diumenge, 27 d’abril del 2008

L’ASSUMPTE DE "CAIXA PENEDÈS"


El que volen fer és un procediment excepcional. Suposa modificar el pla urbanístic general de Vilafranca per tal d’alterar la zonificació, incrementar el sostre edificable i ampliar els usos possibles en uns terrenys propietat de Caixa Penedès.

La legislació, i entenc que també la ètica política, exigeixen que actuacions d’aquest tipus estiguin clarament “motivades”, és a dir, abans d’aprovar-les cal explicar, de forma transparent, què es fa, per què es fa i com es fa, per tal que tothom pugui comprovar que l’excepció no s’aplica per beneficiar arbitràriament a ningú, sinó que té unes causes clares d’interès públic, que van més enllà del legítim interès privat de qui les proposa.

Caixa Penedès, com expliquen els seus directius (i ens consta que ha estat així), va proposar aquesta operació als responsables municipals fa força mesos.

Ara bé, l’equip de govern no va parlar de l’assumpte fins fa dues setmanes. I fins en fa una als grups de l’oposició no se’ns ha facilitat cap tipus de documentació al respecte.

D’altra banda, l’informe dels tècnics municipals no és gens concloent, ja que està ple de consideracions i reserves; i la lectura del mateix posa de manifest que no està clar que, amb el canvi de planejament, el principi d’igualtat estigui garantit.

També indica l’informe que la regulació dels nous usos és, com a mínim, “difusa” i que “en cap cas” queda garantit que es construeixi cap nou auditori.

En dues ocasions els tècnics, directament, ens inviten, als polítics, a “reflexionar” més a fons sobre el projecte.

Tot i aquests antecedents, el govern municipal va incloure l’assumpte en l’ordre del dia de la sessió del ple de dimarts passat: Així, sense esvair els dubtes, sense donar ni explicacions clares, ni informació suficient, sense “reflexionar” sobre els interrogants plantejats pels tècnics.

Una actuació que des d’Iniciativa creiem que és inacceptable des del punt de vist del normal funcionament d’un òrgan democràtic com és el Ple Municipal.

Perquè, més enllà d’aquestes qüestions de forma, hi ha un debat de fons pendent molt important. Un debat que no pot ni tenir lloc quan s’actua malament i a corre-cuita com en aquest cas.

Un debat pendent que ens hauria de permetre, com a mínim, estudiar la possibilitat de debatre amb “Caixa Penedès” si no hi ha opcions de destinar l’“obra social” que fixa la llei a d’altres necessitats, com la nova residència d’avis, per posar un exemple.

Un debat que ens portaria a parlar de si Vilafranca necessita, com a prioritat, un segon nou auditori quan l’Ajuntament està tot just acabant de construir-ne un de ben gros, i a la comarca propera n’hi ha diversos que encara estan força infrautilitzats.

Hi hauria més qüestions, com per exemple si, es faci l’equipament que es faci, i les oficines noves que es facin, es raonable que la única previsió que hi hagi per accedir a la zona sigui el vehicle privat, sense preveure cap tipus de transport públic col·lectiu; però tampoc crec que calgui que m’allargui gaire més en les meves reflexions.

El nostre vot en contra és per una manera de fer les coses per part de l’equip de govern en aquest assumpte, una manera que, pràcticament, impedeix obrir, quan tocaria, tots aquests altres debats a que feia referència.

dimarts, 15 d’abril del 2008

VINCULAR ELS AJUTS PER A LLIBRES ESCOLARS A LA SEVA REUTILITZACIÓ I A LA DIMENSIÓ PEDAGÒGICA DE L’ACTUACIÓ


Amb dues paraules, pedagogia i reutilització, podríem resumir, a grans trets, la posició que hem defensat des d’Iniciativa en relació al debat sobre l’aportació municipal per a l’adquisició de llibres de text escolars a Vilafranca, tema que va ser un dels assumptes destacats del Ple municipal de fa dues setmanes (27.3.2008).

Durant la complexa negociació pressupostària per a l’any 2008 (va fer falta la concurrència de fins a 4 grups municipals per a la seva aprovació) Esquerra Republicana va plantejar la qüestió dels llibres escolars, que finalment es va recollir vinculant-la a un programa de reutilització de llibres, que era una condició que posàvem, entre d’altres, des d’Iniciativa.

Aprovat el pressupost, i amb el Consell Escolar Municipal treballant sobre el tema, ens trobem que Convergència i Unió, presenta una moció on es demana que, en un mes, tot estigui llest i en marxa. Plis plas. Semblaria que, desprès de votar contra el pressupost municipal ara volguessin apuntar-se el tanto.

Com és fàcil d’entendre, posar en marxa un programa d’aquest tipus és molt complex i no es pot fer d’un dia per l’altre, sense donar veu al Consell Escolar Municipal, a les direccions dels centres, ni a la comunitat educativa en general.

El llistat de qüestions anguloses que hi ha sobre la taula és tant extens que tirar endavant una proposta sense haver-ne concretat els detalls, crearia un seguit de disfuncions i mals entesos que nosaltres pensem que cal evitar.

Per aquests motius, des d’Iniciativa vam mostrar la nostra sorpresa perquè Convergència presentés una moció d’aquest estil, i vam donar suport a una esmena que retornava la qüestió als espais de debat.

Perquè és evident que correspon al govern municipal, fer una proposta, i aportar dades, càlculs i documentació. Ara bé qualsevol proposta en aquest àmbit, abans de passar directament i sense més a ser aplicada, ha de poder ser analitzada pels representants les persones que es veuran més directament afectades: mestres i AMPAs; i, com s’havia acordat prèviament en el Consell Escolar Municipal, tothom ha de poder presentar el seu punt de vista al respecte.

Nosaltres, la gent d’Iniciativa, entenem que aquest projecte ha d’anar indiscutiblement lligat a un programa de reutilització dels llibres que ha de tenir una dimensió pedagògica amb la que s’afavoreixin valors com l’austeritat, la cooperació entre tots els membres de la comunitat educativa, el fet de compartir, la cura del material col·lectiu, el tenir present que els diners públics no es poden malbaratar, la difusió de la consciència mediambiental i de la lluita contra el canvi climàtic.

Hi ha escoles a Vilafranca que ja fan funcionar el programa de reutilització “roda de llibres”, algunes des de fa més de deu anys. Amb aquest programa, cada curs, els alumnes reutilitzen els llibres de text que l’any anterior van fer servir els seus companys. D’aquesta manera es produeix un important estalvi econòmic per les famílies i, amb la implicació dels mestres, es difonen els valors pedagògics que he esmentat en el paràgraf anterior. Ignorarem les experiències i els aprenentatges d’aquests deu anys? Esperem que no.

dijous, 10 d’abril del 2008

PARTICIPACIÓ, QUINA PARTICIPACIÓ?


1.- Porto unes setmanes sense plasmar al bloc opinions ni qüestions que em passen pel cap. No per manca de ganes. Però, en ocasions, és molt difícil compaginar totes el que es voldria fer i cal establir prioritats.
Tampoc avui disposo de massa temps per desenvolupar a fons alguns temes candents, en especial en relació a les diverses propostes relatives al programa de reutilització de llibres de text que aquests dies estem debatent a Vilafranca. En tot cas, a la web d'Iniciativa Vilafranca podeu trobar la nota de premsa i el primer document de treball que hem elaborat al respecte.
Si que voldria però aprofitar el bloc perquè pogueu conèixer el comunicat amb que des d'ICV-EUiA valorem el procés de participació ciutadana relatiu a l'agenda urbanística de la ciutat. L'adjunto a continuació:
2. INICIATIVA RECLAMA PROCESSOS PARTICIPATIUS QUE GENERIN I FACILITIN EL DEBAT SECTORIAL I CIUTADÀ.
En relació al procés de participació referent a l’agenda urbanística, des d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) considerem que la participació ciutadana no es pot fer amb presses ni pot anar orientada a cobrir l’expedient o a complir epidèrmicament l’obligació establerta per la Llei d’urbanisme de Catalunya.

Sense informació contrastada i, sobretot, sense debat previ, un procés de participació perd bona part del seu sentit; en especial quan, com és el cas de l’agenda urbanística, s’aborden temàtiques complexes i amb interessos creuats.

Cal informació sobre el procés de participació en sí (qui i com extreurà conclusions de les aportacions que es facin), però sobretot entenem que cal informació contrastada en relació a allò que s’ha de decidir.

Perquè, prioritzar, com es proposava dissabte passat en el procés de l’agenda urbanística, entre quatre caselles (literalment “infraestructures, espai públic/zones verdes, equipaments i habitatge”) per a quatre àrees de Vilafranca és un sense sentit:

En primer lloc perquè, per fortuna, i des de fa ja moltes dècades, les lleis urbanístiques impedeixen desenvolupar un sector amb nous habitatges sense que abans, o de forma simultània, es construeixin i s’adeqüin tant les “infraestructures” (carrers, vials...), com els “espais lliures” (places, zones verdes...); i sense que es cedeixin les dotacions corresponents d’equipaments a l’Ajuntament perquè l’administració els construeixi.

En segon lloc perquè la delimitació dels sectors i dels polígons que s’han de posar en agenda no té res a veure amb les caselles que s’invitaven a prioritzar (llevant, ponent, ciutat construïda i eix del ferrocarril), posant, per exemple, en el mateix sac el Poble Nou (camí i carretera de Moja) que Sant Julià (Avinguda del Foix); o, a l’Espirall, La Pelegrina (terrenys majoritàriament de propietat privada i sotmesos a l’agenda urbanística) i Les Bassetes (propietat pública i exclòs de l’agenda urbanística).

D’altra banda, la concentració del gruix del procés de participació en un únic matí va impedir el debat sectorial previ (arquitectes, botiguers, moviment veïnal, entitats, promotors, constructors...) debat que nosaltres considerem que ha de ser el punt de partida en els processos de participació ciutadana relatius a les temàtiques de més complexitat tècnica. Les presses en el procés també van pràcticament impedir a les moltes persones assistents a la jornada l’estudi i la reflexió prèvia entorn a la documentació facilitada.

Per aquest motius des d’ICV – EUiA reclamem a l’equip de govern que tots els processos participatius que es duguin a terme es basin en una informació prèvia contrastada i que, en temàtiques complexes, vingui precedida d’un espai de debat sectorial.

Més que una gran complexitat de mitjans i dinàmiques, el que és primordial en un procés de participació ciutadana és la voluntat clara de facilitar un participació real.

Vilafranca del Penedès, 9 d’abril de 2008.