Al Ple ordinari del 17 de juny, només uns pocs dies desprès del Ple extraordinari per tractar sobre el peatges, CiU va presentar una nova moció que finalment vam encapçalar tots els grups municipals.
Reprodueixo la meva intervenció al respecte:
"Des d’Iniciativa reiterem el que vam dir en l’últim ple:
D’una banda, des del punt de vista de material, és a dir en el tema de fons, volem remarcar tres aspectes:
En primer lloc que des d’Iniciativa pensem que la primera prioritat en matèria de mobilitat és l’aposta i la inversió en la millora del transport públic i en especial per a Vilafranca del servei de Rodalies de la RENFE. Aquesta és per nosaltres la primera prioritat d’inversió en mobilitat.
En segon lloc que nosaltres pensem i defensem aquí i al Parlament de Catalunya que, en global, cal avançar cap a la implementació d’un sistema de gestió de la mobilitat basat en una taxa reguladora de la mobilitat, que incorpori criteris de sostenibilitat, tenint en compte factors tals com les alternatives de transport públic, l'hora del dia, etc.
En tercer lloc que aquest sistema creiem que hauria de permetre la gratuïtat per a la mobilitat quotidiana obligada en el cas de l’Alt Penedès cap a Barcelona.
D’altra banda, també reiterant-nos en el darrer Ple, des del punt de vista de les formes, de l’estratègia, pensem que aquest tema l’hem de tractar de forma unitària, sense que uns i altres fem moviments continuats per sortir al capdavant de tot de la foto.
Nosaltres vam exposar els nostres criteris, que ens consta i és públic que s’està debatent en aquesta línia d’establir un sistema de gestió de la mobilitat, aquí tenen el que publicava el diari Avui el passat divendres [enllaç a la referència].
Nosaltres, la gent d’Iniciativa, pensem que, si anem tots a la una, en aquest debat podem introduir una qüestió de la gratuïtat per a la mobilitat quotidinana obligada en el cas de l’Alt Penedès cap a Barcelona. Ara bé, insistim, això només serà possible si tots renunciem a protagonismes i anem a la una."
dimecres, 25 de juny del 2008
dimecres, 11 de juny del 2008
PLE EXTRAORDINARI SOBRE PEATGES
Adjunto a continuació la intervenció que vaig fer dilluns al ple extraordinari sobre peatges:
Hola bona nit a tothom, el ple d’avui no només és extraordinari, sinó que també és especial per la temàtica, potser més de seu parlamentària que municipal.
Permeteu-me doncs que comenci donant un punt de vista més global per acabar fent referència al cas concret de la nostra Vila.
La qüestió de les autopistes a Catalunya és certament complexa. En el debat hi intervenen factors econòmics, de mobilitat, de greuge entre territoris, ecològics i naturalment socials.
La situació financera de les concessions de la xarxa d’autopistes de peatge a Catalunya, considerada conjuntament, demostra que, amb una aportació de capital mínima, les concessionàries han generat un enorme volum de beneficis, sense aplicar coherentment el principi de l’equilibri financer.
Els usuaris han pagat els crèdits necessaris per a la construcció, l’amortització tècnica, el fons de reversió, la fiscalitat associada, IVA i l’Impost de Societats, amb un resultat final de benefici net que supera qualsevol índex raonable per a un servei públic.
Les xifres son prou clarificadores, estem davant d’un dels “negocis” més rendibles basats en un servei públic.
A la nostra comarca però estem patint un doble greuge: Perquè, més enllà de l’assumpte dels peatges, si analitzem la nostra mobilitat externa majoritària, és a dir, cap a Barcelona, veiem que les freqüències de pas dels autobusos de la Hispano Igualadina encara són massa escasses per adaptar-se a realitat de la vida quotidiana, i pel que fa al servei de Rodalies de RENFE...
Hi va haver uns mesos pre-electorals en que en parlava tothom de la RENFE. Ara ja gairebé ningú en parla... Però cal dir amb veu ben alta que el servei continua sense funcionar com hauria de ser!
Així doncs avui, que parlem de la mobilitat externa dels vilafranquins i les vilafranquines, volem tornar a insistir i a plantejar que aquesta qüestió, la d’un bon funcionament dels trens de Rodalies, no pot quedar oblidada, que no podem permetre que quedi, novament, fora de l’agenda política i mediàtica.
Perquè no es pot parlar de servei normalitzat quan, el “normal” és que els trens triguin tot sovint 1 hora i 10 minuts en arribar al centre de Barcelona quan abans de la crisi vergonyosa de l’any passat, es feia en uns 55 minuts ja de per si molt millorables si s’hi dediquessin unes inversions molt inferiors que les de moltes carreteres i autopistes.
Diverses entitats han posat sobre la taula el Pla Tren 2014. Un pla molt necessari que està a l’espera de ser pressupostat tal i com toca. Per nosaltres, la gent d’Iniciativa, en matèria de mobilitat externa aquesta hauria de ser la prioritat dels governs de l’estat i de la Generalitat en matèria d’infraestructures de mobilitat. Deixem-ho dit perquè és important, i no es pot parlar d’alliberar peatges sense posar també sobre la taula aquesta qüestió.
Dit això, concretem. Nosaltres, des d’Iniciativa, proposem un gir en la política de peatges: alliberar els peatges de Catalunya, i incorporar una taxa reguladora de la mobilitat, que incorpori criteris de sostenibilitat, tenint en compte factors tals com les alternatives de transport públic, l'hora del dia, etc.
Demà entra en vigor la directiva europea de l’eurovinyeta. L’estat espanyol té ara quatre anys per transposar-la. Entre d’altres mesures, a la mateixa s’estableix l’obligació que, a les vies d’alta ocupació, entre elles doncs l’AP7, s’hagi de repercutir els costos d’inversió i manteniment als camions i vehicles pesants.
D’altra banda hi ha sistemes de regulació del trànsit, que permeten configurar aquesta taxa tenint en compte diversos paràmetres, per exemple la major o menor freqüència amb que un usuari utilitza la via, l’existència o no d’alternatives de transport públic amb servei de qualitat en el seu itinerirari, el nombre de persones que transporta el vehicle (allò dels maniquís). Al peatge de Vallvidrera estan fent una prova pilot.
Sobre l’afecció concreta del projecte del Ministeri de les cabines de peatge a Vilafranca nosaltres, des d’Iniciativa, més enllà de recolzar lògicament en la demanda de gratuïtat, aquests dies, a la Junta de Portaveus i en els fòrum públics, hem insistit molt en un parell d’idees:
En primer lloc la necessitat que la demanda que fa avui l’Ajuntament de Vilafranca sigui plantejada de forma unitària, sense fissures, sense instrumentalitzacions ni partidismes, tots els grups a una. La moció que desprès es votarà hem de dir que no està redactada en els termes que a nosaltres ens haguessin agradat plenament. Ara bé, creiem que sí que estem d’acord en l’esencial, per això votarem a favor del text sorgit de la negociació.
La segona idea en la que hem insistit des d’Iniciativa, és que l’Ajuntament ha d’exigir que, per part del Ministeri, es doni resposta a les al·legacions que es van presentar des d’aquest Ajuntament el juliol de 2007. I això per moltes raons: Per respecte a una institució democràtica que representa gairebé 40.000 persones, però sobretot perquè aquestes al·legacions, com s’ha explicat en la intervenció anterior, fan referència temes com la utilització com a variant de l’autopista al seu pas per Vilafranca i la comarca i a l’impacte ambiental, paisatgístic i arqueològic de l’obra en els diversos punts que esta projectada, en especial a la zona de La Serreta.
En conclusió: Nosaltres pensem que, en global, cal avançar cap a la implententació d’un sistema de gestió de la mobilitat amb els fonaments que he explicat abans, que deriven de la filosofia de les normatives europees més avançades. Un sistema que, alhora hauria de permetre la gratuïtat per a la mobilitat quotidinana obligada com és el cas de l’Alt Penedès cap a Barcelona.
[Origen imatge: http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:P%C3%A9age_-_paiement.png]
Hola bona nit a tothom, el ple d’avui no només és extraordinari, sinó que també és especial per la temàtica, potser més de seu parlamentària que municipal.
Permeteu-me doncs que comenci donant un punt de vista més global per acabar fent referència al cas concret de la nostra Vila.
La qüestió de les autopistes a Catalunya és certament complexa. En el debat hi intervenen factors econòmics, de mobilitat, de greuge entre territoris, ecològics i naturalment socials.
La situació financera de les concessions de la xarxa d’autopistes de peatge a Catalunya, considerada conjuntament, demostra que, amb una aportació de capital mínima, les concessionàries han generat un enorme volum de beneficis, sense aplicar coherentment el principi de l’equilibri financer.
Els usuaris han pagat els crèdits necessaris per a la construcció, l’amortització tècnica, el fons de reversió, la fiscalitat associada, IVA i l’Impost de Societats, amb un resultat final de benefici net que supera qualsevol índex raonable per a un servei públic.
Les xifres son prou clarificadores, estem davant d’un dels “negocis” més rendibles basats en un servei públic.
A la nostra comarca però estem patint un doble greuge: Perquè, més enllà de l’assumpte dels peatges, si analitzem la nostra mobilitat externa majoritària, és a dir, cap a Barcelona, veiem que les freqüències de pas dels autobusos de la Hispano Igualadina encara són massa escasses per adaptar-se a realitat de la vida quotidiana, i pel que fa al servei de Rodalies de RENFE...
Hi va haver uns mesos pre-electorals en que en parlava tothom de la RENFE. Ara ja gairebé ningú en parla... Però cal dir amb veu ben alta que el servei continua sense funcionar com hauria de ser!
Així doncs avui, que parlem de la mobilitat externa dels vilafranquins i les vilafranquines, volem tornar a insistir i a plantejar que aquesta qüestió, la d’un bon funcionament dels trens de Rodalies, no pot quedar oblidada, que no podem permetre que quedi, novament, fora de l’agenda política i mediàtica.
Perquè no es pot parlar de servei normalitzat quan, el “normal” és que els trens triguin tot sovint 1 hora i 10 minuts en arribar al centre de Barcelona quan abans de la crisi vergonyosa de l’any passat, es feia en uns 55 minuts ja de per si molt millorables si s’hi dediquessin unes inversions molt inferiors que les de moltes carreteres i autopistes.
Diverses entitats han posat sobre la taula el Pla Tren 2014. Un pla molt necessari que està a l’espera de ser pressupostat tal i com toca. Per nosaltres, la gent d’Iniciativa, en matèria de mobilitat externa aquesta hauria de ser la prioritat dels governs de l’estat i de la Generalitat en matèria d’infraestructures de mobilitat. Deixem-ho dit perquè és important, i no es pot parlar d’alliberar peatges sense posar també sobre la taula aquesta qüestió.
Dit això, concretem. Nosaltres, des d’Iniciativa, proposem un gir en la política de peatges: alliberar els peatges de Catalunya, i incorporar una taxa reguladora de la mobilitat, que incorpori criteris de sostenibilitat, tenint en compte factors tals com les alternatives de transport públic, l'hora del dia, etc.
Demà entra en vigor la directiva europea de l’eurovinyeta. L’estat espanyol té ara quatre anys per transposar-la. Entre d’altres mesures, a la mateixa s’estableix l’obligació que, a les vies d’alta ocupació, entre elles doncs l’AP7, s’hagi de repercutir els costos d’inversió i manteniment als camions i vehicles pesants.
D’altra banda hi ha sistemes de regulació del trànsit, que permeten configurar aquesta taxa tenint en compte diversos paràmetres, per exemple la major o menor freqüència amb que un usuari utilitza la via, l’existència o no d’alternatives de transport públic amb servei de qualitat en el seu itinerirari, el nombre de persones que transporta el vehicle (allò dels maniquís). Al peatge de Vallvidrera estan fent una prova pilot.
Sobre l’afecció concreta del projecte del Ministeri de les cabines de peatge a Vilafranca nosaltres, des d’Iniciativa, més enllà de recolzar lògicament en la demanda de gratuïtat, aquests dies, a la Junta de Portaveus i en els fòrum públics, hem insistit molt en un parell d’idees:
En primer lloc la necessitat que la demanda que fa avui l’Ajuntament de Vilafranca sigui plantejada de forma unitària, sense fissures, sense instrumentalitzacions ni partidismes, tots els grups a una. La moció que desprès es votarà hem de dir que no està redactada en els termes que a nosaltres ens haguessin agradat plenament. Ara bé, creiem que sí que estem d’acord en l’esencial, per això votarem a favor del text sorgit de la negociació.
La segona idea en la que hem insistit des d’Iniciativa, és que l’Ajuntament ha d’exigir que, per part del Ministeri, es doni resposta a les al·legacions que es van presentar des d’aquest Ajuntament el juliol de 2007. I això per moltes raons: Per respecte a una institució democràtica que representa gairebé 40.000 persones, però sobretot perquè aquestes al·legacions, com s’ha explicat en la intervenció anterior, fan referència temes com la utilització com a variant de l’autopista al seu pas per Vilafranca i la comarca i a l’impacte ambiental, paisatgístic i arqueològic de l’obra en els diversos punts que esta projectada, en especial a la zona de La Serreta.
En conclusió: Nosaltres pensem que, en global, cal avançar cap a la implententació d’un sistema de gestió de la mobilitat amb els fonaments que he explicat abans, que deriven de la filosofia de les normatives europees més avançades. Un sistema que, alhora hauria de permetre la gratuïtat per a la mobilitat quotidinana obligada com és el cas de l’Alt Penedès cap a Barcelona.
[Origen imatge: http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:P%C3%A9age_-_paiement.png]
dimecres, 4 de juny del 2008
RESIDÈNCIA A L'INCAVI + SITUACIÓ POLÍTICA A LA VILA
1.- El conseller Ernest Margall estava a punt de complir un mes al post de portada d'aquest bloc. Actualitzo doncs, encara que sigui en base al copy-paste.
(*) Bernat Villarroya i Garcia, regidor a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès. [Imatge: Seu antiga de l'estació enològica i de l'INCAVI, al Carrer Amàlia Soler, espai on l'Ajuntament projecta realitzar una nova residència per a gent gran]
Per compensar, ho faré per partida doble: D'una banda reprodueixo l'article que el Jaume Clos i jo mateix vam publicar al setmanari El 3 de Vuit el passat divendres, article que, entre d'altres coses, fa referència al ple municipal del passat dia 20.
2.- Abans però reprodueixo el comunicat que des d'Iniciativa per Catalunya Verds de Vilafranca hem fet públic aquest migdia referent a la situació política a la Vila:
"Estem observant amb decepció que, en els darrers dies, alguns grups polítics estan promovent mediàticament la sensació d’un possible “bloqueig” de l’Ajuntament de Vilafranca.
Davant d’aquesta situació, des d’INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS:
1- Recordem que l’Ajuntament de Vilafranca té aprovat i en vigència un Pressupost per aquest any 2008 amb unes previsions clares tant per a la despesa corrent, com per a les principals inversions. També estan aprovades les Ordenances Fiscals del 2008 que sustenten aquest pressupost.
2- Entenem que el que ha de fer l’equip de govern socialista és prescindir de rumors i declaracions mediàtiques i treballar ben fort per executar el pressupost aprovat per al 2008 que, recordem-ho, va comptar amb el suport de quatre dels sis grups del consistori, entre ells el d’Iniciativa.
3- Considerem que, si CIU vol ser ”l’alternativa” a aquesta suposada “paràlisi de govern” ho té molt fàcil: Que presentin abans d’acabar l’exercici els seus pressupostos. Per part d’ICV els assegurem que estudiarem i esmenarem la seva proposta de la mateixa manera que ho hem fet amb la del PSC.
4- Sembla que CIU i PSC potser es trobarien més còmodes en un model a l’americana, bipartidista, però, per sort, a Catalunya i a Vilafranca la realitat és més plural i l’expressió democràtica de les diverses sensibilitats locals obliga a negociar majories que tirin endavant polítiques amb un contingut molt més ric i fidel de la realitat ciutadana.
5- Així doncs considerem que l’esforç, el treball serè i la voluntat d’entesa necessàries perquè Vilafranca continuï avançant son una responsabilitat de tots els grups polítics, tinguin un, dos o, evidentment, vuit regidors."
3.- Ara sí, l'article publicat a El 3 de Vuit:
APOSTA MUNICIPAL PER LA NOVA RESIDÈNCIA D’AVIS
La vellesa, darrera etapa de la nostra vida, en ocasions va acompanyada de la solitud. Tot i el desenvolupament de les nostres societats occidentals, no hem sabut resoldre el problema de la qualitat de vida en aquesta etapa. La majoria de persones grans volen quedar-se a casa seva però no sempre és possible, a causa de problemes de dependència o sociolaborals, fins i tot encara que la família faci costat.
És en aquestes circumstàncies que trobem a faltar a Vilafranca més places de residència per a la gent gran. Actualment viuen a la Vila més de 2.900 persones majors de 75 anys, sense comptar la comarca, per tant, el dèficit existeix i serà encara més gran a mig termini.
La proposta d’Iniciativa, ja durant la campanya electoral de l’any passat, va ser la de treballar per aconseguir la construcció, de nova planta, d’una nova residència municipal i d’un centre de dia en els terrenys que ocupen les antigues instal·lacions de l’INCAVI al carrer d’Amàlia Soler. La proposta es va començar a materialitzar el novembre passat en la negociació pressupostària i amb el compromís del govern de disposar, durant aquesta legislatura, és a dir, per l’any 2011, d’una nova residència municipal amb una capacitat d’entre 100 i 110 persones.
Com hem dit en altres ocasions, l’espai de l’antic INCAVI, és adequat per la nova residència: un lloc cèntric, amb aparcament sobre la llosa del tren, fàcilment accessible a peu o en bus urbà per als familiars que, sovint també són d’edat avançada; i proper a espais oberts com les rambles, el Tívoli, la plaça Penedès o el nou passeig sobre les vies. Un espai que permetrà que els usuaris copsin la vida de la Vila i s’hi mantinguin en contacte.
En els pressupostos aprovats per al 2008, s’han destinat 178.494 € per a la redacció d’aquest projecte. Val a dir que la nostra proposta d’aquesta nova residència d’avis municipal no preveu que s’hagi de tancar la residència de Sant Francesc, com proposava CiU en el darrer Ple municipal. Entre d’altres motius perquè ja es prou elevat el dèficit actual de places, i només faltaria que de les 100 – 110 places de la nova residència se n’haguessin de descomptar 62 pel tancament de la residència de Sant Francesc. Creiem que si aquesta té algunes mancances, com per exemple l’ascensor, és necessari posar-hi solució sense haver de tancar-la, ja que no anem precisament sobrats de places.
Per tant, demanem a tots els grups municipals que fem pinya davant aquest dèficit de places per la nostra gent gran. I si la Generalitat no aporta els recursos necessaris perquè les fredes estadístiques indiquen que a Vilafranca estem per sobre dels ràtios de la mitjana a Catalunya, caldrà que, entre d’altres polítiques (atenció domiciliària, centres de dia, suport als familiars), també siguem capaços de buscar els recursos per la residència, encara que siguin del pressupost municipal, de la mateixa forma que, el seu moment, es va fer amb les llars d'infants.
(*) Jaume Clos i Arall, membre d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV).
"Estem observant amb decepció que, en els darrers dies, alguns grups polítics estan promovent mediàticament la sensació d’un possible “bloqueig” de l’Ajuntament de Vilafranca.
Davant d’aquesta situació, des d’INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS:
1- Recordem que l’Ajuntament de Vilafranca té aprovat i en vigència un Pressupost per aquest any 2008 amb unes previsions clares tant per a la despesa corrent, com per a les principals inversions. També estan aprovades les Ordenances Fiscals del 2008 que sustenten aquest pressupost.
2- Entenem que el que ha de fer l’equip de govern socialista és prescindir de rumors i declaracions mediàtiques i treballar ben fort per executar el pressupost aprovat per al 2008 que, recordem-ho, va comptar amb el suport de quatre dels sis grups del consistori, entre ells el d’Iniciativa.
3- Considerem que, si CIU vol ser ”l’alternativa” a aquesta suposada “paràlisi de govern” ho té molt fàcil: Que presentin abans d’acabar l’exercici els seus pressupostos. Per part d’ICV els assegurem que estudiarem i esmenarem la seva proposta de la mateixa manera que ho hem fet amb la del PSC.
4- Sembla que CIU i PSC potser es trobarien més còmodes en un model a l’americana, bipartidista, però, per sort, a Catalunya i a Vilafranca la realitat és més plural i l’expressió democràtica de les diverses sensibilitats locals obliga a negociar majories que tirin endavant polítiques amb un contingut molt més ric i fidel de la realitat ciutadana.
5- Així doncs considerem que l’esforç, el treball serè i la voluntat d’entesa necessàries perquè Vilafranca continuï avançant son una responsabilitat de tots els grups polítics, tinguin un, dos o, evidentment, vuit regidors."
3.- Ara sí, l'article publicat a El 3 de Vuit:
APOSTA MUNICIPAL PER LA NOVA RESIDÈNCIA D’AVIS
La vellesa, darrera etapa de la nostra vida, en ocasions va acompanyada de la solitud. Tot i el desenvolupament de les nostres societats occidentals, no hem sabut resoldre el problema de la qualitat de vida en aquesta etapa. La majoria de persones grans volen quedar-se a casa seva però no sempre és possible, a causa de problemes de dependència o sociolaborals, fins i tot encara que la família faci costat.
És en aquestes circumstàncies que trobem a faltar a Vilafranca més places de residència per a la gent gran. Actualment viuen a la Vila més de 2.900 persones majors de 75 anys, sense comptar la comarca, per tant, el dèficit existeix i serà encara més gran a mig termini.
La proposta d’Iniciativa, ja durant la campanya electoral de l’any passat, va ser la de treballar per aconseguir la construcció, de nova planta, d’una nova residència municipal i d’un centre de dia en els terrenys que ocupen les antigues instal·lacions de l’INCAVI al carrer d’Amàlia Soler. La proposta es va començar a materialitzar el novembre passat en la negociació pressupostària i amb el compromís del govern de disposar, durant aquesta legislatura, és a dir, per l’any 2011, d’una nova residència municipal amb una capacitat d’entre 100 i 110 persones.
Com hem dit en altres ocasions, l’espai de l’antic INCAVI, és adequat per la nova residència: un lloc cèntric, amb aparcament sobre la llosa del tren, fàcilment accessible a peu o en bus urbà per als familiars que, sovint també són d’edat avançada; i proper a espais oberts com les rambles, el Tívoli, la plaça Penedès o el nou passeig sobre les vies. Un espai que permetrà que els usuaris copsin la vida de la Vila i s’hi mantinguin en contacte.
En els pressupostos aprovats per al 2008, s’han destinat 178.494 € per a la redacció d’aquest projecte. Val a dir que la nostra proposta d’aquesta nova residència d’avis municipal no preveu que s’hagi de tancar la residència de Sant Francesc, com proposava CiU en el darrer Ple municipal. Entre d’altres motius perquè ja es prou elevat el dèficit actual de places, i només faltaria que de les 100 – 110 places de la nova residència se n’haguessin de descomptar 62 pel tancament de la residència de Sant Francesc. Creiem que si aquesta té algunes mancances, com per exemple l’ascensor, és necessari posar-hi solució sense haver de tancar-la, ja que no anem precisament sobrats de places.
Per tant, demanem a tots els grups municipals que fem pinya davant aquest dèficit de places per la nostra gent gran. I si la Generalitat no aporta els recursos necessaris perquè les fredes estadístiques indiquen que a Vilafranca estem per sobre dels ràtios de la mitjana a Catalunya, caldrà que, entre d’altres polítiques (atenció domiciliària, centres de dia, suport als familiars), també siguem capaços de buscar els recursos per la residència, encara que siguin del pressupost municipal, de la mateixa forma que, el seu moment, es va fer amb les llars d'infants.
(*) Jaume Clos i Arall, membre d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV).
(*) Bernat Villarroya i Garcia, regidor a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.
dimarts, 6 de maig del 2008
"ERNEST MARAGALL"
Desprès de veure’s obligat a retirar un esborrany legislatiu on s’obria la porta a la gestió privada dels centres educatius públics, gràcies, sobretot, a la mobilització activa del professorat més conscient, i a l’oposició d’Iniciativa i, en menor part, d’Esquerra, l’home no descansa. Ara vol suprimir el batxillerat nocturn.Des de diversos sectors de la comunitat educativa es torna a demanar al Sr. Ernest Maragall que desisteixi d’intentar trobar receptes estrambòtiques i centri els seus esforços en aconseguir per a l’ensenyament públic el finançament i els recursos que aquest requereix sense dilació.
La sisena hora i l’augment de professorat contractat, mesures positives adoptades en els darrers anys, no són suficients. Incrementar la formació a distància per internet és positiu, i cal fer-ho, però és evident que no soluciona els grans problemes ni pot ser, a mig termini, una alternativa al batxillerat presencial nocturn.
Producte de la globalització econòmica i de l’actual ordre polític mundial, en un parell de lustres el país s’ha tornat més complex. Del funcionament i la capacitat d’integració social del sistema educatiu d’avui en depèn en gran mesura la cohesió social del demà immediat. Cal ser-ne conscients i tenir-ho sempre present.
Fora bo que, la propera vegada, el Conseller escoltés i consultés les decisions abans de llançar-se a la palestra amb el primer que li passa pel cap.
[orígen imatge]
diumenge, 27 d’abril del 2008
L’ASSUMPTE DE "CAIXA PENEDÈS"
El que volen fer és un procediment excepcional. Suposa modificar el pla urbanístic general de Vilafranca per tal d’alterar la zonificació, incrementar el sostre edificable i ampliar els usos possibles en uns terrenys propietat de Caixa Penedès.
La legislació, i entenc que també la ètica política, exigeixen que actuacions d’aquest tipus estiguin clarament “motivades”, és a dir, abans d’aprovar-les cal explicar, de forma transparent, què es fa, per què es fa i com es fa, per tal que tothom pugui comprovar que l’excepció no s’aplica per beneficiar arbitràriament a ningú, sinó que té unes causes clares d’interès públic, que van més enllà del legítim interès privat de qui les proposa.
Caixa Penedès, com expliquen els seus directius (i ens consta que ha estat així), va proposar aquesta operació als responsables municipals fa força mesos.
Ara bé, l’equip de govern no va parlar de l’assumpte fins fa dues setmanes. I fins en fa una als grups de l’oposició no se’ns ha facilitat cap tipus de documentació al respecte.
D’altra banda, l’informe dels tècnics municipals no és gens concloent, ja que està ple de consideracions i reserves; i la lectura del mateix posa de manifest que no està clar que, amb el canvi de planejament, el principi d’igualtat estigui garantit.
També indica l’informe que la regulació dels nous usos és, com a mínim, “difusa” i que “en cap cas” queda garantit que es construeixi cap nou auditori.
En dues ocasions els tècnics, directament, ens inviten, als polítics, a “reflexionar” més a fons sobre el projecte.
Tot i aquests antecedents, el govern municipal va incloure l’assumpte en l’ordre del dia de la sessió del ple de dimarts passat: Així, sense esvair els dubtes, sense donar ni explicacions clares, ni informació suficient, sense “reflexionar” sobre els interrogants plantejats pels tècnics.
Una actuació que des d’Iniciativa creiem que és inacceptable des del punt de vist del normal funcionament d’un òrgan democràtic com és el Ple Municipal.
Perquè, més enllà d’aquestes qüestions de forma, hi ha un debat de fons pendent molt important. Un debat que no pot ni tenir lloc quan s’actua malament i a corre-cuita com en aquest cas.
Un debat pendent que ens hauria de permetre, com a mínim, estudiar la possibilitat de debatre amb “Caixa Penedès” si no hi ha opcions de destinar l’“obra social” que fixa la llei a d’altres necessitats, com la nova residència d’avis, per posar un exemple.
Un debat que ens portaria a parlar de si Vilafranca necessita, com a prioritat, un segon nou auditori quan l’Ajuntament està tot just acabant de construir-ne un de ben gros, i a la comarca propera n’hi ha diversos que encara estan força infrautilitzats.
Hi hauria més qüestions, com per exemple si, es faci l’equipament que es faci, i les oficines noves que es facin, es raonable que la única previsió que hi hagi per accedir a la zona sigui el vehicle privat, sense preveure cap tipus de transport públic col·lectiu; però tampoc crec que calgui que m’allargui gaire més en les meves reflexions.
El nostre vot en contra és per una manera de fer les coses per part de l’equip de govern en aquest assumpte, una manera que, pràcticament, impedeix obrir, quan tocaria, tots aquests altres debats a que feia referència.
La legislació, i entenc que també la ètica política, exigeixen que actuacions d’aquest tipus estiguin clarament “motivades”, és a dir, abans d’aprovar-les cal explicar, de forma transparent, què es fa, per què es fa i com es fa, per tal que tothom pugui comprovar que l’excepció no s’aplica per beneficiar arbitràriament a ningú, sinó que té unes causes clares d’interès públic, que van més enllà del legítim interès privat de qui les proposa.
Caixa Penedès, com expliquen els seus directius (i ens consta que ha estat així), va proposar aquesta operació als responsables municipals fa força mesos.
Ara bé, l’equip de govern no va parlar de l’assumpte fins fa dues setmanes. I fins en fa una als grups de l’oposició no se’ns ha facilitat cap tipus de documentació al respecte.
D’altra banda, l’informe dels tècnics municipals no és gens concloent, ja que està ple de consideracions i reserves; i la lectura del mateix posa de manifest que no està clar que, amb el canvi de planejament, el principi d’igualtat estigui garantit.
També indica l’informe que la regulació dels nous usos és, com a mínim, “difusa” i que “en cap cas” queda garantit que es construeixi cap nou auditori.
En dues ocasions els tècnics, directament, ens inviten, als polítics, a “reflexionar” més a fons sobre el projecte.
Tot i aquests antecedents, el govern municipal va incloure l’assumpte en l’ordre del dia de la sessió del ple de dimarts passat: Així, sense esvair els dubtes, sense donar ni explicacions clares, ni informació suficient, sense “reflexionar” sobre els interrogants plantejats pels tècnics.
Una actuació que des d’Iniciativa creiem que és inacceptable des del punt de vist del normal funcionament d’un òrgan democràtic com és el Ple Municipal.
Perquè, més enllà d’aquestes qüestions de forma, hi ha un debat de fons pendent molt important. Un debat que no pot ni tenir lloc quan s’actua malament i a corre-cuita com en aquest cas.
Un debat pendent que ens hauria de permetre, com a mínim, estudiar la possibilitat de debatre amb “Caixa Penedès” si no hi ha opcions de destinar l’“obra social” que fixa la llei a d’altres necessitats, com la nova residència d’avis, per posar un exemple.
Un debat que ens portaria a parlar de si Vilafranca necessita, com a prioritat, un segon nou auditori quan l’Ajuntament està tot just acabant de construir-ne un de ben gros, i a la comarca propera n’hi ha diversos que encara estan força infrautilitzats.
Hi hauria més qüestions, com per exemple si, es faci l’equipament que es faci, i les oficines noves que es facin, es raonable que la única previsió que hi hagi per accedir a la zona sigui el vehicle privat, sense preveure cap tipus de transport públic col·lectiu; però tampoc crec que calgui que m’allargui gaire més en les meves reflexions.
El nostre vot en contra és per una manera de fer les coses per part de l’equip de govern en aquest assumpte, una manera que, pràcticament, impedeix obrir, quan tocaria, tots aquests altres debats a que feia referència.
dimarts, 15 d’abril del 2008
VINCULAR ELS AJUTS PER A LLIBRES ESCOLARS A LA SEVA REUTILITZACIÓ I A LA DIMENSIÓ PEDAGÒGICA DE L’ACTUACIÓ
Amb dues paraules, pedagogia i reutilització, podríem resumir, a grans trets, la posició que hem defensat des d’Iniciativa en relació al debat sobre l’aportació municipal per a l’adquisició de llibres de text escolars a Vilafranca, tema que va ser un dels assumptes destacats del Ple municipal de fa dues setmanes (27.3.2008).
Durant la complexa negociació pressupostària per a l’any 2008 (va fer falta la concurrència de fins a 4 grups municipals per a la seva aprovació) Esquerra Republicana va plantejar la qüestió dels llibres escolars, que finalment es va recollir vinculant-la a un programa de reutilització de llibres, que era una condició que posàvem, entre d’altres, des d’Iniciativa.
Aprovat el pressupost, i amb el Consell Escolar Municipal treballant sobre el tema, ens trobem que Convergència i Unió, presenta una moció on es demana que, en un mes, tot estigui llest i en marxa. Plis plas. Semblaria que, desprès de votar contra el pressupost municipal ara volguessin apuntar-se el tanto.
Com és fàcil d’entendre, posar en marxa un programa d’aquest tipus és molt complex i no es pot fer d’un dia per l’altre, sense donar veu al Consell Escolar Municipal, a les direccions dels centres, ni a la comunitat educativa en general.
El llistat de qüestions anguloses que hi ha sobre la taula és tant extens que tirar endavant una proposta sense haver-ne concretat els detalls, crearia un seguit de disfuncions i mals entesos que nosaltres pensem que cal evitar.
Per aquests motius, des d’Iniciativa vam mostrar la nostra sorpresa perquè Convergència presentés una moció d’aquest estil, i vam donar suport a una esmena que retornava la qüestió als espais de debat.
Perquè és evident que correspon al govern municipal, fer una proposta, i aportar dades, càlculs i documentació. Ara bé qualsevol proposta en aquest àmbit, abans de passar directament i sense més a ser aplicada, ha de poder ser analitzada pels representants les persones que es veuran més directament afectades: mestres i AMPAs; i, com s’havia acordat prèviament en el Consell Escolar Municipal, tothom ha de poder presentar el seu punt de vista al respecte.
Nosaltres, la gent d’Iniciativa, entenem que aquest projecte ha d’anar indiscutiblement lligat a un programa de reutilització dels llibres que ha de tenir una dimensió pedagògica amb la que s’afavoreixin valors com l’austeritat, la cooperació entre tots els membres de la comunitat educativa, el fet de compartir, la cura del material col·lectiu, el tenir present que els diners públics no es poden malbaratar, la difusió de la consciència mediambiental i de la lluita contra el canvi climàtic.
Hi ha escoles a Vilafranca que ja fan funcionar el programa de reutilització “roda de llibres”, algunes des de fa més de deu anys. Amb aquest programa, cada curs, els alumnes reutilitzen els llibres de text que l’any anterior van fer servir els seus companys. D’aquesta manera es produeix un important estalvi econòmic per les famílies i, amb la implicació dels mestres, es difonen els valors pedagògics que he esmentat en el paràgraf anterior. Ignorarem les experiències i els aprenentatges d’aquests deu anys? Esperem que no.
Durant la complexa negociació pressupostària per a l’any 2008 (va fer falta la concurrència de fins a 4 grups municipals per a la seva aprovació) Esquerra Republicana va plantejar la qüestió dels llibres escolars, que finalment es va recollir vinculant-la a un programa de reutilització de llibres, que era una condició que posàvem, entre d’altres, des d’Iniciativa.
Aprovat el pressupost, i amb el Consell Escolar Municipal treballant sobre el tema, ens trobem que Convergència i Unió, presenta una moció on es demana que, en un mes, tot estigui llest i en marxa. Plis plas. Semblaria que, desprès de votar contra el pressupost municipal ara volguessin apuntar-se el tanto.
Com és fàcil d’entendre, posar en marxa un programa d’aquest tipus és molt complex i no es pot fer d’un dia per l’altre, sense donar veu al Consell Escolar Municipal, a les direccions dels centres, ni a la comunitat educativa en general.
El llistat de qüestions anguloses que hi ha sobre la taula és tant extens que tirar endavant una proposta sense haver-ne concretat els detalls, crearia un seguit de disfuncions i mals entesos que nosaltres pensem que cal evitar.
Per aquests motius, des d’Iniciativa vam mostrar la nostra sorpresa perquè Convergència presentés una moció d’aquest estil, i vam donar suport a una esmena que retornava la qüestió als espais de debat.
Perquè és evident que correspon al govern municipal, fer una proposta, i aportar dades, càlculs i documentació. Ara bé qualsevol proposta en aquest àmbit, abans de passar directament i sense més a ser aplicada, ha de poder ser analitzada pels representants les persones que es veuran més directament afectades: mestres i AMPAs; i, com s’havia acordat prèviament en el Consell Escolar Municipal, tothom ha de poder presentar el seu punt de vista al respecte.
Nosaltres, la gent d’Iniciativa, entenem que aquest projecte ha d’anar indiscutiblement lligat a un programa de reutilització dels llibres que ha de tenir una dimensió pedagògica amb la que s’afavoreixin valors com l’austeritat, la cooperació entre tots els membres de la comunitat educativa, el fet de compartir, la cura del material col·lectiu, el tenir present que els diners públics no es poden malbaratar, la difusió de la consciència mediambiental i de la lluita contra el canvi climàtic.
Hi ha escoles a Vilafranca que ja fan funcionar el programa de reutilització “roda de llibres”, algunes des de fa més de deu anys. Amb aquest programa, cada curs, els alumnes reutilitzen els llibres de text que l’any anterior van fer servir els seus companys. D’aquesta manera es produeix un important estalvi econòmic per les famílies i, amb la implicació dels mestres, es difonen els valors pedagògics que he esmentat en el paràgraf anterior. Ignorarem les experiències i els aprenentatges d’aquests deu anys? Esperem que no.
dijous, 10 d’abril del 2008
PARTICIPACIÓ, QUINA PARTICIPACIÓ?
1.- Porto unes setmanes sense plasmar al bloc opinions ni qüestions que em passen pel cap. No per manca de ganes. Però, en ocasions, és molt difícil compaginar totes el que es voldria fer i cal establir prioritats.
Tampoc avui disposo de massa temps per desenvolupar a fons alguns temes candents, en especial en relació a les diverses propostes relatives al programa de reutilització de llibres de text que aquests dies estem debatent a Vilafranca. En tot cas, a la web d'Iniciativa Vilafranca podeu trobar la nota de premsa i el primer document de treball que hem elaborat al respecte.
Si que voldria però aprofitar el bloc perquè pogueu conèixer el comunicat amb que des d'ICV-EUiA valorem el procés de participació ciutadana relatiu a l'agenda urbanística de la ciutat. L'adjunto a continuació:
2. INICIATIVA RECLAMA PROCESSOS PARTICIPATIUS QUE GENERIN I FACILITIN EL DEBAT SECTORIAL I CIUTADÀ.
En relació al procés de participació referent a l’agenda urbanística, des d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) considerem que la participació ciutadana no es pot fer amb presses ni pot anar orientada a cobrir l’expedient o a complir epidèrmicament l’obligació establerta per la Llei d’urbanisme de Catalunya.
Sense informació contrastada i, sobretot, sense debat previ, un procés de participació perd bona part del seu sentit; en especial quan, com és el cas de l’agenda urbanística, s’aborden temàtiques complexes i amb interessos creuats.
Cal informació sobre el procés de participació en sí (qui i com extreurà conclusions de les aportacions que es facin), però sobretot entenem que cal informació contrastada en relació a allò que s’ha de decidir.
Perquè, prioritzar, com es proposava dissabte passat en el procés de l’agenda urbanística, entre quatre caselles (literalment “infraestructures, espai públic/zones verdes, equipaments i habitatge”) per a quatre àrees de Vilafranca és un sense sentit:
En primer lloc perquè, per fortuna, i des de fa ja moltes dècades, les lleis urbanístiques impedeixen desenvolupar un sector amb nous habitatges sense que abans, o de forma simultània, es construeixin i s’adeqüin tant les “infraestructures” (carrers, vials...), com els “espais lliures” (places, zones verdes...); i sense que es cedeixin les dotacions corresponents d’equipaments a l’Ajuntament perquè l’administració els construeixi.
En segon lloc perquè la delimitació dels sectors i dels polígons que s’han de posar en agenda no té res a veure amb les caselles que s’invitaven a prioritzar (llevant, ponent, ciutat construïda i eix del ferrocarril), posant, per exemple, en el mateix sac el Poble Nou (camí i carretera de Moja) que Sant Julià (Avinguda del Foix); o, a l’Espirall, La Pelegrina (terrenys majoritàriament de propietat privada i sotmesos a l’agenda urbanística) i Les Bassetes (propietat pública i exclòs de l’agenda urbanística).
D’altra banda, la concentració del gruix del procés de participació en un únic matí va impedir el debat sectorial previ (arquitectes, botiguers, moviment veïnal, entitats, promotors, constructors...) debat que nosaltres considerem que ha de ser el punt de partida en els processos de participació ciutadana relatius a les temàtiques de més complexitat tècnica. Les presses en el procés també van pràcticament impedir a les moltes persones assistents a la jornada l’estudi i la reflexió prèvia entorn a la documentació facilitada.
Per aquest motius des d’ICV – EUiA reclamem a l’equip de govern que tots els processos participatius que es duguin a terme es basin en una informació prèvia contrastada i que, en temàtiques complexes, vingui precedida d’un espai de debat sectorial.
Més que una gran complexitat de mitjans i dinàmiques, el que és primordial en un procés de participació ciutadana és la voluntat clara de facilitar un participació real.
Vilafranca del Penedès, 9 d’abril de 2008.
Sense informació contrastada i, sobretot, sense debat previ, un procés de participació perd bona part del seu sentit; en especial quan, com és el cas de l’agenda urbanística, s’aborden temàtiques complexes i amb interessos creuats.
Cal informació sobre el procés de participació en sí (qui i com extreurà conclusions de les aportacions que es facin), però sobretot entenem que cal informació contrastada en relació a allò que s’ha de decidir.
Perquè, prioritzar, com es proposava dissabte passat en el procés de l’agenda urbanística, entre quatre caselles (literalment “infraestructures, espai públic/zones verdes, equipaments i habitatge”) per a quatre àrees de Vilafranca és un sense sentit:
En primer lloc perquè, per fortuna, i des de fa ja moltes dècades, les lleis urbanístiques impedeixen desenvolupar un sector amb nous habitatges sense que abans, o de forma simultània, es construeixin i s’adeqüin tant les “infraestructures” (carrers, vials...), com els “espais lliures” (places, zones verdes...); i sense que es cedeixin les dotacions corresponents d’equipaments a l’Ajuntament perquè l’administració els construeixi.
En segon lloc perquè la delimitació dels sectors i dels polígons que s’han de posar en agenda no té res a veure amb les caselles que s’invitaven a prioritzar (llevant, ponent, ciutat construïda i eix del ferrocarril), posant, per exemple, en el mateix sac el Poble Nou (camí i carretera de Moja) que Sant Julià (Avinguda del Foix); o, a l’Espirall, La Pelegrina (terrenys majoritàriament de propietat privada i sotmesos a l’agenda urbanística) i Les Bassetes (propietat pública i exclòs de l’agenda urbanística).
D’altra banda, la concentració del gruix del procés de participació en un únic matí va impedir el debat sectorial previ (arquitectes, botiguers, moviment veïnal, entitats, promotors, constructors...) debat que nosaltres considerem que ha de ser el punt de partida en els processos de participació ciutadana relatius a les temàtiques de més complexitat tècnica. Les presses en el procés també van pràcticament impedir a les moltes persones assistents a la jornada l’estudi i la reflexió prèvia entorn a la documentació facilitada.
Per aquest motius des d’ICV – EUiA reclamem a l’equip de govern que tots els processos participatius que es duguin a terme es basin en una informació prèvia contrastada i que, en temàtiques complexes, vingui precedida d’un espai de debat sectorial.
Més que una gran complexitat de mitjans i dinàmiques, el que és primordial en un procés de participació ciutadana és la voluntat clara de facilitar un participació real.
Vilafranca del Penedès, 9 d’abril de 2008.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)