dijous, 2 d’abril del 2009

El dia de la marmota

L’assumpte de la moció de censura vilafranquina em recorda la pel·lícula 'El dia de la Marmota' en que el protagonista queda atrapat en el temps i reviu una i altra vegada la mateixa història sense acabar de sortir-se’n. I és que fa mesos que des de Convergència i Unió en parlen d’aquesta moció de censura. Finalment avui han anat a signar davant del secretari municipal. Bé, avui hi han anat uns quants, amb el Pere Regull i Xavier Navarro al capdavant, sembla que dilluns hi aniran la resta...

Quedi dit que ha estat una raresa i una irresponsabilitat arrossegar durant més de sis mesos el tema. Una moció de censura no és una cosa de broma ni que es pugui fer 'a mitges' o 'per fases'. Ja tindrem ocasió de parlar-ne els propers dies. Però ara no ens perdrem en debats secundaris: La posició d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) al respecte és clara i ja la hem expressat: aquesta moció de censura nosaltres no la recolzem.

No es veu una majoria alternativa clara, al contrari es veu un hipotètic nou govern més dèbil que l’actual, cosa bastant preocupant a la vista dels reptes que s’haurien d’encarar amb urgència pel bé de Vilafranca.

Entre aquests reptes el més urgent és aprovar un pressupost municipal per a l’any 2009. Perquè estem al mes d’abril i, entre sorolls i picabaralles, aquesta tasca encara no s’ha fet [antecedents del per què aquí].

És evident que l’Ajuntament no és una vareta màgica per resoldre una crisi econòmica que està impactant amb força a la nostra comarca. Però no és menys cert que sí que es poden emprendre mesures per mitigar-ne els efectes, mirar de dinamitzar l’activitat econòmica, recolzar aquelles persones que passen més dificultats, afavorir l’estalvi energètic i la modernització ecològica, interlocutar amb sindicats, empreses i entitats financeres, estudiar quina és l’estratègia territorial a seguir per tenir unes bases més segures la propera vegada...

Penso que aquests són els debats que hauríem d’estar fent a la Casa de la Vila. Això i mirar d’aprovar un pressupost municipal amb un clar accent social, i d’impulsar un compromís sobre quines són les tres o quatre prioritats d’aquí al 2011. I treballar fort per tirar-les endavant. Cadascú, inclosa Iniciativa, des de la seva responsabilitat, però en especial des dels dos grups que tenen vuit regidories, PSC i CiU, i que són aquells a qui la majoria dels vilafranquins i les vilafranquines va confiar la seva representació.

Antecedents immediats:
Intervenció ICV-EUiA al ple d’investidura de Franciso Romero
Intervenció ICV-EUiA al ple de dimissió de Marcel Esteve

[origen imatge]

2 comentaris:

someone ha dit...

no són els de convergència els partidaris de deixar gobernar SEMPRE la llista més votada? o es que fan com tothom i tenen unes ganes de govern que no se les aguanten?

Anònim ha dit...

Hola Nil,

Jo penso que, més que en la “llista més votada” l’assumpte està en que hi hagi una majoria alternativa que sigui ‘clara’, és a dir que hi hagi un “mínim comú denominador” que estigui justificat per a la gran majoria dels votants d’aquestes forces.

Si això hi és o no en cada un dels casos penso que és molt relatiu i molt opinable i que, en última instància, ho valorarà la ciutadania amb el seus vots a les properes eleccions.

En el cas vilafranquí, com ja he expressat en diverses ocasions, jo penso que aquest “mínim comú denominador” és massa escàs...

També és, com a mínim poc corrent, que el nou govern entri ja en minoria, com passarà a Vilafranca.

Salut!

Bernat