L’alcalde ha dit als mitjans de comunicació i al seu bloc que ICV defensem el projecte de residència d’avis a l’antic Incavi per tal de desgastar el seu govern.
No és el nostre estil de fer política i, sincerament, és una afirmació que no té sentit: ICV vam plantejar aquest projecte l’any 2007. Això és així i tothom ho sap. Llavors governaven els socialistes, i res feia pensar que el 2009 CiU faria una moció de censura amb la Cup i Esquerra.
L’any passat ells mateixos des de CiU van presentar una moció demanant una residència. Si ara que està al govern han canviat d’opinió és el seu problema però, a nosaltres, que no ens hi emboliqui. A ICV el projecte el defensem (abans i ara) perquè creiem que és necessari i viable. En podem parlar cara a cara quan vulgui.
divendres 20 de novembre de 2009
diumenge 8 de novembre de 2009
Habitatge i crisi: mesures concretes per Vilafranca
És sabut que, en el camp de l’urbanisme i l’habitatge les mesures legals tarden alguns anys fins que es fan visibles a la pràctica. Ara bé, si hi ha voluntat política per aplicar-los, aquests canvis legals, finalment, es noten.
A nivell municipal ara és quan s’ha de veure quina és la voluntat política. S’està fent el Pla Local de l’Habitatge, que s’hauria de concretar en els propers mesos. En aquesta ocasió l’Ajuntament pot escollir fer un Pla “tradicional” o bé fer-ne un de més agosarat, aprofitant ja els instruments que proporcionen les lleis impulsades en els darrers anys pel tripartit (especialment la modificació de la Llei d’urbanisme i l’aprovació de la Llei del dret a l’habitatge).
Si el Pla es fa sense una voluntat política clara de remoure situacions enquistades i d’avançar en una nova direcció malament: Amb tota probabilitat la mesura principal i gairebé única que contindrà serà facilitar més creixements urbanístics per obtenir cessions de terrenys on poder fer l’habitatge protegit.
Aquesta formula, la que s’ha fet servir les últimes dècades, no és la que nosaltres proposem. Al contrari, pensem que són necessàries i possibles noves formes de fer, més imaginatives, més sostenibles i, en especial, més ajustades a la realitat actual.
A Vilafranca un Pla Local de l’Habitatge que respongui a les necessitats i que vulgui ser un instrument útil per reduir desigualtats socials, actuar de forma coherent amb el medi i contribuir a un ús eficient dels recursos de la col·lectivitat, entenem que passaria per mesures com:
Una potent aposta per la rehabilitació de cases buides i pisos antics i pel “reciclatge” d’espais públics en desús com la Caserna de la Guàrdia Civil; el desplegament decidit d’alternatives i garanties a la propietat perquè els habitatges buits és posin al mercat de lloguer; la subscripció de convenis amb l’obra social de les caixes d’estalvi per implantar pisos assistits per a persones grans; l’impuls de la regeneració urbana, prioritzant les actuacions que arreglen i adapten espais interiors de la vila que han quedat sense ús (naus industrials, etc) abans que impulsar nous creixements i, en tot cas, cap actuació urbanística d’envergadura sense una Memòria Social que n’avaluï l’impacte en relació amb els serveis existents (per exemple la necessitat d’un nou Centre mèdic d’Atenció Primària).
Així mateix, caldria reforçar l’Oficina Local de l’Habitatge (com a finestreta de resolució àgil de tots els tràmits d’habitatge, des de la gestió de les garanties d’un lloguer just fins a la reocupació ràpida d’un pis de protecció oficial que ha quedat buit) i potenciar la Societat Municipal d’Habitatge que pensem que ha de ser protagonista en les polítiques de rehabilitació i de “reciclatge” apuntades, treballant amb empreses constructores locals i amb cooperatives.
Des d’Iniciativa per Catalunya Verds posem sobre la taula mesures clares com aquestes que aquí s’han esbossat, per debatre-les amb l’Alcalde, amb el govern, amb els altres grups polítics, amb col·lectius professionals o amb entitats veïnals i ciutadanes. Esperem que, entre tots i totes, és pugui fer un pla útil per Vilafranca i les persones que hi vivim.
A nivell municipal ara és quan s’ha de veure quina és la voluntat política. S’està fent el Pla Local de l’Habitatge, que s’hauria de concretar en els propers mesos. En aquesta ocasió l’Ajuntament pot escollir fer un Pla “tradicional” o bé fer-ne un de més agosarat, aprofitant ja els instruments que proporcionen les lleis impulsades en els darrers anys pel tripartit (especialment la modificació de la Llei d’urbanisme i l’aprovació de la Llei del dret a l’habitatge).
Si el Pla es fa sense una voluntat política clara de remoure situacions enquistades i d’avançar en una nova direcció malament: Amb tota probabilitat la mesura principal i gairebé única que contindrà serà facilitar més creixements urbanístics per obtenir cessions de terrenys on poder fer l’habitatge protegit.
Aquesta formula, la que s’ha fet servir les últimes dècades, no és la que nosaltres proposem. Al contrari, pensem que són necessàries i possibles noves formes de fer, més imaginatives, més sostenibles i, en especial, més ajustades a la realitat actual.
A Vilafranca un Pla Local de l’Habitatge que respongui a les necessitats i que vulgui ser un instrument útil per reduir desigualtats socials, actuar de forma coherent amb el medi i contribuir a un ús eficient dels recursos de la col·lectivitat, entenem que passaria per mesures com:
Una potent aposta per la rehabilitació de cases buides i pisos antics i pel “reciclatge” d’espais públics en desús com la Caserna de la Guàrdia Civil; el desplegament decidit d’alternatives i garanties a la propietat perquè els habitatges buits és posin al mercat de lloguer; la subscripció de convenis amb l’obra social de les caixes d’estalvi per implantar pisos assistits per a persones grans; l’impuls de la regeneració urbana, prioritzant les actuacions que arreglen i adapten espais interiors de la vila que han quedat sense ús (naus industrials, etc) abans que impulsar nous creixements i, en tot cas, cap actuació urbanística d’envergadura sense una Memòria Social que n’avaluï l’impacte en relació amb els serveis existents (per exemple la necessitat d’un nou Centre mèdic d’Atenció Primària).
Així mateix, caldria reforçar l’Oficina Local de l’Habitatge (com a finestreta de resolució àgil de tots els tràmits d’habitatge, des de la gestió de les garanties d’un lloguer just fins a la reocupació ràpida d’un pis de protecció oficial que ha quedat buit) i potenciar la Societat Municipal d’Habitatge que pensem que ha de ser protagonista en les polítiques de rehabilitació i de “reciclatge” apuntades, treballant amb empreses constructores locals i amb cooperatives.
Des d’Iniciativa per Catalunya Verds posem sobre la taula mesures clares com aquestes que aquí s’han esbossat, per debatre-les amb l’Alcalde, amb el govern, amb els altres grups polítics, amb col·lectius professionals o amb entitats veïnals i ciutadanes. Esperem que, entre tots i totes, és pugui fer un pla útil per Vilafranca i les persones que hi vivim.
dilluns 2 de novembre de 2009
Cap a una “fiscalitat verda”
Al darrer ple municipal...
... La Síndica de Gregues de Vilafranca va presentar l’informe de l’exercici 2008: 166 casos atesos, a part de múltiples activitats de difusió de la institució; una molt bona feina de la que, per part d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) vam destacar el rigor, la dedicació i la independència amb que es porta a terme per part de la Glòria Valeri.
La moció de censura ha endarrerit la presentació de la Síndica, pel que tampoc aquest any s’ha acabat fent un ple monogràfic i exclusiu per aquesta qüestió. Nosaltres ho vam tornar a demanar i l’alcalde es va comprometre a fer-ho així en el proper exercici.
... es van debatre i aprovar les Ordenances Fiscals, és a dir els impostos i les taxes municipals pel 2010. El govern municipal (CiU) proposava una ‘congelació d’impostos’, plantejament amb el que coincidien els altres grups municipals.
Per part d’ICV-EUiA vam destacar que el nostre suport a aquesta congelació està condicionat a que l'ajuntament faci un esforç de contenció de despeses no imprescindibles per tal que no es rebaixin els serveis essencials, que nosaltres creiem que cal reforçar.
També vam explicar quines eren les mesures socials i de ‘fiscalitat verda’ que havíem fet arribar al govern en relació als preus públics, a l’Impost de Béns Immobles (IBI), a l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE), a l’Impost de Vehicles (IVTM) i a la taxa de les escombraries (aquí trobareu el detall de la proposta d’Iniciativa). Val a dir que bona part d’aquestes propostes van ser acceptades pel govern. Finalment tots els grups municipals (PSC, CiU, CUP, PP, ERC i ICV-EUiA) vam votar a favor de les Ordenances Fiscals.
És important destacar, per una banda, que es van adoptar mesures socials en favor de les persones que es troben en situació d’atur i de les empreses que facin més contractes de treball estables; i per altra banda que es van fer nous passos endavant cap al que en diem criteris de ‘fiscalitat verda’, un fiscalitat que pot tenir una recaptació similar, però repartida amb un criteri més just: bonificant a qui fa les coses ben fetes (qui estalvia aigua, qui recicla...) i repercutint els costos a qui no fa aquest esforç i es desentén de la col·lectivitat.
Aquest criteri, junt amb el criteri de progressivitat (que pagui més qui té més diners, i a la inversa) pensem que són la base d’una política fiscal justa i equitativa.
Quins són aquests passos importants que s’han donat en matèria de "fiscalitat verda"?
1.- El més destacat: A l’ordenança de l’aigua s’ha recollit una demanda d’ICV-EUiA i d’altres grups i a la factura es passarà dels 2 blocs actuals a 4 blocs: com més metres cúbics d’aigua es consumeixen, més car surt el metre cúbic; com més s’estalvia l’aigua, més barat és el preu.
Així en el primer tram el metre cúbic té un preu de 0,39 €; mentre que en el quart tram el cost és de 0,94 €. D’altra banda l’Ajuntament manté al subvenció del 100% del cost per aquells edificis que abandonin el sistema d’aforament i instal·lin comptadors d’aigua, amb el que la gent paga el que realment consumeix.
ICV-EUiA també vam tornar a demanar que l’Empresa Municipal d’Aigües de Vilafranca (EMAVSA) emeti el que anomenem ‘factures pedagògiques’, és a dir una factura amb un gràfic on es visualitzi el consum, una eina que a d’altres municipis s’està mostrant molt útil per afavorir l’estalvi i també per detectar fuites d’aigua en els domicilis, ja que només veient el gràfic a l’obrir la factura ja veus que alguna cosa va malament. A vegades hi ha fuites ocultes que, si la persona propietària no s’hi fixa, poden durar mesos, especialment a les cases unifamiliars. Aquest punt, de moment, encara no l’hem aconseguit.
2.- A la taxa de la brossa, continuant amb la línia iniciada l’any passat a proposta d’ICV-EUiA, es torna a pujar la taxa a les grans superfícies que encara no han adoptat mesures contra les bosses de plàstic i es torna a baixar a qualsevol botiga que si que adopti mesures;
3.- Alhora, a proposta d’ICV-EUiA i d’altres grups, hi ha el compromís del govern d’establir un sistema de control que, properament, permeti bonificar als comerços i grans generadors de brossa orgànica adherits als sistema de recollida porta a porta (Exemple: que un restaurant que demana un contenidor d’orgànica i separa els residus orgànics que genera pagui menys que un que no ho fa);
4.- En l’Impost de Vehicles, també a proposta d’ICV-EUiA, a partir d’ara no només es tindrà en compte la cilindrada, sinó també els grams de CO2 que emet cada cotxe.
Val a dir que l’Ajuntament de Vilafranca, des de fa anys, ja té vigents unes taxes i impostos que aprofiten força el marge que la Llei permet en matèria social i de progressivitat. És una cosa positiva que cal mantenir. En canvi, pel que fa a “fiscalitat verda” l’avanç realitzat aquesta legislatura és molt significatiu.
... Desprès que el govern rectifiqués i dones informació i temps per estudiar la proposta, en aquesta ocasió és aprovar la Modificació de Pressupost per import de prop d’un milió i mig d’euros que havíem votat en contra el mes anterior. En aquesta ocasió ICV-EUiA ens vam abstenir.
... Hi va haver més controvèrsia al tractar sobre la possible municipalització del Casal de la Gent Gran que Caixa Penedès té al barri de l’Espirall. ICV-EUiA vam recordar que l’Obra Social de les caixes no és “un regal” sinó una obligació que, per llei, tenen aquestes entitats i vam lamentar el decreixent compromís territorial de Caixa Penedès. També vam lamentar que, en contra del que el govern havia anunciat prèviament, tampoc en aquest espai es pugui instal·lar l’oficina de la Llei de barris (oficina que actualment està al barri del Centre, tot i correspondre a l’Espirall). El govern va retirar aquest punt de l’ordre de dia, a l’espera de noves negociacions. Per la nostra part, vam confirmar el nostre suport a la municipalització del Casal.
... En l’apartat de mocions, a partir d’un text proposat per la CUP, es va acordar que es consensuarien mesures per facilitar la supressió de barreres arquitectòniques. Per part d’ICV-EUiA vam indicar que, més que una declaració d’intencions que podria crear falses expectatives, calia consensuar mesures ajustades a la realitat de Vilafranca, com finalment es va acordar de fer, amb el suport de tots sis grups municipals.
D’altra banda,diverses entitats van presentar una moció de suport a una consulta popular sobre la independència de Catalunya, proposta que vam recolzar ja que no tenim impediment a que aquestes entitats organitzin per si mateixes la consulta. Pel que fa al cost econòmic d’organitzar la consulta, i com que tots els grups vam estar d’acord a eliminar del text qualsevol aportació econòmica de les arques municipals, ICV-EUiA vam suggerir que cada un dels o les votants aporti un euro (1 €) per sufragar aquests costos, com ha fet fa uns dies a Itàlia el Partit Democràtic a l’organitzar les seves primàries.
... Finalment en l’apartat de precs i preguntes, ICV-EUiA vam preguntar si ja s’ha desencallat l’auditoria energètica que està pendent des de 2008 ja que pensem que, per exemple, una millor gestió de l’enllumenat públic pot ser una font d’estalvi energètic i econòmic important per a l’Ajuntament. La regidora ens va contestar que sí, que en les propers setmanes la presentaran;
... per enèsima vegada vam tornar a demanar a l’alcalde que convoqui una reunió amb RENFE per mirar d’esbrinar perquè, a diferència d’altres zones del país, la principal línia de l’Alt Penedès (la C4) no és prioritària en les millores del Pla de Rodalies RENFE 2009-2015 (nosaltres pensem que els partits més implantats del nostre territori, CiU i PSC, no donen prou importància al transport públic i que, en aquesta matèria, no han exercit el lideratge de representació territorial penedesenca que els correspon). L’alcalde va contestar que demanarà la reunió;
... en el mateix sentit, i davant del recent comportament de l’empresa Monbus – Hispano Igualadina, vam instar l’alcalde a demanar una reunió amb el Departament de Política Territorial per tal de veure com avancem cap als objectius fixats al Pla de Transports de Viatgers de Catalunya (més servei i freqüències, carril bus a l’entrada a Barcelona pel Sud...) en comptes dels intents de l’empresa de retallar el servei.
... també vam preguntar per la reordenació dels contenidors d’escombraries a la Plaça Anselm Clavé. El govern es va comprometre a respondre’ns per escrit.
[origen imatge]
... La Síndica de Gregues de Vilafranca va presentar l’informe de l’exercici 2008: 166 casos atesos, a part de múltiples activitats de difusió de la institució; una molt bona feina de la que, per part d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) vam destacar el rigor, la dedicació i la independència amb que es porta a terme per part de la Glòria Valeri.
La moció de censura ha endarrerit la presentació de la Síndica, pel que tampoc aquest any s’ha acabat fent un ple monogràfic i exclusiu per aquesta qüestió. Nosaltres ho vam tornar a demanar i l’alcalde es va comprometre a fer-ho així en el proper exercici.
... es van debatre i aprovar les Ordenances Fiscals, és a dir els impostos i les taxes municipals pel 2010. El govern municipal (CiU) proposava una ‘congelació d’impostos’, plantejament amb el que coincidien els altres grups municipals.
Per part d’ICV-EUiA vam destacar que el nostre suport a aquesta congelació està condicionat a que l'ajuntament faci un esforç de contenció de despeses no imprescindibles per tal que no es rebaixin els serveis essencials, que nosaltres creiem que cal reforçar.
També vam explicar quines eren les mesures socials i de ‘fiscalitat verda’ que havíem fet arribar al govern en relació als preus públics, a l’Impost de Béns Immobles (IBI), a l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE), a l’Impost de Vehicles (IVTM) i a la taxa de les escombraries (aquí trobareu el detall de la proposta d’Iniciativa). Val a dir que bona part d’aquestes propostes van ser acceptades pel govern. Finalment tots els grups municipals (PSC, CiU, CUP, PP, ERC i ICV-EUiA) vam votar a favor de les Ordenances Fiscals.
És important destacar, per una banda, que es van adoptar mesures socials en favor de les persones que es troben en situació d’atur i de les empreses que facin més contractes de treball estables; i per altra banda que es van fer nous passos endavant cap al que en diem criteris de ‘fiscalitat verda’, un fiscalitat que pot tenir una recaptació similar, però repartida amb un criteri més just: bonificant a qui fa les coses ben fetes (qui estalvia aigua, qui recicla...) i repercutint els costos a qui no fa aquest esforç i es desentén de la col·lectivitat.
Aquest criteri, junt amb el criteri de progressivitat (que pagui més qui té més diners, i a la inversa) pensem que són la base d’una política fiscal justa i equitativa.
Quins són aquests passos importants que s’han donat en matèria de "fiscalitat verda"?
1.- El més destacat: A l’ordenança de l’aigua s’ha recollit una demanda d’ICV-EUiA i d’altres grups i a la factura es passarà dels 2 blocs actuals a 4 blocs: com més metres cúbics d’aigua es consumeixen, més car surt el metre cúbic; com més s’estalvia l’aigua, més barat és el preu.
Així en el primer tram el metre cúbic té un preu de 0,39 €; mentre que en el quart tram el cost és de 0,94 €. D’altra banda l’Ajuntament manté al subvenció del 100% del cost per aquells edificis que abandonin el sistema d’aforament i instal·lin comptadors d’aigua, amb el que la gent paga el que realment consumeix.
ICV-EUiA també vam tornar a demanar que l’Empresa Municipal d’Aigües de Vilafranca (EMAVSA) emeti el que anomenem ‘factures pedagògiques’, és a dir una factura amb un gràfic on es visualitzi el consum, una eina que a d’altres municipis s’està mostrant molt útil per afavorir l’estalvi i també per detectar fuites d’aigua en els domicilis, ja que només veient el gràfic a l’obrir la factura ja veus que alguna cosa va malament. A vegades hi ha fuites ocultes que, si la persona propietària no s’hi fixa, poden durar mesos, especialment a les cases unifamiliars. Aquest punt, de moment, encara no l’hem aconseguit.
2.- A la taxa de la brossa, continuant amb la línia iniciada l’any passat a proposta d’ICV-EUiA, es torna a pujar la taxa a les grans superfícies que encara no han adoptat mesures contra les bosses de plàstic i es torna a baixar a qualsevol botiga que si que adopti mesures;
3.- Alhora, a proposta d’ICV-EUiA i d’altres grups, hi ha el compromís del govern d’establir un sistema de control que, properament, permeti bonificar als comerços i grans generadors de brossa orgànica adherits als sistema de recollida porta a porta (Exemple: que un restaurant que demana un contenidor d’orgànica i separa els residus orgànics que genera pagui menys que un que no ho fa);
4.- En l’Impost de Vehicles, també a proposta d’ICV-EUiA, a partir d’ara no només es tindrà en compte la cilindrada, sinó també els grams de CO2 que emet cada cotxe.
Val a dir que l’Ajuntament de Vilafranca, des de fa anys, ja té vigents unes taxes i impostos que aprofiten força el marge que la Llei permet en matèria social i de progressivitat. És una cosa positiva que cal mantenir. En canvi, pel que fa a “fiscalitat verda” l’avanç realitzat aquesta legislatura és molt significatiu.
... Desprès que el govern rectifiqués i dones informació i temps per estudiar la proposta, en aquesta ocasió és aprovar la Modificació de Pressupost per import de prop d’un milió i mig d’euros que havíem votat en contra el mes anterior. En aquesta ocasió ICV-EUiA ens vam abstenir.
... Hi va haver més controvèrsia al tractar sobre la possible municipalització del Casal de la Gent Gran que Caixa Penedès té al barri de l’Espirall. ICV-EUiA vam recordar que l’Obra Social de les caixes no és “un regal” sinó una obligació que, per llei, tenen aquestes entitats i vam lamentar el decreixent compromís territorial de Caixa Penedès. També vam lamentar que, en contra del que el govern havia anunciat prèviament, tampoc en aquest espai es pugui instal·lar l’oficina de la Llei de barris (oficina que actualment està al barri del Centre, tot i correspondre a l’Espirall). El govern va retirar aquest punt de l’ordre de dia, a l’espera de noves negociacions. Per la nostra part, vam confirmar el nostre suport a la municipalització del Casal.
... En l’apartat de mocions, a partir d’un text proposat per la CUP, es va acordar que es consensuarien mesures per facilitar la supressió de barreres arquitectòniques. Per part d’ICV-EUiA vam indicar que, més que una declaració d’intencions que podria crear falses expectatives, calia consensuar mesures ajustades a la realitat de Vilafranca, com finalment es va acordar de fer, amb el suport de tots sis grups municipals.
D’altra banda,diverses entitats van presentar una moció de suport a una consulta popular sobre la independència de Catalunya, proposta que vam recolzar ja que no tenim impediment a que aquestes entitats organitzin per si mateixes la consulta. Pel que fa al cost econòmic d’organitzar la consulta, i com que tots els grups vam estar d’acord a eliminar del text qualsevol aportació econòmica de les arques municipals, ICV-EUiA vam suggerir que cada un dels o les votants aporti un euro (1 €) per sufragar aquests costos, com ha fet fa uns dies a Itàlia el Partit Democràtic a l’organitzar les seves primàries.
... Finalment en l’apartat de precs i preguntes, ICV-EUiA vam preguntar si ja s’ha desencallat l’auditoria energètica que està pendent des de 2008 ja que pensem que, per exemple, una millor gestió de l’enllumenat públic pot ser una font d’estalvi energètic i econòmic important per a l’Ajuntament. La regidora ens va contestar que sí, que en les propers setmanes la presentaran;
... per enèsima vegada vam tornar a demanar a l’alcalde que convoqui una reunió amb RENFE per mirar d’esbrinar perquè, a diferència d’altres zones del país, la principal línia de l’Alt Penedès (la C4) no és prioritària en les millores del Pla de Rodalies RENFE 2009-2015 (nosaltres pensem que els partits més implantats del nostre territori, CiU i PSC, no donen prou importància al transport públic i que, en aquesta matèria, no han exercit el lideratge de representació territorial penedesenca que els correspon). L’alcalde va contestar que demanarà la reunió;
... en el mateix sentit, i davant del recent comportament de l’empresa Monbus – Hispano Igualadina, vam instar l’alcalde a demanar una reunió amb el Departament de Política Territorial per tal de veure com avancem cap als objectius fixats al Pla de Transports de Viatgers de Catalunya (més servei i freqüències, carril bus a l’entrada a Barcelona pel Sud...) en comptes dels intents de l’empresa de retallar el servei.
... també vam preguntar per la reordenació dels contenidors d’escombraries a la Plaça Anselm Clavé. El govern es va comprometre a respondre’ns per escrit.
[origen imatge]
dimecres 21 de octubre de 2009
"Tothom per un barri"
Dissabte vinent és presenta el documental “Tothom per un barri” amb la participació d’una trentena de veïnes i veïnes de l’Espirall que expliquen la seva experiència al barri.
La realització d’aquesta pel·lícula s’ha fet en el marc del projecte d’intervenció integral de la Llei de barris.
En aquests moments encara no sé si podré assistir a la presentació, però he de dir que tinc moltes ganes de veure el documental.
Al veure l’anunci de la projecció ràpidament m’ha vingut al cap una conversa que vaig tenir fa uns mesos amb el company Albert Marañón, regidor de Sant Joan de Vilatorrada.
Des del govern d’aquest municipi del Bages l’Albert va ser un dels impulsors d’un documental titulat “De tothom, de cadascú” que em fa l’efecte que partia d’una filosofia similar.
L’Albert està força content de l’experiència ja que el projecte de la pel·lícula ha servit per treballar molts aspectes relatius a la cohesió dels veïns i veïnes com un sol poble, tant durant l’elaboració com posteriorment durant la difusió que els mateixos veïns i veïnes han anat fet del documental (aquí podeu veure l’extens comentari que en fa l’Albert i també trobareu l’enllaç cap al video de Sant Joan de Vilatorrada).
Veient l’anunci crec que “Tothom per un barri” també pot ser un molt bon documental de la realitat a peu de carrer. Espero veure’l aviat. La presentació pública, dissabte 24 d’octubre, a les 19:00 h al l’església de la Mare de Déu de Montserrat.
dimecres 14 de octubre de 2009
Què ens hi juguem a Hondures?
Avui faig un parèntesi en la temàtica local d’aquest bloc. Fa dies que vull parlar de la situació a Hondures. Potser algunes persones es pregunten perquè un país tant petit i llunyà és manté a primera línia informativa. Fem un breu repàs:El passat 28 de juny el president democràtic del país, Manuel Zelaya era deposat per un cop d’estat militar i expulsat del país. El missatge era clar: les persones que acumulen la riquesa del país no accepten cap tipus de reforma [1].
Seguint la tècnica del “cop d’estat mediàtic”, també en aquesta ocasió l’alçament feixista venia precedit d’una campanya internacional de desprestigi contra el legítim govern de Zelaya a través dels mitjans de comunicació massiva més influents a cada país. Segurament a causa d’aquest fet les informacions dels primers dies van ser lamentables a pràcticament tots els mitjans, gairebé justificant el cop d’estat. No en van ser excepció els mitjans catalans, inclosa, en les primeres hores, fins i tot la televisió pública.
Per sort, la ferma i ràpida condemna al cop d’estat i a la dictadura per part de les Nacions Unides, de l’Organització d’Estats Americans, i dels principals dirigents mundials va tornar a situar de mica en mica el terme que correspon a cada cosa, tot i que no ha aconseguit que els colpistes renunciïn.
Mentrestant la dictadura ha assassinat a una vintena de ciutadans i n’ha “fet desaparèixer” un centenar més a causa de les seves idees polítiques. També ha clausurat els mitjans de comunicació que no s’han sotmès a la voluntat de la cúpula militar.
Davant d’aquesta cruesa, sobta que quatre mesos desprès del cop la resistència democràtica no només estigui cada cop més estructurada sinó que encara mantingui mobilitzacions massives al carrer desafiant el règim militar. Potser la història i les desigualtats socials existents a Hondures poden explicar-ho en part [2].
Manuel Zelaya de moment està aconseguint mantenir el pols gràcies a la seva audàcia i determinació (ha realitzat un parell d’accions agosarades que han insuflat ànims a la resistència democràtica i han sembrat la confusió i el desànim entre els colpistes) i sobretot al suport clar dels governants democràtics de l’Amèrica llatina, amb la potent diplomàcia brasilera al capdavant.
Aquest suport tan ferm entre els democràcies llatinoamericanes és potser el més positiu, dintre de la desgràcia d’aquesta crisi: Durant el segle XX a l’Amèrica llatina els que per mitjans democràtics han intentat reduir les enormes desigultats socials han estat sistemàticament apartats del poder mitjançant cops d’estat i intervencions militars.
Sembla que els actuals governants de l’Amèrica del Sud no estan disposats a que això continuï succeint en el segle XXI. I es que cal que Hondures retorni a la democràcia, no només perquè el poble hondureny pugui decidir lliurement quin camí vol seguir; sinó perquè ho pugui fer tot un continent al que, en el darrer segle, se li ha negat repetidament i per la força de les armes aquesta possibilitat.
[1] Més informació sobre els interessos afectats a l’article ‘Màfias Farmaceuticas’ d’Ignacio Ramonet a Le Monde Diplomatique de setembre de 2009. Número 167. Visualitzable amb una cerca a la web de la revista http://www.monde-diplomatique.es/
[2] Antecedents immediats i històrics a l’article ‘Honduras’ d’Ignacio Ramonet a Le Monde Diplomatique d’agost de 2009. Número 166. Visualitzable amb una cerca a la web de la revista http://www.monde-diplomatique.es/
divendres 2 de octubre de 2009
Rehabilitació i lloguer d'habitatges antics i buits
Al valorar el resultat del compte general, en el darrer ple, vam fer referència a la nostra proposta de programa de rehabilitació d’habitatges. El temps ens dóna la raó. Reprodueixo la intervenció:
“Bona nit a tots i a totes. En relació al compte general, i en l’aspecte tècnic el nostre grup votarà a favor ja que els informes tècnics són favorables.
A destacar el romanent positiu de més 500 mil euros de la Societat Municipal d’Habitatge, fet que referma la viabilitat de la proposta que des d’ICV-EUiA ja vam fer a finals de l’any passat per destinar mig milió d’euros a un programa de rehabilitació de cases i pisos antics i buits per arreglar-los i posar-los al mercat de lloguer a un preu just i assequible.
És una llàstima, sobretot en un any de crisi econòmica, que el pressupost de CiU no hagi recollit aquest programa, que comportava fer una feina útil amb petites constructores locals; que evitava la degradació d’algun edifici dels carrers de la Vila, proporcionant a la propietat accés al crèdit; i que facilitava el dret a l’habitatge, amb un lloguer social, just i assequible. Esperem que, de cara al futur, reconsiderin la seva posició, gràcies.”
“Bona nit a tots i a totes. En relació al compte general, i en l’aspecte tècnic el nostre grup votarà a favor ja que els informes tècnics són favorables.
A destacar el romanent positiu de més 500 mil euros de la Societat Municipal d’Habitatge, fet que referma la viabilitat de la proposta que des d’ICV-EUiA ja vam fer a finals de l’any passat per destinar mig milió d’euros a un programa de rehabilitació de cases i pisos antics i buits per arreglar-los i posar-los al mercat de lloguer a un preu just i assequible.
És una llàstima, sobretot en un any de crisi econòmica, que el pressupost de CiU no hagi recollit aquest programa, que comportava fer una feina útil amb petites constructores locals; que evitava la degradació d’algun edifici dels carrers de la Vila, proporcionant a la propietat accés al crèdit; i que facilitava el dret a l’habitatge, amb un lloguer social, just i assequible. Esperem que, de cara al futur, reconsiderin la seva posició, gràcies.”
divendres 25 de setembre de 2009
Cal incrementar el servei d’autobusos, no pas reduir-lo!
Setembre: La "notícia mediàtica" d’aquest ple municipal ha estat el tema que, sigui dit de passada, ja cansa [1], de les banderes. Al ple vinent segurament es parlarà de referèndums, però els llargs minuts d’intervencions em temo que seran en termes similars. Així doncs molts altres ja en parlaran.Pel que fa a la "notícia de fons" va ser que CiU no va poder aprovar una modificació de pressupostos. Intentaré desenvolupar més aquest tema en el propers dies, però al final em sembla que és fàcil d’entendre: CiU està repetint els errors del PSC ja que pretén que ens 6 dies els altres grups ens posicionem sobre 98 partides pressupostàries que abasten un milió i mig d’euros. Ningú mínimament responsable pot fer això, sense intentar conèixer-ho una mica a fons, que sinó desprès ens surten “senyors” Millet de sota les pedres...
Al ple però es van tractar altres punts que, tot i que han tingut poca repercussió mediàtica, jo penso que són importants. Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida, per exemple, vam presentar una moció (que va ser aprovada per tots els grups) on demanàvem un increment d’autobusos entre Vilafranca i Barcelona.
Amb els autocars pràcticament al límit en moltes franges horàries, amb gent que en algun moment s’ha hagut de quedar a terra, amb el desastre de RENFE que hi ha, etc, no s’entén que aquest principi de curs des de la Hispano Igualadina hagin eliminat l’autobús de les 7.10. El que cal és augmentar els busos com preveu el Pla de Transports de Viatgers de Catalunya aprovat a principis d’any!
Sabem que aquest tema no és de competència municipal, però per això hem volgut aprofitar el procés participatiu de la Diagonal de Barcelona (on hi ha les parades del bus que va cap a Vilafranca) per posar el tema sobre la taula, ara que els i les arquitectes, polítics, especialistes, etc analitzaran a fons la mobilitat d’aquella entrada de Barcelona.
Sobretot el que volem evitar és que passi com amb Rodalies que s’inverteixen 4000 milions a Catalunya i s’arreglen força coses però no pas de les línies que afecten al Penedès. Amb Rodalies Renfe hi va haver una manca de veu i de lideratge polític des del territori dels dos grans partits penedesencs, CiU i PSC, i dels alcaldes de El Vendrell i Vilafranca. Esperem que amb els autobusos no torni a passar el mateix...
[Més informació]
[Origen imatge]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Escrits
