Cuyàs, Guilera, Querol

Sobre la situació actual de l'Obra Social provinent de Caixa Penedès en parlarem demà al ple municipal de Vilafranca del Penedès arran de la moció que presentem diversos grups.

Alguns han intentat desqualificar-nos, però la sensació que alguna cosa s'ha fet molt malament des del Departament d'Economia i Coneixement de la Generalitat en tot aquest assumpte s'obre pas.

Reprodueixo a continuació l'article que aquest divendres publicaven al setmanari El 3 de Vuit tres persones de referència: En Jordi Cuyàs, en Jordi Guilera i en Carles Querol. Són persones que coneixen bé tot l'entramat Caixa Penedès, de les poques persones que han alçat la veu calia, persones amb autoritat moral i coneixements per parlar de l'assumpte. Aquí va el text:

"De la lectura de la nota de premsa oficial penjada l’11 de juliol al web de l’Obra Social de Caixa Penedès sobre la transformació de la desapareguda entitat financera Caixa Penedès en la Fundació Especial Pinnae, de caràcter social, es generen una colla d’interrogants i recels que caldria aclarir.

Sobre el que es diu a la nota oficial: s’informa del final de l’etapa durant la qual l’entitat ha estat intervinguda per la Generalitat de Catalunya i de la constitució del primer patronat, de les tres àrees d’actuació previstes, dels patrons anomenats i del futur finançament. En resum, es disposa ja d’un nou patronat que regirà l’actuació de la nova fundació en tres grans àrees: la dinamització econòmica del territori i la inserció sociolaboral; l’assistència social, i el foment de l’educació i la cultura. S’han anomenat vuit patrons que escolliran un president i ja preveuen que no tindran més remei que haver de disposar dels recursos propis i d’eventuals ingressos atípics ja que es dubte que la participació accionarial de la nova fundació en el capital del Banco Mare Nostrum els aporti ingressos a curt i mitjà termini en forma de dividends.

Sobre el que no es diu: la nota en qüestió obvia quatre aspectes fonamentals: 1) qui i com s’han escollit els patrons i les entitats representades al patronat ; 2) qui ha determinat l’objecte social de la nova fundació; 3) quin serà l’àmbit geogràfic d’actuació; i 4 ) allò que és més important, sota quina normativa s’ha actuat.

En relació a l’elecció dels patrons cal descartar d’entrada que s’hagi practicat cap formalisme democràtic ni que s’hagi anunciat amb antelació. Es tracte d’una operació opaca que ha donat com a resultat que dels vuit seleccionats, tres provenen de la situació anterior (Martí Solé Bordes, Joan Raventós Pujadó i Miguel Àngel García Barrachina), quatre tenen alguna mena de relació amb el món empresarial: Jaume Munné Vallès, Albert Colomer Espinet, Albert Calzada Vilaseca i Maria Batet Rovirosa (la única dona entre vuit ); i finalment el viticultor Antoni Rossell Trens que hi és no perquè sigui pagès sinó perquè forma part dels Castellers de Vilafranca.

Les tres entitats civils representades al patronat son l’Associació Casal Societat la Principal de Vilafranca, els Castellers de Vilafranca i la Fundació Privada Mas Albornà que té la seu social a Les Cabanyes però que es considera eminentment vilafranquina. Deixant de banda que la darrera d’aquestes tres entitats sigui d’àmbit comarcal de l’Alt Penedès, el resultat és que no n’hi ha cap que no sigui de Vilafranca (amb l’excepció ja indicada de la Fundació Mas Albornà), cap del Baix Penedès, cap del Garraf i cap de l’Anoia. Passa exactament el mateix amb la Creu Roja de l’Alt Penedès, representada indirectament al patronat pel seu president, Jaume Munné Valls, que també té la seu social a Vilafranca. L’únic patró que aparenta un abast comarcal és el president fundador de la Unió Empresarial del Penedès, Albert Calzada Vilaseca, amb seu social també a Vilafranca, però es tracta només d’un miratge, ja que es dona la circumstància que actualment ni exerceix de president, ni forma part de la junta directiva de la patronal. Hi és exclusivament a títol personal a l’igual que Maria Batet, exregidora del grup municipal socialista de Vilafranca però no militant d’aquest partit.

La pregunta pertinent és ¿qui ha escollit o seleccionat als patrons i a les entitats representades al patronat? O la mateixa pregunta formulada d’una altra manera ¿ per quina raó s’han descartat possibles patrons tant o més qualificats que els que s’han seleccionat i perquè s’han descartat antres entitats comarcals tant o més arreades al territori que les que s’han triat ? Sense un procés transparent d’elecció, el més probable és que s’ho hagin amanit al seu gust, a esquenes de la societat penedesenca i, en alguns casos, amb la única finalitat d’ escombrar cap a casa en defensa d’interessos gremials, associatius o corporatius. Als patrons els han anomenat i seleccionat a dit, com a l’època franquista, i com ens recorda aquell conegut refrany castellà “Juan Palomo, yo me lo guiso y yo me lo como”.

La segona qüestió planteja interrogants sobre les àrees d’actuació de la futura fundació. Sense entrar ara com ara en l’anàlisi de les mateixes hi ha una pregunta prèvia: qui les ha decidit ? A priori, les activitat i projectes a fomentar i finançar podrien haver estat múltiples i diferents a les que s’han determinat i l’elecció s’ha fet de forma arbitrària per part de persones anomenades a dit per vés a saber qui. Les tres àrees seleccionades (dinamització econòmica i inserció laboral, assistència social i foment de l’educació i la cultura), apart que no aporten cap novetat que no s’estigui practicant ja a la comarca, son prou àmplies i etèries com per donar l’aparença que es pot incloure tot a priori, però sembla que es posi un èmfasi especial en la primera, fins el punt que quatre del vuit patrons s’han triat expressament per aquesta finalitat. Pel que fa al cas, els ajuntaments, les entitats i els experts comarcals que de fa temps trepitgen cada el dia el territori tenen els diagnòstics i les idees prou clares sobre aquestes tres àrees com per saber què cal fer i com cal actuar. Benvingut sia un agent més, però ¿ no seria més assenyat, més eficaç i més rendible donar suport i, si cal, finançar els programes ja existents ? D’altra banda, aquesta proclama ampul·losa en defensa de l’assistència social en particular no lliga massa amb l’anunci d’acomiadar el personal en nòmina dels 14 Casals d’Avis de l’Obra Social de Caixa Penedès a finals d’aquest mateix mes de juliol i intentar traspassar d’immediat aquest servei als ajuntaments corresponents. ¿ Quin òrgan col·legiat ha pres aquesta decisió i en quina data?

Sobre l’àmbit geogràfic d’actuació de la nova fundació, ni una sola paraula a la nota de premsa. Què es pretén ? ¿ Que sigui tot Catalunya, que abraci l’àmbit de la Vegueria, que es concreti al Penedès, només a l’Alt Penedès o només a Vilafranca i rodalies ? Dels vuit consellers anomenats, set o resideixen a Vilafranca, o hi treballen, o hi estan o hi han estat especialment vinculats per raons diverses i notòries. El vuitè, Albert Colomer Espinet, hi és en tant que representa una fundació privada amb seu a… Barcelona. Per tant, ningú de l’Alt Penedès que no estigui particularment vinculat a Vilafranca, ningú del Garraf, ningú del Baix Penedès i ningú de l’Anoia. Dona tota la impressió que l’elecció dels patrons s’ha fet només en clau local vilafranquina i això no és cap bona notícia per a la comarca de l’Alt Penedès i encara menys per al gran Penedès o per a la futura Vegueria. Tampoc ho és que l’únic representant dels ajuntaments ─Joan Raventós Pujadó, de Convergència i Unió, que exerceix professionalment de Responsable del Seguiment de les Relacions amb al Territori del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya─ hagi accedit al patronat a través exclusivament del Consell Comarcal de l’Alt Penedès. I encara més si es té en compte que en aquest consell no s’ha sotmès a votació o consulta la seva designació per formar part d’aquesta nova fundació.

Finalment, la qüestió més delicada de totes: quina normativa s’ha utilitzat per assolir aquests resultats ? Segur que s’han acollit al Decret legislatiu 1/2008 de l’11 de març de 2008 i a Llei 9/2012 de 25 de juliol de 2012 del Parlament de Catalunya, però pel que fa als mecanismes d’elecció dels patrons de la nova fundació s’han d’haver inventat uns nous estatuts i un nou reglament fet a mida perquè el resultat fos el desitjat prèviament, amb el beneplàcit imprescindible de la Generalitat de Catalunya i, en particular, del representant del govern en els processos de transformació de caixes d’estalvis en fundacions especials bancàries, Albert Carné Hernández. Feta la llei, feta la trampa. Tot plegat fa tuf d’apropiació barroera.

Els tres signants d’aquest article ─que en els darrers anys en hem significat públicament amb tot l’afer de Caixa Penedès─ manifestem que la futura fundació, a diferència del que pretenen encolomar-nos, hauria de ser independent d’interessos particulars, arrelada a tot el territori, amb una composició plural i democràtica del seu patronat, amb l’elecció transparent de persones fortament vinculades a la realitat social del Penedès i amb la definició dels seus objectius socials atenent les necessitats més prioritàries de la nostra comarca. Per això fem ara una crida a les entitats, associacions, moviments socials, sindicats, partits i ajuntaments comarcals perquè abans no sigui massa tard s’impliquin en aquest procés tot just endegat de transformació de Caixa Penedès en una fundació especial, exigeixin que es declari nul·la la constitució del patronat de la Fundació Especial Pinnae i els nomenaments dels seus vuit patrons, es retorni a la situació anterior sota l’estricte control de la Generalita i es redactin uns nous estatuts i un nou reglament.

I pel que fa a la nova llei espanyola i catalana que hauran de regular el futur d’aquestes fundacions, demanem als partits polítics d’àmbit comarcal que també s’hi impliquin per tal de preservar l’interès col·lectiu d’aquests entitats per damunt dels interessos particulars que intenten i intentaran apropiar-se’n. Potser caldria rellegir i recuperar el Manifest en defensa de la vinculació social i territorial de Caixa Penedès que a la tardor del 2011 van aprovar una colla d’ajuntaments de la comarca. Allí s’hi traçava un full de ruta àmpliament consensuat entre els diferents partits polítics, agents i moviments socials de Ia comarca. Un full de ruta que ha estat completament ignorat, fins i tot per aquells patrons de la Fundació Pinnae que representen a institucions que havien aprovat el manifest, com el Consell Comarcal de l’Alt Penedès. I mentrestant, també és el moment d’exigir informació pública sobre el valor real del patrimoni, els recursos líquids, els pressupostos i la seva execució dels tres darrers exercicis de l’Obra Social de Caixa Penedès, que es realitzi una auditoria externa dels seus comptes i que aquesta es faci també pública."