dijous, 12 d’agost del 2010

Austeritats


Un de les moltes coses bones de l’estiu és hom pot llegir el diari de dalt a baix, inclosos els articles d’opinió, i fins i tot trobar opinadors que aporten coses interessants. Avui al Público venia aquest article [El error de la austeridad] del professor Vicenç Navarro, aquí us el deixo:

"Existe una interpretación de la crisis económica y financiera española, muy generalizada en los establishments financieros, políticos y mediáticos de la Unión Europea (y también de España), que atribuye tal crisis al excesivo gasto público (incluyendo el gasto público social de su Estado del bienestar), financiado a través de un elevado endeudamiento público que ha alcanzado niveles insostenibles. De esta interpretación deriva la percepción de que en España estamos viviendo por encima de nuestras posibilidades, exigiéndose como medida de resolución de la crisis la implementación de políticas de austeridad y reducción de gasto público. Los datos, sin embargo, no apoyan tales tesis.


España tiene uno de los gastos públicos sociales más bajos de la UE-15. Según los últimos datos de la UE-15 (el grupo de países de nivel de riqueza más similar al nuestro), España tiene un gasto público social por habitante de 5.526,4 euros estandarizados (moneda utilizada para comparar la capacidad adquisitiva del euro en países con distinto nivel de vida), la cifra más baja de la UE-15 (cuyo promedio es 7.464,3). En realidad, España se gasta en su Estado del bienestar mucho menos de lo que le corresponde por su nivel de riqueza. Su PIB per cápita es ya el 93% del promedio de la UE-15. Pero su gasto público social per cápita es sólo el 74% del promedio de la UE-15. Lo cual quiere decir que nos gastamos nada menos que 68.000 millones de euros menos de lo que debiéramos gastarnos por el nivel de riqueza que tenemos. En realidad, España tiene recursos (para mantener e incluso ampliar su subdesarrollado Estado del bienestar), pero lo que pasa es que, en contra de lo que sostiene el dogma neoliberal, vive por debajo de sus posibilidades. El problema no está en que España no tenga recursos. El problema está en que el Estado (central, autonómico o local) no los recoge. Las sucesivas reformas fiscales llevadas a cabo por los gobiernos conservadores y socialistas determinaron una gran regresividad fiscal y una disminución de la capacidad de generar recursos por parte del Estado.

Un tanto semejante ocurre en cuanto al supuestamente hiperbólico endeudamiento público. La deuda pública en España bajó durante el periodo 2000-2007, pasando de ser el equivalente al 59,3% del PIB al 36,2%. El déficit del Estado bajó también, alcanzándose un superávit en los años 2005, 2006 y 2007. Tanto la deuda como el déficit eran de los más bajos de la UE-15. De ahí que el argumento de que la crisis (que comenzó en 2007) la generó el excesivo gasto público (incluyendo el social) o la exuberante deuda pública no tenga ninguna validez.

Las causas de la crisis en España han sido la explosión de dos burbujas. Una fue la inmobiliaria (tal sector inmobiliaria-construcción creció del 7,5% del PIB en 2000 al 10,8% en 2006), que, al explotar en 2007, generó un descenso de su actividad económica de un 87%. La otra burbuja fue la bursátil, que había alcanzado un máximo del 125% del PIB en 2007 y cayó hasta un 54% del PIB. Estos estallidos de las burbujas crearon un enorme vacío de la demanda (que se había ido acentuando ya antes, consecuencia del descenso de las rentas del trabajo a costa de un exuberante crecimiento de las rentas del capital), que sólo la intervención del Estado puede resolver. De ahí que recortar el gasto público ahora que hay una muy escasa demanda es profundamente erróneo, pues agudizará la recesión.

El Center for Economic and Policy Researh de Washington D.C. (en cuyo consejo director hay dos premios Nobel de Economía, Robert Solow y Joseph Stiglitz) acaba de publicar un informe sobre la situación de la deuda pública española donde sus autores, Mark Wesisbrott y Juan Montecino, además de criticar las políticas de austeridad exigidas a España por la UE y por el Fondo Monetario Internacional (FMI) y realizadas por el Gobierno español, presentan varias alternativas para salir de la crisis –“Alternativas a la austeridad fiscal de España” (27-07-10), disponible en http://www.vnavarro.org/wp-content/uploads/2010/07/alternativas-a-la-austeridad-fiscal-en-espanajulio-2009.pdf– .

Prologan sus propuestas con la observación de que la deuda pública española no es excesiva. Pero más importante que la cifra de la deuda pública total o bruta es la deuda neta, es decir, la deuda que el Estado debe a los inversores privados y que es la que configura el valor de los intereses que el Estado debe pagar a los compradores de los bonos del Estado. En España, la deuda neta es baja (más baja, de nuevo, que el promedio de la UE-15). A pesar de ello, los intereses de la deuda son altos, debido a que los mercados financieros no se fían de que el Estado pueda pagarla como consecuencia de lo que llaman la “fragilidad de la economía española”, la manera diplomática de decir que no estamos creciendo. De ahí la enorme importancia de estimular la economía.

Pero para hacerlo se necesita un cambio en el comportamiento de las instituciones europeas incluyendo el Banco Central Europeo (BCE), el cual, por paradójico que parezca, no actúa como un banco central de la UE. Si lo fuera haría lo que un Banco Central hace, es decir, ayudaría al Estado, tal como hace el Banco Central de EEUU –el Federal Reserve Board (FRB)–, mediante, por ejemplo, la impresión de moneda con la que comprar deuda pública del Estado. El Estado federal estadounidense ha impreso moneda equivalente al 8% del PIB, comprando con ella deuda pública, además de ayudar a las empresas productivas y también a la banca (pasándose de generosa en esta ayuda). En la UE, el Banco Central sólo ha ayudado a la banca (también en términos muy generosos) y sólo últimamente, y a regañadientes, a los estados. Weisbrott y Montecino calculan que, si el BCE comprara en dos años una cantidad de deuda pública española equivalente a un 4% del PIB (transfiriendo los intereses de la deuda al Estado español, tal como hace el FRB) permitiría la inversión de un 3,9% del PIB en creación de empleo, estimulando el crecimiento económico y, con ello, la reducción del déficit. Alternativamente, el Estado español podría aumentar la deuda neta, incrementando la inversión pública para crear empleo. No hacerlo es un suicidio económico."

[Orígen article i imatge]

dijous, 22 de juliol del 2010

Ple de juliol: com fer els convenis amb les entitats de serveis socials i salut per garantir els serveis a la ciutadania?


Resum del ple municipal de juliol:

Des d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida (ICV-EUiA) hem votat a favor de la modificació pressupost de 389.028 €: Més de la meitat és un canvi a nivell tècnic que permet que la Generalitat inverteixi 200.000 € addicionals a les obres del Vinseum (museu de les cultures del vi). Pel que fa a la resta de partides, destacar que hagin inclòs la petició d’ICV-EUiA i altres grups per mantenir el finançament (17.000 €) a l’entitat El Turó que presta serveis a les persones amb trastorn mental i a les seves famílies. En aquest sentit celebrem que el govern rectifiqui la retallada que havia fet. Recolzem alhora aportar recursos (12.000 €) al banc d’aliments de Caritas ateses les necessitats.


També considerem positiu finalitzar els tràmits del Pla de Mobilitat (10.000 €) i de la certificació de qualitat ISO 9001 per a la Oficina d’Atenció al Ciutadà (5.000 €) donant compliment a la moció presentada per ICV-EUiA el 25 de juliol de 2007.

Hem aprovat l’operació de crèdit (prop de 3 milions d’euros) per finançar diverses inversions previstes al pressupost municipal 2010 i de l’esmena de l’ordenança de l’escola de música aclarint el redactat de les bonificacions.

Hem recolzat que l’Ajuntament assumeixi majors competències en matèria de llars d’infants pel que fa a la participació de professorat, pares i mares; i sobretot en relació processos de matriculació però hem demanat que es gestionin des de l’Oficina Municipal d’Escolarització i que se n’informi al Consell Escolar.

Hem votat a favor del Pla de Millora Urbana núm. 18 (a la zona de l’antiga discoteca Drac, entre els carrers Ferran i Progrés) perquè suposa una millora en la regeneració urbana dins de la Vila, optimitzant el sol que ja urbà i hem recolzat convertir el Vinseum en una fundació pública (fins ara era una fundació privada).

Pel que fa a l’apartat de mocions s’ha aprovat la moció que presentàvem CUP, ICV-EUiA i PSC per recuperar el servei Respir de residència temporal per a persones amb diversitat funcional i situacions de dependència.

També s’ha aprovat la moció de CiU per demanar a la Generalitat un punt d’atenció a la insuficiència renal a Vilafranca, moció que ICV-EUiA també hem demanat encapçalar.

Per contra lamentem que s’hagi rebutjat la moció que ICV-EUiA i CUP presentàvem per tal que s’estableixin convenis plurianuals amb les entitats de serveis socials i de salut per evitar que les retallades pressupostàries afectin serveis importants per a als col•lectius més vulnerables. Plantejàvem ordenar aquests convenis en paral•lel amb el pressupost (per evitar situacions com, per exemple, les que s’han posat de manifest en aquest ple amb El Turó, Caritas o el servei Respir) i, quan es tracta de serveis que es presten de forma regular i amb un funcionament consolidat, demanàvem una durada dels convenis de 3 anys en comptes de ser any a any, amb els costos de gestió que això comporta.

La proposta ha rebut els 5 vots dels grups minoritaris (ICV-EUiA, CUP, ERC i PP) però ha estat rebutjada amb els 8 vots en contra de CiU i les 8 abstencions del PSC que no volen renunciar al poder que deriva la discrecionalitat anual de les convocatòries de subvencions.

En relació a la moció d’ERC per instar el Parlament de Catalunya a iniciar un procés per declarar la independència ens hem abstingut ja que l’Ajuntament de Vilafranca ja ha reconegut el dret a l’autodeterminació de Catalunya en diverses ocasions i entenem que la decisió l’ha de prendre el Parlament de Catalunya considerant el fons, les formes i l’oportunitat, i atenent a la voluntat de la majoria de la ciutadania, com ja havia aprovat el ple en la sessió anterior. La moció finalment ha decaigut per 9 vots en contra (PSC i PP) i 5 a favor (ERC, CUP i les regidores Sres. Tuyà i Torres) i 7 abstencions (Sr. Alcalde i resta de grup de CiU i ICV-EUiA).

Finalment s’ha presentat una moció d’urgència a proposta de la Plataforma per una Vegueria Pròpia per incloure la Vegueria Penedès a la Llei de vegueries. Tots sis grups hem votat a favor de la moció.

En l’apartat de precs i preguntes hem recordat a l’alcalde el seu compromís d’informar als veïns i veïnes que s’ha interessat per la situació de l’antena de telefonia del carrer de la Granada (ha reconegut que té pendent reunir-s’hi), hem preguntat si la recepció dels terrenys de l’antic INCAVI en una recent Junta de Govern comporta que han pres una decisió sobre el projecte de residència d’avis (han dit que no) i hem proposat que peatonalitzin definitivament el primer tram del carrer Sant Pere (excepte l’accés per veïns i comerços) i que, en tot cas impedeixin que els vehicles aparquin sistemàticament a la vorera (diuen que estan estudiant la peatonalització).

[orígen imatge]

dijous, 15 de juliol del 2010

Àmbit Penedès!

Ahir al vespre, des de la tribuna del públic del Parlament de Catalunya, vam poder assistir al debat i votació de la llei per la que es crea l’àmbit de planificació territorial del Penedès. Les nostres comarques (Alt i Baix Penedès, Garraf i sud de l’Anoia) es converteixen així en el vuité àmbit de planificació de Catalunya.

Els sis primers àmbits es van crear el 1995, desprès el govern va decidir crear també un seté àmbit, el del Pirineu – Aran. La diferència amb el Penedès és que l’impuls inicial no ha estat parlamentari ni governamental: Amb el suport d’una part molt destacable de la societat civil, hem estat els ajuntaments del territori els que hem plantejat aquesta demanda durant els darrers cinc anys fins que s’ha fet realitat.

Penso que és important que la llei del Penedès s’hagi aprovat amb el vot de tots els grups polítics del Parlament. Tenim ara un instrument que, tot i no ser una bareta màgica ni poder sol•lucionar la totalitat dels problemes, si que permet, si se’n fa un bon ús, participar amb garanties en la planificació del Penedès des del Penedès.

Ara caldrà que, entre tots i totes, sapiguem utilitzar aquesta capacitat de planificació. En tot cas, és evident que hi ha un major grau de responsabilitat sobre els i les representants democràtics locals, i per tant sobre la ciutadania penedesenca que escollim aquests representants.

El repte, penso, és deixar definitivament enrere les baralles del passat i posar treball en comú des dels arguments i les propostes. Tenim i tindrem perspectives diverses i diferents punts de vista. No podrem estar d’acord en tot. Però si que ens podem posar d’acord en moltes coses.

(més info)

[imatge]

dimarts, 29 de juny del 2010

El llast



El poble de Catalunya vota democràticament un Parlament. El poble espanyol vota democràticament un Parlament. Tots dos acorden i aproven un Estatut que forma part del bloc de constitucionalitat. A Catalunya, que és on s’ha d’aplicar, també és fa un referèndum. I llavors, al cap de quatre anys... l’opinió d’un grapat de jutges caducats és el que conta? On queda la sobirania popular?
Penso que, si vol refer el pacte polític constituent, si vol una democràcia sana, l’Estat Espanyol ha de reformular amb urgència part del poder constituït articulant un poder judicial i uns mitjans de comunicació que respectin la sobirania popular democràtica i la pluralitat.

En cas contrari considero que des de Catalunya haurem de trobar altres canals democràtics per avançar perquè, evidentment,  no podrem arrossegar aquest llast de menyspreu i intolerància.

[info manifestació]

dimecres, 23 de juny del 2010

Reforma financera. Reforma fiscal. Reforma energètica.

Adjunto la intervenció que vaig fer en el ple municipal d’ahir en el punt en que es traslladava a nivell d’Ajuntament la retallada de sou dels treballadors:

“Abans d’entrar en el fons, una qüestió de forma: no comprenem perquè s’ajunta en un sol acord una qüestió que és competència del ple, com la rebaixa de la l’assignació als grups municipals i regidors (mesura que recolzem i que votarem a favor) amb una altra mesura que no recolzem i que no és competència del ple, com és la rebaixa del sou dels treballadors.

Voldríem doncs que la votació es plantegi per separat. Perquè Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa no vam recolzar aquest decret estatal. I no ho vam fer perquè parteix d’una premissa equivocada: La crisi actual no l’han causada les polítiques socials i les polítiques públiques. No l’han causada els treballadors, ni els del sector públic ni els del sector privat. No l’han causada els pensionistes ni les persones en situació de dependència.

En canvi és a aquests col•lectius a qui se’ls vol fer pagar la crisi. Primer aquest decret, ara la reforma laboral... I els més avariciosos del món de l’especulació financera ja es freguen les mans quan senten parlar del sistema de pensions... Això no és just ni raonable.

El deute públic no és superior al d’altres Estats. Pel que fa al deute privat, la gran majoria de famílies li està fent front, amb els sacrificis que això comporta. La situació de risc diferencial de l’Estat Espanyol ha vingut determinada, molt a grans trets, per la bombolla immobiliària perquè les promotores no estan fent front als seus deutes i això, combinat amb l’especulació financera arrossega a tota la resta.

Evidentment que fan falta reformes! Però amb una altra orientació: Reforma dels mercats financers, amb algun tipus de Taxa Tobbin o similar que eviti l’especulació amb moviments de capitals no productius; reforma fiscal, però no pas sobre les classes mitjanes que ja contribueixen de forma suficient, sinó sobre les grans fortunes, les societats d’inversió no productives i el gran volum de frau fiscal de les persones més riques del país. Reforma energètica, apostant modernització ecològica i les energies renovables. Perquè cal transformar de dalt a baix els modes de producció i reduir la dependència del petroli que dispara el nostre dèficit comercial i afavoreix el canvi climàtic.

Evidentment que l’administració ha de ser austera i evitar despeses supèrflues! Això quan hi ha crisi i quan no! Evidentment que l’eficiència administrativa pot millorar, que en general tot sempre es pot organitzar i gestionar millor. I segurament amb millores organitzatives en alguns sectors de l’administració es pot treure més rendiment del personal actual.

Però no ens enganyem, la crisi no l’han causada els que l’estan pagant. No puc allargar-me. Sabem que la norma de l’estat els obliga, però com que no és legalment imprescindible, no ens ho facin votar perquè no hi estem d’acord. I incloguin la clàusula de revisió salarial per al 2013 com han fet altres administracions. Perquè si els indicadors macroeconòmics milloren, com a mínim els treballadors recuperin el salari del seu treball. Gràcies.”

[Imatge: Reunió de dilluns a la seu d’ICV per preparar el ple: Secundant l’apagada per protestar contra les pujades de les tarifes elèctriques i contra un procés de liberalització tan opac]

dijous, 17 de juny del 2010

Què està passant exactament?

M'arriba aquest video de la Susan George analitzant la crisi social i econòmica actual. Com ens té acostumats s'explica de forma ben clara. Com a tret característic de l'Estat Espanyol només afegiria que les famílies, en general de forma majoritaria i de moment, estan fent front a les hipoteques, a costa de sacrificis. Per contra qui no està complint amb el retorn dels seus deutes és bona part de l'entramat de promotores immobiliàries enredades amb els bancs...

Aquí el teniu:


Susan George from AttacTV on Vimeo.

divendres, 11 de juny del 2010

10 anys d'Amnistia Internacional Penedès

Amnistia Internacional Penedès celebra els seus primers 10 anys amb diversos actes. Ahir mateix, al centre cívic l'Escorxador, organitzaven una taula rodona sota el títol “Noves formes de participació social” i amb persones representants d’entitats tant diverses com la pròpia Amnistia Internacional, la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Penedès-Garraf; l’associació Ginesta, els Amics de la Font del Cuscó o els Voluntaris per la Llengua.

Es va produir un debat força interessant sobre l'acció política i les relacions a mantenir entre la societat civil, les institucions i els partits politics.

En la meva opinió, reforçada desprès d’un enriquidor debat, penso que cal la concurrència i el treball de tots plegats, cadascú o cadascuna des del seu àmbit, per avançar socialment cap a una societat més justa on els Drets Humans, inclosos els drets econòmics, socials i culturals estiguin plenament garantits per a tota la ciutadania.