dimarts, 29 de juny del 2010

El llast



El poble de Catalunya vota democràticament un Parlament. El poble espanyol vota democràticament un Parlament. Tots dos acorden i aproven un Estatut que forma part del bloc de constitucionalitat. A Catalunya, que és on s’ha d’aplicar, també és fa un referèndum. I llavors, al cap de quatre anys... l’opinió d’un grapat de jutges caducats és el que conta? On queda la sobirania popular?
Penso que, si vol refer el pacte polític constituent, si vol una democràcia sana, l’Estat Espanyol ha de reformular amb urgència part del poder constituït articulant un poder judicial i uns mitjans de comunicació que respectin la sobirania popular democràtica i la pluralitat.

En cas contrari considero que des de Catalunya haurem de trobar altres canals democràtics per avançar perquè, evidentment,  no podrem arrossegar aquest llast de menyspreu i intolerància.

[info manifestació]

dimecres, 23 de juny del 2010

Reforma financera. Reforma fiscal. Reforma energètica.

Adjunto la intervenció que vaig fer en el ple municipal d’ahir en el punt en que es traslladava a nivell d’Ajuntament la retallada de sou dels treballadors:

“Abans d’entrar en el fons, una qüestió de forma: no comprenem perquè s’ajunta en un sol acord una qüestió que és competència del ple, com la rebaixa de la l’assignació als grups municipals i regidors (mesura que recolzem i que votarem a favor) amb una altra mesura que no recolzem i que no és competència del ple, com és la rebaixa del sou dels treballadors.

Voldríem doncs que la votació es plantegi per separat. Perquè Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa no vam recolzar aquest decret estatal. I no ho vam fer perquè parteix d’una premissa equivocada: La crisi actual no l’han causada les polítiques socials i les polítiques públiques. No l’han causada els treballadors, ni els del sector públic ni els del sector privat. No l’han causada els pensionistes ni les persones en situació de dependència.

En canvi és a aquests col•lectius a qui se’ls vol fer pagar la crisi. Primer aquest decret, ara la reforma laboral... I els més avariciosos del món de l’especulació financera ja es freguen les mans quan senten parlar del sistema de pensions... Això no és just ni raonable.

El deute públic no és superior al d’altres Estats. Pel que fa al deute privat, la gran majoria de famílies li està fent front, amb els sacrificis que això comporta. La situació de risc diferencial de l’Estat Espanyol ha vingut determinada, molt a grans trets, per la bombolla immobiliària perquè les promotores no estan fent front als seus deutes i això, combinat amb l’especulació financera arrossega a tota la resta.

Evidentment que fan falta reformes! Però amb una altra orientació: Reforma dels mercats financers, amb algun tipus de Taxa Tobbin o similar que eviti l’especulació amb moviments de capitals no productius; reforma fiscal, però no pas sobre les classes mitjanes que ja contribueixen de forma suficient, sinó sobre les grans fortunes, les societats d’inversió no productives i el gran volum de frau fiscal de les persones més riques del país. Reforma energètica, apostant modernització ecològica i les energies renovables. Perquè cal transformar de dalt a baix els modes de producció i reduir la dependència del petroli que dispara el nostre dèficit comercial i afavoreix el canvi climàtic.

Evidentment que l’administració ha de ser austera i evitar despeses supèrflues! Això quan hi ha crisi i quan no! Evidentment que l’eficiència administrativa pot millorar, que en general tot sempre es pot organitzar i gestionar millor. I segurament amb millores organitzatives en alguns sectors de l’administració es pot treure més rendiment del personal actual.

Però no ens enganyem, la crisi no l’han causada els que l’estan pagant. No puc allargar-me. Sabem que la norma de l’estat els obliga, però com que no és legalment imprescindible, no ens ho facin votar perquè no hi estem d’acord. I incloguin la clàusula de revisió salarial per al 2013 com han fet altres administracions. Perquè si els indicadors macroeconòmics milloren, com a mínim els treballadors recuperin el salari del seu treball. Gràcies.”

[Imatge: Reunió de dilluns a la seu d’ICV per preparar el ple: Secundant l’apagada per protestar contra les pujades de les tarifes elèctriques i contra un procés de liberalització tan opac]

dijous, 17 de juny del 2010

Què està passant exactament?

M'arriba aquest video de la Susan George analitzant la crisi social i econòmica actual. Com ens té acostumats s'explica de forma ben clara. Com a tret característic de l'Estat Espanyol només afegiria que les famílies, en general de forma majoritaria i de moment, estan fent front a les hipoteques, a costa de sacrificis. Per contra qui no està complint amb el retorn dels seus deutes és bona part de l'entramat de promotores immobiliàries enredades amb els bancs...

Aquí el teniu:


Susan George from AttacTV on Vimeo.

divendres, 11 de juny del 2010

10 anys d'Amnistia Internacional Penedès

Amnistia Internacional Penedès celebra els seus primers 10 anys amb diversos actes. Ahir mateix, al centre cívic l'Escorxador, organitzaven una taula rodona sota el títol “Noves formes de participació social” i amb persones representants d’entitats tant diverses com la pròpia Amnistia Internacional, la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Penedès-Garraf; l’associació Ginesta, els Amics de la Font del Cuscó o els Voluntaris per la Llengua.

Es va produir un debat força interessant sobre l'acció política i les relacions a mantenir entre la societat civil, les institucions i els partits politics.

En la meva opinió, reforçada desprès d’un enriquidor debat, penso que cal la concurrència i el treball de tots plegats, cadascú o cadascuna des del seu àmbit, per avançar socialment cap a una societat més justa on els Drets Humans, inclosos els drets econòmics, socials i culturals estiguin plenament garantits per a tota la ciutadania.

dimarts, 1 de juny del 2010

Tres plens

En la darrera setmana hem tingut tres plens municipals a Vilafranca del Penedès:

El primer va ser el dilluns 24 i va ser un ple extraordinari i urgent: Aquell matí el govern de l’estat, va publicar al BOE un Reial Decret de “mesures extraordinàries” (retallar els ajuts a les persones dependents, congelar les pensions de la gent gran, rebaixar el sou als seus treballadors...) on, per a més inri, va “col•lar” per sorpresa la prohibició que els ajuntaments, a partir de l’endemà, poguessin demanar crèdits [1].


I precisament l’endemà, l’Ajuntament tenia convocat un ple on hi havia una operació de crèdit per finançar l’ampliació de l’escola d’educació especial Delta – L’Espiga amb la construcció d’una nova aula municipal. És una actuació en la que l’Ajuntament i l’Escola han treballat de des de fa anys amb la Generalitat, una obra que tots els grups polítics municipals estem d’acord que cal impulsar de forma prioritària i que ja vam aprovar en el ple municipal del mes de març. Només faltava formalitzar el crèdit amb una darrera votació, que era la prevista per dimarts.


Quan ens vam assabentar del que estava passant des del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) ràpidament vam proposar a l’alcalde que avancés el ple de forma urgent per tractar aquest punt. Tothom hi va estar d’acord.


El segon ple va ser dimarts 25, el ple ordinari de maig: Resolt l’assumpte de l’Escola Delta – L’Espiga el dia abans, i més enllà de les mocions, els precs i les preguntes, només quedava en l’ordre del dia un punt de trascendència: una modificació de pressupost relacionada amb els aparcaments de la Rambla Sant Francesc i l’Espirall a càrrec de l’empresa Saba. Però l’equip de govern (CiU) va retirar aquest punt de l’ordre del dia pocs minuts abans de començar.


Vam tractar doncs diverses mocions: en defensa de les escoles taller, les cases d’oficis i els tallers d’ocupació (a proposta de CCOO i UGT); per començar a estudiar una nova regulació dels usos comercials (PSC); per potenciar el banc d’aliments (PSC); per millorar el seguiment dels acords del pressupost 2010 (PSC) i del seguiment de la Llei de Barris (CUP); per promocionar l’etiquetatge en català (ERC) i per contractar les places de policia local vacants (PP). Des d’ICV-EUiA vam votar a favor d’aquestes mocions, que van resultar aprovades, excepte de la darrera, en la que ens vam abstenir per considerar que per prioritzar el cobriment de vacants calia una visió de tots els serveis, no només de la policia. Aquesta moció va resultar finalment rebutjada.


Segurament però la moció amb més transcendència va ser la que vam presentar de forma urgent i conjunta els grups municipals d’ICV-EUiA, ERC, CUP i PSC per tal d’evitar el desmantellament del Consell Escolar Municipal. Les cartes enviades per la regidora d’Educació donaven a entendre que ja no es convocaria més aquest organisme (que en els darrers cursos ha estat clau a Vilafranca tant per dur a terme una bona planificació com per evitar la desigualtat amb els alumnes de famílies amb menys recursos econòmics). Val a dir que el govern (CiU) va negar a aquesta intenció i ho va atribuir tot a un malentès. La propera vegada caldrà redactar millor les cartes...


Finalment el darrer ple, sense caràcter jurídic vinculant, va ser ahir: el ple estudiantil. Un ple especial perquè el van protagonitzar estudiants de 4rt d’ESO B de l’Institut Eugeni d’Ors de Vilafranca, en una experiència molt interessant de participació i formació sobre el funcionament de les institucions democràtiques: El projecte “Tots Som Regidors, de l’aula a la política municipal”.


Perquè, ¿Quina manera millor d’aprendre com funciona i per a què serveix un Ajuntament, que participar en l’elaboració d’una Ordenança Municipal de Civisme i Convivència seguint tots els tràmits, realitzant totes les negociacions amb altres punts de vista i debatent-ne el contingut final?


Les intervencions dels i les joves portaveus van ser estructurades i ben argumentades. Des del meu modest punt de vista, tot i l’excés de zel en alguns aspectes (deu ni dó la quantia de les multes proposades!), el text aprovat ahir pels i les estudiants parteix dels valors democràtics essencials, i conté propostes originals que els diferents grups polítics prendrem en consideració. I es que l’acció política és positiva pel conjunt de la ciutadania i, si es presenta de forma directa i comprensible, pot ser molt apassionant. I per fer front als abusos d’alguns i millorar el control democràtic no hi ha res millor que una participació com més amplia millor de la ciutadania en l’acció política, des de totes les vessants i començant pel més joves. Agrair doncs la tasca pedagògica dels mestres i l’empenta i la preocupació pel bé comú mostrat pels i les estudiants.

[1] Limitar l’endeutament municipal de forma general, sense diferenciar aquells que han complert la normativa dels que no, ja pot considerar-se, des del meu punt de vista, inconstitucional i contrari a diversos principis democràtics, ara bé, fer-ho a més a més d’un dia per l’altre i sense previ avís és un greu irresponsabilitat i una preocupant mostra d’improvisació i desconeixement de com funcionen les institucions locals del nostre país. Probablement per aquest motiu, l’endemà mateix el govern va aprovar una “correcció d’errades” que endarreria l’entrada en vigor fins a l’1 de gener de 2011.

[Orígen i llicència de la imatge]