Sobre Caixa Penedès

0.- L’alcalde Pere Regull demana que de tot això se’n parli poc per preservar “el bon nom de l’entitat”. Atenció perquè amb declaracions d’aquest tipus (suposo que de forma involuntària) pot confondre a la ciutadania ometent que el que realment ha minvat “el bon nom de l’entitat” no ha estat el fet que es demani transparència, responsabilitat i bona gestió econòmica sinó la pèssima actuació d’uns directius (que els ha portat a ser investigats per la fiscalia i a sortir a la portada de La Vanguardia) i el fet que, durant massa temps, des del mateix territori s’intentés negar la realitat i no es reaccionés davant d’aquesta mala gestió (al ple del juliol em remeto).

Fem un cop d’ull enrere:

1.- Els antecedents i les pràctiques més que qüestionables en la gestió de l’entitat han estat descrits per l’historiador sadurninenc Carles Querol [1] [2] i per l’economista vilafranquí Jordi Guilera [3] i es poden consultar als seus coneguts treballs.

2.- El mes de juliol, davant la situació de l’entitat, ICV-EUiA i CUP vam presentar la 'Moció per un canvi en la gestió de Caixa Penedès': posàvem de relleu que la mala gestió estava obligant a l’entitat a bancaritzar-se, fussionant-se amb entitats no catalanes (reduint oficines i personal), havent de rebre ajudes públiques del FROB (sufragades per tota la ciutadania), posant en perill l’obra social a la comarca i traslladant el centre de decisió cap a Madrid (allunyant-se de l’economia productiva del territori, tributant impostos allà i posant en perill els llocs de treball de la seu de Vilafranca).

La intenció de la moció era posar de manifest els fets, evitar que la situació anés a més i mirar de revertir-la exigint als directius que assumissin responsabilitats, deixant pas a una nova direcció i retornant les retribucions més desmesurades. La moció però no es va poder aprovar pels vots en contra de CiU, PSC i PP. Aquests grups tampoc van liderar cap altra iniciativa.

3.- El mes d’octubre Banco Mare Nostrum (on es va integrar Caixa Penedès arran de la bancarització) es veia obligat a privatitzar el 20% del seu capital (en detriment de les caixes fundadores i les seves obres socials) per tal de recapitalitzar-se.

4.- Davant d’això diverses entitats socials penedesenques impulsen el ‘Manifest en defensa de la vinculació social i territorial de Caixa Penedès’.

En aquest text es demana mantenir la vinculació amb la comarca; mantenir l’obra social; una major transparència en la gestió i les remuneracions dels directius i un canvi en els òrgans de govern per impulsar aquestes línies de treball.

5.- El 25 d’octubre el Manifest és aprovat per unanimitat pel ple de l’Ajuntament de Vilafranca; i l’11 de novembre ja l’aprova el Consell Comarcal de l’Alt Penedès.

6.- Tanmateix el 24 de novembre el diari del Grupo Godó La Vanguardia (mitjà amb importants subvencions del Govern de la Generalitat) publica en portada que quatre directius de Caixa Penedès podrien haver comés irregularitats legals. Això genera un escàndol mediàtic que es reprodueix als altres mitjans i que a hores d’ara encara dura.

La mateixa tarda el president i el director general de l’entitat es veuen forçats a dimitir dels seus càrrecs. La resta d’òrgans de govern però no anuncien cap canvi.

7.- Davant d’això ICV-EUiA, CUP i ERC posem de manifest que, més enllà de dimissions puntuals, cal una plena renovació dels òrgans de govern i demanem que l’Ajuntament de Vilafranca entri a formar part del consell d’administració de Caixa Penedès (òrgan del que fins ara han aconseguit excloure’l durant els 30 anys d’ajuntaments democràtics). La moció proposada en aquest sentit s’aprova el 29 de novembre finalment amb el suport també de CiU, PSC i PP.

I a partir d’ara què?

8.- Aquesta tarda es reuneix el consell d’administració. Penso que seria positiu que avui mateix es comprometi de forma pública i clara (i no per veu de tercers) a renovar tots els òrgans de govern de Caixa Penedès en un procés electoral transparent (on quedi clar quins ajuntaments i quines entitats culturals han de formar aquests òrgans, junt amb els representants dels treballadors).

I a partir d’aquí, treballar en la línia fixada al Manifest per aconseguir una Caixa Penedès renovada, que estableixi una relació justa amb BMN i que tingui com a objectius:

a) Mantenir la vinculació amb la comarca i el país d’acord amb la voluntat fundacional (conservar el centre de decisió proper a l’economia productiva del territori i que no deslocalitzin cap a fora de Catalunya els llocs de treball de l’entitat)

b) Aplicar els beneficis que es continuen obtenint de l’activitat bancària [4] no a incrementar els sous i les pensions dels directius, sinó a mantenir l’obra social, amb participació destacada dels ajuntaments a l’hora de decidir-ne el destí

c) Transparència en la gestió i en les remuneracions dels directius, i màxima col•laboració amb la fiscalia per dirimir les responsabilitats que puguin correspondre

Des de l'Alt Penedès...

Desarmar els mercats financers

Ens intenten enganyar culpant els serveis públics i els sistemes de protecció social de la crisi, però és important que no oblidem que en l'àmbit econòmic la crisi l'ha causada l'especulació financera i immobiliària des del sector privat.

Ens diuen que el que està passant era imprevisible i que ningú ho havia advertit, però això és empíricament fals. Hi ha intel·lectuals i organitzacions que fa més d'una dècada que ho venen advertint. Aquests dies fa 15 anys que Ignacio Ramonet va escriure l'editorial titulat "Desarmar los mercados financieros" a la prestigiosa revista Le Monde Dimplomatique.

En un dia com avui en que el sector públic europeu s'està veient profundament atacat pels mercats especulatius és bó rellegir aquest editorial i les seves propostes que cal implementar sense més demores. No és la primera vegada que reprodueixo aquest text, però com que he vist que en commemoren l'aniversari i que segueix sent més vigent que mai, doncs el torno a posar:
 
Desarmar a los mercados


Ignacio Ramonet, diciembre de 1997

El tifón que han experimentado las bolsas de Asia amenaza al resto del mundo. La mundialización –cuyo principal motor es la optimización a escala planetaria del capital financiero– está poniendo a los pueblos en estado de inseguridad generalizada. Ignora y rebaja a las naciones y a sus Estados en tanto que espacios idóneos para el ejercicio de la democracia y como garantes del bien común.

La mundialización financiera ha creado de esta forma su propio Estado. Un Estado supranacional, que dispone de sus aparatos, de sus redes de influencia y de sus propios medios de acción. Se trata de la constelación formada por el Fondo Monetario Internacional (FMI), el Banco Mundial, la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE) y la Organización Mundial del Comercio (OMC). Estas instituciones hablan con una sola voz –amplificada por la práctica totalidad de los media– para exaltar las "virtudes del mercado".
Este Estado mundial es un poder sin sociedad, ya que este rol es ejercido por los mercados financieros y las empresas gigantes de los que son mandatarios. El resultado es que las sociedades realmente existentes son sociedades sin poder. Y todo esto no deja de agravarse. (Léase en este número el dossier sobre la crisis financiera actual).

Sucesora del GATT, la OMC se ha transformado desde 1995 en una institución dotada de poderes supranacionales y situada fuera de cualquier control por parte de las democracias parlamentarias.

Una vez que se propone intervenir, la OMC puede declarar a las legislaciones nacionales en materia de derecho laboral, de medio ambiente o de salud "contrarias a la libertad de comercio" y pedir su derogación. Por otra parte, desde mayo de 1995, en el seno de la OCDE, al margen de la opinión pública de los diferentes países, se negocia el muy importante Acuerdo Multilateral de Inversiones (AMI), que deberá ser firmado en 1998, y que se orienta a dar plenos poderes a los inversores frente a los gobiernos [1].

El desarme del poder financiero debe convertirse en un objetivo de interés cívico de primera magnitud, si se quiere evitar que el mundo del próximo siglo se transforme en una jungla donde los predadores impongan su ley.

Diariamente unos 1.500 millardos de dólares realizan múltiples idas y venidas, especulando sobre las variaciones en las cotizaciones de las divisas. Esta inestabilidad de los cambios es una de las causas del alza de los intereses reales, que frena el consumo doméstico y las inversiones de las empresas. Incrementa los déficits públicos y por otra parte incita a los fondos de pensiones, que manejan centenares de miles de millones de dólares, a reclamar a las empresas dividendos cada vez más elevados. Las primeras víctimas de esta “caza” del beneficio son los asalariados, cuyos despidos masivos hacen subir las cotizaciones bursátiles de sus ex-empleadores. ¿Pueden las sociedades seguir tolerando lo intolerable por mucho tiempo? Es urgente arrojar algunos granos de arena en el engranaje de estos movimientos de capitales devastadores. De tres formas: supresión de los "paraísos fiscales"; aumento de la fiscalidad en las rentas del capital; aplicación de tasas sobre las transacciones financieras.

Los paraísos fiscales son zonas en las que reina el secreto bancario, que no sirve más que para camuflar malversaciones y otras actividades mafiosas. Miles de millones de dólares son sustraídos de esta forma a toda fiscalidad en beneficio de los poderosos y de los establecimientos financieros. Porque todos los grandes bancos del planeta tienen sucursales en los paraísos fiscales y extraen un gran provecho de ello. ¿Por qué no decretar un boicot financiero, por ejemplo, a Gibraltar, o a las Islas Caimán o a Liechtenstein, mediante una prohibición a los bancos que trabajan con el sector público de operar y abrir filiales en esos lugares?

El impuesto sobre las rentas financieras es una exigencia democrática mínima. Estos beneficios deberían ser sometidos exactamente a la misma fiscalidad a la que se somete a las rentas del trabajo. Esto no sucede en ningún lugar, en particular en la Unión Europea.

La libertad total de circulación de capitales desestabiliza a la democracia. Por ello es importante poner en marcha mecanismos disuasorios. Uno de ellos es la Tasa Tobin, que toma su nombre del Premio Nobel norteamericano de economía, que la propuso en 1972. Se trata de gravar, de forma módica, todas las transacciones sobre los mercados de cambios para estabilizarlos y al mismo tiempo para procurar ingresos a la comunidad internacional. Con un nivel del 0,1%, la tasa Tobin lograría anualmente unos 166 mil millones de dólares, dos veces más que la suma anual necesaria para erradicar la pobreza extremada de aquí al comienzo del próximo siglo.

Numerosos expertos han señalado que la puesta en práctica de esta tasa no presentaría ninguna dificultad técnica. Su aplicación arruinaría el credo liberal de cuantos no cesan de evocar la ausencia de soluciones de recambio al sistema actual.

¿Por qué no crear (a escala planetaria) la Organización no Gubernamental Acción por una tasa Tobin de ayuda a los ciudadanos (ATTAC)? [2] En coordinación con sindicatos y asociaciones con finalidades culturales, sociales o ecológicas, podría funcionar como un formidable grupo de presión cívica ante los gobiernos para impulsarles a reclamar finalmente la puesta en marcha efectiva de este impuesto mundial por la solidaridad.


[1] Les mobilitzacions del moviment antiglobalització van aconseguir impedir la signatura d'aquest tractat.

[2] L'associació ATTAC es va crear efectivament a França el 1998 i actualment està present a 38 estats [enllaç de la delegació catalana].

Per les que encara dubteu...

Les persones de la nostra comarca que encara dubteu sobre la necessitat de votar, i sobre a qui votar, podeu assistir a la xerrada que farem amb la diputada i portaveu d'ICV-EUiA, Dolors Camats i amb el candidat de l'Alt Penedès, Andreu Caralt, aquest dimarts 15 a les 19:30 hores a l'Índex de Sant Sadurní d'Anoia.

El moment actual a Catalunya, a l’Estat i a Europa; les propostes per una nova economia verda i social; les mesures per passar de les retallades a la redistribució; i la força que pot tenir el vot i la mobilització ciutadana per recuperar la democràcia sobre els mercats, són alguns dels aspectes que està previst tractar.

L’acte és gratuït i obert a tothom i es preveu una duració aproximada de poc més d’una hora.

Most, un festival de cinema diferent

Aquest proper cap de setmana, entre divendres 10 i diumenge 13 es realitzarà a Vilafranca i altres poblacions de la comarca la primera edició del Most Penedès, festival internacional de cinema del vi i el cava.

El Most té una secció per a les millors pel•lícules de l’any relacionades amb la cultura del vi i el cava i inclou també una secció de cinema d’autor de qualsevol gènere.

Alhora incorpora com a part del festival la Mostra de Curtmetratges de Vilafranca que ja compta amb 15 anys d’experiència i el bagatge d’entitats de referència com el Cine Club Vilafranca i el Vinseum, museu de les cultures del vi de Catalunya.

Diverses projeccions s’amenitzaran amb tast de vi o cava; diumenge els cellers faran jornada de portes obertes i alguns també realitzaran projeccions cinematogràfiques.

Més informació, detalls i programació: http://www.mostfestival.cat 

Sobre la pista de gel

El tema ve de lluny (antecedents aquí i aquí). Finalment el 2010 haviem aconseguit que no hi hagués pista de gel i s'optés per altres fòrmules de promoció.

Com ja deiem el 2008 des d'Iniciativa per Catalunya Verds valorem els esforços del Centre Vila per tal de promocionar i reforçar el comerç de proximitat perquè aquest és el més sostenible i responsable, ja que en bona mesura evita desplaçaments en cotxe i alhora, per la seva proximitat i coneixement especialitzat, proporciona als consumidors i les consumidores informació contrastada i de qualitat, permetent una compra més responsable.

Seguint aquesta línia de treball, pensem que no és bó tornar a instal·lar la pista de gel i per això aquesta tarda diverses entitats hem fet pública la carta que hem enviat a l'Ajuntament de Vilafranca en relació a la pista de gel. És la següent:

AJUNTAMENT DE VILAFRANCA

A L'ATENCIÓ DEL SR. PERE REGULL

Davant la instal·lació de nou, de la pista de gel per part de l'Associació de Comerciants del Centre-Vila (en aquest cas a la Rambla de Sant Francesc), les entitats sotasignants volem expressar algunes reflexions i alhora fer unes peticions formals a l'Ajuntament, de les que en volem una resposta concreta en un termini breu de temps:

D'una banda, les entitats signants, estem d'acord en la conveniència de realitzar activitats de promoció del teixit comercial de la vila, sigui la pista de gel, o sigui qualsevol altra activitat de promoció.

Ens sembla més encertat el canvi d'ubicació de la pista cap a la Rambla de Sant Francesc, ja que fa dos anys, la majoria de les entitats que avui signem aquest document, ja vàrem proposar aquesta ubicació degut a l'impacte que la pista de gel tenia a la plaça Jaume I per als veïns/es a nivell de sorolls i d'impacte paísatgístic, entre altres qüestions (seguretat, mollader constant dels carrers on s'instal·la la pista, etc.).

Però la nostra reivindicació principal, la de l'impacte ambiental que generava la pista de gel no s'ha tingut en compte novament, i sembla que s'ha refusat de nou la proposta d'instal·lar una pista de gel sintètica.

Instal·lar una pista de gel sintètica representa poder fer compatible la realització d'activitats a la vila i la sostenibilitat. Comportaria un gran estalvi d'aigua i d'energia que ja no hauriem d'estar conservant el gel durant les 24 hores del dia, i evitariem també la contaminació acústica que provoca el generador que realitza aquesta funció.

El fet d’utilitzar una pista de gel sintètica, aportaria una important millora pel que fa als valors ecològics que actualment s’implanten a la nostra societat, ja que la despesa energètica i dels milers de litres d’aigua potable que s’inverteixen a la pista són molt elevats.

Per aquests motius demanem a l'Ajuntament tres qüestions:

1) Autoritzi la pista de gel només en el cas de que sigui sintètica i de que respecti els paràmetres ambientals expressats.

2) Degut als temps de crisi que patim tots/es demanem a l'Ajuntament que en el cas de que s'insta·li una pista de gel NO sintètica, no en pagui les despeses d'energia i d'aigua que provoca el manteniment de la pista de gel.

També demanem que els preus per a l'accés a la pista de gel siguin els més populars possibles, per tal de facilitar al màxim que tots els nens/es de la vila i la comarca, hi puguin accedir, i que no s'exclogui així a cap part de la ciutadania.

3) Demanem a l'Ajuntament que ens faciliti els consums d'electricitat i d'aigua generats per les diferents edicions anteriors de la pista de gel, així com, el seu equivalent en quanties dineràries, pagades per l'Ajuntament.

Si ho considereu oportú, podem realitzar una trobada per a parlar-ne. El contacte per a qualsevol qüestió derivada d'aquest document és: AAVV Centre Vila, plaça Jaume I número 3, veins.centrevila[ ]gmail.com (Àngels Bascuñana).

Signen el document, les següents entitats:


Associació de Veïns del Centre (AAVV Centre Vilafranca)
Col·lectiu Ecologista Bosc Verd – EdC (Ecologistes de Catalunya)
Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
Iniciativa per Catalunya Verds (ICV)
Agrupament Escolta i Guia Pere II i Santa Maria de Foix
Moviment Infantil de Vilafranca (MIV)

7 accions per canviar-ho tot