A Vilafranca es respira possibilitat de canvi

Quan queden només tres dies per les eleccions municipals podem dir que un dels reptes fixats per Vilafranca en Comú ha estat assolit: a Vilafranca del Penedès es respira la possibilitat d’un canvi de govern. La sensació que estem en una situació excepcional i sense precedents i el gran nombre de persones indecises en són un indicador. El resultat de les urnes és més imprevisible que mai.

Quan a finals d’estiu el projecte de Vilafranca en Comú (llavors encara Guanyem Vilafranca) va fer les primeres passes aquest horitzó semblava molt llunyà: CiU i PSC es trobaven molt còmodes en un govern de sociovergència i l’oposició política i social apareixia molt fragmentada. Però la confluència a Vilafranca en Comú de formacions com ICV, PODEM, Procés Constituent, Pirates de Catalunya, Avancem, MÉS, molt reforçada per un nombrós grup de persones independents (entre les que destaca el candidat a l’alcaldia Ramon Arnabat) i amb el suport de l'assemblea local del 15M, s’ha articulat en pocs mesos i fins i tot als que en formem part ens sorprèn l’alt grau de cohesió que ja presenta i la profunditat assolida en un programa elaborat en obert en el marc d’un procés d’anàlisi i proposta.

Tot i disposar de menys mitjans materials, la campanya electoral està servint a Vilafranca en Comú per acabar de donar-se a conèixer entre els sectors de la ciutadania menys polititzats i per posar en evidència que hi ha un espai immobilista, conformat pels partits en el govern; i un espai plural i creixent, de canvi amb prioritat social i amb voluntat d’implicar la ciutadania en la presa en comú de decisions col·lectives. Caldrà estar molt atent a la jornada de diumenge, a Vilafranca i al conjunt del país.

El govern de Vilafranca davant la crisi, un balanç

A pocs dies de les eleccions municipals crec interessant recuperar aquest article que vàrem fer amb el Toni Peñafiel, on es fa un balanç de la gestió realitzada per l'Ajuntament aquesta legislatura; i el completo amb 10 exemples que serveixen per veure quin ha estat el tarannà dels governs Regull.

La crisi està impactant de forma molt dura sobre bona part dels veïns i veïnes de Vilafranca. Una crisi, recordem-ho, amb origen en l’especulació financera i immobiliària però que, a causa de les polítiques de retallada de drets socials i d’ofec del món del treball i de l’economia aplicades a consciència pels governs de l’Estat i de la Generalitat, ha acabat empitjorant les condicions materials de vida de milers de vilafranquins i vilafranquines.

Vilafranca del Penedès

Població total: 39.531

Població activa (en edat de treballar): 20.413

Població a l’atur: 3.560

Usuaris del banc d’aliments: 2.532

Adults: 1.511

Infants: 1.021

Pisos buits: 3.109*

Infants que requereixen del Programa d’Ajuts a l’Escolarització: 1.307

Fonts: Indicadors 2015 AJV, Observatori MIPG Abril 2015, Memòria d'activitats Serveis Socials 2014, Idescat. * Últimes dades disponibles any 2011. 

Davant d’aquesta situació, al nostre Ajuntament els governs de ‘sociovergència’ de CiU-PSC s’han limitat a administrar a la defensiva les competències municipals en matèria de serveis socials. Quan han mogut fitxa ha estat, en la majoria d’ocasions, a contrapeu, de forma reactiva, pressionats per la insistència de l’oposició d’esquerres (ICV-EUiA, CUP i ERC) i dels moviments socials. En aquest sentit el pacte CIU-PSC de 2013 per tancar files ha restat capacitat d’incidència a l’oposició d’esquerres que, fins llavors, havíem aconseguit, encara que fos de forma parcial, anar fent reaccionar l’Ajuntament.

A aquesta política d’administració conservadora cal sumar-hi la mala gestió del patrimoni públic i col·lectiu, bé sigui amb inversions milionàries i fallides en interessos privats (projecte Escavi), bé sigui tancant els ulls o mirant cap a una altra banda en els moments clau (mala gestió i desmantellament de Caixa Penedès, privatització de la xarxa comarcal d’abastament d’aigua).

En la mateixa línia de “mirar cap a una altra banda” situaríem la renúncia del govern municipal a liderar la defensa dels socials a Vilafranca, ignorant les peticions per convocar una audiència pública sobre el funcionament de la xarxa pública de salut (hospital comarcal, CAP, funcionament d’urgències...) o per actuar davant el mal funcionament del transport públic (trens de rodalies, autobusos de línia).

En altres casos l’acció política d’ICV-EUiA ha aconseguit, de moment, frenar moviments que podien haver acabat amb la privatització (descapitalització d’Aigües de Vilafranca, subhasta estatal dels terrenys de l’antiga Caserna, gestió de la Depuradora Municipal, entre d’altres).

ELS GOVERNS REGULL EN 10 EXEMPLES:

1.- No actuar davant la mala gestió de “Caixa Penedès”: la Moció per un canvi en la gestió de Caixa Penedès impulsada per ICV-EUiA va ser rebutjada amb els vots de CiU, PSC i PP en un ple municipal (19.7.2011) on, l’alcalde va intentar impedir el debat.

2.- No convocar l’audiència sobre l’estat del Sistema Públic de Salut a Vilafranca, ignorant la petició d’informació de més de mil vilafranquins i vulnerant el Reglament Orgànic Municipal (sol·licitada el 24.9.2013). Al consorci de l’Hospital, on l’Ajuntament té participació, s’ha rebaixat el pressupost un 15%, s’han tancat llits i s’ha intentat eliminar serveis.

3.- Descapitalitzar (30.10.2012) l’empresa municipal d’Aigües de Vilafranca en 750.000 € incrementant el risc de privatització, que comporta increments salvatges del preu, com s’ha vist a l’àrea de Barcelona.

4.- Despesa milionària (entorn 2M€) i fallida (Universitat del Vi) destinada (19.3.2013) a interessos privats (Fundació ESCAVI).

5.- Eliminació ((25.2.2014) dels organismes de participació ciutadana amb capacitat real de decisió en matèria d’esports, cultura, comerç i turisme.

6.- La renúncia (26.6.2012) a exigir a “La Caixa de Pensions” el compliment del conveni d’1,5M€ per construir habitatge social a Vilafranca.

7.- Aturar durant dos anys (21.5.2013) el concurs del servei de bus urbà, de forma que ha continuat en mans de Monbús–Hispano Igualadina, empresa que és conegut que no activa els tacògrafs dels autobusos.

8.- Incomplir l’acord del ple municipal (adoptat el 25.9.2012) i no defensar la propietat municipal de la xarxa d’abastament d’aigua davant la concessió realitzada per la Generalitat en favor del lucre mercantil privat d’AGBAR/ACCIONA.

9.- L’aprovació (30.10.2012) d’una Ordenança municipal mal anomenada de “civisme”, destinada a amagar la pobresa i restringir les llibertats públiques.

10.- La retirada (22.7.2014) del procés judicial per reclamar a les empreses de telefonia el pagament de la taxa municipal d’aprofitament especial de domini públic.

Sobre el pressupost municipal de Vilafranca pel 2015

L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès gestiona un pressupost de més de 40 milions d’euros (gairebé 50 si contem les empreses públiques vinculades al municipi).

Com es recapten aquests diners? A què es destinen i en què s’inverteixen?

Que planteja l’actual govern de sociovergència i quina és l’alternativa proposada per Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida?

Aquest dimarts ho explicarem i debatrem en tertúlia oberta. A les 20:00 hores a la seu local d’ICV.

La Vilafranca que volem...

9N: veient els resultats, quants vots fan falta per la independència?

Segons els resultats provisionals, un milió vuit-centes seixanta una mil set-centes cinquanta tres persones (1.861.753) varem votar a favor de la independència de Catalunya.

La del 9 de novembre de 2014 ha estat la mobilització més impressionant de la història recent del país, amb la participació de 2.305.290 persones, tot i que el Govern, les institucions i els poders de l’Estat s’han dedicat els últims anys a sabotejar la consulta per múltiples mitjans.

Ara una de les preguntes és que hi ha sobre la taula és: Si l’Estat Espanyol hagués articulat un referèndum internacionalment homologable quin hauria estat el resultat?

Com veurem desprès no és possible una aproximació al 100%, però és inadmissible com la premsa amb seu a Madrid està sembrant la confusió tractant el tema amb nul rigor i menystenint la mobilització.

La participació a Catalunya en l’últim “cicle electoral” (europees, catalanes, espanyoles i municipals) ha oscil·lat entre un mínim de les 2.532.629 persones votants a les europees de 2014 i un màxim de 3.678.867 a les catalanes de 2012. Fins i tot podríem ampliar-ho, buscant un màxim de participació en la darrera dècada, a les eleccions generals espanyoles de 2004, que van tenir lloc en un context de tensió i mobilització excepcional (Guerra d’Iraq, Prestige, Vaga General, atemptats de l’11M, etc) i en les que van participar, a Catalunya, 4.058.565 persones.

Prenent aquests punts de referència, si tothom que alguna vegada s’ha sentit cridat a votar assistís a les urnes, la majoria absoluta es situaria respectivament en 1.266.315 (respecte a la participació a les europees 2014), en 1.839.434 (respecte a les catalanes 2012) o en un màxim històric de 2.029.283 (respecte a les eleccions generals espanyoles de 2004).

Amb totes les reserves que té un exercici com aquest, basat en un concepte tan indeterminat com “tothom que alguna vegada s’ha sentit cridat a votar” que quantificaríem en el màxim històric de participació de 2004; això voldria dir que:

-          La majoria absoluta es situa entorn els  2.029.283 votants.

-          El SÍ ja suma 1.861.753 votants

-          El NO només suma, de moment, 104.772 votants

-          Queden per assignar a l’entorn de 2.092.040 votants hipotètics (això inclou els que van votar Sí-NO, blanc, nul i, sobretot, gent que el 9N no va votar però que si que ha votat quan hi ha hagut molta participació electoral). Segurament la majoria d’aquests hipotètics votants estan més a prop d’un NO que d’un SÍ, d’acord. Però per guanyar, el NO, en una consulta homologable hauria de mobilitzar entorn del 92% d’aquests 2.092.040 votants hipotètics, una xifra no impossible, però si molt elevada.

Val a dir que aquest exercici que he fet és només una aproximació i en cap cas és 100% homologable, però penso que si que és més aproximat que les informacions tendencioses que està publicant la premsa amb seu a Madrid aquests dies.

Salvetats, en els dos sentits, a tenir en compte:

-          El 9N podien votar els joves entre 16 i 18 anys, que d’acord amb la llei electoral espanyola no tindrien dret a vot. Així mateix podien votar tots els estrangers residents legalment a Catalunya, quan habitualment només uns pocs tenen aquest dret.

-          És possible que amb un referèndum internacionalment homologable acceptat per l’Estat Espanyol la participació pogués superar el màxim històric de 2004 que he pres com a base per als càlculs.

-          Les institucions espanyoles, mitjançant una resolució del Tribunal Constitucional, havien dictat la suspensió de la jornada i havien advertit que fer la votació podia ser constitutiu de delicte penal.

-          A diferència de la resta de processos electorals, calia consultar a internet quin era el punt de votació assignat. A més a més, en la majoria de casos, eren diferents dels habituals, n’hi havia molts menys i calia desplaçar-se més lluny i, en ocasions, fer llargues cues per exercir el vot.

-        L’Estat Espanyol ha impedit exercir el vot anticipat per correu, que cada vegada és més important en els processos electorals.

[web con los resultados oficiales]

Sobre les possibilitats de confluència a les eleccions municipals

Estic convençut que, en la situació actual cal sumar forces en l'àmbit de l'esquerra i aspirar a guanyar per canviar les coses. Alhora és evident que, per ser viable, aquest tipus de propostes han de partir d'uns punts d'acord mínims compartits. 

Aquest cap de setmana a l'assemblea comarcal d'Iniciativa hem debatut respecte aquesta qüestió i hem aprovat el document 'Espais de confluència municipal a l'Alt Penedès' que transcric a continuació i que crec que aporta elements per aquest debat:

"Per posar fi a les polítiques regressives que estem patint cal superar ja la fase de resistència i treballar als diferents nivells (europeu, estatal, nacional i municipal) per la confluència estratègica i electoral de les diverses forces que propugnem una alternativa. En aquest sentit s’emmarquen els debats de l’assemblea oberta “ara és demà” impulsats a principis de 2014 i la política d’aliances continentals que ha teixit Iniciativa per Catalunya Verds a les recents eleccions europees.

A l’Alt Penedès cada agrupació treballa de forma autònoma aquests objectius en el seu municipi partint del coneixement de seva realitat local: Hi haurà poblacions on serà possible confluir ja a les properes eleccions  municipals, i altres on encara no.

En tot cas, entenem que el marc mínim comú d’aquests espais de confluència passaria pels següents punts:

1). PUNT DE TROBADA: Que estigui obert i busqui sumar les persones i grups de l’esquerra que han vingut denunciant les polítiques de retallada de drets socials i d’ofec del món del treball i de l’economia,

2). MUNICIPALISME i PROGRAMA COMÚ: Que elabori un programa comú per al municipi, tenint present la realitat territorial del Penedès, sobre la base de la defensa dels drets socials i dels serveis públics,

3). TRANSPARÈNCIA: Que tingui tolerància zero amb la corrupció, i aposti per la transparència, la implicació cívica i la participació,

 4). VOLUNTAT DE GOVERN: Amb voluntat de govern de les institucions per canviar les coses,

5). DRET A DECIDIR: Compromès amb facilitar des de l’Ajuntament el procés d’exercici del dret a decidir.

Alt Penedès, 14 de juny de 2014"

1