Ara VANDELLÓS II

Fa unes setmanes compartia amb vosaltres les meves inquietuds en relació al greu accident de la central nuclear d’Ascó II. El cas va posar de manifest la nefasta gestió que fa empresa propietària (darrera de la qual hi ha Endesa i Iberdrola) d’una cosa tant poc aconsellable de gestionar de forma negligent com és una central nuclear.

Amb espant, em llevava avui amb la notícia que una altra de les centrals que gestiona aquesta associació empresarial, en aquest cas Vandellós II, s’havia incendiat.

Es veu que durant més d’una hora la sala de turbines ha estat en flames. No ens podem permetre continuar corrent aquest tipus de riscos. Cal tancar com més aviat millor les centrals nuclears. Perquè aquests “incidents” recents no són qualsevol cosa: per un incendi semblant es va clausurar Vandellós I. Pel que fa a Ascó, se’m posa la pell de gallina només de pensar en els “procediments” que va utilitzar l’empresa per neutralitzar la fuga radioactiva del novembre passat (al més pur estil Hommer Simpson, vegeu les fotos dels informes del CSN).

Actualment les nuclears suposen el 18% de l’energia elèctrica que es consumeix a l’estat. Les hem de tancar i hem d’accelerar la implantació d’alternatives. Seguir jugant amb foc com sembla que s’està fent amb les instal·lacions nuclears és massa perillós.

Seguiment de la noticia: [1] [2] [3] [4] i [5].

[Orígen i llicència de la imatge]

Cal que el govern espanyol compleixi la llei sense excuses

Em limito a posar de manifest el que passa en termes del sistema legal vigent actualment.

Avui el govern de José Luís Rodríguez Zapatero ha vulnerat de forma flagrant l’ordenament jurídic de l’Estat Espanyol. No ho ha fet incomplint una llei ordinària, sinó una que forma part d’allò que la doctrina jurídica ha definit com a ‘bloc de constitucionalitat’.

Aquesta llei que el govern de l’Estat Espanyol està vulnerant és la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol; és a dir l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Un Estatut aprovat, ni més ni menys, que pel Parlament de Catalunya i per les Corts Espanyoles, i validat pel poble democràticament en referèndum.

Un Estatut que avui fa dos anys que va entrar en vigor. I dos anys és el termini que la Disposició Final Primera fixava perquè es concretés la qüestió finançament d’acord amb uns principis força clars establerts als articles 201 i següents del text.

Incomplir d’una forma tant clara una norma del ‘bloc de constitucionalitat’ no és un problema de mera legalitat sinó una actuació que qüestiona l’imperi de la llei com a expressió de la voluntat popular.

Perquè no es tracta d’una qüestió de calendari: el finançament suficient d’una administració pública per poder prestar, en les degudes condicions, les competències que té atorgades no és un assumpte residual. Cal recordar que la Generalitat presta a la ciutadania serveis públics tant importants com la salut o l’educació, per posar només dos exemples. Com se suposa que ha de prestar aquests serveis si no disposa del finançament adequat per fer-ho?

Cal se solidaris amb altres territoris, d’acord. Això també ho diu l’Estatut, i el govern de Catalunya no ho està negant pas. Ara bé, el que no és acceptable és que des les institucions de l’Estat, ens faltin al respecte incomplint les normes bàsiques de funcionament que s’han acordat democràticament.

També és una ignomínia que, com a mínim des dels mitjans públics estatals, no es contrarestin totes les infàmies que des dels grups mediàtics privats, i fins i tot des d’institucions públiques, es llencen sobre nosaltres, els catalans i les catalanes, titllant-nos d’insolidaris quan les mateixes ‘balances fiscals’ que ha publicat l’Estat central posen de manifest tot el contrari.

El poble de Catalunya ve pagant, en els darrers anys, un preu injust i altíssim derivat de tot aquest procés. Un procés que el Govern i el Parlament de Catalunya van començar i han desenvolupat de forma pedagògica i democràtica. Justificant amb responsabilitat tot el que es plantejava.

No hi ha cap excusa raonable perquè el govern del Sr. Rodríguez Zapatero no compleixi la llei. Mantenir gaire temps aquesta situació incomprensible, a part de contribuir a l’erosió de l’estat de Dret i de la legitimitat de les institucions estatals, és un error de conseqüències gravíssimes en el funcionament ordinari de la nostra administració i dels nostres serveis públics. Un error que cap governant s’hauria de poder permetre. Un error que Catalunya, i els homes i les dones que hi vivim, no ens podem permetre el luxe de suportar.

Això d'ASCÓ I...

Ahir llegíem als diaris que tornen a posar en funcionament la central nuclear d’Ascó I que dista uns noranta quilòmetres de Vilafranca, és a dir, molt a prop si parlem de seguretat nuclear.

Em sembla un fet preocupant la celeritat amb que la planta s’ha tornat a posar en funcionament. Cal recordar que, el novembre passat, la central nuclear d’Ascó I va patir un accident què és un dels més greus que han tingut lloc a l’Estat Espanyol.

Per fer-vos-en una idea, en una escala on el “0” és una irregularitat sense conseqüències, el “5” és un accident com el de Three Mile Island (Harrisburg) , i el “7” és un accident com el de Chernovyl), el d’Ascó I està classificat, de moment, en el nivell “2”.

Fins ara, a l’Estat Espanyol només hi havia hagut dos accidents de nivell “2”: el de la central de Trillo el 1992, i el de Vandellós II el 2004; i un únic de nivell “3”: el de Vandellós I el 1989 que va precipitar el tancament d’aquesta central.

El més greu de tot això és que els responsables de la central van ocultar l’accident durant mesos, i que, “sorprenentment” el Centre de Seguretat Nuclear tampoc no ho va detectar fins que va ser alertat per l’organització ecologista Greenpeace el mes d’abril.

Ni l’ocultisme dels propietaris de la central, ni la incompetència manifesta del Centre de Seguretat Nuclear són admissibles en una qüestió tant greu que, tal com ha denunciat, Iniciativa per Catalunya Verds, pot ser, presumptament, constitutiva de delicte (art 341 del Codi Penal).

Ara que alguns grups industrials vinculats a la industria nuclear sembla que intenten revifar un mercat, el de les centrals nuclears, que va de capa caiguda arreu del món des de fa més d’una dècada fora bo que no ens deixem entabanar i que, entre tots i totes, fem força perquè s’estableixi un calendari de tancament de les centrals nuclears i es desenvolupin esforços encaminats, d’una banda, a l’estalvi i l’eficiència energètica, i d’altra banda, a implementar energies renovables que supleixin aquest 18% d’energia elèctrica que encara prové de les nuclears.


[Origen i llicència de la imatge]

El Ple de juliol: La cara, la creu i el cantell de la moneda

[Prèvia: Sobre la manifestació convocada per avui El Penedès diu No als peatges, el Penedès diu Sí al transport públic podeu llegir la meva opinió aquí. A la web local d’Iniciativa trobareu també les nostres valoracions al respecte.]

(1) La cara de la moneda: gestió democràtica dels serveis essencials

El Ple municipal de juliol ha pres decisions importants com la de reforçar el Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC) i la seva nova societat en el que és l’aposta d’alguns Ajuntaments del nostre país per garantir a mig i a llarg termini que un servei tan essencial com és el subministrament d’aigua potable es pugui continuar prestant des del sector públic, és a dir sota control democràtic de la ciutadania.

Aquesta reacció en defensa de la gestió democràtica té lloc en una Unió Europea que, lamentablement, en matèria econòmica té una orientació marcadament neoliberal que prioritza, per sobre de tot, l’afany de lucre, i gairebé força les administracions a privatitzar tots els serveis essencials. La fórmula d’aquesta societat pública ens permet, en el nostre cas, seguir prestant el servei sense dificultats de contractació a diversos municipis de la comarca, millorant l’economia d’escala.

Altres decisions que han estat encertades en opinió del grup municipal d’Iniciativa són: L’aprovació de la gratuïtat del bus urbà per a escolars (i acompanyant) i per a persones grans, junt amb el compromís d’ampliar aquesta gratuïtat properament a les persones amb discapacitat; l’aprovació de les mocions relatives al rebuig a la directiva europea de temps de treball (la de les 65 hores de jornada); i a l’habilitació d’un aparcament provisional de camions mentre es construeix el definitiu.

(2) La creu de la moneda: L’assumpte de Caixa Penedès

Una altra decisió important, aquesta, en la nostra opinió, força desencertada, és la forma de tramitació de la modificació urbanística en uns terrenys propietat de Caixa Penedès [1]. Ja us n’havia parlat aquí però vull reproduir el que vaig exposar en el ple:

“Recuperem els antecedents d’aquest assumpte: En essència, l’Ajuntament modifica el pla urbanístic de Vilafranca incrementant l’aprofitament urbanístic d’uns terrenys propietat de Caixa Penedès.

Normalment una actuació d’aquest tipus necessitaria una justificació clara, el que se’n diu jurídicament una motivació, una explicació del per què s’actua d’aquesta manera; més tractant-se d’una modificació urbanística d’iniciativa privada, és a dir impulsada per la pròpia entitat financera.

Entre d’altres coses a les que faré referència posteriorment, cal fer notar que el primer informe jurídic i tècnic fet pels mateixos tècnics municipals ja ens deia ben clar a tots els regidors i regidores que hi ha dues interpretacions possibles de la normativa: una, basada en l’Estatut i la Llei catalana, en que Caixa Penedès ha de cedir a l’Ajuntament el 10% de l’increment d’aprofitament urbanístic, i una altra interpretació, basada en la llei espanyola, en que no s’ha de fer aquesta cessió.

Caixa Penedès defensa la interpretació que més li convé. Evidentment. El que és incomprensible per a nosaltres és que socialistes i convergents es posessin d’acord tant de pressa per beneir la interpretació més desfavorable als interessos municipals, una interpretació que suposa clarament una pèrdua d’ingressos per a Vilafranca.

Des del grup d’Iniciativa, que en el seu moment, com no podia ser d’altra manera, ja vam votar en contra de tot això, i hem presentat, durant el termini d’informació pública, un escrit que, bàsicament conté tres al·legacions formals i un suggeriment.

La nostra primera al·legació fa referència al que acabo d’explicar sobre la necessitat d’exigir a Caixa Penedès la cessió del 10% de l’increment de l’aprofitament urbanístic. Lamentem constatar que el text que ens sotmeten a votació es manté en la interpretació més desfavorable a l’Ajuntament.

La nostra segona al·legació, sembla que si que estan disposats a acceptar-la. És l’al·legació on demanàvem que, si hi ha un compromís de construir un equipament per part de Caixa Penedès, com a mínim aquest compromís es reculli per escrit en un conveni urbanístic. De fet l’informe tècnic i jurídic ja advertia que sense conveni aquest compromís no tindria cap força jurídica. Celebrem doncs que, com a mínim en aquest punt, es rectifiqui per part de l’equip de govern.

Aquesta al·legació però anava plenament lligada amb un suggeriment més polític, que no pas jurídic: el fet que l’Ajuntament es replantegi si el projecte vinculat a la modificació urbanística ha de ser un auditori.

Ja en tenim un d’auditori a Vilafranca, un de nou que ja està gairebé acabat i que ha costat un gran esforç econòmic. A la comarca hi ha diverses instal·lacions similars. És aquest, un segon nou auditori, l’equipament més necessari?

Finalment, la tercera i última al·legació fa referència a [l'absència de] l’estudi de mobilitat. Per què, com hi aniran més de mil treballadors i treballadores a aquestes noves oficines?

Es fa una interpretació formalista de la legislació de mobilitat i es diu que encara no cal fer l’estudi, que sí que és obligatori, però que ja es farà en el moment de construir l’edifici d’oficines...

El moment lògic de fer l’estudi de mobilitat és ara, quan s’està planificant, no pas a última hora, quan ja no se’n puguin aplicar les conclusions!

En resum: No hi ha cessió d’aprofitament mig per part de Caixa Penedès, no es reconsidera quin és el millor equipament per anar vinculat a la operació urbanística i es deixa la redacció de l’estudi de mobilitat generada per quan ja serveixi de ben poca cosa. És evident que, en aquestes condicions, des d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida no podem més que votar en contra d’aquest dictamen.”

(3) El cantell de la moneda: que fem amb els pressupostos?

De més difícil valoració és la no aprovació d’una modificació de pressupost per un import d’uns 320.000 €, que a grans trets es dividia, bàsicament, en tres parts:

* Uns 86.000 € corresponien a l’aplicació d’ingressos de subvencions externes, destacant la subvenció rebuda del Departament de Medi Ambient de la Generalitat [1] per la instal·lació del primer punt verd (mini deixalleria). Lògicament ningú discutia aquesta aplicació.

* La segona part, uns 108.000 €, era despesa clarament ordinària: manteniment d’edificis municipals (60.000 €) i l’ampliació a nous carrers del servei de manteniment de zones verdes de la vila [entorn aparcament i zona final Avinguda Pelegrina, Ciutat Jardí Sant Julià, marge Avinguda Mare Ràfols, entorn parking Vial de Les Clotes, Plaça de les Avantguardes, zones verdes polígon industrial Domenys I, Rotonda Avinguda Vilanova i interior Espirall 58] (48.000 €).

* Tret d’un parell de coses (conveni de turisme cultural amb Casa Miró 3000 €, i la part econòmica corresponent a l’acord del congiac que ja hem comentat (uns 10.700 €) la resta, fins arribar als 320.000 € es destinava a despesa social: formació ocupacional, plans d’ocupació, contractació d’un agent d’integració social, previsió per a lloguers d’habitatge social i recursos per facilitar la conciliació de la vida personal i familiar amb el programa “minuts menuts”.

Nosaltres vam anunciar el nostre vot a favor d’aquesta modificació ja que estàvem i estem d’acord amb aquestes partides.

Ara bé, també és cert que la regidora d’hisenda i el govern municipals estan endarrerint el debat polític sobre l’aplicació dels recursos provinents de la liquidació del pressupost del 2007. Esperem que la reunió fixada per les properes setmanes serveixi per començar a afrontar aquest debat que ja fa massa mesos que està sobre la taula.

Finalment, com que veig que alguns fan interpretacions ‘sui generis’ de la nostra abstenció en la votació de la moció per penjar l’estelada blava “en un lloc destacat i preferent de la façana d’aquest Ajuntament” [2] opto per reproduir la meva intervenció i així que tothom pugui valorar sense intermediaris:

"Al balcó de l’Ajuntament de Vilafranca, en els dies festius [29, 30 i 31 d’agost], oneja una única bandera: la senyera de les quatre barres. Ens sembla que tots els vilafranquins i vilafranquines, siguin quines siguin les nostres idees, sigui quin sigui el nostre lloc de naixement, ens sentim còmodes amb ella.

Nosaltres, els homes i les dones d’Iniciativa, ens sentim còmodes amb la senyera i amb una manera d’actuar d’aquest Ajuntament que, fins al moment, no ha generat conflicte entre els i les habitants de Vilafranca.

Quan algú, com en el alguna ocasió ha fet el Partido Popular, ha intentat generar enrenou amb les banderes nosaltres ens hi hem oposat.

Des d’Iniciativa estem a favor de que tothom pugui conèixer la història i de que les administracions impulsin fórmules per donar-la a conèixer.

Si aquesta es la voluntat de la moció, donar a conèixer els orígens d’un símbol com l’estelada blava, que a nosaltres ens mereix tot el respecte, doncs en aquest cas proposem que s’instal·lin a la porta de l’Ajuntament uns màstils mòbils per aquest tipus d’ocasions, junt amb un plafó informatiu amb l’explicació històrica del símbol o bandera que s’hi exposi.

Fem aquesta proposta i, si es recull, votarem a favor de la moció, i properament proposarem altres símbols històrics per a altres dies de l’any. En cas contrari ens abstindrem ja que ens sembla que, com està plantejada actualment, la moció pot generar uns efectes que no tenen res a veure a la difusió de la història que sembla que es pregonin".

***

[1] El text complert de les al·legacions el trobareu a la web local d’ICV Vilafranca, secció ‘activitat municipal’ data 15.7.2008. En la mateixa web, també hi ha referències als antecedents d’aquest assumpte a la secció ‘noticies’ dates 25.4.2008 i 26.5.2008.

[2] Curiosament una terminologia molt similar a la que fa servir la Ley 39/1981, de 28 de octubre, por la que se regula el uso de la bandera de España y el de otras banderas y enseñas.

SÍ al transport públic!

Personalment, penso que la manifestació convocada des dels ajuntaments i des de les institucions comarcals per divendres de la setmana vinent sota el lema 'El Penedès diu NO als peatges, el Penedès diu SÍ al transport públic' és un repte territorial que haurem de veure en què acaba.

La qüestió de la mobilitat de la comarca cap a Barcelona fa temps que no està gens ben resolta. Als països del centre i el nord d’Europa, en condicions similars, aquest tipus de mobilitat s’ha resolt o s’està resolent amb una clara aposta pel transport col·lectiu, especialment el ferrocarril, sigui amb trens pesats com els de la RENFE i amb serveis similars als dels nostre Rodalies i Regionals; sigui amb trens lleugers del tipus Metro o Ferrocarrils de la Generalitat (soterrats o en superfície); sigui amb tramvies moderns com el de la Diagonal o el Besos.

Al nostre país, Catalunya, no hi ha hagut planificació de futur en matèria de transport públic, potser amb l’excepció dels governs locals de Barcelona ciutat i la seva àrea més immediata. Durant anys pràcticament els únics plans de la Generalitat que van veure la llum van ser els de carreteres. I ja sabem cap a on ha anat la inversió de l’estat central...

Tot això, amanit amb l’escàs servei i la manca de manteniment de la xarxa ferroviària de Renfe, agreujat per l’execució a trompicons de les obres de l’AVE, ha creat un problema greu: Només es pot anar a Barcelona amb certa celeritat amb el vehicle privat, passant per l’autopista, pagant un peatge elevat, consumint petroli i contaminant.

Per això, per a l’Alt Penedès, des d’Iniciativa per Catalunya Verds, en les condicions actuals, estem a favor de la gratuïtat del peatge de Martorell per a la mobilitat obligada des de la comarca cap a Barcelona; més si tenim en compte que, amb el temps que fa, les concessionàries han amortitzat la inversió de l’obra diverses vegades.

Tanmateix, en la nostra opinió, cal no perdre de vista que la primera prioritat en matèria de mobilitat ha de ser la millora i posterior manteniment en bon estat de la xarxa de transport públic i en especial del servei de Renfe, així com la seva ampliació en línies i freqüències de pas, com defensa el ‘Pla Tren 2014’.

Es per aquests motius que des d’Iniciativa hem valorat positivament que finalment s’hagi recollit la proposta d’incloure la reivindicació del ferrocarril de rodalies i del transport públic en la manifestació del proper divendres.

Espero que aquesta manifestació, que per cert simbòlicament té com a destinació final la Plaça de l’Estació, serveixi per avançar cap a un sistema de mobilitat racional i assequible.

Per adherir-vos personalment o com a entitat a la convocatòria de la manifestació podeu fer-ho aquí.

MÉS VIJAZZ!

Fa un any ja vaig donar la referència d’una iniciativa molt innovadora que apuntava maneres i, com recordareu aquells i aquelles que us vau acostar a Vilafranca, el Vijazz Penedès va ser un èxit absolut.

Aquest cap de setmana (ja des de demà – passat divendres) arrenca la segona edició, espero que aquest any també ens hi trobem!

SAHARA OCCIDENTAL?

El proper 10 de juliol es farà a Vilafranca una xerrada informativa sobre la situació al Sahara Occidental. També en els propers dies, i durant unes setmanes molts nens i nenes saharuís estaran a acollits per famílies vilafranquines i de molts altres llocs de Catalunya.

Algunes persones potser es pregunten perquè aquest país, el Sahara Occidental, mobilitza tanta gent a Catalunya, havent-hi, com hi ha, tantes situacions d’opressió arreu del món, tants països on es vulneren els Drets Humans i tantes persones amb problemes molt més a prop de casa.

Aquest escrit que faig avui no respon amb profunditat a la qüestió, ja que segurament hi ha més d’una resposta a la mateixa. El que si que és un fet, i que potser molta gent, especialment els i les més joves, no coneixeu, és que fins al novembre de 1975 el Sahara Occidental va ser una colònia de l’Estat Espanyol.

La majoria de situacions colonials s’havien resolt en les dècades anteriors. Aquí però s’arrastrava la dictadura feixista i tot anava més tard.

Fixeu-vos en les dates: la “descolonització” del Sahara estava en curs durant les mateixes setmanes que Franco agonitzava al llit. L’Estat Espanyol era un caos organitzatiu i el Marroc, amb el suport dels Estats Units de l’America del Nord, va aprofitar la situació per envair i ocupar el Sahara Occidental, impedint la formació d’aquest com a Estat independent

L’oposició democràtica de l’Estat Espanyol, i especialment la de Catalunya va sentir que havia arribat tard per aquesta qüestió. Aquí hi va haver una transició cap a una democràcia formal, i es van produir moltíssims avanços (alguns potser creuran que insuficients, però en tot cas avanços molt destacats). Al Sahara però es van trobar amb la substitució de la dictadura de Franco per la dictadura de Hassan, i amb una guerra i un exili que encara perduren.

En certa manera l’Estat Espanyol va “deixar tirats” als saharauís. Mentre aquí es progressava, allà es van quedar amb més dictadura, amb més repressió i amb més exili. Això s’ha compensat, en part, amb un important moviment de solidaritat de gent la península i de Catalunya cap al Sahara durant tots aquesta anys.

Ara bé, el govern espanyol (i el català, encara que no tingui competències directes, també, com a mínim des de l’àmbit moral) hauria de tenir present tot això i no fer declaracions absurdes ni moviments diplomàtics que entorpeixin el compliment dels acords de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) perquè es realizi un referèndum d’autodeterminació al Sahara Occidental.

Més info:

Xerrada "Els Drets Humans al Sàhara Occidental"
amb la participació de

• Mah Yahdid, de la Delegació del Front Polisario a Catalunya


• Toni Guirao, de l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí (ACAPS)


• Cristina Navarro, de la Missió d'Observació dels judicis contra polítics sahrauís
  
  10 de juliol
  
  19'30h a l'Escorxador
  
  Organitzat per l'ACAPS Wilaya Alt Penedès
  conjuntament amb els grups locals d’ICV, CUP, ERC, PSC i CiU.