La crisi financera i immobiliària de 2007 va impactar amb molta força al nostre país. I va fer-ho en un moment de gran hegemonia cultural de les idees i els valors de dretes i amb una societat civil molt desarticulada: Bona part de la ciutadania s’havia anat desimplicant d’allò que és col•lectiu, i les organitzacions socials, veïnals, sindicals i polítiques de base estaven molt debilitades i fragmentades.
Aquesta situació no era exclusiva de Catalunya, sinó de bona part d’Europa i dels països “occidentals”. Això ha estat i està sent aprofitat pels poderosos (el famós 1% de la població a que fan referència els indignats nord-americans) per desmantellar els sistemes de protecció social per tal de maximitzar el seu ja immens lucre.
La resistència davant d’aquesta situació ha començat sent puntual, espontània i, en un primer moment, descoordinada. De mica en mica però ens anem coneixent els uns als altres i van sorgint xarxes de resistència per defensar els sistemes de protecció social i per construir alternatives. Un exemple local: la Diada de l’educació pública del proper dijous 14 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada