diumenge, 4 de març del 2007

SALUT I REBEL·LIA!

Quan cursava segon de BUP a l’Extensió Vilafranca II la veritat és que les condicions materials eren força insuficients (per contra, i per sort, el professorat tenia, en línies generals, molt bon nivell pedagògic i de tracte personal). Però a nivell d’equipaments, l’Extensió Vilafranca II (que posteriorment esdevindria l’IES Milà i Fontanals) era un institut encara sense seu física i fèiem classe en diversos espais de l’IES Eugeni d’Ors, anant d’aquí cap allà, a les aules sobreres i, en algunes ocasions, fins i tot als barracons prefabricats de plàstic que hi havia instal·lats sota les pistes.

Arran d’aquesta situació, que consideràvem inacceptable, alguns estudiants varem decidir contactar amb els diversos sindicats estudiantils de que teníem notícia, per veure que podíem fer. A mi em va tocar contactar amb un sindicat que feia poc que s’havia format i que tenia encara un nom complex perquè estava en procés d’unificació de diversos grups: l’AEP-ACE (Associació d’Estudiants Progressistes – Associació Catalana d’Estudiants).

Al final, les mogudes estudiantils que varem tenir aquells anys a Vilafranca no es van desenvolupar sota les sigles de cap sindicat, sinó buscant sempre la màxima unitat. Jo però em vaig endur una impressió molt bona de la gent de l’AEP-ACE: mentre la resta de sindicats amb els que varem contactar el primer que feien era invitar-nos a entrar dins del seu grup, els de l’AEP-ACE, ens aconsellaven organitzar-nos assembleàriament i decidir per nosaltres mateixos.

Més endavant, ja a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, vaig començar a participar activament a l’AEP (que és el nom que finalment va adoptar l’AEP-ACE), que tenia (i encara té) un grup molt organitzat en aquella facultat.

L’Associació d’Estudiants Progressistes ha tingut alts i baixos en els seus quinze anys d’història, però crec que hi ha uns elements centrals que sempre han guiat la seva acció: per un costat, sense ambigüitats i més enllà d’un simple eslògan retòric, l’aposta decidida per la defensa de l’educació pública en tots els àmbits; d’altra banda, la clara voluntat de transformar la societat, de fer realitat allò de que un altre món és possible, participant dels moviments socials unitaris (lluita pels drets dels immigrants, moviment antiglobalització, assemblea bolivariana, xarxa per l’abolició del deute extern, Aturem la Guerra...) i organitzant actes i xerrades d’universitat alternativa on es mostren punts de vista que sovint queden relegats dels plans d’estudi oficials; i finalment, però potser el més important, a l’hora d’organitzar mobilitzacions (Campanya en defensa de la universitat pública, moviment contra la Ley Orgànica de Universidades...) l’aposta per la recerca del màxim consens (si és necessari arraconant les pròpies sigles) i la màxima participació dels estudiants, impulsant el moviment assembleari.

De l’AEP puc dir que m’hi vaig formar políticament, que hi vaig aprendre tantes o més coses del que aprenia a classe, i que hi vaig conèixer persones de procedències ideològiques molt diverses (des d’anarquistes fins a socialdemòcrates, passant per independentistes, socialistes, trotskistes, catòlics progressistes, zapatistes, comunistes, ecologistes, o simplement, persones d’esquerres amb criteri propi i amplitud de mires), la immensa majoria d’elles d’una gran integritat humana i amb moltes de quals encara estem en contacte i tenim una bona amistat.

Des d’aquí doncs, ara que el projecte compleix els seus primers quinze anys, moltes felicitats a tots aquells i aquelles que, al llarg d’aquest període, hi heu participat. Ens veiem a l’acte i el sopar de celebració del proper 9 de març. Salut i rebel·lia!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

M'uneixo a les teves paraules referents a l'AEP... no som pocs els que hi hem implicat per la constància i coherència en referència els elements que has indicat.

Ens veiem divendres al sopar per celebrar que no som pocs que al llarg dels darrers anys hem treballat a l'AEP, i que molts són els que hi treballaran els propers 15 anys!

Anònim ha dit...

AEP MANIPULADORS! AEP MANIPULADORS!
AEP MANIPULADORS! AEP MANIPULADORS!

Ens veiem demà al sopar!!!