dilluns, 17 de setembre del 2007

JA TENIM MÈTODE DE CÀLCUL PERÒ...


Finalment el Conseller d’Economia i el Ministre Solbes sembla que han arribat a un acord sobre el mètode per calcular les inversions de l’Estat a Catalunya d’acord amb el nou Estatut. És una bona notícia, per bé que és una mica trist que, abans de decidir-se a complir la legalitat (l’Estatut és una Llei Orgànica plenament vigent) el Govern espanyol hagi jugat durant més d’un any a allò que vulgarment se’n diu “fer la puta i la ramoneta”, amb perdó de l’expressió. I es que no queda gens bé que un Govern tardi 14 mesos en complir una llei...

Mentre el President Montilla va dient “¡José Luís no nos falles!” (President! Fa mesos que el “José Luís” està fallant! Fa mesos que va prometent sense concretar [1] mentre va pactant reformes fiscals amb la dreta!) d’altres diem “Ja era hora caram!”.

Vaja que això d’avui és un primer pas, i més val tard que mai, però cal mantenir-se amatents: S’ha acordat la quantitat de la inversió, ara cal veure la qualitat de la mateixa, és a dir, en que se’ls gasten. Si per coses de la vida llegís això el tal José Luís, que prengui nota siusplau: No volem més despesa pública per a les minories, tipus AVE. Sí, sí, costa molts diners, i serveix per maquillar les estadístiques d’inversió a Catalunya, però a la gran majoria de la població ens serveix de ben poca cosa. Volem que s’inverteixi en el que fem servir la gent de carrer. Perquè, José Luís, no se si ho saps, però avui, per variar, per enèsima vegada, les rodalies han tornat a petar, deixant a la gent tirada a llocs com Sants o Sant Sadurní...

I tens sort José Luís. Tens sort que l’Acebes & Co. segueixen amb les seves burrades [1] mentre els altres s’entesten a refundar el catalanisme barallant-se entre ells...

En fi, disculpeu el to d’avui. Quan se’m passi el cabreig-renfe de quatre zones potser estaré més constructiu...
a
a
[1] Sense anar més lluny, avui deia per la ràdio que el govern del PSOE vol omplir d'independentistes el Consell General del Poder Judicial.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

hola vell amic!
m'encanta descobrir que segueixes estant un apassionat de la política i de la lluita social que a mi ja em sembla més una utopía que un futur.
Suposo que la vida el cuida com et mereixes.

Un petó molt fort.

Bernat Villarroya i Garcia ha dit...

Gràcies! A vegades, les útopies es poden fer realitat d'un dia per l'altre, sovint de forma totalment imprevista...

I qui deu ser aquest anònim o anònima? Ara em quedo intrigat...

Anònim ha dit...

jajajajaja!!!!!!

Que tonta que sóc t'escric i no et dic qui sóc. Ara no sé si deixar-te més dies amb la intriga...

No home no!!! Sóc la Nuri, ara ja estic feta tota una mestra. Una forta abraçada.
Prometo consultar el teu bloc tot sovint.