dijous, 28 de juny del 2007

LLEI DE BARRIS A L’ESPIRALL


1.- En aplicació de la Llei de barris, la Generalitat ha atorgat a l’Ajuntament de Vilafranca una subvenció de 5,4 milions d’euros destinats a la rehabilitació global del barri de l’Espirall.

La Llei de barris és un dels projectes emblemàtics impulsats per les esquerres des del govern de la Generalitat de Catalunya. De fet només és la part més visible, la més espectacular podríem dir, d’una política de confiança mútua i col·laboració entre els Ajuntaments i el govern de Catalunya.

Una política que es va posar en marxa a partir de 2003 amb el tripartit, i que ha continuat el govern d’entesa nacional de progrés, i que s’està materialitzant no solament en l’increment de finançament que la Generalitat destina als Ajuntaments (Llei de barris, Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya, multiplicació de les subvencions per a la creació de noves places de llars d’infants, Pla Nacional per l’Habitatge...), sinó també a l’hora d’atorgar major participació i protagonisme als Ajuntaments en matèries tant importants com els serveis de salut, per posar un exemple.

El gir municipalista del govern de la Generalitat, per bé que encara molt incomplert, comença a materialitzar-se. És una bona notícia perquè suposa un acostament de les institucions al dia a dia de les persones i perquè deixa enrere èpoques passades de desconfiança del poder central vers les administracions locals.

A l’Espirall ara hem d’aprofitar aquesta oportunitat excepcional. Són molts diners i els projectes que han determinat que s’atorgués la subvenció són engrescadors. Penso que, entre tots, hem de ser capaços de portar a la pràctica el que està projectat sobre el paper i convertir-ho en una realitat palpable. I, per anar bé, considero que s’hauria de fer amb participació ciutadana, amb implicació de la gent del barri en la presa de decisions i en el seguiment de la gestió. Podrem? Vull creure que sí.


2.- Canviant radicalment de tema, i entrant de ple a l’apartat de dèries i curiositats, a la capçalera del bloc he canviat el terme “blog” pel de “bloc”.

La discussió filològica sobre quina ha de ser la forma correcta la va tancar, en principi, el termcat quan va resoldre en favor de “bloc”.

Tanmateix, tot emprar la forma normativa als escrits, em resistia a canviar-la a la capçalera, ja que els arguments dels partidaris del terme “blog” em semblaven més convincents: “blog” és l’abreviació anglesa de weblog, que al seu torn deriva de la contracció de web (pàgina web) i log (registre). Així m’ho va explicar un dia el meu filòleg de capçalera, indicant-me que “tot i la resolució del termcat, els partidaris de blog encara podem resistir un temps amb dignitat, a veure si es dóna un nou debat al respecte i hi ha un canvi d’opinió”.

Sembla que el debat s’ha estancat (la veritat és que tampoc dóna per gaire més) i que la forma bloc (i la derivada blocaire) es consolida. Per tant, bandera blanca...

dilluns, 25 de juny del 2007

VIJAZZ



Una proposta per al cap de setmana: http://www.vijazzpenedes.com/


Des d'aquí, felicitar amb veu ben alta als que han apostat per aquesta nova empresa. Tinc la sensació que suposarà un èxit sense precedents.


dilluns, 18 de juny del 2007

MODA I CLIMATITZACIÓ: PER UN RETORN A LA RACIONALITAT

La moda i l'estètica continuen imposant la seva dictadura. Des de fa anys amb les noies gairebé han assolit una fita infernal: En comptes de fer vàries talles per a la diversitat de cossos diferents que hi ha, estan aconseguint gairebé el contrari: Que calgui fer tot tipus d’esforços per adaptar el cos a unes poquetes talles standard i despersonalitzades. A risc de no trobar roba per posar-se en cas de no sotmetre’s a la dictadura.

La pela és la pela, i imposar una única talla és més barat per als fabricants. Per tant, en comptes d’adaptar la roba a les persones, forcen a les persones a que modelem el nostre cos per adaptar-lo a una talla única. I ho dic en primera persona perquè des de fa unes temporades la dictadura s’està estenent també contra el gènere masculí.

Però tot això va més enllà de les talles. Ha arribat la calor, i amb ella, novament i per desgràcia, la irracionalitat climatitzadora.

La moda imposa anar amb americana i corbata a segons quin tipus d’actes. En aquestes dates això comença a ser irracional, però tant hi fa. L’altre dia vaig assistir a un curs sobre la nova Llei del sòl a la Universitat Autònoma de Barcelona: L’aire condicionat a tot drap. Els homes que anaven vestits a la moda protocol·lària ben còmodes. Els homes que havíem adaptat el nostre vestuari a l’estació estival, i les dones, per qui la moda protocol·lària és més lleugera, patint fred. El consum elèctric de la Universitat pels núvols. Mentrestant, a l’estrada, els Directors Generals parlant de sostenibilitat...

A l’hivern passa a l’inversa: Si portes un jersei (com seria el més normal), a part que hi ha gent que et mira com si fossis d'un altre planeta, has de passar calor perquè, clar, la calefacció està ajustada per anar en camisa, que els jerseis no queden fins.

La conclusió és clara: Cal exigir arreu un ús racional dels aparells de climatització. Per combatre el canvi climàtic, per estalvi econòmic i per preservar la salut. I penso que també ens hem de replantejar fins a on deixarem que la dictadura estètica governi la nostra vida quotidiana...

dimarts, 12 de juny del 2007

APUNTS DIVERSOS...

Se m’acumulen els temes que vull comentar en aquests dies moguts. Breus flaixos:

1.- Penso que hem de seguir reflexionant sobre per què molta gent no està exercint el seu dret de vot. Al respecte, em sembla especialment interessant el recent article del professor Joan Subirats Preguntas frecuentes, respuestas dudosas.

D’altres opinions que comparteixo força: El post Superar binomi immigració i inseguretat, de l’amic Toni Salado; i també les Set línies de reflexió de l’Antoni Puig Soler (en aquest darrer hi he afegit un comentari).

2.- La situació post-electoral a Vilafranca: La gent d’ICV-EUiA vam fer pública ja fa dies la nostra posició en un comunicat que trobareu en el seu text íntegre a la nostra web. Un ràpid resum de la nostra posició: No entrarem a formar part de cap govern, i treballarem constructivament des d’una oposició participativa i oberta a arribar a acords en aquells punts en que hi hagi coincidències. Els resultats són ajustats, però entenem que ha de governar la llista més votada (Marcel Esteve, PSC) perquè una coalició alternativa seria massa forçada i sense una base programàtica congruent. La nostra aposta és un diàleg continuat entre el govern i els grups de l’oposició per tirar endavant Vilafranca des de polítiques el màxim de consensuades possible.

3.- Polèmica entorn els Mossos. Confesso que estic astorat davant del comportament irresponsable de Convergència i Unió en aquest tema: No entenc que una formació de llarga tradició democràtica qüestioni la necessitat d’emprendre mesures per eradicar qualsevol possibilitat de maltractaments a les comissaries, en benefici dels drets humans, i del prestigi del cos i dels agents policials. La instal·lació de càmeres de vigilància és una mesura recomanada per les Nacions Unides i per totes les entitats de defensa dels drets humans. A Euskadi, el Partit Nacionalista Basc, ja fa temps que va adoptar aquesta mesura; una mesura del sentit comú més elemental que atorga garanties a les persones detingudes i que, alhora, protegeix als agents front a possibles denúncies sense fonament.

I es que, quan s’atorga a un col·lectiu, en aquest cas la policia, una posició de responsabilitat sempre hi ha dins del col·lectiu, estadísticament, una minoria ínfima que abusa d’aquesta responsabilitat. Això val per a tots els col·lectius (polítics, jutges, metges, àrbitres de futbol, periodistes, corredors de borsa, directors de sucursals bancàries, correctors d’exàmens...). Els mecanismes de control per minimitzar aquests abusos en tot el possible doncs mai estan de més. Especialment quan estem parlant de denúncies de maltractaments contra persones.

4.- El trencament definitiu de la treva per part d’ETA: Em remeto al que vaig comentar en aquest post desprès de l’atemptat de la T-4: Si hi ha morts, ETA n’és la responsable. Alhora, considero que els diversos poders de l’estat i, molt especialment, el Partido Popular, han de reflexionar sobre els seus posicionaments. El PP ha torpedinat el procés de pau per motius electoralistes, i això és una greu irresponsabilitat.

5.- La situació a Veneçuela: El govern veneçolà, d’acord amb la legalitat vigent, no ha renovat la concessió d’ús de l’espai radioelèctic a l’imperi mediàtic RCTV. Davant d'un tema complex, els grans grups mediàtics han reaccionat barroerament. Al respecte, i en línies generals, subscric la posició defensada conjuntament al Parlament Europeu pels diferents grups d’esquerres (grup verd [1], grup socialista [2] i grup de l’esquerra unitària europea [3]).

Afegir novament que em sembla lamentable i inconstitucional [4] el tractament que els principals mitjans de comunicació estatals i catalans estan fent sobre el tema, inclosos els mitjans públics.

A Veneçuela hi ha qui treballa per un nou intent de cop d’estat [5] contra el govern legítim que ha escollit la ciutadania en reiterades eleccions democràtiques avalades per tots els observadors internacionals.

Difondre informacions tendencioses, donar veu només a una de les parts, i transmetre, dia sí dia també, "informacions" que, directament, i amb les dades a la mà, només es poden qualificar com a falsedats, és un fet molt greu. A qui estigui interessat en el tema, li recomano què, abans de formar-se una opinió definitiva, contrasti l’opinió de les teles i els diaris que tenim per aquí, amb altres punts de vista [6].

NOTES:

[1] Grup del que formen part ICV i ERC.

[2] Grup del que forma part el PSC.

[3] Grup del que forma part EUiA.

[4] Article 20 de la Constitució Espanyola:
“1.- Se reconocen y protegen los derechos: [...] d) A comunicar o recibir libremente información veraz por cualquier medio de difusión.”

[5] L’11 d’abril de 2002 un cop d’estat va substituir el govern constitucional veneçolà per una dictadura on el cap de la patronal va usurpar la presidència del país. Dos dies desprès, la reacció de les classes populars va fer fracassar el cop d’estat, possibilitant el retorn del govern democràtic.

[6] La meva proposta, per començar, és a la part dreta de la pantalla, apartat Mitjans de comunicació. Ara bé, no us quedeu aquí, invito a utilitzar el google i contrastar mitjans...

dijous, 31 de maig del 2007

DONANT VOLTES A L'ABSTENCIÓ...


Per fi un momentet per pensar una estona i per escriure! Feia dies que necessitava estar una estona tranquil, amb el mòbil apagat i pensar. Tinc ganes sobre escriure sobre tres coses: Una primera valoració dels resultats per ICV-EUiA a Vilafranca (1); el que molts i moltes m’esteu preguntant aquests dies, és a dir “com van les negociacions?” (2) i, especialment, i el que més em preocupa, una primera reflexió sobre l’abstenció (3). Anem a pams doncs.

1.- Vull agrair la confiança que heu dipositat en nosaltres les 931 persones que ens heu votat, i dir-vos que no us defraudarem. Seguirem treballant dia a dia, amb humiltat i a peu de carrer.

I a nivell personal, vull agrair a tots els companys i totes les companyes que al llarg d’aquests mesos heu donat el vostre suport al projecte: els i les que heu formant part de la llista, els que us heu encarregat de temes avorrits però necessaris com la paperassa judicial o les finances, els i les que us heu passat les nits enganxant cartells i penjant pancartes (i ara retirant-les!), els i les que heu participat en els debats programàtics primer, o en el programa participatiu desprès, els i les que heu passat hores buscant la forma més senzilla i entenedora d’explicar idees complexes i propostes molt treballades en talls de veu de trenta segons, els i les que heu ajudat a comptar vots la nit electoral, o els i les que ens heu aportat la vostra visió i el vostre punt de vista.

També a la meva família, i a la Marta, que m’han fet costat en tot moment. I als amics i amigues que, tot i tenir idees diferents heu respectat la meva decisió.

Confio en que no se’m pujaran els fums al cap (tanmateix, si algun dia em passa això, espero que m’ho digueu a la primera ocasió en que coincidim).

Vull dir-vos que, entre tots i totes, marcarem la diferència (frase que és més que un slogan de campanya).

2.- Aquest dijous ens reunim l’assemblea d’ICV-EUiA de Vilafranca per valorar els resultats, que són molt igualats. He tingut diverses trucades de persones dels altres grups, de tots menys el PP (per cert que m’ha fet molta il·lusió que uns i altres parlessin de reunir-nos per parlar de projecte polític i de programa, i que ningú entrés a mercadejar càrrecs ni quotes de poder). De moment no ens hem reunit amb ningú perquè crec que uns pocs no hem de prendre decisions importants com les que s’han d’adoptar les properes setmanes (si votem algun candidat per a l’alcaldia, si entrem a formar part d’un govern, en cas afirmatiu sobre quines bases programàtiques...): Som un equip, i el primer grup municipal en 24 anys l’hem assolit amb el treball i l’esforç de tots i totes, per tant, les opinions de tothom han de ser escoltades i les decisions com més consensuades millor.

3.- Moltes persones no han anat a votar. Hi havia moltes opcions diverses, sobretot en els municipis més grans. Tanmateix, hi ha hagut molta abstenció, i entre aquesta una part destacable d’abstenció activa. Crec que tots els i les que estem en grups polítics hem de reflexionar al respecte.

Ahir el President de la Generalitat va fer unes interessants declaracions que m’han fet pensar molt. De fet, si avui m’he posat a escriure és sobretot per parlar d’això. En Jose Montilla va apuntar diverses causes, en la meva opinió algunes més encertades que d’altres. D’entre les que va dir, jo em quedo, sobretot amb aquestes: “Hi ha una progressiva dificultat de comunicació entre electors i candidats” i una "excessiva mediatització de missatges i propostes polítiques”.

Crec que no va desencaminat. Jo hi afegiria, com una de les causes principals, el cansament de tanta picabaralla constant. Per setmana santa, escoltant un Saragossa-Barça per Catalunya Ràdio, el José Antonio Labordeta crec que ho va clavar. Es va expressar amb un llenguatge barroer, però que ho resumia força bé, va dir alguna cosa així (cito aproximadament i de memòria) com “la gente está hasta los huevos de la ETA y de que solo se hable de la ETA, que se vayan todos a la mierda y que nos dejen respirar...”

Penso que hem d’explicar propostes i contraposar projectes, valors i idees; més que no pas passar-nos el dia amb crítiques destructives. Hem d’explicar que pensem i que volem a la gent, tractant-la de tu a tu, sense demagògia, sense simplismes, amb pedagogia, amb tracte d’igual a igual, buscant les fórmules perquè tothom pugi comprendre un problema complex i pugi buscar per si mateix formar-se una opinió de com afrontar-lo. Hauríem d’ “apagar” els soroll mediàtics i mirar cap a la proximitat.

Parar la orella. Escoltar. Conversar. Dialogar. Contraposar propostes. Trepitjar el carrer. Que la nostra opinió no la formi en Losantos, en Cuní, en Basses, ni els creadors d’opinió en general. I que no ens faci por la gent!

Observar les coses amb els nostres ulls i actuar amb ètica, honestedat i transparència. Obrir-nos al diàleg i a la participació ciutadana (que com bé deien alguns companys i companyes és més que omplir enquestes –tot i que també pot ser, entre d’altres coses, omplir enquestes-) Foragitar els sectarismes i el tacticisme, evitar els “cops d’efecte” i exposar visions estratègiques. O això, com a mínim és el que jo penso, així, "a bote pronto” desprès donar-li voltes al llarg d’aquest vespre. Hi seguiré donant voltes...
[FOTO: Diumenge a la nit, celebrant els resultats a la seu alternativa d'ICV-EUiA Vilafranca (és a dir, al Bar Les Clotes) on els companys i companyes em van regalar, ben embolicat, amb paper ben ostentós, i amb una caixa que semblava que hagués de contenir una ploma Montblanc o alguna cosa similar, un cargol ("tornillo") d'una de les nostres banderoles, com a record de la campanya i de l'esforç realitzat, i també com a toc d'atenció, per estar sempre a peu de carrer].

divendres, 25 de maig del 2007

CONCLUSIONS (D'UNA ALTRA MANERA)



Avui, al Parc de Sant Julià, hem fet aquest mural com a resum d'una campanya en la que sempre hem realitzat propostes en positiu, sense crítiques ni desqualificacions. Propostes treballades i que s'ajusten a les competències i els recursos que té un Ajuntament com el nostre.

Demà, i per acabar, el debat entre tots els candidats, a les vuit del vespre a Vilafranca Televisió, Radio Vilafranca i SER Penedès.

I diumenge a votar per marcar la diferència!

dilluns, 21 de maig del 2007

INTERVENCIÓ

Adjunto a continuació el guió de la meva intervenció en l'acte de l'altre dia. No és una transcripció literal perquè vaig intentar no llegir, i sempre s'improvitza algun canvi sobre la marxa, però bé, s'hi ajusta força. Aquí va:

Bona tarda a tots i a totes, gràcies, Patro, Raül i Laura per les vostres paraules. Novament, benvinguts i benvingudes.

Abans el Patro ha presentat l’equip. Un equipàs! Vull donar les gràcies a tots aquells i aquelles que esteu participant d’aquest projecte col·lectiu.

No només a les persones que formeu la llista, també a aquells que esteu passant gairebé a diari pel local, per la parada del mercat, sempre disposats a donar un cop de mà, a penjar cartells, a ajudar en les rodes de premsa, a portar el missatge fins a l’´últim racó de la Vila.

Hi ha il·lusió per aquest equip de renovació, però que compta amb els coneixements i l’experiència per tirar endavant Vilafranca des de l’Ajuntament. Hi ha il·lusió perquè hi ha un programa treballat, que no fa volar coloms, que toca de peus a terra, que està a peu de carrer. Un programa treballat, amb propostes sensates i fàctibles, que es poden portar a terme amb les competències i els recursos que compta un Ajuntament com el nostre. El podeu trobar complert, i també la versió reduïda a la tauleta de l’entrada i també a internet.

És un programa per governar, amb un missatge clar: Podem marcar la diferència. Perquè, no en tingueu cap dubte, nosaltres marcarem la diferència.

Alguns diuen que hi ha dos models de Vilafranca, d’altres que ja no hi ha dretes ni esquerres, que tot és simple gestió. Nosaltres creiem que a Vilafranca hi ha molta diversitat, molts models; i que evidentment, hi ha maneres diferents d’encarar els problemes.

A Iniciativa sabem gestionar, i ho estem demostrant a la Generalitat, però sobretot som gent amb valors, amb idees.

L’Ajuntament no és un negociat i no pot ser només gestió: Ha transmetre i perseguir uns valors.

Uns valors que, com explicava la Laura, per nosaltres es concreten en la justícia social, el dret a l’habitatge, l’ocupació digna, les polítiques redistributives, la veritable igualtat d’oportunitats entre sexes, generacions, orígens socials o geogràfics; la reorgantizació dels temps i dels horaris conforme les necessitats de la vida quotidiana, el desenvolupament sostenible i la lluita contra el canvi climàtic.

Nosaltres volem posar l’accent en unes coses concretes, volem marcar la diferència...

Entre l’exclusió o la qualitat de vida per tothom

Entre l’escalfament climàtic o una ciutat ecològica

Entre la precarietat o els drets laborals
Entre el preus inabastables o una potent política d’habitatge

Entre els embussos o la promoció d’una mobilitat alternativa

Entre la discriminació o la igualtat de drets de ciutadania


Els homes i les dones d’Iniciativa Verds – Esquerra Unida volem un Ajuntament de proximitat, de qüotidianitat, que doni atenció directa a les persones des de la proximitat ciutadana, amb la inclusió social, la qualitat de vida i la modernització ecològica com a prioritats.

I aquesta proximitat per a nosaltres vol dir, sobretot, dues coses:

Rapidesa i eficàcia en el dia a dia, prestant atenció directa, atenció als detalls i als acabats de les obres,

Consens, serenor i debat previ en els grans projectes de ciutat. Tots els partits fem propostes per Vilafranca, i les fem amb ganes i il·lusió. Escoltem-nos els uns als altres, contraposem idees i propostes, obrim els debats a la societat civil, a la participació ciutadana (nosaltres hem començat ja en la mateixa elaboració del programa).

Evidentment que la participació no és només omplir formularis. Vol dir també no anar amb presses, escoltar tothom, prendre’ns el temps necessari per prendre una decisió, escoltar tots els sectors afectats. Mireu, a tall d’exemple, la nostra proposta en matèria d’acció cultural, una proposta que està ja generant debat i molt d’interés entre el sector.

Volem una política de cultura que aposti pel coneixement, la creativitat, la crítica, la memòria, la pertinença, el risc, el debat i la innovació.

Una política cultural en codesició amb la societat civil.

Perquè no volem que sigui un regidor el que decideixi la política cultural.

Des de l’Ajuntament s’ha de facilitar l’acció cultural, però correspon a la societat civil el fet de desenvolupar-la. D’aquí la proposta de creació de l’Institut Municipal d’Acció Cultural, format per representants de tots els grups municipals i de la societat cultural vilatana.

És només un exemple. Nosaltres volem radicalitat en els valors i els principis, sensatesa en les propostes i tranquil·litat en les transformacions.

Amb propostes com aquesta marcarem la diferència,

Davant de l’alarmisme d’alguns, nosaltres aplicarem la responsabilitat,

Davant la demagògia, les propostes treballades,

Davant la manipulació, la transparència,

Davant la tensió i el conflicte, el consens i la participació ciutadana,

Davant de la immaduresa, la sensatesa,

A ICV-EUiA liderem el debat i les propostes sobre el canvi climàtic, la lluita contra l’exclusió social, sobre la mobilitat, sobre la modernització ecològica de Vilafranca, sobre el desplegament de la llei pel dret a l’habitatge. El nostre discurs, les nostres idees, calen també en altres formacions. Només això ja és una victòria.

Com diu la Imma Mayol, aquests dies, avui, el canvi climàtic és una amenaça inqüestionable. Durant molts anys només en parlàvem nosaltres (i se’ns titllava de catastrofistes). Avui, hi ha una coincidència molt amplia en aquest diagnòstic: les NN.UU., la Comissió Europea, el govern britànic, Al Gore,….

Qui no parli de canvi climàtic en aquestes eleccions no està capacitat per governar perquè està amagant un dels problemes més importants.

Perquè les ciutats tenim una part important de responsabilitat en aquest assumpte: hem de mirar de reduir les emissions de CO2, desenvolupar i afavorir una cultura d’estalvi, internalitzar els costos del nostre consum energètic.

Per això proposem la modernització ecològica de Vilafranca.

I això és pot promoure, amb aquest urbanisme de “Menjar menys i pair bé” sobre el que tant estem insistint en aquesta campanya, amb una política urbanística de “creixement contingut”, amb les grans decisions preses amb serenor i debat previ, apostant per la rehabilitació dels edificis vells i per la multiplicació de l’ecoeficiència en les noves construccions.

I abans de fer nous pisos volem que els que ja hi ha es destinin a la seva funció social, i la funció social de l’habitatge no és altra que estar ocupats, que hi visquin persones. La vivenda no ha de ser un producte financer d’inversió. I aplicarem la nova Llei del dret a l’habitatge, amb tots els seus efectes. Una llei que ICV-EUiA hem impulsat al parlament, desprès de 23 anys sense polítiques d’habitatge.

Per exemple, arribant a acords amb els propietaris de pisos buits, perquè els posin al mercat de lloguer. Sense por, amb el cobrament de la renda garantit per l’Ajuntament. Amb una garantia que si hi ha desperfectes aquests seran reparats; o amb la rehabilitació dels edificis vells: No podem tenir sòl amb tots els serveis, amb el que ens costa porta aquests serveis, i que els edificis estiguin mig en runes o en males condicions. Cal "reciclar" i reutilitzar també els habitatges.

Amb una mobilitat alternativa al vehicle privat, un estil de vida de proximitat que faci possible la vida sense cotxes, amb aquesta ciutat pels vianants que proposem, perquè a Vilafranca la millor opció, la més ràpida i eficient, per la majoria és desplaçar-nos a peu. Volem una ciutat per passejar front una ciutat per transitar. Carrers amb plataforma única, sense problemes pels cotxets, els carrets de la compra, les cadires de rodes...

Amb aparcaments dissuasoris a les entrades de la Vila. Cal continuar aquesta política!

Potenciat l’ús de la bicicleta, que és una opció, sobretot per als més joves. Tenim per exemple la proposta del bicing: un parc públic de bicicletes al carrer com els que ja hi ha al nord d’Europa, com el que s’està començant a implantar a Barcelona i està sent un èxit, amb carrils bici als carrers nous, i allà on es pugui: aplicarem el pla de mobilitat aprovat!

Amb un bus urbà potent, que és una altra alternativa, sobretot per a les persones grans, hem incrementat les línies i les freqüències de pas, cal continuar-ho fent. Hi havia qui dubtava. El temps ens dóna la raó. Més freqüències de pas, ha multiplicat les persones usuàries.

Aquesta modernització ecològica de Vilafranca passa també per una fiscalitat verda: cal premiar amb bonificacions i descomptes, les persones que fan un esforç per optimitzar recursos; i cal que els que no fan aquest esforç ho notin. Per exemple volem que hi hagi més trams a la factura de l’aigua.

Farem unes factures més pedagògiques, on es vegin els consum, on s’incentivi a la població cap a l’estalvi.

Cal tractar millor els residus: promocionar que hi hagi bosses reciclables i de paper a les botigues; incentivar que qui tingui un jardí instal·li un compostador per a la brossa orgànica i d’aquesta manera ni bossa, ni contenidor, ni recollida, ni abocador pels quilos que generi aquella família; mini-deixalleries de proximitat, als barris, que no calgui anar fins a Moja; o fer la recollida porta a porta de la brossa per als comerços.

Proposem, en definitiva, la construcció verda de Vilafranca.

Perquè volem una Vilafranca sostenible, on el més important siguin les persones i la qualitat de vida. I també aquí volem marcar la diferència.

Un Ajuntament que planifiqui els serveis que seran necessaris, que s’avanci al futur.

Un Ajuntament protagonista en la lluita contra l’exclusió social, amb l’aposta per un model de serveis socials i d’atenció a la dependència de tipus universal, i amb increment de serveis d’atenció a la gent gran.

Un model amb diversitat d’opcions, amb xecs servei, però que incrementa també l’atenció domiciliària, que ampli la residència Sant Francesc, que aconsegueixi més places concertades al centre socio-sanitari Ricard Fortuny, que cerqui recursos per construir una nova residència, que faci pisos tutelats per a gent gran a l’edifici que quedarà lliure de l’estació enològica. Un model divers, perquè la situació de cada família és diferent, i perquè tothom pugui adaptar-s’hi.

Un Ajuntament que apliqui la nova Llei de dependència, que prevegi oficines d’informació sobre les prestacions de la nova llei. I demanem al govern central més recursos perquè la llei aprovada està molt bé, però cal dedicar-hi pressupost.

Volem també, i amb això seré molt clar, una ciutadania plena per tothom que viu i treballa a Vilafranca, independentment de l’origen social, cultural o geogràfic, de cadascú. Nosaltres apostem l’empadronament actiu, perquè no té sentit amagar la realitat i no fer-ho distorsiona les estadístiques i dificulta la planificació de serveis que cal fer.

Potenciarem les activitats d’intercanvi cultural, gastronòmic, religiós i esportiu i potenciarem el coneixement mutu entre tots els vilafranquins i les vilafranquines.

No si val la demagògia, i aquí també marquem la diferència perquè som conscients que de les mesures que emprenguem ara en dependrà el grau de cohesió social de la Vilafranca del futur, i evitem respostes simples a qüestions complexes.

En matèria educativa, reclamarem també més competències per l’oficina d’escolarització doncs d’aquesta manera s’aconseguiria un procés de matriculació més equitatiu i es garantirien els criteris d’igualtat d’accés, gratuïtat i no segregació. Aquest tema és molt important per al dia a dia de les persones. Han aparegut recentment alguns problemes que sembla que estan ja en procés de solució. En tot cas, perseguirem aquest assumpte.

Volem també un Pacte Local per a l’Emancipació Juvenil que abasti de forma transversal àmbits com l’educació, l’emancipació i l’accés a l’habitatge, l’esport, l’oci o la cultura.

En definitiva, volem dur a terme polítiques d’igualtat d’oportunitats que afavoreixin la justícia social i que es centrin per davant de tot en l’atenció a les persones.

De ben segur que em deixo moltes coses al tinter, però tampoc voldria allargar-me més.

Vull acabar però dient-vos que tinc una ferma convicció: el 27 de maig Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida irromprem amb força i amb veu pròpia a l’Ajuntament de Vilafranca. I és notarà la nostra presència perquè, us ho asseguro, marcarem la diferència!

Moltes gràcies!