divendres, 17 d’agost del 2012

Sobre les ambaixades

L’amenaça del govern del Regne Unit d’assaltar l’ambaixada de l’Equador a Londres és un fet de greu implicacions per les relacions mundials pacífiques entre estats. Qualsevol persona mínimament versada en Dret sap que irrompre en una ambaixada sense el consentiment de l’estat titular seria una vulneració flagrant del dret internacional.

La Carta de les Nacions Unides prohibeix l’amenaça o l’ús de la força contra un altre estat (article 2.4) i obliga a resoldre pacífica ment les controversies (article 33). I de forma més concreta i inequívoca, la Convenció de Viena sobre les Relacions Diplomàtiques (que té un rang superior a qualsevol llei interna del Regne Unit) ho estableix ben clar:

Artículo 22
1. Los locales de la misión [diplomática] son inviolables. Los agentes del Estado receptor no podrán penetrar en ellos sin consentimiento del jefe de la misión.

2. El Estado receptor tiene la obligación especial de adoptar todas las medidas adecuadas para proteger los locales de la misión contra toda intrusión o daño y evitar que se turbe la tranquilidad de la misión o se atente contra su dignidad.

3. Los locales de la misión, su mobiliario y demás bienes situados en ellos, así como los medios de transporte de la misión, no podrán ser objeto de ningún registro, requisa, embargo o medida de ejecución.

Hi ha alguns antecedents d’ambaixades assaltades per grups armats o per tercers països, però ben pocs casos d’atacs per part de l’estat receptor. I quan això ha succeït (assalt de l’ambaixada dels Estats Units a l’Iran el 1979 i de l’ambaixada d’Espanya a Guatemala el 1980) ha estat en situacions excepcionals de dictadura i confusió interna en l’estat receptor i, en tot cas, la condemna internacional ha estat fulminant.

El comportament prudent i correcte d’un Rafael Correa que sempre ha destacat pel seu tarannà pausat i dialogant contrasta amb l’actuació irresponsable d’un David Cameron que crea tensió entre dos continents i dinamita una legalitat diplomàtica de dos cents anys que, al llarg de la història, ha contribuït a evitar o resoldre infinitat de conflictes.

A la vista dels fets no puc més que preguntar-me quina informació tan reveladora té Julian Assange perquè el Regne Unit, Suècia, Austràlia i els Estats Units es confabulin per fer-lo callar a qualsevol preu...

diumenge, 5 d’agost del 2012

Silencis mediàtics: la ‘Cimera Social’

Tot i l’escletxa que, mica en mica, es va obrint gràcies a internet, els grups econòmics que controlen els grans mitjans comunicació conserven encara una forta ‘potència de foc’ en l’àmbit de la informació que, quan els convé, descarreguen sense miraments.

Es coneguda la capacitat d’aquests grups per reproduir de forma sostinguda informacions més o menys parcials o tendencioses sobre una qüestió fins que aconsegueixen crear una determinada "matriu d’opinió" favorable als seus interessos. Sovint aquesta pràctica es complementa amb tertulians i opinadors professionals que reforcen l’estratègia per condicionar l’opinió pública.

Així mateix, en moments convulsos, una de les armes més destacada en l’ofensiva mediàtica és el que es coneix com "apagada informativa": S’esdevé quan, de forma sistemàtica, un o diversos mitjans no informen de l’activitat d’una persona o d’un grup, o quan, directament, ometen una noticia d’especial rellevància que hi fa referència.

Tot i la llibertat d’impremta i d’informació (que ens permet imprimir tríptics i butlletins, publicar posts i tweets i organitzar reunions, i fins i tot disposar d’alguna revista crítica) és evident que, si tots els grans mitjans callen sobre un tema (o en parlen només amb veu molt baixa) l’efecte de l’apagada informativa acaba sent molt similar al que té un règim de censura i d’absència de llibertats civils: a la pràctica el 95% de la ciutadania no té accés a aquella informació..

Un exemple clar d’apagada informativa el tenim amb el que ha passat els últims dies amb la Cimera Social: ho he anat preguntat al meu entorn i, la gran majoria, no sabia que el 25 de juliol, a proposta de CCOO i UGT, ha tingut lloc a Madrid una Cimera Social (Cumbre Social) per defensar el futur i donar resposta a la greu situació que està patint la població. Sense presència de partits polítics, s’han reunit a Madrid 150 entitats representatives de la societat civil i han acordat una declaració on es denuncia el frau democràtic que suposen les polítiques de retallada i ofec que, contravenint els programes electorals, està aplicant el govern i on es demana un referèndum sobre l’aplicació o no d’aquestes polítiques, advertint que, de no obtenir resposta, seran les entitats de la societat civil les que convocaran una consulta popular i, amb el resultat de la mateixa, actuaran en conseqüència.

Per visualitzar aquestes demandes han organitzat una segona Cimera Social pel 6 de setembre i una gran marxa sobre Madrid pel 15 de setembre. Crec que és una proposta prou important com per ser posada en coneixement del conjunt de la població.

Més informació sobre la Cimera Social
(declaració, entitats signants i calendari de mobilitzacions)