PER QUÈ NO UN “PACTE D’USOS DEL TEMPS” A VILAFRANCA?

[Publicat al setmanari penedesenc El 3 de Vuit el divendres 23 de febrer]

A primera hora del matí Vilafranca, com moltes altres ciutats, és gairebé intransitable. Els cotxes col·lapsen els carrers. Tothom ple de nervis perquè, si no ens afanyem, arribem tard a la feina, o a portar els infants a l’escola. A la tarda altra vegada les escoles, i al vespre, tothom a córrer per mirar de fer les compres en el petit espai que, si tenim sort, hi ha entre la sortida de la feina i el tancament de les botigues...

Entre les vuit i les nou del matí comença la jornada laboral a la majoria d’empreses que no fan torns i als centres educatius, i s’obren al públic les administracions. Per a molts, l’hora de plegar gairebé coincideix amb el tancament de la majoria de comerços.

Els pares i mares han de fer quadrar els seus horaris per portar la canalla a classe i arribar al lloc de treball a la mateixa hora; i a la sortida no queda temps ni per anar a comprar, hi haurem d’anar dissabte... I això si estem sans! Si algú ha d’anar al metge els horaris també coincideixen, i si la família s’ha de fer càrrec de persones grans que no es poden valdre per si mateixes... Anem pel món amb presses i mig estressats, el temps se’ns en va.

Hi ha però alguna manera de posar-hi remei? Perquè els horaris són així des de fa molts i molts anys. Aquestes tasques (comprar, encarregar-se dels infants i els avis...) tradicionalment les havien fet les dones, i eren tasques gens valorades. Per sort, les dones s’han incorporat majoritàriament des de fa anys a la vida laboral i la realitat social ha canviat. Així doncs, podríem plantejar-nos també canviar aquests horaris que ja no responen a la realitat d’avui. Hi ha una alternativa a aquesta situació que és la flexibilitat horària. Perquè, per tal que la majoria pugi treballar les seves quaranta hores setmanals no cal que tots i totes les fem en el mateix horari.

En algunes ciutats europees s’han desenvolupant els anomenats “Pactes d’Usos del Temps”. Uns acords de ciutat o d’empresa (similars als convenis col·lectius) en que, de forma consensuada entre tots els actors implicats (empreses, personal, centres educatius, comerços, administracions...) es fa una diagnosi dels horaris i s’acorda un repartiment més raonable d’aquests. Tímidament alguna d’aquestes mesures ja es comença a aplicar a la Vila (l’horari flexible d’entrada en algunes llars d’infants o les empreses en que tens mitja hora de marge per entrar, recuperant-la al final de la jornada). El “Pacte d’Usos del Temps” pretén mesures d’aquest tipus, però ja des d’un punt de vista de tota la ciutat.

És un canvi complex, inviable si no hi estan d’acord tots els sectors implicats, però estaria força bé que en comencéssim a parlar. La profunditat dels canvis dependrà de la capacitat que tinguem entre tots i totes d’arribar a acords de consens. Però d’entrada, només el fet d’obrir un debat sobre aquest tema crec que ja serà molt positiu.