1. Porto uns dies redactant a remolc de les efemèrides, i avui no serà una excepció. Disculpeu-me doncs si em faig pesat en qüestions jurídiques, però entengueu que, per a un professional del dret, un dia com el d’avui és un dia important: El dia internacional dels Drets Humans.
En algun lloc vaig llegir fa temps que, si les persones progressistes del món es trobessin per tal d’escriure un “programa electoral mundial comú” aviat acabarien la feina perquè aquesta ja està feta per la organització de les Nacions Unides des de 1948: La Declaració Universal dels Drets Humans.
La ONU no passa per un moment gaire bo: La seva Carta Fundacional ha estat i està sent vulnerada de dalt a baix sota l’impuls dels més poderosos del món que han “trobat” en George W. Bush el titella perfecte per portar a la pràctica els seus plans, i en la resta de mandataris occidentals el decorat més adient per representar aquesta obra macabra. Aquells principis de resolució pacífica de controvèrsies, de respectar la sobirania dels pobles, de no exercir ni amenaçar amb l’ús de la força, etcètera, estant sent vulnerats de forma constant i descarada.
De la mateixa forma la Declaració Universal dels Drets Humans està ben lluny de ser una realitat pràctica a la majoria del món. Ara bé, el fet que aquestes dues normes jurídiques estiguin sent ignorades i vulnerades no les converteix en irrealitzables. Que, en el present, no s’apliquin NO VOL DIR que siguin intrínsecament inaplicables. Al contrari, sinó s’estan complint es perquè hi ha un seguit de poders que fan tot el possible perquè això succeeixi exactament de la manera en que està succeint. Quedi dit.
Sovint, quan es parla de Drets Humans, la qüestió es simplifica als drets civils i polítics i s’oblida tot el demés. En aquest sentit val la pena prestar atenció a la sentència de l’alta comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, Louise Arbour, quan afirma amb rotunditat que:
“Hoy en día la pobreza prevalece como el mayor problema de derechos humanos del mundo.” [1]
Està bé que algú ho digui així de clar. Lamentablement, als mitjans de comunicació més massius no es sol sentir cap veu que parli de Drets Humans en termes de pobresa. I això em porta un altre tema: L’amic Dani Garcia, fa un interessant comentari de mitjans de comunicació, tant massius com alternatius, al seu bloc. Amb subtils tocs d’humor crític, analitza a fons la línia editorial dels mitjans massius, i proposa diverses formes alternatives d’accedir a la informació. No us perdeu la seva llista!
2. Seguint a remolc, i sense canviar del tot de tema, celebro que avui atorguin el Premi Nobel de la Pau a en Muhammad Yunus (foto). Aquest senyor va fundar un banc “diferent”: l’entitat atorga micro-crèdits a les persones més pobres de Bangla Desh, especialment les dones. Com que no tenien res per avalar els crèdits, Yunus va confiar en la paraula d’aquestes persones. El banc funciona, i gairebé totes les usuàries retornen els crèdits obtinguts. Des d’aquí la meva felicitació.
Desitjo (tot i que molt em temo que no serà així) que ben aviat altres persones amb iniciatives similars, i d’orígens més humils, com per exemple Nora Castañeda, rebin també el reconeixement que es mereixen... O potser això ja seria demanar massa?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada