dimecres, 28 d’abril de 2010

El padró és una estadística, Catalunya un sol poble.

Recentment algun alcalde i certs grups han intentat ‘falsificar’ el padró per tal d’excloure’n part dels ciutadans immigrants. Ha quedat clar que això no està permès i ara plantegen subterfugis com amenaçar amb la delació aquests que intentin empadronar-se.

No només és l’absurditat i el risc que suposa que un ajuntament s’autoenganyi falsificant les seves pròpies dades i tancant els ulls a les necessitats a les que s’haurà de fer front; més enllà d’això (que també) el que em preocupa profundament és el rerefons ideològic totalitari que s’entreveu darrere d’aquesta línia d’acció.

Vilafranca com a vila, i Catalunya com a país, som un sol poble, un poble format per totes les persones que hi vivim i que treballem per tirar endavant, independentment de la nostra procedència geogràfica.

Les persones que han immigrat la darrera dècada, no se n’aniran, com no se’n han anat uns altres immigrants que són els avis i àvies de molts de nosaltres. Uns i altres van marxar del lloc d’origen per motius similars, i en els dos casos els seus fills han nascut aquí i Catalunya és el seu país. Això va ser i és així. Som els que som, i quan abans deixem de recriminar-nos entre nosaltres i ens concentrem a tirar plegats endavant millor que millor.

Evidentment, quan algun servei públic es desequilibra, cal fer costat a l’alcalde afectat i exigir de qui correspongui (Generalitat o Estat, segons el cas) que aquell Ajuntament tingui els recursos necessaris per garantir que tothom tingui les mateixes oportunitats i les mateixes obligacions, els mateixos deures i els mateixos drets. Uns drets que, només faltaria, inclouen qüestions d’humanitat i sentit comú, com l’empadronament i, per tant, que els infants puguin anar a l’escola.

I uns drets que, com més aviat millor, també han d’incloure valors democràtics clau, com el fet que les decisions es prenen amb participació de tothom, i per tant, el dret de vot, com ha començat a fer-se realitat, de forma exemplar, a les consultes sobre la independència.

Si volem una societat cada vegada més lliure i igualitària dins d’un planeta habitable, una societat amb qualitat de vida, tothom s’hi ha d’implicar i ningú pot quedar al marge: Els fills i les filles dels nous catalans han d’anar a l’escola, i els pares i mares volem veure’ls a l’AMPA, i si treballen assalariats, als sindicats; i si tenen un negoci, a l’associació d’empresaris. I terços amunt.

[orígen imatge]

1 comentari:

Lluís Suñé ha dit...

Bon post company, de moltes terres, de moltes llengües, un sol poble!

Salutacions des del Baix Gaià