim és possible obrir algunes escletxes. Per exemple, l’anomenada banca ètica es va alçant, de mica en mica, com a alternativa: una banca (amb origen als països nòrdics) que no inverteix en especulació financera i que compromet el crèdit amb l’economia productiva (en moltes ocasions amb projectes de modernització ecològica o d’economia social); una banca que rebutja operacions amb industries com la militar o la de l’energia nuclear i que es sotmet a un control constant per part d’ONG independents per certificar que compleix aquestes premisses.

El 25 de setembre de 2007 l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès ja va aprovar una moció d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida (ICV-EUiA) per començar a operar amb banca ètica. Així es va obrir un primer compte corrent amb 30.000 €.

El següent pas va ser proposar que les operacions de crèdit que fa l’Ajuntament no s’oferissin només als bancs i caixes tradicionals, sinó també a entitats de banca ètica, pràctica que, desprès d’insistir-hi una mica, comença a ser habitual a la intervenció municipal.


Aquest 2010 s’ha fet un nou pas: A proposta d’ICV-EUiA s’ha acordat gestionar amb banca ètica la quantitat que l’Ajuntament destina a programes de d’emergència, solidaritat i cooperació (156.900 €). Tot i que hem hagut de perseguir al govern de CiU perquè donés compliment a l’acord, aquest, finalment, s’ha fet efectiu."


Més informació sobre Banca Ètica:


Finançament Ètic i Solidari

Fundació FIARE

Triodos Bank

dijous, 30 de setembre del 2010

És prioritari el transport públic?



És prioritari el transport públic? Per l'equip de govern de l'Ajuntament de Vilafranca, sembla que no gaire: En el seu dia els hi vam demanar que s'interessessin per si el Pla d'inversions de Rodalies Renfe 2009-2015 beneficiaria la línia de la nostra comarca, i encara esperem la resposta; per posar finalment aquest estiu una sola nova parada de bus urbà aprovada des de fa dos anys ha calgut que les veïnes del Molí d'en Rovira recollissin les signatures de bona part del barri; i pel que fa als autobusos interurbans hem vist aquests dies que durant el 2010 no han emès ni un sol informe als 10 escrits que, només durant aquest any, els ha dirigit la Generalitat sobre canvis en les línies que passen per la Vila.

Esperem que arran de la moció aprovada en el Ple d'aquest dimarts com a mínim es contesti emeten els informes que correspen a l'Ajuntament...

[més informació]

[origen imatge]

dilluns, 27 de setembre del 2010

Sobre la Vaga General

Com que el comparteixo plenament faig meu el Comunicat de Suport a la Vaga General fet públic des d'Iniciativa per Catalunya Verds de l'At Penedès, aquí el teniu.

El Govern de l’estat ha aprovat una reforma laboral que abarateix l’acomiadament i vulnera els drets i les condicions laborals dels treballadors i treballadores d’aquest país. La crisi econòmica ha generat una elevada destrucció d’ocupació que no pot imputar-se a la regulació de les condicions de treball, sinó que és conseqüència de l’esgotament del model d’economia especulativa (en especial a del sector immobiliari) i a uns sectors productius fonamentats sobre bases tecnològiques, d’innovació i de formació dèbils i, per tant, sobre una estratègia competitiva basada en la reducció de costos laborals.

Iniciativa per Catalunya Verds de l’Alt Penedès entenem que la recuperació social i econòmica i l’ocupació de futur han d’orientar-se al que és una prioritat per al nostre país: transformar el model productiu. En canvi, el govern ha prioritzat els interessos dels mercats, les institucions financeres i les grans patronals de l’estat, oblidant les prioritats reals per a la sortida de la crisi.

Hi ha reformes urgents que no s’estan afrontant, com la del sistema financer, reformes que haurien de posar fre a l’especulació i centrar-se en donar resposta a la manca de liquiditat que ofega la nostra economia, ajudant a la reactivació i a la creació de llocs de treball en empreses i sectors de futur.

En molts casos els alts beneficis empresarials dels últims anys no s’han reinvertit ni en investigació, ni en la modernització ecològica de la nostra economia, ni en la formació dels treballadors. Mentrestant s’han rebaixat repetidament els impostos a les persones més poderoses.


La crisi actual no l'han causada les polítiques socials ni les polítiques públiques de protecció social. No l'han causada els treballadors, ni els del sector públic, ni els del sector privat. No l'han causada els pensionistes ni les persones en situació de dependència. En canvi és a aquests col•lectius a qui volen fer pagar la crisi.

Una crisi social i econòmica terrible en la que està en joc el nostre Estat de Benestar. El dia 29 tenim una gran oportunitat per revelar-nos. La vaga general: una vaga contra una reforma laboral injusta, desequilibrada i inútil. Una reforma antieconòmica, que ens endinsa encara més en el model que ens ha portat a la crisi.

Però hi ha una altra política possible: la reforma financera (per combatre l’especulació i donar liquiditat a l’economia productiva); la reforma fiscal (no pas sobre les classes mitjanes que ja contribueixen de forma suficient, sinó sobre les grans fortunes), la reforma energètica (per anivellar la balança comercial de l’Estat deixant d’importar tan de petroli i també per lluitar contra el canvi climàtic), la modernització ecològica de la nostra economia (per ser més competitius), i l’aposta per l’economia social i la inversió en els serveis i la formació de les persones.

Per aquests motius des d’ICV Alt Penedès expressem el nostre ple recolzament a la vaga general del 29 de setembre convocada pels sindicats CCOO i UGT i fem una crida a tota la ciutadania de la comarca a participar a les manifestacions del migdia que es realitzaran a Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia i a la manifestació de la tarda a Barcelona.

Vilafranca del Penedès, 21 de setembre de 2010

dimecres, 22 de setembre del 2010

Ampliar l’illa de vianants a la Plaça Jaume I


L’Ajuntament de Vilafranca ha fet públic fa pocs dies que, els diumenges, impedirà circular i aparcar vehicles a la Plaça Jaume I. Des d’Iniciativa per Catalunya Verds, i també des d’altres grups, s’ha proposat que es vagi més enllà d’aquesta mesura testimonial i que el tancament als cotxes es faci extensiu a tots els dies de la setmana i a les places de l’Oli i Vall del Castell, ampliant d’aquesta manera l’actual illa de vianants dels carrers i places més cèntrics de la Vila.


Aquests carrers formen part d'una zona d'important valor patrimonial, on la mobilitat a peu ha de ser especialment fàcil, segura i agradable, i on cal millorar el paisatge urbà retirant els vehicles de l’espai públic i restringint l’accés en cotxe (excepte els veïns i la càrrega i descàrrega).


Es proposa no només eliminar les barreres arquitectòniques de totes les voreres, facilitant la mobilitat de persones que van amb cadira de rodes, de les famílies amb cotxets infantils i fent més fàcil el pas de carretons de la compra, sinó també establir una zona de passeig i per moure’s caminant de forma més segura, més barata, més agradable i menys contaminant, reduint el fum, el soroll i, en certa mesura, fins i tot l’estrès.


Els estudis del Pla de Mobilitat posen de manifest que, des que en els últims anys s’ha millorat l’illa de vianants, la mobilitat a peu pels carrers cèntrics s’ha incrementat un 18%, quan la població només ho fet un 5,3%; per tant també amb un impacte molt positiu pel comerç de proximitat i les persones que hi treballen.


El Pla de Mobilitat, pendent només de l’aprovació definitiva, ja apunta l’ampliació de l’illa de vianants a la Plaça Jaume I com una mesura necessària, però ha de ser l’Ajuntament qui decideixi quan. Veurem si el govern municipal de Convergència recull aquesta proposta ben avalada o bé si no s’atreveix a donar el pas.

(article publicat avui al setmanari 7 Dies)

[imatge: SP Ajuntament de Vilafranca del Penedès]

dimarts, 14 de setembre del 2010

Illa de vianants tots els dies de la setmana!





L'equip de govern de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès ha anunciat que, els diumenges, restringirà l'accés de vehicles a la Plaça Jaume I. Des d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) pensem que aquest anunci és massa tímid i que ja fora hora d'ampliar tots els dies de la setmana l'illa de vianants a les places Jaume I, de l'Oli, Vall del Castell i als carrers Muralla dels Vallets i tram superior del Sant Pau; com ja vam proposar en les al·legacions al Pla de Mobilitat.

[més informació]

[origen imatges]


dimecres, 8 de setembre del 2010

L’article d’en Carod, la conferència d'Herrera i els actes de la Diada Nacional de Catalunya a la Vila

1.- Fa dies que vull enllaçar un article que el Vicepresident del Govern de Catalunya, Josep Lluís Carod – Rovira va escrirue a finals de juliol al diari Avui i que se’m va quedar grabat a la memòria pel seu anàlisi lúcid.

Es titula ‘Les independències no s’improvisen’ i el trobrareu en pdf aquí. Aprofito aquest post per recomanar-ne la lectura.


2.- Més persones amb reflexions interessants al respecte: Avui dimecres, el candidat a la presidència de la Generalitat per Iniciativa per Catalunya Verds, Joan Herrera farà la conferència ‘Som una nació, tenim dret a decidir: federalisme’ on exposarà l’analisi que fa de la situació actual i desenvoluparà la proposta de referèndum amb diverses alternatives de resposta que ja han recolzat personalitats rellevants com l’ex-president de la Generalitat Pascual Maragall.

3.- Amb motiu de l’Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, a Vilafranca del Penedès estan previstos els següents actes:

Divendres, 10 de setembre
Acte institucional: Un museu carregat d’història
(amb motiu del 75è aniversari de del Museu de les Cultures del Vi – Vinseum)
20:00 h al saló de sessions de la Casa de la Vila, barri del Centre

Ofrena Floral al monument en memòria del President de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover, assassinat pel feixisme
per part dels grups municipals de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès que ho desitgin (amb participació del grup municipal d’ICV-EUiA)
21:00 h a la Plaça dels Països Catalans

Pregó, sopar i ball popular en commemoració de la Diada Nacional de Catalunya, organitzat per l’Associació de Veïns de l’Espirall, a càrrec del fotògraf Josep Rovira Sanz
22:00 h a la Plaça Dr. Bonet

8ª Marxa de Torxes, organitzat per la Comissió 11 de setembre del Penedès
22:30 h a la Plaça de la Vila


Concert “Santa Maria 2020”, a càrrec de Derrumband, orgnitzat per la Comissió de Restauració dels Campanars de la Basílica de Santa Maria
22:30 h a la Plaça Jaume I

Dissabte 11 de setembre

Ofrena Floral al monument d'homenatge a les víctimes dels camps d'extermini nazi, organitzat per l'Associació de Veïns de La Girada
10:50 h a la Plaça de la Pau

Ofrena Floral al monument en memòria del President de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover, assassinat pel feixisme, a càrrec de l'Associació de Veïns de La Girada, amb l'actuació de la Coral de La Girada
11:00  h a la Plaça dels Països Catalans

 Ballada de sardanes, a càrrec de la cobla Catània, organitzada per l’Associació Vilafranca Sardanista
18:30 h a la Plaça de la Vila


Diumenge 12 de setembre

“Ballada al carrer. Balls tradicionals” a càrrec del grup Folkserola, organitzat per Omnium Cultural Alt Penedès
20:00 h a la Plaça Sant Joan

Bona diada a tothom, i omplim de senyeres els balcons i finestres!


[Imatge: Ofrena Floral 2009. Font]

dijous, 12 d’agost del 2010

Austeritats


Un de les moltes coses bones de l’estiu és hom pot llegir el diari de dalt a baix, inclosos els articles d’opinió, i fins i tot trobar opinadors que aporten coses interessants. Avui al Público venia aquest article [El error de la austeridad] del professor Vicenç Navarro, aquí us el deixo:

"Existe una interpretación de la crisis económica y financiera española, muy generalizada en los establishments financieros, políticos y mediáticos de la Unión Europea (y también de España), que atribuye tal crisis al excesivo gasto público (incluyendo el gasto público social de su Estado del bienestar), financiado a través de un elevado endeudamiento público que ha alcanzado niveles insostenibles. De esta interpretación deriva la percepción de que en España estamos viviendo por encima de nuestras posibilidades, exigiéndose como medida de resolución de la crisis la implementación de políticas de austeridad y reducción de gasto público. Los datos, sin embargo, no apoyan tales tesis.


España tiene uno de los gastos públicos sociales más bajos de la UE-15. Según los últimos datos de la UE-15 (el grupo de países de nivel de riqueza más similar al nuestro), España tiene un gasto público social por habitante de 5.526,4 euros estandarizados (moneda utilizada para comparar la capacidad adquisitiva del euro en países con distinto nivel de vida), la cifra más baja de la UE-15 (cuyo promedio es 7.464,3). En realidad, España se gasta en su Estado del bienestar mucho menos de lo que le corresponde por su nivel de riqueza. Su PIB per cápita es ya el 93% del promedio de la UE-15. Pero su gasto público social per cápita es sólo el 74% del promedio de la UE-15. Lo cual quiere decir que nos gastamos nada menos que 68.000 millones de euros menos de lo que debiéramos gastarnos por el nivel de riqueza que tenemos. En realidad, España tiene recursos (para mantener e incluso ampliar su subdesarrollado Estado del bienestar), pero lo que pasa es que, en contra de lo que sostiene el dogma neoliberal, vive por debajo de sus posibilidades. El problema no está en que España no tenga recursos. El problema está en que el Estado (central, autonómico o local) no los recoge. Las sucesivas reformas fiscales llevadas a cabo por los gobiernos conservadores y socialistas determinaron una gran regresividad fiscal y una disminución de la capacidad de generar recursos por parte del Estado.

Un tanto semejante ocurre en cuanto al supuestamente hiperbólico endeudamiento público. La deuda pública en España bajó durante el periodo 2000-2007, pasando de ser el equivalente al 59,3% del PIB al 36,2%. El déficit del Estado bajó también, alcanzándose un superávit en los años 2005, 2006 y 2007. Tanto la deuda como el déficit eran de los más bajos de la UE-15. De ahí que el argumento de que la crisis (que comenzó en 2007) la generó el excesivo gasto público (incluyendo el social) o la exuberante deuda pública no tenga ninguna validez.

Las causas de la crisis en España han sido la explosión de dos burbujas. Una fue la inmobiliaria (tal sector inmobiliaria-construcción creció del 7,5% del PIB en 2000 al 10,8% en 2006), que, al explotar en 2007, generó un descenso de su actividad económica de un 87%. La otra burbuja fue la bursátil, que había alcanzado un máximo del 125% del PIB en 2007 y cayó hasta un 54% del PIB. Estos estallidos de las burbujas crearon un enorme vacío de la demanda (que se había ido acentuando ya antes, consecuencia del descenso de las rentas del trabajo a costa de un exuberante crecimiento de las rentas del capital), que sólo la intervención del Estado puede resolver. De ahí que recortar el gasto público ahora que hay una muy escasa demanda es profundamente erróneo, pues agudizará la recesión.

El Center for Economic and Policy Researh de Washington D.C. (en cuyo consejo director hay dos premios Nobel de Economía, Robert Solow y Joseph Stiglitz) acaba de publicar un informe sobre la situación de la deuda pública española donde sus autores, Mark Wesisbrott y Juan Montecino, además de criticar las políticas de austeridad exigidas a España por la UE y por el Fondo Monetario Internacional (FMI) y realizadas por el Gobierno español, presentan varias alternativas para salir de la crisis –“Alternativas a la austeridad fiscal de España” (27-07-10), disponible en http://www.vnavarro.org/wp-content/uploads/2010/07/alternativas-a-la-austeridad-fiscal-en-espanajulio-2009.pdf– .

Prologan sus propuestas con la observación de que la deuda pública española no es excesiva. Pero más importante que la cifra de la deuda pública total o bruta es la deuda neta, es decir, la deuda que el Estado debe a los inversores privados y que es la que configura el valor de los intereses que el Estado debe pagar a los compradores de los bonos del Estado. En España, la deuda neta es baja (más baja, de nuevo, que el promedio de la UE-15). A pesar de ello, los intereses de la deuda son altos, debido a que los mercados financieros no se fían de que el Estado pueda pagarla como consecuencia de lo que llaman la “fragilidad de la economía española”, la manera diplomática de decir que no estamos creciendo. De ahí la enorme importancia de estimular la economía.

Pero para hacerlo se necesita un cambio en el comportamiento de las instituciones europeas incluyendo el Banco Central Europeo (BCE), el cual, por paradójico que parezca, no actúa como un banco central de la UE. Si lo fuera haría lo que un Banco Central hace, es decir, ayudaría al Estado, tal como hace el Banco Central de EEUU –el Federal Reserve Board (FRB)–, mediante, por ejemplo, la impresión de moneda con la que comprar deuda pública del Estado. El Estado federal estadounidense ha impreso moneda equivalente al 8% del PIB, comprando con ella deuda pública, además de ayudar a las empresas productivas y también a la banca (pasándose de generosa en esta ayuda). En la UE, el Banco Central sólo ha ayudado a la banca (también en términos muy generosos) y sólo últimamente, y a regañadientes, a los estados. Weisbrott y Montecino calculan que, si el BCE comprara en dos años una cantidad de deuda pública española equivalente a un 4% del PIB (transfiriendo los intereses de la deuda al Estado español, tal como hace el FRB) permitiría la inversión de un 3,9% del PIB en creación de empleo, estimulando el crecimiento económico y, con ello, la reducción del déficit. Alternativamente, el Estado español podría aumentar la deuda neta, incrementando la inversión pública para crear empleo. No hacerlo es un suicidio económico."

[Orígen article i imatge]