Desprès de veure’s obligat a retirar un esborrany legislatiu on s’obria la porta a la gestió privada dels centres educatius públics, gràcies, sobretot, a la mobilització activa del professorat més conscient, i a l’oposició d’Iniciativa i, en menor part, d’Esquerra, l’home no descansa. Ara vol suprimir el batxillerat nocturn.
Des de diversos sectors de la comunitat educativa es torna a demanar al Sr. Ernest Maragall que desisteixi d’intentar trobar receptes estrambòtiques i centri els seus esforços en aconseguir per a l’ensenyament públic el finançament i els recursos que aquest requereix sense dilació.
La sisena hora i l’augment de professorat contractat, mesures positives adoptades en els darrers anys, no són suficients. Incrementar la formació a distància per internet és positiu, i cal fer-ho, però és evident que no soluciona els grans problemes ni pot ser, a mig termini, una alternativa al batxillerat presencial nocturn.
Producte de la globalització econòmica i de l’actual ordre polític mundial, en un parell de lustres el país s’ha tornat més complex. Del funcionament i la capacitat d’integració social del sistema educatiu d’avui en depèn en gran mesura la cohesió social del demà immediat. Cal ser-ne conscients i tenir-ho sempre present.
Fora bo que, la propera vegada, el Conseller escoltés i consultés les decisions abans de llançar-se a la palestra amb el primer que li passa pel cap.
[orígen imatge]
dimarts, 6 / maig / 2008
"ERNEST MARAGALL"
diumenge, 27 / abril / 2008
L’ASSUMPTE DE "CAIXA PENEDÈS"
La legislació, i entenc que també la ètica política, exigeixen que actuacions d’aquest tipus estiguin clarament “motivades”, és a dir, abans d’aprovar-les cal explicar, de forma transparent, què es fa, per què es fa i com es fa, per tal que tothom pugui comprovar que l’excepció no s’aplica per beneficiar arbitràriament a ningú, sinó que té unes causes clares d’interès públic, que van més enllà del legítim interès privat de qui les proposa.
Caixa Penedès, com expliquen els seus directius (i ens consta que ha estat així), va proposar aquesta operació als responsables municipals fa força mesos.
Ara bé, l’equip de govern no va parlar de l’assumpte fins fa dues setmanes. I fins en fa una als grups de l’oposició no se’ns ha facilitat cap tipus de documentació al respecte.
D’altra banda, l’informe dels tècnics municipals no és gens concloent, ja que està ple de consideracions i reserves; i la lectura del mateix posa de manifest que no està clar que, amb el canvi de planejament, el principi d’igualtat estigui garantit.
També indica l’informe que la regulació dels nous usos és, com a mínim, “difusa” i que “en cap cas” queda garantit que es construeixi cap nou auditori.
En dues ocasions els tècnics, directament, ens inviten, als polítics, a “reflexionar” més a fons sobre el projecte.
Tot i aquests antecedents, el govern municipal va incloure l’assumpte en l’ordre del dia de la sessió del ple de dimarts passat: Així, sense esvair els dubtes, sense donar ni explicacions clares, ni informació suficient, sense “reflexionar” sobre els interrogants plantejats pels tècnics.
Una actuació que des d’Iniciativa creiem que és inacceptable des del punt de vist del normal funcionament d’un òrgan democràtic com és el Ple Municipal.
Perquè, més enllà d’aquestes qüestions de forma, hi ha un debat de fons pendent molt important. Un debat que no pot ni tenir lloc quan s’actua malament i a corre-cuita com en aquest cas.
Un debat pendent que ens hauria de permetre, com a mínim, estudiar la possibilitat de debatre amb “Caixa Penedès” si no hi ha opcions de destinar l’“obra social” que fixa la llei a d’altres necessitats, com la nova residència d’avis, per posar un exemple.
Un debat que ens portaria a parlar de si Vilafranca necessita, com a prioritat, un segon nou auditori quan l’Ajuntament està tot just acabant de construir-ne un de ben gros, i a la comarca propera n’hi ha diversos que encara estan força infrautilitzats.
Hi hauria més qüestions, com per exemple si, es faci l’equipament que es faci, i les oficines noves que es facin, es raonable que la única previsió que hi hagi per accedir a la zona sigui el vehicle privat, sense preveure cap tipus de transport públic col·lectiu; però tampoc crec que calgui que m’allargui gaire més en les meves reflexions.
El nostre vot en contra és per una manera de fer les coses per part de l’equip de govern en aquest assumpte, una manera que, pràcticament, impedeix obrir, quan tocaria, tots aquests altres debats a que feia referència.
dimarts, 15 / abril / 2008
VINCULAR ELS AJUTS PER A LLIBRES ESCOLARS A LA SEVA REUTILITZACIÓ I A LA DIMENSIÓ PEDAGÒGICA DE L’ACTUACIÓ
Durant la complexa negociació pressupostària per a l’any 2008 (va fer falta la concurrència de fins a 4 grups municipals per a la seva aprovació) Esquerra Republicana va plantejar la qüestió dels llibres escolars, que finalment es va recollir vinculant-la a un programa de reutilització de llibres, que era una condició que posàvem, entre d’altres, des d’Iniciativa.
Aprovat el pressupost, i amb el Consell Escolar Municipal treballant sobre el tema, ens trobem que Convergència i Unió, presenta una moció on es demana que, en un mes, tot estigui llest i en marxa. Plis plas. Semblaria que, desprès de votar contra el pressupost municipal ara volguessin apuntar-se el tanto.
Com és fàcil d’entendre, posar en marxa un programa d’aquest tipus és molt complex i no es pot fer d’un dia per l’altre, sense donar veu al Consell Escolar Municipal, a les direccions dels centres, ni a la comunitat educativa en general.
El llistat de qüestions anguloses que hi ha sobre la taula és tant extens que tirar endavant una proposta sense haver-ne concretat els detalls, crearia un seguit de disfuncions i mals entesos que nosaltres pensem que cal evitar.
Per aquests motius, des d’Iniciativa vam mostrar la nostra sorpresa perquè Convergència presentés una moció d’aquest estil, i vam donar suport a una esmena que retornava la qüestió als espais de debat.
Perquè és evident que correspon al govern municipal, fer una proposta, i aportar dades, càlculs i documentació. Ara bé qualsevol proposta en aquest àmbit, abans de passar directament i sense més a ser aplicada, ha de poder ser analitzada pels representants les persones que es veuran més directament afectades: mestres i AMPAs; i, com s’havia acordat prèviament en el Consell Escolar Municipal, tothom ha de poder presentar el seu punt de vista al respecte.
Nosaltres, la gent d’Iniciativa, entenem que aquest projecte ha d’anar indiscutiblement lligat a un programa de reutilització dels llibres que ha de tenir una dimensió pedagògica amb la que s’afavoreixin valors com l’austeritat, la cooperació entre tots els membres de la comunitat educativa, el fet de compartir, la cura del material col·lectiu, el tenir present que els diners públics no es poden malbaratar, la difusió de la consciència mediambiental i de la lluita contra el canvi climàtic.
Hi ha escoles a Vilafranca que ja fan funcionar el programa de reutilització “roda de llibres”, algunes des de fa més de deu anys. Amb aquest programa, cada curs, els alumnes reutilitzen els llibres de text que l’any anterior van fer servir els seus companys. D’aquesta manera es produeix un important estalvi econòmic per les famílies i, amb la implicació dels mestres, es difonen els valors pedagògics que he esmentat en el paràgraf anterior. Ignorarem les experiències i els aprenentatges d’aquests deu anys? Esperem que no.
dijous, 10 / abril / 2008
PARTICIPACIÓ, QUINA PARTICIPACIÓ?
Sense informació contrastada i, sobretot, sense debat previ, un procés de participació perd bona part del seu sentit; en especial quan, com és el cas de l’agenda urbanística, s’aborden temàtiques complexes i amb interessos creuats.
Cal informació sobre el procés de participació en sí (qui i com extreurà conclusions de les aportacions que es facin), però sobretot entenem que cal informació contrastada en relació a allò que s’ha de decidir.
Perquè, prioritzar, com es proposava dissabte passat en el procés de l’agenda urbanística, entre quatre caselles (literalment “infraestructures, espai públic/zones verdes, equipaments i habitatge”) per a quatre àrees de Vilafranca és un sense sentit:
En primer lloc perquè, per fortuna, i des de fa ja moltes dècades, les lleis urbanístiques impedeixen desenvolupar un sector amb nous habitatges sense que abans, o de forma simultània, es construeixin i s’adeqüin tant les “infraestructures” (carrers, vials...), com els “espais lliures” (places, zones verdes...); i sense que es cedeixin les dotacions corresponents d’equipaments a l’Ajuntament perquè l’administració els construeixi.
En segon lloc perquè la delimitació dels sectors i dels polígons que s’han de posar en agenda no té res a veure amb les caselles que s’invitaven a prioritzar (llevant, ponent, ciutat construïda i eix del ferrocarril), posant, per exemple, en el mateix sac el Poble Nou (camí i carretera de Moja) que Sant Julià (Avinguda del Foix); o, a l’Espirall, La Pelegrina (terrenys majoritàriament de propietat privada i sotmesos a l’agenda urbanística) i Les Bassetes (propietat pública i exclòs de l’agenda urbanística).
D’altra banda, la concentració del gruix del procés de participació en un únic matí va impedir el debat sectorial previ (arquitectes, botiguers, moviment veïnal, entitats, promotors, constructors...) debat que nosaltres considerem que ha de ser el punt de partida en els processos de participació ciutadana relatius a les temàtiques de més complexitat tècnica. Les presses en el procés també van pràcticament impedir a les moltes persones assistents a la jornada l’estudi i la reflexió prèvia entorn a la documentació facilitada.
Per aquest motius des d’ICV – EUiA reclamem a l’equip de govern que tots els processos participatius que es duguin a terme es basin en una informació prèvia contrastada i que, en temàtiques complexes, vingui precedida d’un espai de debat sectorial.
Més que una gran complexitat de mitjans i dinàmiques, el que és primordial en un procés de participació ciutadana és la voluntat clara de facilitar un participació real.
Vilafranca del Penedès, 9 d’abril de 2008.
dilluns, 10 / març / 2008
dijous, 6 / març / 2008
El ple de febrer (3 i últim): VILAFRANCA LLIURE DE BOSSES DE PLÀSTIC EL 2010
Em queda per comentar del darrer Ple l’apartat de mocions, especialment dues: En primer lloc la moció que presentavem des d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa per tal d’aconseguir una Vilafranca lliure de bosses de plàstic l’any 2010. [1]
Actualment, les bosses de plàstic són un problema mediambiental de primer ordre [2]: S’emeten 4 grams de CO2 (causant del canvi climàtic) en la fabricació de cada una d’elles i, una vegada en el medi, les bosses tarden centenars d’anys en descompondre’s de forma natural, generen problemes en el clavegueram, en els cursos d’aigua i danyen la fauna marina. Cal tenir en compte que, segons les dades més prudents, només a Vilafranca, es consumeixen prop de 3 milions de bosses cada any [3].
Des d’Iniciativa, desprès d’haver demanat (i aconseguit) que el pressupost municipal per al 2008 contemplés una primera previsió [4] per dur a terme la campanya, vam portar al ple una moció per posar en marxa aquesta campanya. La moció conté tres apartats resolutius:
En primer lloc, fixa l’objectiu municipal d’aconseguir una Vila lliure de bosses de plàstic l’any 2010;
En segon lloc, proposa un full de ruta en tres fases i amb diverses mesures per avançar progressivament cap a l’objectiu fixat per al 2010.
Finalment, en tercer lloc, preveu la realització de reunions obertes a tothom que hi vulgui participar, però adreçades principalment als comerciants, per estudiar el full de ruta i les mesures proposades i estudiar-ne la viabilitat de portar-les a la pràctica i la forma de fer-ho, les problemàtiques que poden sorgir i les possibles alternatives per assolir l’objectiu d’acabar amb la utilització de bosses de plàstic el 2010 (és a dir, si ho preferiu més pompós, un procés de participació ciutadana).
Val a dir que la moció va tenir bona acollida i que tots els grups i van votar a favor. Fins i tot el Partit dels Socialistes i, especialment, Convergència i Unió van presentar esmenes constructives ampliant les idees i propostes que han de servir de base per al debat amb els sectors afectats.
L’altra moció que va generar força debat va ser la que va presentar CiU per tal que l’Ajuntament de Vilafranca demani al Ministeri de Foment que l’estació de trens regionals prevista a Vilafranca estigui situada on hi ha l’estació actual i no als afores de la Vila.
Aquesta moció recuperava una de les polèmiques permanents i inacabables de la passada legislatura: Segons els estudis presentats per l’equip de govern, era inviable tècnicament construir l’estació de regionals en l’emplaçament de l’estació de rodalies actual. Per contra, segons Convergència i Unió i el Partit Popular, si que era possible fer l’estació en aquest punt, a un cost assumible pel Ministeri.
Per la nostra part vam destacar que, el més important és que per fi hi hagi un govern disposat a fer realitat una estació de regionals a Vilafranca, cosa que fins ara no havia sigut una realitat. A partir d'aquí, i davant del debat tecnificat d’uns i altres (PSC vs. CiU) entorn a la localització concreta de l'estació, nosaltres proposàvem ajornar el debat fins que poguéssim veure i estudiar les informacions de CiU segons les quals si que era tècnicament possible fer l’estació al centre.
El projecte que l’equip de govern va fer sobre la ubicació d’una estació a la zona de la base de manteniment, que ens va ser facilitat a tots els grups, nosaltres el vàrem contrastar amb un especialista el mes de novembre, que ens va dir que, en la seva opinió, era un bon projecte.
Ara bé, com a gairebé tothom, a nosaltres també ens encantaria que l’estació, si fos possible, es fes en un punt més cèntric. Hi veiem dificultats (amplada que ocuparien el número de vies auxiliars, dificultats per fer obres en una zona on ja s’estan acabant les obres de soterrament...) però estem disposats a llegir i avaluar qualsevol informe que ens facilitin els companys de Convergència i Unió i del Partit Popular, o a mantenir una reunió amb qualsevol tècnic que proposin aquests grups.
La nostra proposta de no votar sense disposar de tota la informació no va ser acceptada, així doncs, com ja havia avançat en la meva intervenció quan vaig afirmar que sense informació prèvia, no votariem a favor, ni de la proposta d'uns, ni de la dels altres, ens vam abstenir en la votació. La moció es va aprovar amb els vots de CiU, PP, CUP i ERC.
D’altra banda, es va aprovar per unanimitat una moció de CiU proposant que es creï un telèfon gratuït i fàcil de recordar perquè els veïns i veïnes puguem comunicar els desperfectes que veiem a la via pública. La moció va incorporar una esmena que presentàvem des d’ICV-EUiA en el sentit que, passat un temps de prova s’avaluï l’ús i el cost d’aquest telèfon gratuït, eliminant-lo si no funciona o ampliant-lo a d’altres serveis en cas que sigui un èxit. Aquest telèfon pot ser una bona idea, però sembla que la resposta de l’Ajuntament s’encalla no tant en la “detecció” dels desperfectes, sinó en la “reparació material” dels mateixos.
També es van aprovar pel Ple una encertada moció de Convergència i Unió, en suport del model d’immersió lingüística en el sistema educatiu; i una moció de CUP en defensa dels drets de les dones i contra la violència de gènere. Des d’Iniciativa vam votar a favor d’ambudes mocions, que van resultar aprovades.
Altres punts que es van passar pel ple, van la informació formal sobre les delegacions del nou regidor Xavier Lecegui (qui va substituir com a regidor del PSC a Joan Pareta, en un ple monogràfic recent) i el seu nomenament com a nou president del consell d’administració d’Aigües de Vilafranca i òrgans relacionats; tret de la representació municipal a Caixa Penedès, que ostentarà ara el regidor socialista Francisco Romero. Així mateix també es va aprovar per unanimitat autoritzar una operació de crèdit del Patronat Municipal d’Esports i l’acceptació d’una subvenció de la Diputació de Barcelona vinculada a la sol·licitud d’un crèdit contingut en el pressupost.
Finalment es va debatre una moció que ERC havia presentat cinc minuts abans de començar el Ple demanant que l’Ajuntament donés un reconeixement a la independència de Kosovo. Desprès de demanar que un tema tant complex com aquest no es tractés per la via d’urgència (i de perdre la votació al respecte) vaig optar per l’abstenció.
Sent totalment partidari de l’autodeterminació i del dret a decidir dels pobles, em sembla que declarar la independència per via parlamentària, sense cap mena de referèndum ni de votació popular, i tenint bona part de la població exiliada per causa de la guerra, no és una forma legitimada democràticament de prendre una decisió d’aquest tipus.
La resolució de les Nacions Unides que regula l’status de Kosovo disposa que caldrà arribar a un acord, i treballar en aquest sentit. Davant d’això, el fet que la OTAN (que és qui ocupa militarment el territori), en el marc de l’ofensiva dels darrers anys del govern Bush per dinamitar el Dret Internacional Públic, faciliti una declaració parlamentaria d’aquest tipus crec que és una molt mala noticia per a la comunitat internacional.
El Dret Internacional Públic és, sens dubte, manifestament millorable, i com a jurista soc partidari que sigui sotmès a una profunda reforma de dalt a baix. Ara bé, l’alternativa no és l’absència de regulació internacional i que s’imposin els interessos de qui té la força de les armes, que en el moment actual és el govern neoconservador dels Estats Units, bé sigui directament, bé sigui mitjançant un organisme titella com la OTAN.
[1] Text complet de la moció a www.iniciativa.cat/vilafraca secció "activitat municipal"
[2] Alguns països, com Irlanda, han establert des de fa alguns anys una taxa que cal pagar per cada bossa que s’utilitza (0,22 cèntims d’euro). Diverses ciutats nord-americanes, entre les que destaca, San Francisco han arribat a prohibir l’ús de bosses que no siguin biodegradables. A casa nostra, el Govern de la Generalitat està estudiant mesures per evitar que les bosses es lliurin gratuïtament i el Ministeri de Medi Ambient negocia alternatives amb els fabricants de plàstics.
[3] Segons un estudi Catalunya cada setmana es gasten 10 milions de bosses. La població aproximada la situem en 7 milions d’habitants; el que vol dir 1,43 bosses per habitant a la setmana. Si multipliquem 38.000 habitants de Vilafranca x 52 setmanes x 1,43 bosses per habitant = 2.825.680 bosses; és a dir 11.302 quilograms de CO2 a l’any només a Vilafranca.
[4] 15.000 € inicials, ampliables amb les subvencions del Departament de Medi Ambient i Habitatge a través de l’Agència de Residus de Catalunya.
dilluns, 3 / març / 2008
El Ple de febrer (2): NOU TANATORI MULTICONFESIONAL I AMB SERVEI DE FUNERALS LAICS.
Doncs sí, finalment, en el Ple de febrer es va aprovar la modificació puntual del pla general que permetrà la construcció d’un nou tanatori per a Vilafranca. Els detalls del posicionament d’ICV-EUiA ja els he exposat anteriorment, i per tant em remeto a aquest post.
Molt resumidament: quan fa gairebé un any un grup de veïns va exposar les seves reserves sobre la construcció d’un crematori al costat del cemetiri actual, nosaltres varem defensar que un crematori és una instal·lació que cada vegada tindrà més demanda, i que erem (i som!) partidaris de realitzar-la, però en base al principi de prudència, crèiem (i creiem!) que cal cercar una ubicació més allunyada de la zona residencial. En aquell moment, amb un fort debat entorn de la qüestió i amb el període d’al·legacions obert, es va discutir sobre el crematori, però ningú va qüestionar la resta d’equipaments funeraris. Finalment, gairebé tots els grups polítics varem coincidir en retirar el crematori de la proposta.
L’Ajuntament va descartar doncs la construcció d’un crematori al costat del cementiri actual, i va continuar tramitant el pla per fer possibles la resta d’equipaments: un tanatori modern amb sala de vetlles i sala de cerimònies, i amb aparcament proper (necessitats imperants per a Vilafranca i bona part de la comarca, només cal veure la saturació de les sales actuals).
No va ser fins a la tardor en que un grup veïnal ens va proposar als portaveus dels grups polítics la idea d’intercanviar la ubicació del tanatori amb la d’una zona verda col·lindant al camp de futbol de l’Espirall. En aquell moment, des d’Iniciativa ja els hi varem dir que era una proposta que veiem molt difícil de materialitzar, a causa de la complexitat de la tramitació urbanística que això suposaria i perquè no veïem compatible posar el tanatori a tocar d'un camp de futbol molt utilitzat.
D’altra banda, i a la vista del conveni d’us que se’ns proposava des de l’Ajuntament, Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida vam plantejar que es recollís clarament el caràcter multiconfessional i no discriminatori de la sala de cerimònies, i l’obligació de l’empresa funerària d’oferir a les famílies un servei de funerals laics, com el que ja s’ofereix a Reus o a Barcelona.
L’acord que es sotmetia a votació en el darrer Ple Municipal es corresponia amb el que des d’Iniciativa hem defensat al llarg d’aquest procés:
1) que és desbloquegés el pla per construir el nou tanatori, que considerem una necessitat urgent per a Vilafranca i que no es pot demorar més
2) que es descartés la construcció d’un crematori en aquesta ubicació, en base al principi de prudència,
3) que la sala de cerimònies tingui un caràcter plural i obert a totes les confessions religioses
4) i que l’empesa funerària ofereixi a les famílies un servei de funerals laics (+ info sobre aquest servei aquí i aquí).
Objectius pensem que raonables i que han estat assolits, i per això vam votar a favor d’aquest acord (aprovat finalment per PSC, PP, ERC i ICV-EUiA).
[Origen imatge: http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Cupressus_sempervirens_Stricta.jpg]
