LES ESCOMBRARIES: Crisi (Campania, Itàlia) vs. Modernització Ecològica (Alemanya)

La crisi de les escombraries al sud d’Itàlia de fa només unes poques setmanes ja sembla oblidada. A més a més ara tenen la seva enèsima crisi de govern, amb esbatussades entre diputats incloses. Tanmateix penso que oblidar o ignorar el que ha passat seria un greu error.

Faig memòria: de sobte es deixen de recollir les escombraries, a tota la regió de la Campania, incloses grans ciutats com Nàpols. El motiu? Tots els abocadors de la regió estan plens. Les causes? Segons la premsa, van des d’una manca absoluta de planificació pública respecte a la construcció d’abocadors fins al fet que s’hagi permès que la màfia esdevingués el principal gestor de residus de la zona.

Sigui com sigui ens trobem una regió sencera acumulant centenars de milers de tones de brossa als seus carrers. Passen alguns dies i la pudor comença ser insuportable i incrementa la presència de rates. Part de la població decideix “tractar” ella mateixa els residus mitjançant el mètode de la “incineració” i pren foc a les muntanyes de deixalles que s’acumulen els carrers.

La reacció de les autoritats és (intentar) reobrir un enorme abocador que havien clausurat ja fa anys al barri napolità de Pianura. Segons la premsa l’oposició veïnal és tant forta que deriva en una guerrilla urbana que obliga a les forces policials a replegar-se renunciant, de moment a reobrir l’abocador (desconec si al final se’n van sortir).

L’altra solució d’emergència és recórrer als que si que han fet els deures en matèria de gestió de residus: els alemanys.

La brossa es carregarà en tren i es portarà fins a Alemanya. Allà serà tractada en modernes plantes de gestió de residus, això si, amb un cost econòmic brutal per als italians: els calerons del transport fins a Alemanya, i els calerons que cal pagar als germànics perquè accedeixin a tractar la brossa dels veïns de sud.

Per rematar la paradoxa, i sempre segons la premsa, sembla que les plantes de tractament alemanyes acaben generant electricitat a partir dels residus italians, electricitat que, en part, revenen a... Itàlia!

Amb aquests antecedents, no entenc perquè ara els mitjans no parlen pràcticament gens d’aquest tema. Algú en té més informació o sap com ha acabat tot això?

Recull breu de notícies: [1] [2] [3] [4]
Orígen imatge: [5]

EL PLE DE GENER (Sessió de 22.01.2008)

El primer ple municipal de l’any presentava pocs assumptes a l’ordre del dia, però una gran novetat: era el primer que s’emetia íntegrament i en directe per Vilafranca Televisió, en compliment d’un acord adoptat pel Ple el passat mes de novembre.

En diverses ocasions els grups de l’oposició hem mostrat el nostre desacord amb el tractament informatiu de les sessions plenàries, en especial dels resum que es realitzen de les mateixes (bé, més que “és realitzen”, amb els resums que “finalment s’emeten”).

És cert que també hi ha mitjans privats que fan tractaments informatius igualment “curiosos” però la diferència és que Vilafranca Televisió no és un mitjà privat, sinó de què és de tots els vilafranquins i totes les vilafranquines.

Com hem pogut comprovar ja en aquesta ocasió, que els plens s’emetin en directe no ha fet variar el to dels informatius però, com a mínim, permet a aquelles persones que ho desitgen accedir a la noticia des de casa seva i sense intermediaris.

I dic que el to no ha variat perquè, sincerament, considero que és un punt a destacar en un informatiu el fet que el govern hagi de retirar de l’ordre del dia una proposta important (la relativa a Domenys III) perquè no disposa de la majoria per tirar-lo endavant. I que consti que ICV-EUiA hauríem votat a favor de la proposta, però una cosa no treu l’altre, i si s’està en minoria no té perquè amagar-se o minimitzar-se.

Bé, entrant al detall, com comentava, els dos primers punts de l’ordre del dia feien referència a l’aprovació definitiva del Pla Parcial del polígon industrial Domenys III. Un sector que el Pla General Urbanístic de 2003 (POUM) preveu que es faci entre la variant de la N-340 i la carretera de Sant Jaume dels Domenys, més enllà de la Riera de Llitrà.

L’equip de govern va retirar els dos punts (l’acord en si, i una correcció d’errades relacionada amb el mateix) de l’ordre del dia perquè semblava que CiU, ERC i CUP hi votarien en contra.

Des d’ICV-EUiA creiem que el que va passar té dues causes: En primer lloc, i com ja ve sent habitual, que el govern del PSC apura fins a l’últim moment per informar a la resta de grups de quins temes pensa incloure a l’ordre del dia, de forma que si algú no ho veu clar, ja no hi ha pràcticament temps de parlar-ne. És un error amb majúscules que, amb poques excepcions, venen repetint dia sí dia també, sense que un servidor aconsegueixi entendre quin motiu els porta actuar d’una manera tant poc operativa: Que una força política no dialogui és un error de principis. Que un govern en minoria ho faci poc i tard és senzillament inexplicable.

D’altra banda, però, en aquesta ocasió hi havia més causes: El Pla de Domenys III porta tramitant-se des del setembre de 2006. Hi ha hagut la fase d’aprovació inicial i la fase d’informació pública i d’al·legacions.

No s’entén doncs que des de Convergència i Unió i Esquerra Republicana no sigui fins a l’últim tràmit de tots que mostren els seus dubtes. Quan parlen de les zones verdes suposo que no volen fer un parc infantil al mig d’un polígon industrial, així doncs, exactament què volen? A mi personalment no em va quedar gaire clar, la veritat.

El 2003 l’Ajuntament va aprovar democràticament on aniríem els nous polígons industrials. És evident doncs que en aquest moments (gener de 2008), el debat no està en si es fa o no el polígon de Domenys III, perquè fa anys que aquests terrenys són urbanitzables. Avui el debat real en relació a Domenys III és quin tipus de polígon volem.

Per nosaltres, ara que es deixaria enrere la fase de planejament i s’estaria per entrar en la fase d’urbanització, les preguntes essencials serien: S’urbanitzarà un polígon pensant en el benefici dels promotors que l’impulsen, o pensant en les persones i les empreses que hi hauran d’accedir i treballar cada dia? S’abocarà més “merda” (perdoneu-me l’expressió) a la Riera de Llitrà o es garantirà la instal·lació d’una depuradora dimensionada? Els treballadors i les treballadores podran accedir a aquest polígon a peu? Hi podran accedir en transport públic o, per què no, en bicicleta? O, com en la majoria de polígons actuals, aquest també serà pràcticament inaccessible si no és amb cotxe? Les xarxes de serveis i subministraments (especialment telefonia-internet) estaran correctament dimensionades?

Potser resultarà menys mediàtic que qüestionar amb grans escarafalls les errades numèriques dels projectes o la ubicació més o menys cèntrica de les zones verdes, però des d’Iniciativa Verds – Esquerra Unida treballarem perquè les respostes que es donin a les preguntes del paràgraf anterior siguin les adequades.

Sigui com sigui, Domenys III, de moment, no ha quedat resolt i, per tant, n’haurem de continuar parlant.

El tercer punt de l’ordre del dia era, la resolució parcial d’un recurs de reposició contra l’acord de suspensió de tramitacions de plans parcials urbanístics residencials i de revisió de l’agenda del POUM.

En altres paraules, el novembre els regidors i regidores vam acordar que estudiaríem amb detall en quin ordre s’havien de produir els creixements residencials a Vilafranca, i que mentre estudiàvem això no es podien tramitar plans residencials. Hi ha promotors que han al·legat contra això últim. Evidentment tots els grups vam desestimar aquest recurs, perquè sense la suspensió de tramitacions no té sentit plantejar-se revisar l’agenda del POUM.

A continuació es van aprovar tres mocions per unanimitat: la primera en el sentit de demanar un seguiment més exhaustiu en relació als treballs d’eliminació de barreres arquitectòniques a la via pública, la segona fent extensiva als grups del Parlament de Catalunya la petició per portar a la pràctica la resolució que ja han acordat relativa a l’àmbit de planificació funcional de les comarques del Penedès; i la tercera reivindicant que s’acceleri la construcció del segon ambulatori de Vilafranca.

Posteriorment, va tenir lloc el moment emotiu de la nit quan el regidor socialista, Joan Pareta, van fer públic que renuncia al càrrec perquè ha de ser intervingut quirúrgicament, amb un període posterior de recuperació. Com ja vaig manifestar en el plenari, des d’Iniciativa volem destacar la dedicació que ha tingut cap a Vilafranca aquests darrers tretze anys i, especialment, agrair-li el seu caràcter conciliador i dialogant. Estem convençuts que una persona lluitadora com ell superarà amb energia els reptes a que ha de fer front en els propers mesos.

La sessió va finalitzar amb l’apartat de precs i preguntes on és van plantejar múltiples qüestions. Des del nostre grup vam posar de manifest la problemàtica d’acabats existent en els recentment estrenats pisos de protecció oficial de lloguer al Carrer Falcons de Vilafranca. Estem a l’espera de la resposta per escrit de l’equip de govern.

[Imatge: http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Burnt-in_timecode.jpg]

VENEÇUELA, EL REFERÈNDUM DE DESEMBRE; COLÒMBIA, ALLIBERAMENTS I SEGRESTOS.

Porto molts dies sense penjar res al bloc, però acumulo ganes d’escriure sobre temes tant diversos com la crisi de les escombraries al sud d’Itàlia; les presumptes tortures a presumptes membres d’Euskadi Ta Askatasuna; la polèmica general i confusa sobre l’avortament; la situació a Veneçuela desprès del referèndum del passat desembre; o l’alliberament a Colòmbia de Clara Rojas i Consuelo González. A veure si en els propers dies puc recuperar aquests assumptes. Començaré pel final, que ja en tinc una part escrita.



1.- Reprodueixo l’article LA REFORMA CONSTITUCIONAL A VENEÇUELA que m’han publicat els amics de l’Avant a l’edició d’aquest mes de gener. Aquí el teniu:

Quan vaig estar a Veneçuela amb motiu del referèndum revocatori, com a jurista em va sorprendre l’alt grau de coneixement que la població tenia de la seva Constitució. I no tant perquè fos el llibre més venut del país sinó perquè moltes persones humils sabien explicar, amb les seves paraules, el contingut essencial del text.

A la vista de les dades que tothom pot acceptar, com les de la UNESCO o la OMS, és indiscutible que durant els governs de Chávez els avenços socials han estat espectaculars i es venen produint any rere any des de 1998 fins a l’actualitat.

Des de llavors la ciutadania, en especial les classes més desafavorides, ha interioritzat el discurs que el President Chávez ha anat repetint: La sobirania popular recau en el poble, ells i elles són el poder constituent, i poden decidir democràticament el seu destí i el poden fer efectiu sent-ne els protagonistes actius.

Per aquest motiu no m’ha sorprès especialment que, ara, aquest poble que s’ha format políticament amb la revolució democràtica, no hagi donat suport a una proposta de reforma constitucional que s’ha tramitat sense el necessari debat previ. L’opció opositora amb prou feines ha guanyat uns pocs vots, però milions de persones que sempre han votat per Chávez en aquesta ocasió s’han abstingut.

S’ha volgut tramitar una reforma molt àmplia, que contenia avenços innegables (reduir la jornada laboral, enfortir els consells comunals o democratitzar el Banc Central) però on també s’incloïa un enduriment dels requisits per a la participació o un reforç de l’executiu en detriment de la descentralització.

Com diu en un article recent el profesor Juan Carlos Monedero “Pretender que la apelación al Presidente bastaba en última instancia para superar estas deficiencias es no entender el éxito en la politización lograda por el propio proceso bolivariano.”

Entenc que el socialisme del segle XXI ha d’aprendre a resoldre les problemàtiques des de la base i no des de la cúpula, ha de remoure urgentment als quadres corruptes i clientelars i ha de continuar materialitzant, com ha vingut fent fins ara, avenços socials des de la democràcia participativa.

Els milions de bolivarians i bolivarianes que s’han abstingut han donat un toc d’atenció als seus dirigents, i han sabut fer-ho sense posar en perill el procés. Una prova més de la maduresa política que estan assolint les classes populars veneçolanes.


2.- COLÒMBIA: CLARA ROJAS i CONSUELO GONZALEZ EN LLIBERTAT. ÍNGRID BETANCOURT, ENCARA PRESONERA A LA SELVA.

Relacionat amb l’anterior (per proximitat geogràfica i cultural, i per la intervenció destacada d’Hugo Chávez com a mitjancer que ha facilitat l’alliberament) també m’agradaria comentar l’alliberament per part de la guerrilla de les FARC, de les polítiques segrestades Clara Rojas (candidata a la vicepresidència pel Partit Verd) i Consuelo González (congressista liberal). Però contextualitzem una mica (encara que sigui de forma molt breu i poc matisada):

Des de fa més de quaranta anys Colòmbia viu una guerra civil, concretament des de l’assassinat del candidat progressista a la presidència del país Jorge Eliécere Gaitán l’any 1948.

Hi va haver una esperança de pau durant els anys 80 i començaments dels 90. Es van convocar eleccions on tota l’esquerra, inclosos els simpatitzants de les guerrilles, accedia a participar. Aquesta esquerra, agrupada a la Unión Patriótica, va ser derrotada mitjançant un mètode ben poc subtil: l’assassinat successiu, un darrere l’altre, dels seus candidats i d’un bon nombre dels seus militants de base. Es parla d’entre dos mil i cinc mil militants assassinats.

A partir d’aquí la guerra s’enquista encara més. A un costat, l’Exercit estatal, massa sovint aliat amb grups paramilitars d’extrema dreta. A l’altre costat, les dues guerrilles, les FARC i l’ELN. Uns i altres, sembla, finançats en major o menor mesura, directa o indirectament, pel narcotràfic.

A finals dels 90, una polèmica activista, Íngrid Betancourt, coneguda per la seva lluita contra la corrupció i el clientelisme, i per la seva posició a favor d’una solució negociada al conflicte armat, funda l’eco-pacifista Partido Verde Oxígeno, i formalitza la seva candidatura a la presidència del país fent tàndem amb l’ara alliberada Clara Rojas. En plena campanya electoral l’any 2002, les dues van segrestades per les FARC quan visitaven una zona en conflicte on la proposta pacifista del Partit Verd tenia forta implantació.

L’operació per alliberar Clara Rojas i Consuelo González ha estat bastant surrealista. No vull allargar-me, en els detalls morbosos. Dir només que, novament, la realitat supera la ficció: Ni el pitjor guió de telenovela colombiana superaria la qüestió relativa al fill que Clara Rojas va tenir, consentidament segons sembla, amb un membre de la guerrilla, fill de la que desprès la van separar, i que finalment el govern colombià va fer aparèixer, no se sap ben bé com a un orfanat de Bogotà, a finals de desembre, frustrant el primer intent de fer efectiu l’acord humanitari. Però no és una telenovela, és un drama real.

En el fons de tota aquesta qüestió hi ha dues visions enfrontades: per un costat la del president colombià Álvaro Uribe (acusat per l’oposició del seu país de tenir vincles amb els paramilitars d’extrema dreta), totalment partidari de la guerra i oposat a qualsevol solució negociada; per l’altre costat posicions com les que en el seu dia defensava la candidata ecologista Íngrid Betancourt (encara segrestada) o el president veneçolà Hugo Chávez, partidaris d'obrir negociacions i arribar a un acord de pau.

Alguns es pregunten per què el govern veneçolà té tant d'interés per acabar amb aquest conflicte al país veí: L'explicació és clara, Veneçuela no vol tenir milers de quilometres de frontera selvàtica amb un país en guerra ple de guerrilles i paramilitars, i a més Veneçuela vol potenciar les importacions d’aliments des de Colòmbia (un dels punts febles de Veneçuela, que depèn de les importacions per poder alimentar la seva població; importacions que periòdicament altres països “congelen” per intentar desestabilitzar el govern d’Hugo Chávez, com va passar el passat meses de novembre en plena campanya electoral), així com, a mig termini estudiar una nova ruta d’exportació de petroli i gas cap al Pacífic.

Espero que l'alliberament de Clara Rojas i Consuelo González sigui un primer pas per obrir negociacions cap a un procés que porti la pau a Colòmbia i la llibertat a les persones segrestades.

[Fotografia: Mural reclament la llibertat d'Íngrid Betancourt. Font: Wikicomons]

EL PLE DELS PRESSUPOSTOS (18.12.2007)

L’Ajuntament de Vilafranca, en el Ple del passat dimarts, va aprovar el pressupost municipal per al 2008. Seran 58 milions d’euros, amb més de 17 milions destinats a inversió. La sessió es va iniciar amb un encès debat, entre els Srs. Esteve i Regull sobre els procediments i les formes de tramitació.

De ben segur que les coses es podien haver fet, des de bon inici, de forma més pausada i amb una millor planificació temporal. D’altra banda, però és lògic, i gairebé inevitable, que les propostes definitives es concretin en els darrers dies quan, per aritmètica, cal que tres o quatre grups municipals, com a mínim, coincideixin per materialitzar els acords més importants.

Aquesta pluralitat no és negativa, sinó enriquidora: es tenen en compte més punts de vista, i cal raonar millor la necessitat de cada proposta. Tanmateix, si que podem trobar formes que minimitzin la necessitat d’apurar fins a l’últim moment.

Per exemple, tal i com nosaltres ja varem plantejar a l’equip de govern el passat mes d’octubre, el pressupost municipal és un punt prou important perquè pugui ser tractat en una sessió específica i extraordinària, és a dir no subjecte a un calendari preestablert. Aquesta mesura potser permetria estalviar-nos debats tècnico-jurídics sobre procediment que, si bé poden resultar apasionants per alguns de nosaltres (si no m’he descomptat, fins a set regidors i regidores provenim de l’àmbit professional jurídic) resulten difícils de comprendre per bona part de la ciutadania.

Personalment, com a portaveu d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, no vaig prendre la paraula fins ben entrada la sessió, just per demanar als companys una mica de serenor (hi va haver moments de nerviosisme en que els Srs. Esteve i Regull parlaven a la vegada, interrompent-se mútuament) i intentéssim, entre tots, fer un debat polític sobre el contingut del pressupost, sobre les propostes i mancances que pugui tenir.

Per la nostra part, des del grup municipal d’ICV-EUiA feia diverses setmanes que havíem fet públics els 10 punts que consideràvem important incorporar a la proposta de pressupost presentada per l’equip de govern. Propostes com el compromís de construir una nova residència d’avis als terrenys de l’antiga estació enològica; el reforç dels serveis socials (tant en personal com en dotació per ajuts a les persones); un paquet de mesures mediambientals (pla de gestió de residus, mini-deixalleria, auditoria i pla d’acció ambiental, adaptació de l’enllumenat públic, pla especial de la muntanya de Sant Pau...); una major atenció a la via pública (rehabilitació del carrer Sant Pere) i a la mobilitat (aparcament a la Girada, bicing...); i un esforç de racionalització de l’administració municipal (avaluació de qualitat certificada).

Mentre avançàvem en la concreció d’aquests deu punts amb l’equip de govern, també manteníem el contacte amb el regidor d’Esquerra Republicana de Catalunya, per poder valorar la necessitat d’incorporar altres propostes que es posaven sobre la taula (intervenció al barri de Cal Salines –assumpte força debatut en els darrers mesos–, aposta per ampliar les experiències de col·lectivització i reutilització dels llibres de text educatius, inversió en la millora i adequació de la via pública al centre de la Vila...).

El resultat final vam considerar que, en línies generals, anava en la línia que ens havíem fixat de donar un gir social i ecològic al pressupost municipal, tenint en compte la nostra capacitat d’influència amb un regidor sobre vint-i-un totals, pel que vam decidir votar a favor del pressupost, que va resultar aprovat amb els 11 vots de PSC, ERC, ICV-EUiA i el PP; i amb els vots contraris de CiU i de la CUP (aquests últims en desacord perquè l’equip de govern encara no ha posat en funcionament la metodologia per fer uns pressupostos participatius i perquè el govern no accepta la proposta de rebaixar els sous dels regidors).

Pel que fa a l’apartat de mocions, tots els grups vam aprovar per unanimitat una condemna a l’atemptat contra la seu d’ERPV i altres actes de violència política (moció presentada per la pròpia ERC); una de condemna de l’assassinat d’un jove madrileny per un grup neonazi (presentada per la CUP); una condemna a la intervenció militar al turca al Kurdistan (presentada per la CUP), uns criteris mediambientals generals sobre la compra de vehicles municipals (presentada per ERC i encapçalada també per ICV-EUiA); i un reforç del servei d’autobusos municipal i dels serveis socials (mocions presentades pel PP relatives a mesures, majoritàriament, ja contemplades al pressupost). Pel que fa la moció sobre un major desplegament de la policia comunitària presentada pel PP, aquesta es va aprovar per tots els grups amb l’abstenció de la CUP.

Finalment, es de destacar l’assumpte que van posar sobre la taula els companys de la CUP en l’apartat de precs i preguntes, relatiu a un possible ús fraudulent per part de l’empresa SABA de l’escut de la Vila, així com el fet que modifiquessin unilateralment i sense avís previ la possibilitat de cancel·lar a través de les maquines expenedores les denúncies per estacionament a la zona blava. Sembla que l’empresa està disposada a disculpar-se per la seva actuació, i que es mantindran reunions amb el Govern per aclarir com ha anat la cosa. Caldrà però que l’equip de govern estigui amatent per tal que fets com aquests no es tornin a repetir.

Bé, fet aquest resum de la sessió, desitjar-vos a tots i totes unes bones festes i una feliç entrada d’any. Atenció als excessos gastronòmics i alcoholics, ull a les carreteres i compte amb les compres compulsives: recordeu, a l’hora de fer regals, consum responsable, i si aquests regals poden ser útils i respondre a les necessitats del destinatari o destinatària millor que millor. I sobretot, aposteu pel comerç de proximitat, on us atendran amb més coneixement i garanties.

Salut i bones festes!

FIRA DEL GALL!

Aquest cap de setmana a Vilafranca del Penedès. No us la perdeu!

Podeu consultar el programa d'actes en aquest enllaç. Salut!

LA CRÒNICA PENDENT DEL PLE MUNICIPAL (27.11.2007)

Un ple municipal estrany el del passat dimarts. I per diversos motius. Va començar amb un exemple de com creiem que NO s’han de fer les coses: Es debatia una modificació del pressupost vigent (2007) per import de 800.000 €. Des d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa no hi vam donar suport perquè estem en desacord amb la forma com l’equip de govern porta aquests punts al ple: sense fer un intercanvi previ de propostes amb els altres grups. La proposta va tirar endavant amb els vots del PSC i el PP i l’abstenció de la resta de grups (CiU, CUP, ERC i ICV-EUiA).

Tot i aquest mal començament, tinc l’esperança (espero no equivocar-me) que aquesta forma de fer de l’equip de govern estigui començant a canviar, sigui per convenciment, sigui per aritmètica parlamentària. Com a mostra el fet que, com ja us avançava, el pressupost general per al 2008 es retirés de l’ordre del dia, deixant-lo per al ple de desembre, per tal de mirar d’arribar a acords amb els grups de l’oposició que estem disposats a fer propostes en positiu (a la fotografia la roda de premsa que ICV-EUiA vam realitzar dilluns fixant el nostre posicionament i donant a conèixer les 10 propostes que haviem posat sobre la taula. Propostes que, lamentablement, diversos mitjans de comunicació local no han donat a conèixer i que trobareu aquí i aquí).

A l’altre extrem, també es portava al Ple un punt de l’ordre del dia que, en opinió d’ICV-EUiA, l’equip de govern SI que ha sabut treballar correctament: El Pla d’Usos per la regulació d’oficines i serveis en planta baixa. Aquí si que hem trobat un diàleg fluid i una informació prèvia i acurada per part del govern. I igual que quan creiem que es fan les coses malament ho critiquem, en aquest punt reconeixem públicament que les coses s’han fet bé.

Aquest pla té per objectiu afavorir el petit comerç de proximitat, impedint que, en aquells carrers més comercials, s’hi instal·lin oficines bancàries, immobiliàries o similars en excés. D’aquesta manera es manté el caràcter comercial del carrer i hi es creen sinèrgies entre les diferents botigues i comerços.

El Pla s’ha treballat prèviament al Patronat Municipal de Comerç i Turisme (on participen diverses entitats i els grups polítics) i també ha comptat amb la participació de les associacions de comerciants de la Vila. S’han analitzat detalladament els suggeriments que hem realitzat, explicant els motius tècnics pels que alguns no es recollien; i quan s’ha introduït alguna modificació producte dels suggeriments d’algun altre grup o entitat, sens ha informat correctament, i amb temps per estudiar la informació. En definitiva un procés ben portat, i un bon resultat final. Per això hi vam votar a favor amb tot el convenciment.

A continuació es va aprovar el Pla de Millora Urbana núm. 20, corresponent al nucli de Pere Pau (nosaltres ens vam abstenir), i també obrir novament l’expedient per adjudicar el restaurant que hi haurà al Mercat de la Carn una vegada remodelat. Els socis que havien guanyat el primer concurs han renunciat finalment a fer-se càrrec del restaurant, per aquest motiu es tornava a licitar el contracte. Des d’ICV-EUiA vam votar a favor de convocar doncs un nou concurs. Si algú hi està interessat que estigui atent, que en els propers dies ha de sortir l’anunci.

L’altre punt destacat de la sessió va ser la votació per establir unes directius bàsiques perquè els arquitectes redactin una nova proposta en relació al Carrer Comerç que pugui comptar amb majoria al consistori, ja que la primera (aprovada poc abans de les eleccions) no convenç a la majoria de grups.

Aquest tema està sent molt polèmic per diverses raons. És important tenir en compte que, amb el cobriment de la via, Vilafranca guanyarà una nova rambla, i que el Carrer Comerç passarà a ser una de les zones més ben situades de la Vila. A la web podeu trobar la roda de premsa on ICV-EUiA explicàvem detalladament el nostre posicionament. Molt resumidament les nostres demandes van en el sentit de garantir, en primer lloc, un mínim del 40% d’habitatge social en el Pla, en la línia que preveu la nova Llei del dret a l’habitatge que el govern està impulsant al Parlament de Catalunya (cal recordar que el govern d’esquerres ja va incrementar d’un 20 a un 30% aquest percentage a finals de 2004, però ara es treballa per assolir un 40%), en segon lloc, que s’estudiï més a fons com es resoldrà la mobilitat a la zona i, finalment, que es preservi tot el conjunt de façanes i volums de les naus industrials que actualment hi ha en aquest carrer.

Algunes d’aquestes naus són d’arquitectura modernista i estan catalogades, mentre que d’altres són de factura més senzilla. Ara bé, creiem que cal fer un esforç per preservar tot el conjunt perquè, precisament és el conjunt el que dota de més valor històric a les naus del carrer Comerç.

El punt relatiu a la mobilitat ja havia estat incorporat, de sortida a la nova proposta, mentre que el punt relatiu a l’habitatge social va ser recollit, mitjançant una esmena a la que vam donar suport, en la proposta que finalment es va votar, però, per contra, no es va incloure que, com a mínim, s’estudiï la possibilitat de protegir totes les naus (com si que feia el primer projecte que es va portar al Ple fa uns mesos).

Nosaltres, ICV-EUiA, només demanàvem que es continués considerant com una de les alternatives de treball el fet de no enderrocar cap nau. No era doncs una petició desmesurada: només demanàvem que s’estudiés el tema més a fons, igual que s’estudiaran més a fons altres variables. Tanmateix la nostra proposta no va ser recollida perquè el PSC va preferir mantenir el suport del PP, partit que ha manifestat que per ells no es cap problema enderrocar diverses de les naus actuals. Per aquest motiu tant ICV-EUiA com la CUP ens vam abstenir en la votació. CiU i ERC hi van votar en contra per un divers conglomerat de motius, i el PSC i el PP a favor.

Pel que fa a l’apartat de mocions, se’n van presentar 3 en relació al dia internacional contra la violència de gènere (una del PSC, una de la CUP i una d’ICV-EUiA). Per la nostra part, abans del Ple havíem plantejat la possibilitat de unificar-les en una moció conjunta assumida pels tres grups que ja havíem registrat mocions i oberta a que l’encapçalessin altres grups. Tanmateix, aquest acord no va ser possible. Val a dir però que les tres es van aprovar per unanimitat, és a dir, amb el vot de tots els grups.

Si que va ser possible assolir un consens ampli en la moció en defensa de les emissions de Televisió de Catalunya al País Valencià. La problemàtica és greu, i els ex-presidents de la Generalitat, Jordi Pujol i Pasqual Maragall, entre moltes altres personalitats, encapçalen una campanya al respecte que el ple va recollir. La moció la vam encapçalar els grups d’ICV-EUiA, CiU, CUP, ERC i PSC i, finalment, fins i tot el PP (de Vilafranca) hi va votar a favor.

CiU també va presentar una moció, al nostre parer de caire electoralista, referent a la possibilitat que les matrícules dels vehicles portin la E d’Espanya i el CAT de Catalunya sobre la bandera blava de la Unió Europea. Es va aprovar amb els vots a favor de CiU i ERC, l’abstenció de CUP, ICV-EUiA i PSC, i el vot en contra del PP.

Finalment també es va votar una moció de CiU emplaçant el govern de l’estat a publicar les balances fiscals. La moció es va aprovar amb els vots de CiU, ICV-EUiA, ERC i CUP, l’abstenció del PSC i el vot en contra del PP.

PROU! (èxit de la manifestació)

Nota prèvia: Demà en aquest bloc, la crònica pendent del Ple Municipal de la setmana passada.

Éxit clar de la manifestació d’ahir convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir sota el lema “Som una nació i diem prou! Tenim el dret a decidir sobre les nostres infraestructures”, amb el suport de diversos partits polítics, entre ells CDC, ERC, ICV, UDC, EUiA i algunes assembles locals de les CUP; i de nombroses entitats socials i culturals.

De la manifestació se’n poden extreure dos missatges, un primer, en el sentit que volem decidir directament des de Catalunya en els temes que més ens afecten, i en el grau que nosaltres mateixos decidim, i un segon, de canviar les prioritats de les inversions, prioritzant el transport públic de qualitat en benefici de la majoria de la població catalana.

La crisi ferroviària ha afectat, especialment, a treballadors i treballadores, i a l’estudiantat. S'han vist afectats els rodalies, els regionals i els ferrocarrils de la Generalitat.

Han estat a l’alçada les principals forces estudiantils del país (AEP i SEPC) presents de forma visible a la mobilitatzació.

En canvi, no han estat a l’alçada, en aquesta ocasió, el sindicats obrers més implantats (CCOO i UGT) que, ni han sabut impulsar mobilitzacions davant d’un problema tant greu, ni tampoc han estat capaços de sumar-se a les convocatòries d’altres entitats de la societat civil.

Està bé fer un manifest, però no n’hi ha prou davant d’un desastre com el que ha ocorregut.

La convocatòria d’ahir era molt amplia, i per tant, donada al perill de diverses interpretacions, d’acord. Però això no ha de ser excusa per romandre impassibles davant d’un greu problema de país que, entre d’altres motius i precisament, és un problema de país perquè complica enormement la vida diària a molts treballadors i moltes treballadores del país que han de matinar més al matí, i arriben més tard a casa al vespre. Algú entendria que els sindicats no es rebel·lessin si el govern imposés als treballadors una hora extra obligatòria de feina sense cobrar? Doncs senyores i senyors, això és més o menys el que està passant. I no des de fa 40 dies com diuen alguns, sinó des de fa prop d’un any. No és aquest un motiu suficient per dir PROU de forma contundent?

Que la dreta política, econòmica, mediàtica i automobilística se surti per la tangent davant del problema de les infraestructures i intenti desviar la perdiu és lògic. Davant d’això hi ha discursos alternatius que posen en evidència aquest fet, discursos que, a l’hora de fer pancartes per manifestacions, es poden resumir amb slogans molt clars com el “Catalunya és més que un aeroport” o el “Primer rodalies!”.

Per contra, la inacció davant dels problemes mai pot ser una bona resposta. Perquè a mi tampoc m’agrada manifestar-me al costat dels senyors Jordi Pujol i Artur Mas ja que recordo que, com a mínim quan governaven, desconeixien pràcticament el significat del concepte “transport públic”.

Ara bé, en tot cas, la contradicció per anar a la manifestació la tenen ells, no pas nosaltres. I a més a més, rectificar és de savis. Si CiU des de fa uns mesos ha començant a interessar-se pels trens de rodalies, doncs millor tu. Mas vale tarde que nunca... i sobretot, que els duri força l'interès, encara que només sigui per electoralisme!