dilluns, 8 de desembre del 2014

Sobre el pressupost municipal de Vilafranca pel 2015



L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès gestiona un pressupost de més de 40 milions d’euros (gairebé 50 si contem les empreses públiques vinculades al municipi).

Com es recapten aquests diners? A què es destinen i en què s’inverteixen?

Que planteja l’actual govern de sociovergència i quina és l’alternativa proposada per Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida?


Aquest dimarts ho explicarem i debatrem en tertúlia oberta. A les 20:00 hores a la seu local d’ICV.

dimarts, 2 de desembre del 2014

La Vilafranca que volem...


dimarts, 11 de novembre del 2014

9N: veient els resultats, quants vots fan falta per la independència?

Segons els resultats provisionals, un milió vuit-centes seixanta una mil set-centes cinquanta tres persones (1.861.753) varem votar a favor de la independència de Catalunya.

La del 9 de novembre de 2014 ha estat la mobilització més impressionant de la història recent del país, amb la participació de 2.305.290 persones, tot i que el Govern, les institucions i els poders de l’Estat s’han dedicat els últims anys a sabotejar la consulta per múltiples mitjans.

Ara una de les preguntes és que hi ha sobre la taula és: Si l’Estat Espanyol hagués articulat un referèndum internacionalment homologable quin hauria estat el resultat?

Com veurem desprès no és possible una aproximació al 100%, però és inadmissible com la premsa amb seu a Madrid està sembrant la confusió tractant el tema amb nul rigor i menystenint la mobilització.

La participació a Catalunya en l’últim “cicle electoral” (europees, catalanes, espanyoles i municipals) ha oscil·lat entre un mínim de les 2.532.629 persones votants a les europees de 2014 i un màxim de 3.678.867 a les catalanes de 2012. Fins i tot podríem ampliar-ho, buscant un màxim de participació en la darrera dècada, a les eleccions generals espanyoles de 2004, que van tenir lloc en un context de tensió i mobilització excepcional (Guerra d’Iraq, Prestige, Vaga General, atemptats de l’11M, etc) i en les que van participar, a Catalunya, 4.058.565 persones.

Prenent aquests punts de referència, si tothom que alguna vegada s’ha sentit cridat a votar assistís a les urnes, la majoria absoluta es situaria respectivament en 1.266.315 (respecte a la participació a les europees 2014), en 1.839.434 (respecte a les catalanes 2012) o en un màxim històric de 2.029.283 (respecte a les eleccions generals espanyoles de 2004).

Amb totes les reserves que té un exercici com aquest, basat en un concepte tan indeterminat com “tothom que alguna vegada s’ha sentit cridat a votar” que quantificaríem en el màxim històric de participació de 2004; això voldria dir que:

-          La majoria absoluta es situa entorn els  2.029.283 votants.

-          El SÍ ja suma 1.861.753 votants

-          El NO només suma, de moment, 104.772 votants

-          Queden per assignar a l’entorn de 2.092.040 votants hipotètics (això inclou els que van votar Sí-NO, blanc, nul i, sobretot, gent que el 9N no va votar però que si que ha votat quan hi ha hagut molta participació electoral). Segurament la majoria d’aquests hipotètics votants estan més a prop d’un NO que d’un SÍ, d’acord. Però per guanyar, el NO, en una consulta homologable hauria de mobilitzar entorn del 92% d’aquests 2.092.040 votants hipotètics, una xifra no impossible, però si molt elevada.

Val a dir que aquest exercici que he fet és només una aproximació i en cap cas és 100% homologable, però penso que si que és més aproximat que les informacions tendencioses que està publicant la premsa amb seu a Madrid aquests dies.

Salvetats, en els dos sentits, a tenir en compte:

-          El 9N podien votar els joves entre 16 i 18 anys, que d’acord amb la llei electoral espanyola no tindrien dret a vot. Així mateix podien votar tots els estrangers residents legalment a Catalunya, quan habitualment només uns pocs tenen aquest dret.

-          És possible que amb un referèndum internacionalment homologable acceptat per l’Estat Espanyol la participació pogués superar el màxim històric de 2004 que he pres com a base per als càlculs.

-          Les institucions espanyoles, mitjançant una resolució del Tribunal Constitucional, havien dictat la suspensió de la jornada i havien advertit que fer la votació podia ser constitutiu de delicte penal.

-          A diferència de la resta de processos electorals, calia consultar a internet quin era el punt de votació assignat. A més a més, en la majoria de casos, eren diferents dels habituals, n’hi havia molts menys i calia desplaçar-se més lluny i, en ocasions, fer llargues cues per exercir el vot.

-        L’Estat Espanyol ha impedit exercir el vot anticipat per correu, que cada vegada és més important en els processos electorals.

[web con los resultados oficiales]

dimecres, 18 de juny del 2014

Sobre les possibilitats de confluència a les eleccions municipals

Estic convençut que, en la situació actual cal sumar forces en l'àmbit de l'esquerra i aspirar a guanyar per canviar les coses. Alhora és evident que, per ser viable, aquest tipus de propostes han de partir d'uns punts d'acord mínims compartits. 

Aquest cap de setmana a l'assemblea comarcal d'Iniciativa hem debatut respecte aquesta qüestió i hem aprovat el document 'Espais de confluència municipal a l'Alt Penedès' que transcric a continuació i que crec que aporta elements per aquest debat:


"Per posar fi a les polítiques regressives que estem patint cal superar ja la fase de resistència i treballar als diferents nivells (europeu, estatal, nacional i municipal) per la confluència estratègica i electoral de les diverses forces que propugnem una alternativa. En aquest sentit s’emmarquen els debats de l’assemblea oberta “ara és demà” impulsats a principis de 2014 i la política d’aliances continentals que ha teixit Iniciativa per Catalunya Verds a les recents eleccions europees.

A l’Alt Penedès cada agrupació treballa de forma autònoma aquests objectius en el seu municipi partint del coneixement de seva realitat local: Hi haurà poblacions on serà possible confluir ja a les properes eleccions  municipals, i altres on encara no.

En tot cas, entenem que el marc mínim comú d’aquests espais de confluència passaria pels següents punts:

1). PUNT DE TROBADA: Que estigui obert i busqui sumar les persones i grups de l’esquerra que han vingut denunciant les polítiques de retallada de drets socials i d’ofec del món del treball i de l’economia,

2). MUNICIPALISME i PROGRAMA COMÚ: Que elabori un programa comú per al municipi, tenint present la realitat territorial del Penedès, sobre la base de la defensa dels drets socials i dels serveis públics,

3). TRANSPARÈNCIA: Que tingui tolerància zero amb la corrupció, i aposti per la transparència, la implicació cívica i la participació,

 4). VOLUNTAT DE GOVERN: Amb voluntat de govern de les institucions per canviar les coses,

5). DRET A DECIDIR: Compromès amb facilitar des de l’Ajuntament el procés d’exercici del dret a decidir.
Alt Penedès, 14 de juny de 2014"


1  

diumenge, 27 d’abril del 2014

Les prioritats

Estic convençut que la nostra qualitat de vida els propers anys, m'atreviria a dir que les properes dècades,  la del 99% de nosaltres, depèn en bona mesura del que passi a les eleccions europees del 25 de maig. Per desgràcia, veig amb preocupació que aquesta sensació que tinc no està gaire estesa.

Convido als i les que dubteu a donar un cop d'ulls als anàlisis, als programes i a les propostes. Les d'Iniciativa Verds - Esquerra Unida, estan disponibles aquí.  





dilluns, 31 de març del 2014

Sobre el document per una Catalunya Social



Les polítiques de retallada de drets socials i d’ofec del món del treball i de l’economia que els poderosos han aconseguit que s’apliquin amb l’excusa de la crisi tenen una dimensió tan àmplia i una execució tan ràpida que les respostes de la ciutadania i de les seves organitzacions col·lectives han estat, fins ara, espontànies o fragmentàries.

Per això considero molt positiu el document Prioritats per una Catalunya social:

“Les organitzacions socials de Catalunya, en la seva àmplia majoria, fem públic aquest document, que pretén recollir les bases per a la construcció d’una Catalunya que reconegui els drets socials de tots els ciutadans i ciutadanes del nostre país.

Les polítiques de retallades que han estat imposades fins ara des del Govern de Catalunya i des del Govern central no fan sinó agreujar la situació i responen a la clara voluntat política de desmantellar el nostre estat del benestar. Ni han generat ocupació ni han revitalitzat la nostra economia, ans al contrari: han generat més pobresa i desigualtat.

Les mesures per sortir de la crisi s’han de construir escoltant la veu de la ciutadania i no sota els dictats dels interessos econòmics d’uns quants, i la construcció d’un país requereix ineludiblement el reforçament de l’estat del benestar, garantint uns serveis
públics de qualitat i amb equitat.

És per això que creiem que cal construir el nostre país des d’unes premisses ben diferents a les que ens han dut fins aquí. Per això impulsem aquesta campanya per una Catalunya social:”

A continuació el document recull 12 punts molt bàsics, però que penso que poden ser un molt bon punt de partida per bastir una alternativa social i política a la situació actual. Un resum breu d’aquests dotze punts seria (text complet aquí):

1). Per un Servei Nacional de Salut totalment públic, universal i de qualitat, que garanteixi el dret a la salut.

2). Aposta per l’educació pública, que garanteixi la qualitat de l’educació, el seu accés i el model d’escola catalana. No al tancament de centres. Per una escola inclusiva.

3). Polítiques contra l’atur i la precarietat: recuperació dels drets laborals, retirant la reforma laboral. Defensa de la negociació col·lectiva en un marc català de relacions laborals.

4). Polítiques contra la pobresa i per la cohesió social: Protecció de les persones en atur, els recursos per als serveis socials i suport a la Renda garantida de ciutadania. Garantir l’accés als serveis bàsics essencials (llum, gas, aigua i transport públic), eradicar la pobresa infantil i garantir el poder adquisitiu de les pensions i l’atenció a la dependència.

5). Polítiques d’igualtat entre homes i dones: Incorporar la perspectiva de gènere a les estratègies econòmiques i de sortida de la crisi i oposició a la reforma de la llei d’avortament.

6). Garantir el dret a l’habitatge digne amb habitatges de lloguer social, la dació en pagament i el lloguer forçós dels pisos buits en mans d’entitats financeres.

7). Garantir l’accés universal a la cultura destinant finançament per a l’estímul i el suport a la creació cultural, i revertir la pujada de l’IVA cultural, que ofega encara més aquest sector.

8). Catalunya ha de ser constructora d’un món més just i solidari, i preservar la llarga tradició en el camp de la cooperació.

9). Una fiscalitat justa, redistributiva i mediambiental, que gravi més les rendes del capital que les del treball. És necessari recuperar l’impost de successions de manera suficient i el de patrimoni, perseguir l’evasió fiscal, crear noves figures que gravin la riquesa i posar en marxa una auditoria del deute a Catalunya. Al mateix temps, és necessari exigir responsabilitats als gestors i responsables de les entitats financeres que han rebut fons públics.

10). Per un canvi de model productiu: Cal potenciar una política industrial sectorial i territorial que garanteixi que la riquesa del país es fa sobre una base no especulativa, partint del desenvolupament sostenible i garantint el control democràtic dels recursos naturals. Cal garantir l’accés al crèdit a famílies, autònoms i empreses i una aposta clara per la investigació i la recerca.

11). Per una administració democràtica i propera a la ciutadania. No a la Llei de reforma de l’Administració local. Incentivar la participació de la societat civil i el dret a decidir, també, sobre les polítiques socials i econòmiques. Garantir les llibertats públiques combatent els intents de criminalització. Polítiques d’acompanyament a les persones migrants en situació administrativa irregular.

12). Per una Catalunya lliure de corrupció: amb transparència i participació ciutadana. I amb una nova llei de partits que en reguli el finançament.

diumenge, 16 de març del 2014

Sobre els "experts" de la reforma fiscal


Fixeu-vos qui són els "experts" que inciten a cobrar encara menys impostos als poderosos: Uns senyors (cap dona!) d'edat ben avançada, grisos, tots ells amb americana i corbata.

No dic que a la nostra societat no hi hagi senyors encorbatats d'edat avançada... però només exclusivament hi ha aquest tipus de persones? Si no vesteixes de blau o gris no pots ser "expert"?

¿Aquests personatges representen o tenen coneixement de la realitat actual de les persones aturades, emprenedores, autònomes, comercials, treballadores, universitàries, investigadores? De les responsables de vendes on-line?

Un grup tan uniforme és expert en totes les facetes de la realitat econòmica d'una societat tan variada com la nostra? De la macroeconomia i de la (difícil) economia diària de les famílies?


[origen imatge]

dijous, 27 de febrer del 2014

Política amb ulls de dona


dilluns, 3 de febrer del 2014

'Ara és demà': algunes accions

L'assemblea 'Ara és demà' d'aquest dissabte ha estat tot un èxit de participació i entusiasme. Avui en parlarem a la tertúlia oberta que cada primer dilluns de mes fem a les vuit del vespre al carrer Sant Pau 25 baixos de Vilafranca.

Aquest dissabte s'ha parlat de moltes coses, i a la web de l'esdeveniment hi ha els resums de cada grup de treball. Algunes idees que han sorgit són:



dimarts, 28 de gener del 2014

Ara és demà

Entrem en el sisè any de crisi social: Les polítiques de retallada de drets socials i d'ofec del món del treball i l'economia continuen aplicant-se. Fan falta punts de trobada i confluència de tothom que ens oposem a aquestes polítiques i que sabem que les coses es poden fer d'una altra manera. Dissabte pot ser un d'aquests punts? Espero que sí!