Reforma financera. Reforma fiscal. Reforma energètica.

Adjunto la intervenció que vaig fer en el ple municipal d’ahir en el punt en que es traslladava a nivell d’Ajuntament la retallada de sou dels treballadors:

“Abans d’entrar en el fons, una qüestió de forma: no comprenem perquè s’ajunta en un sol acord una qüestió que és competència del ple, com la rebaixa de la l’assignació als grups municipals i regidors (mesura que recolzem i que votarem a favor) amb una altra mesura que no recolzem i que no és competència del ple, com és la rebaixa del sou dels treballadors.

Voldríem doncs que la votació es plantegi per separat. Perquè Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa no vam recolzar aquest decret estatal. I no ho vam fer perquè parteix d’una premissa equivocada: La crisi actual no l’han causada les polítiques socials i les polítiques públiques. No l’han causada els treballadors, ni els del sector públic ni els del sector privat. No l’han causada els pensionistes ni les persones en situació de dependència.

En canvi és a aquests col•lectius a qui se’ls vol fer pagar la crisi. Primer aquest decret, ara la reforma laboral... I els més avariciosos del món de l’especulació financera ja es freguen les mans quan senten parlar del sistema de pensions... Això no és just ni raonable.

El deute públic no és superior al d’altres Estats. Pel que fa al deute privat, la gran majoria de famílies li està fent front, amb els sacrificis que això comporta. La situació de risc diferencial de l’Estat Espanyol ha vingut determinada, molt a grans trets, per la bombolla immobiliària perquè les promotores no estan fent front als seus deutes i això, combinat amb l’especulació financera arrossega a tota la resta.

Evidentment que fan falta reformes! Però amb una altra orientació: Reforma dels mercats financers, amb algun tipus de Taxa Tobbin o similar que eviti l’especulació amb moviments de capitals no productius; reforma fiscal, però no pas sobre les classes mitjanes que ja contribueixen de forma suficient, sinó sobre les grans fortunes, les societats d’inversió no productives i el gran volum de frau fiscal de les persones més riques del país. Reforma energètica, apostant modernització ecològica i les energies renovables. Perquè cal transformar de dalt a baix els modes de producció i reduir la dependència del petroli que dispara el nostre dèficit comercial i afavoreix el canvi climàtic.

Evidentment que l’administració ha de ser austera i evitar despeses supèrflues! Això quan hi ha crisi i quan no! Evidentment que l’eficiència administrativa pot millorar, que en general tot sempre es pot organitzar i gestionar millor. I segurament amb millores organitzatives en alguns sectors de l’administració es pot treure més rendiment del personal actual.

Però no ens enganyem, la crisi no l’han causada els que l’estan pagant. No puc allargar-me. Sabem que la norma de l’estat els obliga, però com que no és legalment imprescindible, no ens ho facin votar perquè no hi estem d’acord. I incloguin la clàusula de revisió salarial per al 2013 com han fet altres administracions. Perquè si els indicadors macroeconòmics milloren, com a mínim els treballadors recuperin el salari del seu treball. Gràcies.”

[Imatge: Reunió de dilluns a la seu d’ICV per preparar el ple: Secundant l’apagada per protestar contra les pujades de les tarifes elèctriques i contra un procés de liberalització tan opac]

Què està passant exactament?

M'arriba aquest video de la Susan George analitzant la crisi social i econòmica actual. Com ens té acostumats s'explica de forma ben clara. Com a tret característic de l'Estat Espanyol només afegiria que les famílies, en general de forma majoritaria i de moment, estan fent front a les hipoteques, a costa de sacrificis. Per contra qui no està complint amb el retorn dels seus deutes és bona part de l'entramat de promotores immobiliàries enredades amb els bancs...

Aquí el teniu:


Susan George from AttacTV on Vimeo.

10 anys d'Amnistia Internacional Penedès

Amnistia Internacional Penedès celebra els seus primers 10 anys amb diversos actes. Ahir mateix, al centre cívic l'Escorxador, organitzaven una taula rodona sota el títol “Noves formes de participació social” i amb persones representants d’entitats tant diverses com la pròpia Amnistia Internacional, la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Penedès-Garraf; l’associació Ginesta, els Amics de la Font del Cuscó o els Voluntaris per la Llengua.

Es va produir un debat força interessant sobre l'acció política i les relacions a mantenir entre la societat civil, les institucions i els partits politics.

En la meva opinió, reforçada desprès d’un enriquidor debat, penso que cal la concurrència i el treball de tots plegats, cadascú o cadascuna des del seu àmbit, per avançar socialment cap a una societat més justa on els Drets Humans, inclosos els drets econòmics, socials i culturals estiguin plenament garantits per a tota la ciutadania.

Tres plens

En la darrera setmana hem tingut tres plens municipals a Vilafranca del Penedès:

El primer va ser el dilluns 24 i va ser un ple extraordinari i urgent: Aquell matí el govern de l’estat, va publicar al BOE un Reial Decret de “mesures extraordinàries” (retallar els ajuts a les persones dependents, congelar les pensions de la gent gran, rebaixar el sou als seus treballadors...) on, per a més inri, va “col•lar” per sorpresa la prohibició que els ajuntaments, a partir de l’endemà, poguessin demanar crèdits [1].


I precisament l’endemà, l’Ajuntament tenia convocat un ple on hi havia una operació de crèdit per finançar l’ampliació de l’escola d’educació especial Delta – L’Espiga amb la construcció d’una nova aula municipal. És una actuació en la que l’Ajuntament i l’Escola han treballat de des de fa anys amb la Generalitat, una obra que tots els grups polítics municipals estem d’acord que cal impulsar de forma prioritària i que ja vam aprovar en el ple municipal del mes de març. Només faltava formalitzar el crèdit amb una darrera votació, que era la prevista per dimarts.


Quan ens vam assabentar del que estava passant des del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) ràpidament vam proposar a l’alcalde que avancés el ple de forma urgent per tractar aquest punt. Tothom hi va estar d’acord.


El segon ple va ser dimarts 25, el ple ordinari de maig: Resolt l’assumpte de l’Escola Delta – L’Espiga el dia abans, i més enllà de les mocions, els precs i les preguntes, només quedava en l’ordre del dia un punt de trascendència: una modificació de pressupost relacionada amb els aparcaments de la Rambla Sant Francesc i l’Espirall a càrrec de l’empresa Saba. Però l’equip de govern (CiU) va retirar aquest punt de l’ordre del dia pocs minuts abans de començar.


Vam tractar doncs diverses mocions: en defensa de les escoles taller, les cases d’oficis i els tallers d’ocupació (a proposta de CCOO i UGT); per començar a estudiar una nova regulació dels usos comercials (PSC); per potenciar el banc d’aliments (PSC); per millorar el seguiment dels acords del pressupost 2010 (PSC) i del seguiment de la Llei de Barris (CUP); per promocionar l’etiquetatge en català (ERC) i per contractar les places de policia local vacants (PP). Des d’ICV-EUiA vam votar a favor d’aquestes mocions, que van resultar aprovades, excepte de la darrera, en la que ens vam abstenir per considerar que per prioritzar el cobriment de vacants calia una visió de tots els serveis, no només de la policia. Aquesta moció va resultar finalment rebutjada.


Segurament però la moció amb més transcendència va ser la que vam presentar de forma urgent i conjunta els grups municipals d’ICV-EUiA, ERC, CUP i PSC per tal d’evitar el desmantellament del Consell Escolar Municipal. Les cartes enviades per la regidora d’Educació donaven a entendre que ja no es convocaria més aquest organisme (que en els darrers cursos ha estat clau a Vilafranca tant per dur a terme una bona planificació com per evitar la desigualtat amb els alumnes de famílies amb menys recursos econòmics). Val a dir que el govern (CiU) va negar a aquesta intenció i ho va atribuir tot a un malentès. La propera vegada caldrà redactar millor les cartes...


Finalment el darrer ple, sense caràcter jurídic vinculant, va ser ahir: el ple estudiantil. Un ple especial perquè el van protagonitzar estudiants de 4rt d’ESO B de l’Institut Eugeni d’Ors de Vilafranca, en una experiència molt interessant de participació i formació sobre el funcionament de les institucions democràtiques: El projecte “Tots Som Regidors, de l’aula a la política municipal”.


Perquè, ¿Quina manera millor d’aprendre com funciona i per a què serveix un Ajuntament, que participar en l’elaboració d’una Ordenança Municipal de Civisme i Convivència seguint tots els tràmits, realitzant totes les negociacions amb altres punts de vista i debatent-ne el contingut final?


Les intervencions dels i les joves portaveus van ser estructurades i ben argumentades. Des del meu modest punt de vista, tot i l’excés de zel en alguns aspectes (deu ni dó la quantia de les multes proposades!), el text aprovat ahir pels i les estudiants parteix dels valors democràtics essencials, i conté propostes originals que els diferents grups polítics prendrem en consideració. I es que l’acció política és positiva pel conjunt de la ciutadania i, si es presenta de forma directa i comprensible, pot ser molt apassionant. I per fer front als abusos d’alguns i millorar el control democràtic no hi ha res millor que una participació com més amplia millor de la ciutadania en l’acció política, des de totes les vessants i començant pel més joves. Agrair doncs la tasca pedagògica dels mestres i l’empenta i la preocupació pel bé comú mostrat pels i les estudiants.

[1] Limitar l’endeutament municipal de forma general, sense diferenciar aquells que han complert la normativa dels que no, ja pot considerar-se, des del meu punt de vista, inconstitucional i contrari a diversos principis democràtics, ara bé, fer-ho a més a més d’un dia per l’altre i sense previ avís és un greu irresponsabilitat i una preocupant mostra d’improvisació i desconeixement de com funcionen les institucions locals del nostre país. Probablement per aquest motiu, l’endemà mateix el govern va aprovar una “correcció d’errades” que endarreria l’entrada en vigor fins a l’1 de gener de 2011.

[Orígen i llicència de la imatge]

Un camí equivocat

El pla anunciat ahir pel president del govern de l'Estat, Sr. José Luís Rodríguez Zapatero em temo que comportarà greus conseqüències que duraran temps i aniran molt més enllà de les mesures inicialment anunciades.

Reprodueixo a continuació la intervenció que va fer ahir al Congrés el diputat d'Iniciativa per Catalunya Verds Joan Herrera que, una vegada més, l'encerta de ple. Aquí la teniu:

“Gracias, presidente [1],

Señor presidente del Gobierno, dicen que la política en el siglo XXI es el arte de decir exactamente lo que no se va a hacer. Hoy tenemos un titular: no se tocan los pilares del Estado del bienestar, no se tocan las pensiones. La realidad es que se congelan las pensiones, se tocan los derechos de los dependientes y pagan los más débiles. Sí, señor presidente, los más débiles. Usted ha hablado de un reparto equitativo del ajuste, y equitativo no es, señor presidente, las cosas como son. Toca a trabajadores, a asalariados, a pensionistas, a dependientes, pero no toca una fiscalidad más justa, no toca una reforma del sistema financiero, no toca a los causantes de la crisis, no suprime los chiringuitos financieros que permiten tributar a las grandes fortunas al 1 por ciento, y eso no es propio de un gobierno que dice cumplir con sus compromisos y es absolutamente insólito en un gobierno que se proclama de izquierdas. Ustedes plantean el esfuerzo de los de siempre y proponen un ajuste, pero un ajuste duro también hacia los de siempre. Veníamos a escuchar cómo proponían reformas estructurales en todos los sectores. Venimos de una época en la que nos decían que hacía falta reformar la lógica de los mercados, y lo que ha pasado es que los mercados han acabado reformando el Estado, han acabado reformando las políticas y han acabado reformándoles incluso a ustedes.

Señor presidente, no le voy a pedir que reconozca sus errores del pasado -aún me acuerdo de cómo no hace tanto tiempo usted presumía de reducciones fiscales por valor de 30.000 millones de euros, exactamente el doble de lo que ustedes van a ajustar ahora; reformas fiscales que la Fundación de Cajas de Ahorro acreditó que beneficiaron a las rentas más altas-, pero sí le voy a decir que aunque hoy no se trata de quedarse de brazos cruzados, no, tampoco se trata de ir en la senda del ajuste duro que usted nos plantea. Hoy tiene un camino por el que podría transitar, el de una fiscalidad justa, progresiva y verde. ¿Por qué no recupera el impuesto del patrimonio sobre las grandes fortunas en vez de suprimir 1.200 millones de euros, como va a hacer, en materia de dependencia? ¿Por qué no hace una reforma fiscal justa? ¿Por qué no emprende una reforma fiscal verde que, bajo el principio de quien contamina paga, sirva para recaudar y para modernizar nuestra economía?

Pero eso no, eso no se puede tocar, quizá porque pondría nerviosos a los mercados o simplemente porque quizá su Gobierno no se atreve. ¿Por qué usted no plantea una reforma del sector financiero en vez de aplaudir lo que le aconseja el gobernador del Banco de España? Ese gobernador que tiene el descaro de, día sí día también, hablar de reforma laboral y que no es capaz de definir una propuesta de un sector financiero que hoy niega el crédito. Pero eso no, los grandes bancos acumulan beneficios pero usted no plantea la reforma del sector financiero que garantice que el crédito llegue a las familias y a las empresas. ¿Por qué no plantea hoy una reforma del sector energético que permita adelantarnos a la próxima crisis, la del peak oil, la crisis energética, una reforma que permita hacer una apuesta en primer lugar por el ahorro y la eficiencia y después por las renovables y que modifique la Ley del Sector Eléctrico? Claro, nos lamentamos día sí y día también del déficit tarifario, pero la realidad es que no recalculamos el déficit tarifario y no cambiamos esa Ley del Sector Eléctrico, donde privatizamos los modelos pero donde mantuvimos los monopolios. ¿Por qué no afronta también una política industrial activa? ¿O por qué no entra en la política de gastos superfluos?

Hoy ha anunciado una reducción de 600 millones de euros en la ayuda oficial al desarrollo. Podría haber hecho otra cosa cuando ayer su amigo Obama le llamaba, podía haberle anunciado que retira las tropas de Afganistán. ¿O es que es mejor mantener las tropas en Afganistán que reducir en 600 millones de euros la ayuda oficial al desarrollo?

Mire, lo que está haciendo y lo que está proponiendo es insólito, y es insólito por parte de un gobierno de izquierdas. Ustedes nos dijeron que sí, que teníamos que reformar los sectores financieros, y lo que han hecho es que los sectores financieros marquen al dictado las políticas que ustedes tienen que hacer. En el Financial Times hace pocos días un grupo de economistas le decían al conjunto de la sociedad que no teníamos que ir a una política de ajuste duro en poco tiempo porque eso podía poner en duda no ya el Estado del bienestar, sino la recuperación económica. No lo dice un diputado de Iniciativa o Izquierda Unida, no, se lo dicen economistas que entienden que la política que usted quiere aplicar pone en jaque el Estado del bienestar y pone en jaque la recuperación económica, pasando quizá de la recesión a la depresión. ¿Es eso responsable? No, señor presidente, eso es profundamente irresponsable y denota una profunda insensibilidad como gobernante que usted dice ser de izquierdas y progresista. Hoy necesitamos liderazgo en Europa, ese liderazgo que ustedes no han tenido, un liderazgo que diga que necesitamos un gobierno económico, con finanzas europeas, con una gobernanza económica, pero no una política de ajuste hacia Grecia que supondrá que los griegos tendrán por muchos años un escenario en el que no van a crecer, un escenario de ajustes duros, durísimos, con una Europa que presta al 5 por ciento cuando los bancos lo hacen al 1 por ciento. Esa no es la Europa que quiero, yo quiero Europa, pero quiero una Europa distinta y lo que lamento es que usted no está liderando desde la Presidencia española esa otra Europa que muchos europeos y que muchos ciudadanos queremos.

El problema de fondo -voy acabando, señor presidente-es precisamente la actitud que ustedes están teniendo. El Fondo Monetario Internacional exige una propuesta de ajuste, reducir el déficit. ¿Y qué hacen ustedes? Reducir el gasto sin una política fiscal distinta, sin nuevas exigencias y sin reformas estructurales del sector financiero. Si uno hace una drástica reducción del déficit puede comprometer el futuro, así que reducción del déficit, sí, drástica, no; si no, España no estaría en condiciones de crecer este año. Esta no es mi frase, señor presidente, esta es su frase hace apenas unas semanas. Una drástica a reducción del déficit supondrá que España no esté en condiciones de crecer este año. Asumo sus máximas en este caso, pero las máximas de hace una semana, no las de hoy, señor presidente, y lo que le digo es que la propuesta de ajuste de caballo que nos propone es un ajuste precisamente duro, durísimo, que van a pagar los más débiles. Le anuncio ya que nosotros vamos a ser propositivos si cambian de senda, pero por este camino no les vamos a acompañar. No solo no les vamos a acompañar, sino que van a tener nuestra oposición, si usted quiere, modesta, pero una oposición contundente y una oposición que se va a producir en esta Cámara y que se va a producir, creo, también en la calle.

Porque no es que no sea justo; no es decente decir que el ajuste es equitativo y que no se les toque nada a los bancos, que no se les toque nada a las rentas altas y que se toque a pensionistas, asalariados y trabajadores. Sobre todo, el arte de la política tiene que dejar de consistir en decir una cosa para hacer exactamente lo contrario. Nosotros por ahí no vamos a pasar.

Muchas gracias.”

Des del Penedès, per l’opció tramvia

Amb motiu de la consulta ciutadana sobre el futur de l’Avinguda Diagonal alguns sectors (La Vanguardia, el RACC, la majoria de tertulians...) fa dies que han endegat una campanya mediàtica per crear una ‘matriu d’opinió’ contrària al tramvia i favorable a l’opció C: la dels cotxes per la gent del Baix Llobregat i el Penedès que hagi d’entrar a diari a la capital del país, i la del fum i les partícules en suspensió per als de Barcelona. Per als del Penedès se’ns hi afegeix també el greuge del peatge de Martorell.

Amb un servei de tren de Rodalies Renfe que encara tardarà a recuperar-se de la marginació perpetrada per Álvarez-Cascos i Magadalena Álvarez; l’autobús interurbà és, cada vegada més, un mitjà de transport públic clau per a Vilafranca i el Penedès. Ja és, per exemple, la connexió diària entre el nostre jovent universitari i el principal campus del país, el de la UB i la UPC a la Diagonal.

Un mitjà que resultarà molt més reforçat i optimitzat si es realitzen dues actuacions: La construcció del carril BUS-VAO a la B23 entre Molins de Rei i la Diagonal (actuació prevista en diversos plans i que s’ha anunciat que s’abordarà properament) i la connexió del tramvia, entre Francesc Macià i Plaça de les Glòries (opció A i B) ja que l’ús intermodal dels autobusos interurbans del Penedès i, sobretot (pel gran volum de persones afectades) del Baix Llobregat amb aquesta connexió de tramvia reduirà els temps d’accés (i de retorn) al centre de la capital.

I això al seu torn crearà una tendència creixent d’ús del transport públic que reduirà força l’ús del vehicle privat i que resultarà beneficiosa per tothom: menys embussos, menys temps de trajecte, més freqüències de pas (que els nous usuaris i usuàries faran viables), menys contaminació, menys soroll, menys malbaratament d’energia, menys emissions de canvi climàtic...

En aquest sentit exposat ja es van manifestar clarament tots els grups municipals de Vilafranca del Penedès (PSC, CiU, CUP, PP, ERC i ICV-EUiA) en la moció aprovada el passat mes de setembre.

Contra aquesta argumentació s’alcen (alguns legítimament per convicció, d’altres semblaria que per interès i benefici dels accionistes d’ACESA a costa dels penedesencs) un seguit de tòpics que des de l’associació Promoció del Transport Púbic (PTP) s’encarreguen d’aclarir amb dades contrastades en aquest decàleg que us recomano.
Els i les que esteu empadronats a Barcelona podeu votar i obtenir més informació del procés aquí. Sens dubte, una bona experiència de participació ciutadana!

Finalment, un apunt crític: encara que hagi estat consensuat pel govern i l’oposició de Barcelona, no estaria de més que a la propera consulta es millori el sistema de vot electrònic per evitar el frau, i sobretot que s’adoptin mesures perquè el sistema no es pengi com sembla que va passar el primer dia de votació.

[imatge: demostràció pràctica del grau d'ocupació de la Diagonal per cada mitjà de transport realitzada recentment per la PTP]

I la participació ciutadana en el Consell de Medi Ambient?

[adjunto els precs i les preguntes que ICV-EUiA vam fer en el darrer ple municipal]

1.- No convocatòria del Consell de Medi Ambient. Manca de presentació dels plans resultants de la revisió de l’auditoria ambiental. Incompliment de la moció ‘Vilafranca lliure de bosses de plàstic’.

En el pressupost de l’any 2008 es va incloure, a proposta d’Iniciativa, una revisió de l’auditoria ambiental i l’Agenda 21 de Vilafranca, a causa de la necessitat de disposar d’una estratègia ambiental actualitzada, amb les actuacions i projectes necessaris per fer de Vilafranca una vila més sostenible i respectuosa amb el medi.
Finalment desprès d’haver-lo reclamat en diverses ocasions, el mes passat se’ns va lliurar una còpia del Pla d’Acció Ambiental i del Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible fruït d’aquesta revisió. Uns plans on es plantegen estratègies a seguir durant els pròxims anys, i en els que és indispensable la participació ciutadana de tots els implicats per tal de difondre’ls, debatre’ls i consensuar-los entre tota la societat.
El Consell de Medi Ambient, un dels òrgans de participació ciutadana més importants de l’Ajuntament, es va reunir per última vegada el juliol de 2009 i, de moment, vostès no l’han tornat a convocar. El Consell s’havia plantejat com a òrgan participatiu per a debatre, entre d’altres, projectes com el Pla d’Acció Ambiental. Fins i tot es va crear una subcomissió per treballar concretament aquest tema, que no s’ha convocat mai.
1) Està previst que, després de 8 mesos es torni a convocar el Consell de Medi Ambient?
2) Està ha previst un procés de comunicació i participació ciutadana del Pla d’Acció Ambiental abans de portar-lo a aprovació?
3) En el mateix sentit, tampoc han convocat la subcomissió per aplicar la moció per una “Vilafranca lliure de bosses de plàstic el 2010”, i ja portem quatre mesos de l’any acordat com a límit pel ple municipal. Està previst donar-li continuïtat?
2.- Prec perquè es garanteixi la correcta instal•lació i funcionament d’una antena de telefonia mòbil

Les antenes de telefonia són necessàries per fer possibles les comunicacions en l’era digital i l’Ordenança Municipal de 28 de maig de 2002 en regula les llicències d’acord amb les previsions legals, garantint que, en principi, tot sigui correcte.

Ara bé, arran de les queixes veïnals s’ha constat que l’antena del Carrer de la Granada està en funcionament tot i que encara no té llicència. A instàncies del nostre grup s'ha obert l'expedient de control amb llicència. Demanaríem que s’acceleri la tramitació d’aquest expedient per tal que els veïns i veïnes puguin tenir la certesa que tot està correcte o, en cas que hi hagués algun problema, s'adoptin les mesures correctores que corresponguin. Gràcies.

3.- Problemes amb el servei interurbà de Monbús – Hispano Igualadina
Fa gairebé dos mesos, en el ple del mes de març, vam fer un prec perquè es fessin gestions amb la Direcció de Transports de la Generalitat i amb l’empresa Monbús – Hispano Igualadina per recuperar el servei d’autobus de les 8.20 del matí cap a Barcelona, que ha estat eliminat unilateralment per l’empresa. Voldríem saber si s’han fet aquestes gestions i, en cas afirmatiu, quina ha estat la resposta. Gràcies.

4.- (prec conjunt amb el grup de la CUP) Subvencions i activitat de la regidoria de gent gran
Voldríem saber quins són els criteris que utilitza la regidoria de gent gran per atorgar ajuts a entitats i, si fos possible, demanaríem disposar d’un llistat on constin els imports, el concepte i l’entitat beneficiària dels ajuts, subvencions i convenis atorgats per aquesta regidoria en l’últim any; així com també de les activitats no ordinàries que hagi organitzat la regidoria (balls, sortides, teatre, etc). Gràcies.

Bernat Villarroya i Garcia
Portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA
Vilafranca del Penedès, 27 d’abril de 2010