dimecres, 20 de maig del 2015

El govern de Vilafranca davant la crisi, un balanç


A pocs dies de les eleccions municipals crec interessant recuperar aquest article que vàrem fer amb el Toni Peñafiel, on es fa un balanç de la gestió realitzada per l'Ajuntament aquesta legislatura; i el completo amb 10 exemples que serveixen per veure quin ha estat el tarannà dels governs Regull.

La crisi està impactant de forma molt dura sobre bona part dels veïns i veïnes de Vilafranca. Una crisi, recordem-ho, amb origen en l’especulació financera i immobiliària però que, a causa de les polítiques de retallada de drets socials i d’ofec del món del treball i de l’economia aplicades a consciència pels governs de l’Estat i de la Generalitat, ha acabat empitjorant les condicions materials de vida de milers de vilafranquins i vilafranquines.

Vilafranca del Penedès
Població total: 39.531
Població activa (en edat de treballar): 20.413
Població a l’atur: 3.560
Usuaris del banc d’aliments: 2.532
Adults: 1.511
Infants: 1.021
Pisos buits: 3.109*
Infants que requereixen del Programa d’Ajuts a l’Escolarització: 1.307

Fonts: Indicadors 2015 AJV, Observatori MIPG Abril 2015, Memòria d'activitats Serveis Socials 2014, Idescat. * Últimes dades disponibles any 2011. 

Davant d’aquesta situació, al nostre Ajuntament els governs de ‘sociovergència’ de CiU-PSC s’han limitat a administrar a la defensiva les competències municipals en matèria de serveis socials. Quan han mogut fitxa ha estat, en la majoria d’ocasions, a contrapeu, de forma reactiva, pressionats per la insistència de l’oposició d’esquerres (ICV-EUiA, CUP i ERC) i dels moviments socials. En aquest sentit el pacte CIU-PSC de 2013 per tancar files ha restat capacitat d’incidència a l’oposició d’esquerres que, fins llavors, havíem aconseguit, encara que fos de forma parcial, anar fent reaccionar l’Ajuntament.

A aquesta política d’administració conservadora cal sumar-hi la mala gestió del patrimoni públic i col·lectiu, bé sigui amb inversions milionàries i fallides en interessos privats (projecte Escavi), bé sigui tancant els ulls o mirant cap a una altra banda en els moments clau (mala gestió i desmantellament de Caixa Penedès, privatització de la xarxa comarcal d’abastament d’aigua).

En la mateixa línia de “mirar cap a una altra banda” situaríem la renúncia del govern municipal a liderar la defensa dels socials a Vilafranca, ignorant les peticions per convocar una audiència pública sobre el funcionament de la xarxa pública de salut (hospital comarcal, CAP, funcionament d’urgències...) o per actuar davant el mal funcionament del transport públic (trens de rodalies, autobusos de línia).

En altres casos l’acció política d’ICV-EUiA ha aconseguit, de moment, frenar moviments que podien haver acabat amb la privatització (descapitalització d’Aigües de Vilafranca, subhasta estatal dels terrenys de l’antiga Caserna, gestió de la Depuradora Municipal, entre d’altres).

ELS GOVERNS REGULL EN 10 EXEMPLES:

1.- No actuar davant la mala gestió de “Caixa Penedès”: la Moció per un canvi en la gestió de Caixa Penedès impulsada per ICV-EUiA va ser rebutjada amb els vots de CiU, PSC i PP en un ple municipal (19.7.2011) on, l’alcalde va intentar impedir el debat.

2.- No convocar l’audiència sobre l’estat del Sistema Públic de Salut a Vilafranca, ignorant la petició d’informació de més de mil vilafranquins i vulnerant el Reglament Orgànic Municipal (sol·licitada el 24.9.2013). Al consorci de l’Hospital, on l’Ajuntament té participació, s’ha rebaixat el pressupost un 15%, s’han tancat llits i s’ha intentat eliminar serveis.

3.- Descapitalitzar (30.10.2012) l’empresa municipal d’Aigües de Vilafranca en 750.000 € incrementant el risc de privatització, que comporta increments salvatges del preu, com s’ha vist a l’àrea de Barcelona.

4.- Despesa milionària (entorn 2M€) i fallida (Universitat del Vi) destinada (19.3.2013) a interessos privats (Fundació ESCAVI).

5.- Eliminació ((25.2.2014) dels organismes de participació ciutadana amb capacitat real de decisió en matèria d’esports, cultura, comerç i turisme.

6.- La renúncia (26.6.2012) a exigir a “La Caixa de Pensions” el compliment del conveni d’1,5M€ per construir habitatge social a Vilafranca.

7.- Aturar durant dos anys (21.5.2013) el concurs del servei de bus urbà, de forma que ha continuat en mans de Monbús–Hispano Igualadina, empresa que és conegut que no activa els tacògrafs dels autobusos.

8.- Incomplir l’acord del ple municipal (adoptat el 25.9.2012) i no defensar la propietat municipal de la xarxa d’abastament d’aigua davant la concessió realitzada per la Generalitat en favor del lucre mercantil privat d’AGBAR/ACCIONA.

9.- L’aprovació (30.10.2012) d’una Ordenança municipal mal anomenada de “civisme”, destinada a amagar la pobresa i restringir les llibertats públiques.

10.- La retirada (22.7.2014) del procés judicial per reclamar a les empreses de telefonia el pagament de la taxa municipal d’aprofitament especial de domini públic.