dimarts, 23 de febrer del 2010

Reforma estructural de… l’edat de jubilació??


¿No havíem quedat que la crisi l'havia causada el descontrol del sistema financer i l'orientació cap a un model productiu erroni?

I davant d'això la reforma estructural que plantegen alguns és... endarrerir l'edat de jubilació??

Amb una taxa d’atur del 17% la seva “solució” és que els que encara treballen ho facin fins els 67 anys? A quin planeta viuen?

On són les reformes estructurals dels sistema financer? A que esperen per aprovar la Taxa Tobin? On són les reformes estructurals cap a un model productiu no fonamentat en la construcció com a motor?

“El sistema de pensions de l’Estat Espanyol no se sosté”: Ahir el diari Público desmuntava la falsedat que hi ha darrera aquesta afirmació amb dades fonamentades i investigació periodística: Els “experts” que han construït aquesta matriu d’opinió resulta que no són més que un grup de persones a qui els bancs paguen pels seus “informes”.

Persones com el que va ser ministre de treball durant la dictadura d’Augusto Pinochet; personatges que porten anys i panys fent la mateixa predicció i equivocant-se de dalt a baix en totes les seves premisses una vegada darrera l’altra.

En definitiva, individus que, casualment, treballen pels mateixos bancs que volen privatitzar el gran superàvit de la seguretat social i del fons de garantia de les pensions de l'Estat Espanyol.

Tinc la sensació, de fet gairebé la certesa, que, per tal d’apropiar-se i privatitzar els estalvis de la gent, aquí hi ha una casta d’accionarial que ens està intentant prendre el pèl a tots i totes. Una casta que té aliats forts: La gran banca, les formacions polítiques neoliberals, els grans mitjans de comunicació (amb els seus corresponents generadors d’opinió) i, lamentablement, també l’ala dreta del govern Zapatero.

Aquesta tarda els sindicats han organitzat manifestacions de protesta a les principals ciutats de Catalunya contra la proposta de retard de l’edat de jubilació fins als 67 anys. No podré assistir-hi perquè a l’Ajuntament tenim convocades reunions de les comissions d’hisenda i acció territorial però aquells i aquelles que tingueu ocasió us convido a participar-hi, com també us convido a llegir l’excel·lent monogràfic del Público a que faig referència.

4 comentaris:

jordi guilera ha dit...

Hola Bernat,

El link del monogràfic del Púbico no funciona.

Salut,
J

Anònim ha dit...

Merci Jordi, ara l'arreglo, el link correcte és http://www.publico.es/estaticos/pdf/descargar.php?archivo=22022010

Salut!

Bernat

jordi guilera ha dit...

Potser els estudis dels noranta es van equivocar, i potser alguns ho van fer intencionadament. Però estic segur que d’altres es van equivocar perquè els economistes l’acostumem a cagar a l’hora de fer prediccions. I era fàcil errar, perquè el canvi ocorregut des de les altes taxes d’atur de principis dels noranta fins al mínim històric del 6% del 2008, sumant-hi l’augment de les taxes d’activitat (sobretot femenina) i l’allau immigratori eren difícils d’imaginar. Un augment brutal del nombre de cotitzants. Certament és més estrany (mala fe?) que no encertessin l’evolució del nombre de jubilats.

Però hi ha un canvi estructural de fons que és innegable. La piràmide de població, s’ha convertit en un cilindre que tendeix a piràmide invertida. És a dir, que la ràtio jubilats/cotitzant tendirà a créixer.

Jo crec que aquest és un fet inqüestionable que s’haurà d’afrontar tard o d’hora. Tot i que és evident que no és la causa de la crisi i tampoc crec que calgués obrir aquest meló precisament ara i d’aquesta manera.

Però afrontar la reforma no ha de voler dir necessàriament que paguin els de sempre. Tot i que a vegades sembla que bona part de l’esquerra està anclada en la nostàlgia i la defensa de l’status quo. I és trist, perquè jo crec que fóra molt millor una esquerra que mirés al futur sense complexes ni hipoteques. Analitzar la realitat, entendre com funcionen les coses i intentar que la reforma necessària s’adeqüi al màxim al interès general.

I crec que si una cosa s’ha de reformar, més val començar a pensar amb temps quina és la millor manera de fer-ho de manera que el resultat sigui beneficiós pel màxim de persones.

De fet, el sistema de pensions contributives no és redistributiu. Cadascú cobra en funció del que ha cotitzat al llarg de la seva vida laboral. I, per tant, té l’efecte de perpetuar la distribució de la renda en l’etapa de jubilació. Es podria plantejar una retallada progressiva de les pensions (més gran a mesura que creix la pensió). I això seria perfectament argumentable des de la perspectiva de la utilitat marginal de la renda i també podria ser entès per la ciutadania.

A més a més, els rics viuen més anys que els pobres. Perquè amb més ingressos un es cuida millor i també perquè normalment majors ingressos van associats a feines més saludables. Així que, per equitat seria just penalitzar amb una menor jubilació aquells grups socials que estadísticament viuen més anys.

També es podria combinar el sistema de repartiment actual per un sistema de capitalització individual obligatori que anés guanyant pes de mica en mica per fer el sistema més fort i independent de les variables demogràfiques.

Facilitar a la gent que vol continuar treballar que ho facin i premiar-los d’alguna manera.

Acabar amb les pre-jubilacions, una mesura volguda per partits de dreta, d’esquerra, patronal i sindicats i que no porta enlloc.

L’augment de l’edat de jubilació fins als 67 anys per a tothom és injust, però si no hi ha prou recursos per a tothom, i a mitjà termini no n’hi haurà, alguna cosa s’ha de fer. Dir que NO és molt fàcil, queda bé i és popular. Però és convenient?

Salut,
J

Anònim ha dit...

Hola Jordi,

Veig que, en línies generals estem bastant d’acord: Ni el sistema de pensions ni els costos laborals són la causa de la crisi.

Pel que fa a això de l’esquerra “ancorada” pot haver-hi part de raó; en especial pel que fa a la (des del meu punt de vista) a la més que millorable política comunicativa dels sindicats (i suposo que tampoc ajuda el fet que els mitjans de comunicació més influents els edita la part contrària); tanmateix cal no oblidar que els sindicats han presentat diverses propostes per enfortir el sistema de pensions i sempre han manifestat la seva voluntat a parlar del tema.

L’escàndol (crec, i d’aquí el meu post) és que alguns intentin fer creure que això és ara un gran problema imminent i una de les causes de la crisi (quan sabem que no és ni una cosa ni l’altra) i, dels moltíssims models i possibilitats de reformar del sistema de pensions, només posin sobre la taula la més antisocial: que els que ja treballen ho facin fins més tard.

Salut!

Bernat