SAHARA OCCIDENTAL?

El proper 10 de juliol es farà a Vilafranca una xerrada informativa sobre la situació al Sahara Occidental. També en els propers dies, i durant unes setmanes molts nens i nenes saharuís estaran a acollits per famílies vilafranquines i de molts altres llocs de Catalunya.

Algunes persones potser es pregunten perquè aquest país, el Sahara Occidental, mobilitza tanta gent a Catalunya, havent-hi, com hi ha, tantes situacions d’opressió arreu del món, tants països on es vulneren els Drets Humans i tantes persones amb problemes molt més a prop de casa.

Aquest escrit que faig avui no respon amb profunditat a la qüestió, ja que segurament hi ha més d’una resposta a la mateixa. El que si que és un fet, i que potser molta gent, especialment els i les més joves, no coneixeu, és que fins al novembre de 1975 el Sahara Occidental va ser una colònia de l’Estat Espanyol.

La majoria de situacions colonials s’havien resolt en les dècades anteriors. Aquí però s’arrastrava la dictadura feixista i tot anava més tard.

Fixeu-vos en les dates: la “descolonització” del Sahara estava en curs durant les mateixes setmanes que Franco agonitzava al llit. L’Estat Espanyol era un caos organitzatiu i el Marroc, amb el suport dels Estats Units de l’America del Nord, va aprofitar la situació per envair i ocupar el Sahara Occidental, impedint la formació d’aquest com a Estat independent

L’oposició democràtica de l’Estat Espanyol, i especialment la de Catalunya va sentir que havia arribat tard per aquesta qüestió. Aquí hi va haver una transició cap a una democràcia formal, i es van produir moltíssims avanços (alguns potser creuran que insuficients, però en tot cas avanços molt destacats). Al Sahara però es van trobar amb la substitució de la dictadura de Franco per la dictadura de Hassan, i amb una guerra i un exili que encara perduren.

En certa manera l’Estat Espanyol va “deixar tirats” als saharauís. Mentre aquí es progressava, allà es van quedar amb més dictadura, amb més repressió i amb més exili. Això s’ha compensat, en part, amb un important moviment de solidaritat de gent la península i de Catalunya cap al Sahara durant tots aquesta anys.

Ara bé, el govern espanyol (i el català, encara que no tingui competències directes, també, com a mínim des de l’àmbit moral) hauria de tenir present tot això i no fer declaracions absurdes ni moviments diplomàtics que entorpeixin el compliment dels acords de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) perquè es realizi un referèndum d’autodeterminació al Sahara Occidental.

Més info:

Xerrada "Els Drets Humans al Sàhara Occidental"
amb la participació de

• Mah Yahdid, de la Delegació del Front Polisario a Catalunya


• Toni Guirao, de l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí (ACAPS)


• Cristina Navarro, de la Missió d'Observació dels judicis contra polítics sahrauís
  
  10 de juliol
  
  19'30h a l'Escorxador
  
  Organitzat per l'ACAPS Wilaya Alt Penedès
  conjuntament amb els grups locals d’ICV, CUP, ERC, PSC i CiU.
  

SOBRE LA DIRECTIVA ESCLAVA DE LES 65 HORES LABORALS

Concepte previ a mode general:

Directiva.- Norma de la Unió Europea que, en un període de temps, cada Estat membre (Regne d’Espanya, República Francesa, etc) ha de convertir en Llei interna (operació coneguda com transposició).

Les institucions europees amb els seus mecanismes de “democràcia de baixa intensitat”, amb un funcionament desconegut i gairebé incomprensible per la gran majoria de la població, continuen avançant, de forma semi-soterrada a la opinió pública, en la retallada i el progressiu desmantellament tant de l’estat de dret com de l’estat del benestar.

A la Directiva de la vergonya [1] que suposa un retrocés de sis dècades i que, com diu el President de Bolívia en una carta oberta als dirigents europeus [2], en relació a les persones migrants, viola clarament els articles 2, 3, 5, 6, 7, 8 i 9 de la Declaració Universal dels Drets Humans (són articles breus i clars, llegiu-los aquí); cal afegir-hi ara la Directiva que possibilita l’ampliació de la jornada laboral fins a 65 hores setmanals.

Ras i curt, aquesta Directiva redueix les possibilitats de negociació col·lectiva dels treballadors i les treballadores. Les empreses podran “negociar” individualment amb cada treballodor o treballadora si aquest “està disposat” a ampliar la seva jornada fins a 60 hores setmanals, i en algun tipus de treball fins a les 65 hores.

No m’estenc en els detalls, tant el Joan Herrera (El fred que ve d’Europa) com el Raül Romeva (Front a la crisi de l’Europa social: europeisme crític) han escrit al respecte, a ells em remeto.

També ha escrit el dirigent del partit dels socialistes Miquel Iceta [enllaç], que recull els editorials de El País i El Periódico al respecte.

Imagineu-vos com n’és de greu el contingut de la Directiva que fins i tot un diari com el El País, que en l’última dècada ha evolucionat cap a posicions de centre-dreta mal dissimulades (especialment en les seccions d’economia i internacional) titula l’editorial com a “Deriva antisocial”!

Evidentment aquests dos diaris, tot i criticar la Directiva articulen tot un circumloqui per acabar de justificar el que és injustificable: Que el representant del govern espanyol en l’òrgan on es prenia la decisió, el ministre català Celestino Corbacho, no votés contra la mesura.

El Partit dels Socialistes sembla que està dient a tort i a dret que s’oposa a la Directiva esclava de les 65 hores. Davant d’això només una cosa a dir, volem fets i no paraules: Esperem que els socialistes catalans desqualifiquin al seu ministre i que al Parlament Europeu, on es pot tirar enrere aquesta barbaritat els eurodiputats i les eurodiputades socialistes rectifiquin la posició injustificable del Govern de Rodríguez Zapatero.

[1] Valoració d'Amnistia Internacional en relació a la Directiva de la vergonya (Directiva de Retorn).

[2] Carta oberta del president de Bolívia, Evo Morales a les institucions europees.

MÉS SOBRE PEATGES

Al Ple ordinari del 17 de juny, només uns pocs dies desprès del Ple extraordinari per tractar sobre el peatges, CiU va presentar una nova moció que finalment vam encapçalar tots els grups municipals.

Reprodueixo la meva intervenció al respecte:

"Des d’Iniciativa reiterem el que vam dir en l’últim ple:

D’una banda, des del punt de vista de material, és a dir en el tema de fons, volem remarcar tres aspectes:

En primer lloc que des d’Iniciativa pensem que la primera prioritat en matèria de mobilitat és l’aposta i la inversió en la millora del transport públic i en especial per a Vilafranca del servei de Rodalies de la RENFE. Aquesta és per nosaltres la primera prioritat d’inversió en mobilitat.

En segon lloc que nosaltres pensem i defensem aquí i al Parlament de Catalunya que, en global, cal avançar cap a la implementació d’un sistema de gestió de la mobilitat basat en una taxa reguladora de la mobilitat, que incorpori criteris de sostenibilitat, tenint en compte factors tals com les alternatives de transport públic, l'hora del dia, etc.

En tercer lloc que aquest sistema creiem que hauria de permetre la gratuïtat per a la mobilitat quotidiana obligada en el cas de l’Alt Penedès cap a Barcelona.

D’altra banda, també reiterant-nos en el darrer Ple, des del punt de vista de les formes, de l’estratègia, pensem que aquest tema l’hem de tractar de forma unitària, sense que uns i altres fem moviments continuats per sortir al capdavant de tot de la foto.

Nosaltres vam exposar els nostres criteris, que ens consta i és públic que s’està debatent en aquesta línia d’establir un sistema de gestió de la mobilitat, aquí tenen el que publicava el diari Avui el passat divendres [enllaç a la referència].

Nosaltres, la gent d’Iniciativa, pensem que, si anem tots a la una, en aquest debat podem introduir una qüestió de la gratuïtat per a la mobilitat quotidinana obligada en el cas de l’Alt Penedès cap a Barcelona. Ara bé, insistim, això només serà possible si tots renunciem a protagonismes i anem a la una."

PLE EXTRAORDINARI SOBRE PEATGES

Adjunto a continuació la intervenció que vaig fer dilluns al ple extraordinari sobre peatges:

Hola bona nit a tothom, el ple d’avui no només és extraordinari, sinó que també és especial per la temàtica, potser més de seu parlamentària que municipal.

Permeteu-me doncs que comenci donant un punt de vista més global per acabar fent referència al cas concret de la nostra Vila.

La qüestió de les autopistes a Catalunya és certament complexa. En el debat hi intervenen factors econòmics, de mobilitat, de greuge entre territoris, ecològics i naturalment socials.

La situació financera de les concessions de la xarxa d’autopistes de peatge a Catalunya, considerada conjuntament, demostra que, amb una aportació de capital mínima, les concessionàries han generat un enorme volum de beneficis, sense aplicar coherentment el principi de l’equilibri financer.

Els usuaris han pagat els crèdits necessaris per a la construcció, l’amortització tècnica, el fons de reversió, la fiscalitat associada, IVA i l’Impost de Societats, amb un resultat final de benefici net que supera qualsevol índex raonable per a un servei públic.

Les xifres son prou clarificadores, estem davant d’un dels “negocis” més rendibles basats en un servei públic.

A la nostra comarca però estem patint un doble greuge: Perquè, més enllà de l’assumpte dels peatges, si analitzem la nostra mobilitat externa majoritària, és a dir, cap a Barcelona, veiem que les freqüències de pas dels autobusos de la Hispano Igualadina encara són massa escasses per adaptar-se a realitat de la vida quotidiana, i pel que fa al servei de Rodalies de RENFE...

Hi va haver uns mesos pre-electorals en que en parlava tothom de la RENFE. Ara ja gairebé ningú en parla... Però cal dir amb veu ben alta que el servei continua sense funcionar com hauria de ser!

Així doncs avui, que parlem de la mobilitat externa dels vilafranquins i les vilafranquines, volem tornar a insistir i a plantejar que aquesta qüestió, la d’un bon funcionament dels trens de Rodalies, no pot quedar oblidada, que no podem permetre que quedi, novament, fora de l’agenda política i mediàtica.

Perquè no es pot parlar de servei normalitzat quan, el “normal” és que els trens triguin tot sovint 1 hora i 10 minuts en arribar al centre de Barcelona quan abans de la crisi vergonyosa de l’any passat, es feia en uns 55 minuts ja de per si molt millorables si s’hi dediquessin unes inversions molt inferiors que les de moltes carreteres i autopistes.

Diverses entitats han posat sobre la taula el Pla Tren 2014. Un pla molt necessari que està a l’espera de ser pressupostat tal i com toca. Per nosaltres, la gent d’Iniciativa, en matèria de mobilitat externa aquesta hauria de ser la prioritat dels governs de l’estat i de la Generalitat en matèria d’infraestructures de mobilitat. Deixem-ho dit perquè és important, i no es pot parlar d’alliberar peatges sense posar també sobre la taula aquesta qüestió.

Dit això, concretem. Nosaltres, des d’Iniciativa, proposem un gir en la política de peatges: alliberar els peatges de Catalunya, i incorporar una taxa reguladora de la mobilitat, que incorpori criteris de sostenibilitat, tenint en compte factors tals com les alternatives de transport públic, l'hora del dia, etc.

Demà entra en vigor la directiva europea de l’eurovinyeta. L’estat espanyol té ara quatre anys per transposar-la. Entre d’altres mesures, a la mateixa s’estableix l’obligació que, a les vies d’alta ocupació, entre elles doncs l’AP7, s’hagi de repercutir els costos d’inversió i manteniment als camions i vehicles pesants.

D’altra banda hi ha sistemes de regulació del trànsit, que permeten configurar aquesta taxa tenint en compte diversos paràmetres, per exemple la major o menor freqüència amb que un usuari utilitza la via, l’existència o no d’alternatives de transport públic amb servei de qualitat en el seu itinerirari, el nombre de persones que transporta el vehicle (allò dels maniquís). Al peatge de Vallvidrera estan fent una prova pilot.

Sobre l’afecció concreta del projecte del Ministeri de les cabines de peatge a Vilafranca nosaltres, des d’Iniciativa, més enllà de recolzar lògicament en la demanda de gratuïtat, aquests dies, a la Junta de Portaveus i en els fòrum públics, hem insistit molt en un parell d’idees:

En primer lloc la necessitat que la demanda que fa avui l’Ajuntament de Vilafranca sigui plantejada de forma unitària, sense fissures, sense instrumentalitzacions ni partidismes, tots els grups a una. La moció que desprès es votarà hem de dir que no està redactada en els termes que a nosaltres ens haguessin agradat plenament. Ara bé, creiem que sí que estem d’acord en l’esencial, per això votarem a favor del text sorgit de la negociació.

La segona idea en la que hem insistit des d’Iniciativa, és que l’Ajuntament ha d’exigir que, per part del Ministeri, es doni resposta a les al·legacions que es van presentar des d’aquest Ajuntament el juliol de 2007. I això per moltes raons: Per respecte a una institució democràtica que representa gairebé 40.000 persones, però sobretot perquè aquestes al·legacions, com s’ha explicat en la intervenció anterior, fan referència temes com la utilització com a variant de l’autopista al seu pas per Vilafranca i la comarca i a l’impacte ambiental, paisatgístic i arqueològic de l’obra en els diversos punts que esta projectada, en especial a la zona de La Serreta.

En conclusió: Nosaltres pensem que, en global, cal avançar cap a la implententació d’un sistema de gestió de la mobilitat amb els fonaments que he explicat abans, que deriven de la filosofia de les normatives europees més avançades. Un sistema que, alhora hauria de permetre la gratuïtat per a la mobilitat quotidinana obligada com és el cas de l’Alt Penedès cap a Barcelona.


[Origen imatge: http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:P%C3%A9age_-_paiement.png]

RESIDÈNCIA A L'INCAVI + SITUACIÓ POLÍTICA A LA VILA

1.- El conseller Ernest Margall estava a punt de complir un mes al post de portada d'aquest bloc. Actualitzo doncs, encara que sigui en base al copy-paste.

Per compensar, ho faré per partida doble: D'una banda reprodueixo l'article que el Jaume Clos i jo mateix vam publicar al setmanari El 3 de Vuit el passat divendres, article que, entre d'altres coses, fa referència al ple municipal del passat dia 20.

2.- Abans però reprodueixo el comunicat que des d'Iniciativa per Catalunya Verds de Vilafranca hem fet públic aquest migdia referent a la situació política a la Vila:

"Estem observant amb decepció que, en els darrers dies, alguns grups polítics estan promovent mediàticament la sensació d’un possible “bloqueig” de l’Ajuntament de Vilafranca.

Davant d’aquesta situació, des d’INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS:

1- Recordem que l’Ajuntament de Vilafranca té aprovat i en vigència un Pressupost per aquest any 2008 amb unes previsions clares tant per a la despesa corrent, com per a les principals inversions. També estan aprovades les Ordenances Fiscals del 2008 que sustenten aquest pressupost.

2- Entenem que el que ha de fer l’equip de govern socialista és prescindir de rumors i declaracions mediàtiques i treballar ben fort per executar el pressupost aprovat per al 2008 que, recordem-ho, va comptar amb el suport de quatre dels sis grups del consistori, entre ells el d’Iniciativa.

3- Considerem que, si CIU vol ser ”l’alternativa” a aquesta suposada “paràlisi de govern” ho té molt fàcil: Que presentin abans d’acabar l’exercici els seus pressupostos. Per part d’ICV els assegurem que estudiarem i esmenarem la seva proposta de la mateixa manera que ho hem fet amb la del PSC.

4- Sembla que CIU i PSC potser es trobarien més còmodes en un model a l’americana, bipartidista, però, per sort, a Catalunya i a Vilafranca la realitat és més plural i l’expressió democràtica de les diverses sensibilitats locals obliga a negociar majories que tirin endavant polítiques amb un contingut molt més ric i fidel de la realitat ciutadana.

5- Així doncs considerem que l’esforç, el treball serè i la voluntat d’entesa necessàries perquè Vilafranca continuï avançant son una responsabilitat de tots els grups polítics, tinguin un, dos o, evidentment, vuit regidors."

3.- Ara sí, l'article publicat a El 3 de Vuit:

APOSTA MUNICIPAL PER LA NOVA RESIDÈNCIA D’AVIS

La vellesa, darrera etapa de la nostra vida, en ocasions va acompanyada de la solitud. Tot i el desenvolupament de les nostres societats occidentals, no hem sabut resoldre el problema de la qualitat de vida en aquesta etapa. La majoria de persones grans volen quedar-se a casa seva però no sempre és possible, a causa de problemes de dependència o sociolaborals, fins i tot encara que la família faci costat.

És en aquestes circumstàncies que trobem a faltar a Vilafranca més places de residència per a la gent gran. Actualment viuen a la Vila més de 2.900 persones majors de 75 anys, sense comptar la comarca, per tant, el dèficit existeix i serà encara més gran a mig termini.

La proposta d’Iniciativa, ja durant la campanya electoral de l’any passat, va ser la de treballar per aconseguir la construcció, de nova planta, d’una nova residència municipal i d’un centre de dia en els terrenys que ocupen les antigues instal·lacions de l’INCAVI al carrer d’Amàlia Soler. La proposta es va començar a materialitzar el novembre passat en la negociació pressupostària i amb el compromís del govern de disposar, durant aquesta legislatura, és a dir, per l’any 2011, d’una nova residència municipal amb una capacitat d’entre 100 i 110 persones.

Com hem dit en altres ocasions, l’espai de l’antic INCAVI, és adequat per la nova residència: un lloc cèntric, amb aparcament sobre la llosa del tren, fàcilment accessible a peu o en bus urbà per als familiars que, sovint també són d’edat avançada; i proper a espais oberts com les rambles, el Tívoli, la plaça Penedès o el nou passeig sobre les vies. Un espai que permetrà que els usuaris copsin la vida de la Vila i s’hi mantinguin en contacte.

En els pressupostos aprovats per al 2008, s’han destinat 178.494 € per a la redacció d’aquest projecte. Val a dir que la nostra proposta d’aquesta nova residència d’avis municipal no preveu que s’hagi de tancar la residència de Sant Francesc, com proposava CiU en el darrer Ple municipal. Entre d’altres motius perquè ja es prou elevat el dèficit actual de places, i només faltaria que de les 100 – 110 places de la nova residència se n’haguessin de descomptar 62 pel tancament de la residència de Sant Francesc. Creiem que si aquesta té algunes mancances, com per exemple l’ascensor, és necessari posar-hi solució sense haver de tancar-la, ja que no anem precisament sobrats de places.

Per tant, demanem a tots els grups municipals que fem pinya davant aquest dèficit de places per la nostra gent gran. I si la Generalitat no aporta els recursos necessaris perquè les fredes estadístiques indiquen que a Vilafranca estem per sobre dels ràtios de la mitjana a Catalunya, caldrà que, entre d’altres polítiques (atenció domiciliària, centres de dia, suport als familiars), també siguem capaços de buscar els recursos per la residència, encara que siguin del pressupost municipal, de la mateixa forma que, el seu moment, es va fer amb les llars d'infants.

(*) Jaume Clos i Arall, membre d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV).

(*) Bernat Villarroya i Garcia, regidor a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

[Imatge: Seu antiga de l'estació enològica i de l'INCAVI, al Carrer Amàlia Soler, espai on l'Ajuntament projecta realitzar una nova residència per a gent gran]

"ERNEST MARAGALL"

Desprès de veure’s obligat a retirar un esborrany legislatiu on s’obria la porta a la gestió privada dels centres educatius públics, gràcies, sobretot, a la mobilització activa del professorat més conscient, i a l’oposició d’Iniciativa i, en menor part, d’Esquerra, l’home no descansa. Ara vol suprimir el batxillerat nocturn.

Des de diversos sectors de la comunitat educativa es torna a demanar al Sr. Ernest Maragall que desisteixi d’intentar trobar receptes estrambòtiques i centri els seus esforços en aconseguir per a l’ensenyament públic el finançament i els recursos que aquest requereix sense dilació.

La sisena hora i l’augment de professorat contractat, mesures positives adoptades en els darrers anys, no són suficients. Incrementar la formació a distància per internet és positiu, i cal fer-ho, però és evident que no soluciona els grans problemes ni pot ser, a mig termini, una alternativa al batxillerat presencial nocturn.

Producte de la globalització econòmica i de l’actual ordre polític mundial, en un parell de lustres el país s’ha tornat més complex. Del funcionament i la capacitat d’integració social del sistema educatiu d’avui en depèn en gran mesura la cohesió social del demà immediat. Cal ser-ne conscients i tenir-ho sempre present.

Fora bo que, la propera vegada, el Conseller escoltés i consultés les decisions abans de llançar-se a la palestra amb el primer que li passa pel cap.

[orígen imatge]

L’ASSUMPTE DE "CAIXA PENEDÈS"

El que volen fer és un procediment excepcional. Suposa modificar el pla urbanístic general de Vilafranca per tal d’alterar la zonificació, incrementar el sostre edificable i ampliar els usos possibles en uns terrenys propietat de Caixa Penedès.

La legislació, i entenc que també la ètica política, exigeixen que actuacions d’aquest tipus estiguin clarament “motivades”, és a dir, abans d’aprovar-les cal explicar, de forma transparent, què es fa, per què es fa i com es fa, per tal que tothom pugui comprovar que l’excepció no s’aplica per beneficiar arbitràriament a ningú, sinó que té unes causes clares d’interès públic, que van més enllà del legítim interès privat de qui les proposa.

Caixa Penedès, com expliquen els seus directius (i ens consta que ha estat així), va proposar aquesta operació als responsables municipals fa força mesos.

Ara bé, l’equip de govern no va parlar de l’assumpte fins fa dues setmanes. I fins en fa una als grups de l’oposició no se’ns ha facilitat cap tipus de documentació al respecte.

D’altra banda, l’informe dels tècnics municipals no és gens concloent, ja que està ple de consideracions i reserves; i la lectura del mateix posa de manifest que no està clar que, amb el canvi de planejament, el principi d’igualtat estigui garantit.

També indica l’informe que la regulació dels nous usos és, com a mínim, “difusa” i que “en cap cas” queda garantit que es construeixi cap nou auditori.

En dues ocasions els tècnics, directament, ens inviten, als polítics, a “reflexionar” més a fons sobre el projecte.

Tot i aquests antecedents, el govern municipal va incloure l’assumpte en l’ordre del dia de la sessió del ple de dimarts passat: Així, sense esvair els dubtes, sense donar ni explicacions clares, ni informació suficient, sense “reflexionar” sobre els interrogants plantejats pels tècnics.

Una actuació que des d’Iniciativa creiem que és inacceptable des del punt de vist del normal funcionament d’un òrgan democràtic com és el Ple Municipal.

Perquè, més enllà d’aquestes qüestions de forma, hi ha un debat de fons pendent molt important. Un debat que no pot ni tenir lloc quan s’actua malament i a corre-cuita com en aquest cas.

Un debat pendent que ens hauria de permetre, com a mínim, estudiar la possibilitat de debatre amb “Caixa Penedès” si no hi ha opcions de destinar l’“obra social” que fixa la llei a d’altres necessitats, com la nova residència d’avis, per posar un exemple.

Un debat que ens portaria a parlar de si Vilafranca necessita, com a prioritat, un segon nou auditori quan l’Ajuntament està tot just acabant de construir-ne un de ben gros, i a la comarca propera n’hi ha diversos que encara estan força infrautilitzats.

Hi hauria més qüestions, com per exemple si, es faci l’equipament que es faci, i les oficines noves que es facin, es raonable que la única previsió que hi hagi per accedir a la zona sigui el vehicle privat, sense preveure cap tipus de transport públic col·lectiu; però tampoc crec que calgui que m’allargui gaire més en les meves reflexions.

El nostre vot en contra és per una manera de fer les coses per part de l’equip de govern en aquest assumpte, una manera que, pràcticament, impedeix obrir, quan tocaria, tots aquests altres debats a que feia referència.