La moció de Caixa Penedès, coses que s’han dit

És evident que la Caixa d’Estalvis del Penedès ha tingut uns mals resultats els darrers exercicis [1]. Això ha tingut greus conseqüències: L’entitat s’ha hagut de bancaritzar fusionant-se amb altres caixes per formar el Banc Mare Nostrum (BMN), S’ha traslladat el centre de decisió de Vilafranca cap a Madrid i a més a més el grup ha hagut de rebre importants ajuts públics del FROB (Fons de Restructuració Ordenada Bancaria) el cost dels quals paguem tota la ciutadania.

D’altra banda es plantegen dubtes raonables sobre què passarà a mig termini amb l’obra social (ara que són un banc i no una caixa) i sobre si l’entitat deixarà de jugar un paper de dinamització de l’economia local (ara que el centre de decisió s’ha traslladat a Madrid).

Tot i els resultats d’aquesta gestió, els màxims dirigents de l’entitat durant aquest període no només no han estat rellevats sinó que es mantenen en càrrecs importants i amb unes retribucions molt considerables.

Davant d’aquesta situació, i com que l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès té representació a l’assemblea general de la Caixa d’Estalvis del Penedès, els grups municipals d’ICV-EUiA i CUP vam considerar que calia que els directius responsables d’aquesta gestió assumissin responsabilitats, presentant la seva dimissió i retornant les retribucions dels darrers anys, i per això vam presentar la Moció per un canvi en la gestió de Caixa Penedès.

La primera reacció de l’alcalde, Pere Regull (CiU), va ser un intent de censurar la moció requerint informes administratius basats en tecnicismes que feia dècades que a Vilafranca no havien estat invocats pel poder.

Aquest intent de censura va venir a acompanyat d’una campanya mediàtica on es va arribar a dir que la moció era “il•legal” (!?) i que el ple no podria votar-la, tot i que era evident que, si subsanàvem dins de termini els tecnicismes [2], l’alcalde no podia sinó sotmetre la moció a votació, com en efecte finalment va haver de fer, resultant la moció rebutjada pels vots de CiU, PSC i PP.

També s’ha qüestionat que només s’ataqui (!?) a Caixa Penedès (en realitat el que es fa precisament és defensar-la davant d’una gestió negativa, com és responsabilitat de l'Ajuntament, que per alguna cosa hi té un representant) quan la mateixa moció proposa donar trasllat del text a altres institucions per tal que s’exigeixin responsabilitats als directius d’altres entitats financeres en situacions similars o pitjors (com passarà, per exemple, amb la Caixa d’Estalvis del Mediterrani –CAM– si prosperen les propostes presentades per ICV al Congrés dels Diputats).

Fins i tot desprès del ple municipal, sorprèn que encara hi hagi algun representant patronal (per sort no tots), com el Sr. Albert Calzada, que defensi la bancarització i el trasllat del centre de decisió de Caixa Penedès a Madrid (cosa que durant el ple no es va atrevir a fer ni el portaveu del PP) i afirmi que la moció volia “encausar” (sic) els directius i que l’Ajuntament no va admetre la “denúncia”; és a dir que interpreti una demanda dimissió com si fos una acusació de delicte.

L’anècdota d’aquesta confusió posa de manifest que, ben entrat el segle XXI, en el sector financer, a diferència d’altres àmbits empresarials, encara no hi ha el costum de demanar que s’assumeixin responsabilitats quan s’obtenen resultats molt negatius.

[1] http://elcantdelasirena.blogspot.com/

[2] Bàsicament canviar 'demanar...' per 'instar al representant municipal a demanar...' i retirar la qüestió simbòlica de declarar ‘non grats’ els directius mentre no es produís la dimissió i el retorn de retribucions.

Sobre els sistemes de protecció social

L’Ajuntament de Vilafranca ha debatut recentment dues mocions relatives a l’atac que estan patint els sistemes protecció social, en concret el sistema públic de salut.

Per implementar aquestes mesures s’agafa com a excusa la crisi econòmica. Una crisi causada, recordem-ho, no pas pel sector públic ni pels sistemes de protecció social, sinó per la manca de control i regulació sobre l’especulació financera i immobiliària, i per la disminució d’ingressos públics.

Cal recordar que els darrers anys s’han eliminat impostos a la gent amb més recursos, sobretot a nivell estatal, però recentment també a Catalunya.

Tot i que algunes veus ja ho advertien (com les dels diputats d’Iniciativa per Catalunya Verds, que lamentablement es quedaven sols) aquesta disminució d’ingressos públics va passar desapercebuda fins a l’inici de la crisi. Però ara si que es nota.

Perquè segur que es poden introduir millores en la gestió, ara bé, en línies generals, els efectes de la majoria de retallades adoptades comportaran progressivament una rebaixa de la qualitat de vida de bona part de població.

Potser la ciutadania encara no és conscient de la gravetat d’aquest atac contra els sistemes de protecció social. Però els sanitaris ja veuen que es tanquen llits i quiròfans i que els fan treballar amb menys efectius, i que la població afectada se’n ressenteix. No és gens casual que les mocions de l’altre dia les impulsessin els professionals de l’hospital comarcal i les associacions d’usuaris de la salut.

La crisi no es combat desmantellant els sistemes de protecció social. Això només generarà menys qualitat de vida. La crisi s’hauria de combatre, entre d’altres mesures, reactivant l’economia social (com la del sistema de salut) i sostenint els ingressos públics orientats a la redistribució.

Perquè, com molt bé explica Stéphane Hessel, no és cert que la protecció social no es pugui sostenir: recordem que aquests sistemes es van posar en funcionament quan la producció de riquesa era molt menor a l’actual. Ara bé, cal que els governs democràtics recuperin un sistema tributari redistributiu i sense frau i, sobretot, que restableixin la regulació i el control sobre el sistema financer, combatent el lucre no productiu de base especulativa.

Hi ha alternatives...

Amb el poble grec

S'exigeix al poble grec un sacrifíci impossible. Centenars de milers de persones en patiran les gravíssimes conseqüències. Avui queda clar que els líders governants europeus es divideixen entre 1) els i les que no tenen el més mínim escrúpol i 2) els que no tenen valor de plantar cara als mercats i no estan a l'altura de les circumstàncies en un moment tan greu. Avui és un dia tristíssim en la història d'Europa.

Als que s'estan organitzant arreu per fer front a aquesta injústia: la raó està de part vostra, i un altre món és possible. No defalliu!

Comprometeu-vos! nou llibre d’Stéphane Hessel

A Indigneu-vos! (llibre que ja hem comentat) Stéphane Hessel ha posat de manifest que els “arguments” (en realitat excuses) que els poderosos estan utilitzant per desmantellar els sistemes públics de salut, educació i protecció social són una falsedat que no suporta el mínim anàlisi racional; evidenciant que l’únic fonament d’aquests atacs és l’afany de lucre desmesurat d’una minoria egoista en extrem. Com a resposta a aquesta realitat, en el mateix text Hessel fa una crida a la joventut a indignar-se davant la injustícia i a dir prou apel•lant a la no-violència com a forma de mobilització.

Milers de joves l’han secundat arreu del món, en especial en territoris greument afectats per la crisi i les polítiques antisocials com Grècia i l’Estat Espanyol.

Ara Hessel publica un nou text, Comprometeu-vos! amb un missatge clar i ja contingut en el títol: és important saber dir no. Protestar. Indignar-se i resistir. Però a continuació el següent pas és saber dir sí. Actuar. Reflexionar. Participar. Comprometre’s i desenvolupar alternatives.

Hessel apunta com les dues prioritats més essencials la lluita contra la injustícia social d’arrel econòmica i la reacció front a la degradació del planeta i de medi ambient i es manifesta convençut que hi ha alternatives viables per donar una resposta conjunta a aquestes dues grans problemàtiques acudint al concepte de desenvolupament sostenible (en el seu significat original).

Ni Indigneu-vos! ni Comprometeu-vos! són gran obres d’estudi detallat i articulació teòrica. Tampoc ho pretenen. Ara bé si que són textos molts clars en l’anàlisi essencial de les causes de la situació actual i en l’esbós de les línies i formes d’actuació per fer-hi front i guanyar el futur.

La primera etapa, la de la indignació, la nostra generació l’ha assolit plenament i amb bones mostres de maduresa (cultura organitzativa, un programa amb les mesures més urgents que cal adoptar, evolució cap a un moviment arrelat als barris, assentament de la no-violència, etc).

Estic convençut que properament també s’anirà concretant la segona fase, la de la implicació i el compromís sostingut per portar a la practica aquest programa de mesures justes, raonables i fàctibles que el moviment ha posat sobre la taula. Bona lectura.

Vilafranca del Penedès 2011-2015: punts de partida

Dissabte s'ha constituit el nou Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Com era de preveure veient els resultats electorals, el convergent Pere Regull ostentarà l'alcaldia. Reprodueixo la meva intervenció com a portaveu d'ICV-EUiA: 

"Bon dia a tothom que hi ha a la sala. Saludar també tots aquells i aquelles que en aquest matí de dissabte esteu seguint la constitució del nou Ajuntament per la televisió o per la ràdio.

Probablement uns quants de vosaltres seguiu aquest acte amb la curiositat que hi sorgeixin línies de treball per fer avançar Vilafranca en uns moments difícils com els que vivim. Per contra, és possible que d’altres veieu la institució del ple municipal amb un punt de llunyania i desconfiança.

A tots, volem dirigir-nos.

Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida som un grup de persones compromeses i amb propostes per Vilafranca, i som aquí gràcies a 978 persones a les que, novament, volem fer un reconeixement pel seu suport i per la seva confiança.

Representem les idees dels verds i de l’esquerra i volem contribuir a fer realitat una nova manera de governar on es posi en valor el fet de saber escoltar, de teixir complicitats, de consensuar a partir del debat ampli i serè i, en definitiva, de treballar en equip i posar projectes en comú.

Perquè entenem que governar o fer una oposició constructiva és buscar solucions i contribuir a trobar-les.

L’Ajuntament electe és plural, com ho és la societat vilafranquina, i per nosaltres això és un valor positiu perquè creiem en una democràcia viva.

A l’alcalde, que acaba de prendre possessió, el felicitem per la important responsabilitat que acaba d’assumir. Com ha estat voluntat de la ciutadania, el grup de Convergència i Unió disposarà d’una correlació prou favorable i li correspon governar.

Aquests dies ha manifestat que vol un 'govern obert'. Ara bé, nosaltres diem que el govern obert s’ha de guanyar, no es dóna per si sol. Esperem que ho tingui en compte.

Per nosaltres l’adversari és la crisi econòmica i social. És un model productiu desequilibrat en el repartiment del treball, de la riquesa, i en la relació amb el medi natural. Un model que deixa molta gent al marge i va negant el futur. Aquest és el nostre adversari.

Per això quan diem que farem una oposició proactiva, una oposició constructiva, vol dir que, buscarem els punts d’acord. Que recolzarem les propostes per fer avançar Vilafranca i el Penedès i les que vagin orientades per fer front a aquesta realitat de la crisi; i evidentment votarem que no a les propostes que considerem que no vagin en aquesta direcció i hi presentarem alternatives en positiu.

Impulsar el canvi d’aquest model productiu en funció de les potencialitats de Vilafranca i de la nostra comarca, que les tenim; orientar la creació d’ocupació útil i de futur; i garantir els drets socials, a l’educació i a la salut, considerem nosaltres que han de ser les prioritats, a nivell local en la mesura de les possibilitats d’un Ajuntament com el de Vilafranca.

I Sr. alcalde, creiem que hi ha punts de partida rellevants: Per exemple l’acord assolit el març de 2010 per reforçar les partides socials d’aquest Ajuntament. El pla d’eficiència energètica per estalviar, ser més sostenibles i crear ocupació, redactat però encara per aplicar. El reforç del comerç de proximitat, també en l’àmbit alimentari. L’orientació de Vilafranca i del Penedès cap a l’enoturisme amb una ocupació de qualitat i un model productiu més vinculat al medi i al nostre entorn, amb les indústries i els serveis associats. L’objectiu d’aconseguir un transport públic ferroviari fiable i competitiu. Per posar alguns exemples.

En resum, si s’avança en aquesta direcció, el govern comptarà amb el nostre treball i amb el nostre suport cap a aquestes propostes. En cas contrari, Iniciativa Verds - Esquerra Unida les anirem desenvolupant com a alternatives.

Moltes gràcies."

Entrevista al diari 'El Punt'

[text i fotografia: El Punt]

Quina valoració fan dels resultats? Els van faltar un centenar de vots perquè entrés l'Aida Girona.


Per una part hem d'estar contents perquè hem crescut en nombre de vots i també pel fet de ser l'única força d'esquerres de Vilafranca que ha pujat en suports però, per una altra, ens quedem sense aconseguir el nostre objectiu, que era obtenir el segon regidor. Amb el que tenim, treballarem.

Tenim un bon programa i moltes ganes, i treballarem perquè es dugui a terme. Aquests dies parlem i valorem quin ha de ser el nostre paper en una realitat política com la que hi ha. El que s'ha vist en aquestes eleccions a Vilafranca és que, independentment que haguem pujat en nombre de vots, les esquerres han baixat i que hi ha hagut un volum molt alt de gent que no ha anat a votar.

Per què reculen les esquerres a Vilafranca?

Jo crec que estem davant d'una desmobilització de la gent d'esquerres, que s'absté d'anar a votar. Hi ha derivades vilafranquines i penedesenques però també d'àmbit nacional. Crec que hi ha d'haver una redefinició de moltes coses. Crec que on ens hem d'emmirallar és en la feina que estan fent els verds europeus, a Alemanya.


Quin paper tindrà ICV-EUiA en el ple aquest mandat?


Això és el que es veurà aquests dies de debats interns que estem tenint. El que tenim clar i que ja li puc avançar és que continuarem tenint una actitud constructiva a l'hora de fer avançar Vilafranca i que les nostres prioritats aniran encaminades a inculcar un canvi de model productiu. És aviat per dir què farà ICV-EUiA. Hem de veure i analitzar què és el que ens proposa CiU, que és la força que ha guanyat les eleccions i que té una majoria força clara. Nosaltres som un grup sempre obert a arribar a acords però és el govern el que ha de triar si governa amb el PP o si opta per algun altre tipus d'acord.

Quines han de ser les prioritats d'actuació en aquest mandat?

La primera és optar per un canvi de model productiu i fer-ho d'una manera més harmoniosa amb l'entorn ja sigui en el sector del vi i del cava, dels serveis... Això és el primer que creiem que hem de treballar però també treballar des de la ciutat per garantir una adequada prestació de serveis per part de l'Ajuntament i de les administracions superiors i que es garanteixin tots els serveis socials i l'atenció a les persones. Un tercer aspecte no menys important és el tema educatiu. Cal treballar per no quedar enrere en la situació econòmica que hi ha. Volem que Vilafranca estigui a l'altura.