Des de fa temps [1] [2] venim plantejant al Ple municipal i en diversos fòrums d’opinió la necessitat d’arranjar aquest espai rural i de regular-ne els usos ja que no és només un bon mirador paisatgístic i un espai de lleure (que també ho és) sinó que, vinculat al Museu de les Cultures del Vi, considerem que el parc de Sant Pau i Sant Jaume podria ser una de les portes d’entrada al Penedès enoturístic.
L’Ajuntament ja n’és propietari d’una part, però hi ha altres propietaris. Ara s’han posat a la venda els terrenys del Casal 2000 i l’empresa minera que explota l’altre vessant de la muntanya ràpidament s’ha interessat en comprar-los. No m’estendré sobre l’impacte que té una pedrera a cel obert: només cal mirar la muntanya des del perfil de banda de Pacs. Algunes veus apunten que l’empresa no es podria posar a excavar de bones a primera, però el cert és que ja en seria propietària, que és el primer pas.
Certament aquest no és un bon moment per adquirir perquè hi ha pocs recursos i moltes necessitats, però pensem que l’Ajuntament ha de fer l’esforç, i per això hem votat a favor de fer possible la compra i municipalització d’aquest espai.
Això no treu que pensem que el govern hauria d’haver portat la qüestió d’una altra manera, buscant fonts de finançament alternatives, com ja vam plantejar quan es va començar a parlar d’aquest tema (per exemple a través de la Xarxa de Custòdia del Territori, donant entrada a altres institucions, com la Diputació o les caixes d’Estalvi, perquè compartissin la propietat i hi posessin també part dels diners).
Era urgent dotar el pressupost i evitar que els terrenys fossin venuts a l’empresa minera i així ho hem fet possible amb el nostre vot. Ara seria bo que, d’una banda, el govern, busqui la implicació d’altres institucions en la compra dels terrenys; i, d’altra banda, avanci en la regulació dels usos del parc de Sant Pau i Sant Jaume, aprovant el corresponent Pla Especial de protecció.
[origen imatge]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada